Gabriel Ferruç
1 Us plants crusels ab gemechs dolorosos,
2 expendins critz per sobres gran tempesta,
3 rompen ma fas e·ls cimbels de ma testa,
4 torcen les mans, ploran entre·ls plorosos,
5 vuelh començar arrepan me la cara
6 ffins de ma sanch veya cobrir la terra,
7 baten ma·ls pits, car greu dolor m’aferra
8 per mon senyor, ferits de mort amara.
9 Anch no fon vist dol tan greu com vey ara,
10 dols smarritz, dols qui·m fay viure ’margua,
11 dols tenebros, dols qui tot joi embargua,
12 dols de complant, dols qui tot ben separa;
13 amb aycest dol, complits de langor dura,
14 qui·m tol lo cen, lo sauber e la vista,
15 planyen viuray, seguin me vida trista,
16 e tristamen seguiray ma ventura.
17 No vetlh ni dorm si no ’b grand’amargura,
18 car no·m platz res mays dolorosa viure;
19 gaugs e plasers avorresch e lo riure,
20 e vest me sachs e color ney’escura,
21 pus que y vey morts l’excelhen rey benigne,
22 ffranch, valaros e cap d’auta semença.
23 No·s pot nomnar la sua gran clemença,
24 que ’b gran virtut portave lo just signe.
25 O morts crusels, lo teu bras com me signe
26 dins lo meu cor dolors inextimable!
27 O dura morts! be foch spaventables
28 cell jorn malvat, de pietat indigna,
29 qu’ieu romangui sola ’b granda baxesa
30 del rey al cors veray, caps e bon recgle,
31 victorios plus quez autr’en est secgle,
32 lutz alumnans, garnit d’auta proesa.
33 Eras pux dir fora suy de gayesa
34 e de plaser de companya gaujosa.
35 Eras me vey dins la val tenebrosa
36 de marrimen, de tristor, d’escuresa,
37 que·l ray lumnos, lassa, trista, marrida,
38 qui ab gran virtut sobra me resplandia,
39 s’enbronosex e·m defalh cascun dia
40 si que ’b dol gran contemplare ma vida.
41 O reys humils! Com prest no s’a partida
42 m’arma del cors, pus romanch viduada?
43 O reys humils! Be suy desemperada
44 de vos, qu’erets mon conort e ma guida.
45 Lo cor me fen e l’esperit s’erranca,
46 e no cobeig mays en dolors actendre;
47 mos belhs vestits me prench a descuxendre
48 pus me vey, donchs, sus la fortunal tancha.
49 Si per lunh temps fuy de coratge francha
50 de mos tresaurs abondan a gens mantes,
51 eras no pux, car mes dolors son tantes
52 que·m fay la mort ab sa crusel palancha,
53 que·l sentimen no trop, ans suy cuberta
54 de gran trebalh quy en mon cors se deporta;
55 li meu sinch seny terrible crit reporta
56 si que ’b dols grans a me, lassa, desperta.
57 O cavalhiers, vegats com suy deserta,
58 vegats com visch plena de gran desayre,
59 vegats com visch trista ses nulh repayre,
60 vegats com visch en trebalhs ben aperta!
61 O pietats! On staves perduda
62 co·l princep naut ere ’n sa mortal pena?
63 O plants complits! Aydats ma ’b dolor plena,
64 car far se deu pus raysos me n’ajuda.
65 Ventura greu vuy m’es apareguda
66 si duramen que·m fer de mortal playa
67 dins lo meu cor, d’on vey que trop s’esmaya
68 e tot mon joy en trist plant se trasmuda.
69 O rey de patz! Vas qual partz tir e querre?
70 On trobare ta reyal senyoria?
71 O rey molt just! Tan amarch fon celh dia
72 que·l penssamen mon cor no u pot sofferre.
73 Belhs Auriflams, fayts que puxa conquerre
74 mon senyor naut l’insigna jerarchia
75 de peradis, on say tostemps se guia
76 inffinits gauig, que·ll Satan no y fa guerra.
Ed. Martín de Riquer, «Gabriel Ferruç y Guerau de Massanet, poetas catalanes del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 27, 1951, pp. 148-176, 234-257.
Incipitario
di Gabriel Ferruç
Indice
degli autori
