Joan Ramon Ferrer
1 Com sia just, per gran manutanença
2 d’obrant virtuts, perfet treball empendre,
3 no tart en rims greus contexir entendre
4 començat he, segons leys de sciença,
5 per instaurar l’onor trop maculada
6 del valent fort, qui de bondats avia
7 septre fulgent, qui suscitar fazia
8 magnanims fets, qui d’ells jaqueix nomnada.
9 Tal plant mon cor en dol no poch mudava,
10 ay! Valenti, per virtuts memorable,
11 mor[t] per amors d’una fortment amable,
12 quan l’altro jorn, cançat, delit sercava.
13 Pero gran part del dol cessi commoure,
14 car los planyents, no ’b voluntat maligna,
15 dir cell morir tal causa per indigna,
16 pus bondat pren, raho·m dicta concloure.
17 Mas ne tan gran error en lo coratge
18 dels narradors ni auditors s’encarna,
19 per lur salut, extirpant corrupt’arna,
20 declarar vuyll, no per causar ultratge
21 mas lum monstrar de veritat complida,
22 ab tres rahons cell mort tan ruinosa
23 no subintrar per sutz’amor penosa,
24 pus haut es spill de virtut polida.
25 Primerament, car tal amor es vana
26 pacio greu del coratge que ’b pena
27 mortal del cors infinits crims amena
28 per vil complir voluptat momentana.
29 Segonament, l’om de spirit molt rude,
30 car fet quescun terminant en malesa
31 avem per mal, neguara, pus vilesa
32 es d’amor fy, que·l seu acte no pude?
33 Derrerament, o! quants dans greus diria
34 si no fos lonch, com fa de seny fallenca,
35 [los] ffrancs trair, del temps bruta perdenca.
36 D’ella tot dan venir monstrar poria,
37 com Tulli clar doctrinans pos feresta
38 ffembra tots crims per tal amor commetre,
39 crech en molts d’ells consentiment l’om metre,
40 com l’avar trist, per fer de l’aur conquesta.
41 Per amors tals exardents, malalt ficte,
42 Amon sa sor Tamar gosa corrompre,
43 per qu’Absalon germa li feu dirompre
44 lo sanch del cos, de que vench greu conflicte.
45 Dels gots lo Rey, nafrat da fort sageta
46 pel deu d’amor, desflora ’zalta filla
47 d’un comte seu, a si junt com manilla
48 al bras, absent per leguacio feta;
49 pus tornat fon, iros per tant’ultranca,
50 d’Espanya feu als alarps gran entrada:
51 tota fon quaix per ells exterminada.
52 O! fer’amor causist greu trabucanca.
53 En nostron temps, fembra d’estoch farida,
54 conjugal fe rompent, metzina mare
55 e cruelment strangular feu lo pare,
56 del marit volch tolre l’optada vida.
57 No vullam fer de justa fi cuberta
58 a tal amar, car es dar ficta causa,
59 car no ’n virtut amor letja repausa
60 mas en azalt, velant complir fi certa.
61 Los amadors trop soven podem veure
62 dir compliment de l’amor furiosa,
63 quan venguts son a la fy maculosa;
64 donchs, no voler cells alre se pot creure.
65 Adonchs tal plant cessar honest seria,
66 devent callar mort Valenti ’ver presa
67 per fin’amor, pus qu’en tots mals es mesa,
68 car altramen turpitut greu rebria.
69 Mas sia dit cell fet trop honorable,
70 exercint be, per saber, a fin neta,
71 prompte menar perills per causa dreta,
72 adversants fats portar mort lamentable.
73 Reyna dels cels, per tots granment orable,
74 suplica·l Ffill en ses altituts meta
75 prest Valenti clar, per virtut perfeta,
76 si tengut es en pena terminable.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Ms.: Ha. || 55 strangular] estrangular.
Incipitario
di Joan Ramon Ferrer
Indice
degli autori
