Francesc Ferrer
1 Qui be serveix lexau, que grat ne ten,
2 si be cascu clamant se va d’Amor:
3 «Amor es tal que no done favor,
4 ne·l plau l’avans; ço d’aycell qu’es valen».
5 Content d’Amor es qui la sab servir,
6 que·l bon servey james sens guardo ve.
7 Amor coneix lo mal, e mes lo be:
8 per que se·n deu, ho vol, tothom jaquir?
9 Cascu d’Amor vol parlant depertir,
10 pero fent clams qu’Amor ab pochs s’ave,
11 e dir vos han que no·ls dona merce,
12 no pensant gents lur bon servey si u mir.
13 Amor es tal que no·l fall conaxença,
14 mes fall li dret alla hon corre tort;
15 en aquell cars, se destenta tant fort
16 que no ’s al mon: tant li desplau fallença!
17 Mas no puch dir d’Amor tanta valença
18 que so·n content, pus no·m te mala sort;
19 plaher no·m fall, delit, joy ne deport,
20 c’Amor ma te ligat ab sa gran lença.
21 Ffa u que li so servent e cert leyal,
22 e que no·m plau amar dona ’b falsia;
23 Amor, per ço, en son voler me lia,
24 axi granment que no·l plau que pas mal.
25 Edonchs, serviu, que prou es bon cabal,
26 puys jo servint e quant el mon volia,
27 hoc que so ’n punt que·m trob de bell’aymia,
28 tot per servir; edonchs, feu atraltal.
29 Car no ’s negu no degua son poder
30 mostrar de ferm per viur’a tot son grat.
31 Viure d’est mon no ’s pus, sol leyaltat:
32 leyal amor contenta gran voler.
33 Oppinio deguasta fin voler,
34 per ço com es ligada ’b voluntat;
35 mes, si lo dir s’ecosta ’b fer bondat,
36 lo saber fi roman bo e senser.
37 Dich ho per tant qu’en res qu’en be s’acost
38 hom no u pot fer si s’aymia no veu:
39 vahent tam be, no puch pensar ne creu
40 que vers Amor cascu no·s vincle tost.
41 De fi en fi, no puch ser mal dispost
42 ne puch fallir vers lo mon ne vers Deu;
43 com pens en vos, qui sou ne que valeu,
44 noure no·m pot batalla ne gran ost.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989.
18 so·n] són ed.
Incipitario
di Francesc Ferrer
Indice degli autori
