Francesc Ferrer
1 Enug estrem abat tot bon saber,
2 seny e saber son contra volentat,
3 voler no·s te com l’enug lo combat,
4 sobres e dol y afany son d’un mester;
5 plant e sospir, treball e penssament,
6 tots son d’un tros e d’una companyia,
7 que sens la hu de l’altre no·s desvia,
8 perque sta mal qui poch ne molt los sent.
9 Las!, sent los yo, axi estrayament
10 que giny ne art, saber ne maestria,
11 raho ne dret, arbitre que bo sia
12 no son bastans a dar m’aviament;
13 donchs, quin remey, desconcertat de mi,
14 puch yo aver qu’en tal punt sia mes?
15 Cert no nengu, sino que·m veg despes
16 en breu del mon, car nunqua tal senty.
17 Ajuda·m, Deu, o trau me d’est cami!,
18 qu’Amor no crech ajudar me volgues;
19 no que mon dol gran spay no prengues,
20 mas no vol no que mos mals ajen fi.
21 O!, be·m puch dir sols, trist, d’enug catiu,
22 vexat d’Amor e pobre de tot be:
23 muyra ’n mal punt hom qui res bo no·l te,
24 car mes li val que viur’axi com viu!
25 E no ’s trist l’om qui d’ivern e d’estiu,
26 incessanment, enugs e dols soste?
27 Tal stich yo, que us jur sobre ma fe
28 que no·m pertesch de llur aspre caliu.
29 Mas, si Amor me volgues ajudar,
30 no fora menys que no prengues repos;
31 ara so ’n punt que no tinch tel ne os
32 que no tremol: guardau qui u pot durar!
33 Edonchs, Amor, vullau vos recordar
34 ans que de tot no perda cor e cos:
35 ja·m veg en punt qu’ampenre res no gos,
36 tant son al bax que volria sclatar;
37 car molt mes val sentyr una dolor
38 que per tostemps mal sobre mal aver,
39 donchs me matau ans que no·m desesper
40 e m’alleguau aquesta gran tristor.
41 De fi en fi, vos que sou ma onor,
42 cap de mon be, e am de fin voler,
43 preguau Amor que us faça tal plaer,
44 que mon turment ab tal glay n’e furor.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989.
39 me matau] om matau ms., em matau ed.
Incipitario
di Francesc Ferrer
Indice degli autori
