Francesc Ferrer
1 Enamorats, doleu vos de ma vida,
2 prengue us merce del mal en que so mes!
3 O, trobadors, sia per tots deffers;
4 veniu mirar com pas, dolor complida,
5 lo mal que m’ha donat estrem voler,
6 que sens acort, de ffet, a·s mes tan gran;
7 e no tinch res e trob m’en cab poder,
8 que la que am se·n riu de tot mon dan.
9 Lo grat, sens pus, es lo qui·m fa l’engan,
10 que en mi raho no·m pot fer ni desfer,
11 que tots ensemps, poder, voler, saber,
12 sobrats del grat, tot ço que vol, ells fan.
13 E jo, catiu, sostench ma passio
14 tant asprament que m’acost a morir:
15 ho bona gent!, feu hi provisio,
16 preguau la tots no·m leix axi perir.
17 Si dona ’l mon s’eteny per ben servir,
18 jo son aquell qui·n dona tal raho.
19 Que puch fer pus, sino c’aytant me do
20 que n’oblit Deu, qu’atard li puch res dir?
21 Ell s’o mereix en fer la singular,
22 Hemor, qu’es tal que·ls amadors ensegua,
23 pus que·l voler atard se pot donar
24 a dos eguals que l’u no·s desconegua.
25 Jo·m desconech e vull a qui·m renegua,
26 mas no ’s a mi poder me’n apartar:
27 a tots suplich que·m vullau ajudar
28 o fer socors a ten estreta bregua.
29 E devinau primer qui es m’aymia,
30 que jo us ho dich en la cobla que ve;
31 e, si tal feu, a qualsevol que sia,
32 un paguo bell jo lo y presentare.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989.
Cfr. 61.5a.
Incipitario
di Francesc Ferrer
Indice degli autori
