Francesc Ferrer
1 Qui veu present lo que mai no a vist,
2 per novell cars lo cor fa mudament;
3 e tal se ffa, del que no veu, avist,
4 que, com s’i veu, desige ser absent.
5 Aytals afers esperiment los mostra,
6 que diu lo ver de quant cascu ignora,
7 despellegant l’estol, ffent bella mostra,
8 del gran solda, per lo Canal a fora,
9 diluns maty, a deu d’agost comtant,
10 mil quatre cents e mes quarante quatre,
11 de sant Lorens la festa selebrant,
12 ben ordonats segint la hu a l’altre.
13 La jent sotil, qui veu la multitut
14 de tantes naus, germes e galeases,
15 qu’en nombre son, comtat, vist e sabut,
16 vuytante sinch, entre bones e lases,
17 plors, crits e plants senti de fills e mares,
18 e molts marits dolre s’ab ses mullers;
19 tals per sforç, mostraven bones cares,
20 qu’era diverç, lo cor de lurs volers.
21 Lo mestre gran, sentint aytal desorde,
22 pres en la ma l’Anyel ab sant Johan,
23 e diu: «O ffels, vosaltres ne mon orde
24 Deu no permet que reba mal ne dan:
25 Ecce Agnus Dei qui tollit peccata mundi».
26 D’aqui avant, la jent espaordida,
27 pel bon novell, cobra son sperit,
28 e van de fet a veure lur axida,
29 dubtant los poch del gran fins al patit.
30 Lo capita, ab los altres, pres tera
31 sus al Malpas, que no·ls fonch contrestat,
32 e trau rosins e part de sa desfera,
33 mes ab sforç que no ben hordenat.
34 Los mameluchs e·ls altres cans s’estenen
35 de fet pels horts e hon mils los sembla;
36 e part d’aquells, ab los archs, ells emprenen
37 de veure·ls murs, los vals e quant hi a.
38 Gran colp de gents e crits per les muralles.
39 Los desparam ab colobrines prou,
40 hi ells tanbe de fletxes mes que palles,
41 dient los: «Cans, vostre poder que·ns nou?
42 Avant, avant, meteu vos prop lo vall,
43 que Rodes may d’equi aura perill.
44 De tots farem en morts ten gran strayll:
45 trist lo solda e qui y tindra son fill».
46 La nostra jent pres animo ten gran
47 que per los trasts dresen sons e cansons;
48 a una veu tots allegant ne van,
49 axi·ls sciens com rustechs e minyons:
50 «Audaces Ffortuna iuvat timidosque repellit».
51 Lur capita, per nom Aynal Gerut,
52 duch jeneral de tera e de mar,
53 dimarts mati, ja die conegut,
54 prop del castell, ali·s volch atendar;
55 e molts, apres, dels altres capitans
56 e almiralls hordonen de si tal,
57 qu’en meyns que dich los viu a tots los cans
58 ffort atendats, fent un polit reyal.
59 E be sinch cents pujaren a cavall
60 encubertats, e tals de carmesi.
61 Tots mamelluchs. Qui va ’munt, qui avall,
62 e molts de peu s’estenen prop d’elli
63 al baluart que·s diu de Monssenyor.
64 Aqui sentreu bonbardes e ballestes,
65 trons e triquets, de fletxes prou ramor;
66 tals son nafrats, qui per cors, qui per testes.
67 Molts cavalles e altra jent de be,
68 qui·ls bull la sanch mirant un acte tal,
69 hixen al camp e l’un ab l’altre·s te;
70 huns: «Mahomet!», altres: «sant Jordi, val!»
71 Colps de bastons, e lanses e canteres,
72 los huns nafrats, los altres cayen morts;
73 e retreyents sentiren per careres
74 e per tots lochs, ab veus altes e forts:
75 «Qui babtitzatus fuerit salvus erit; qui vero non, condempnabitur».
76 O, que dolor o stranya pacio
77 hagui apres, mirant la gent menuda!
78 No sce cruel avent part en rao
79 que no ploras e·ls fes de grat ajuda.
80 Viu gran ajust dels vels e de les velles,
81 miyons en bras e dones desfresades,
82 infinitat de nines e donzelles,
83 contritament, molt escabellonades.
84 Y, a peu descalç, huns van a Nostra Dona,
85 qui a Filerm, tals a Sant Agusti,
86 e gran part d’ells a molta sgleya bona
87 qu’en Rodes ha. E veurieu aqui
88 ajenollats, ab lagremes per cara,
89 ffer de grans vots, qui mes fer ne podia.
90 Les verjens viu dient: «No·ls falsges ara,
91 que verjens som, o tu, Verje Maria!»
92 Per molts papans, calogeres e frares,
93 los fonch loat lur gran devocio,
94 dient qu’a Deus tals coses li son cares
95 e que·s deu fer devota profeso.
96 Tots areglats, ab llums e moltes creus,
97 hixen d’eli segons que s’i trobaven,
98 e pels camins, ab doloroses veus,
99 un semblant vers tots deien e ploraven:
100 «A gente pagana libera nos, Domine».
101 En l’entretant, Aynal Gerut sse mes
102 a ffer palench fort prop de la muralla,
103 on ere·l flach del tot e meyns defes,
104 e nit e jorn minaven, la canalla,
105 ffen sitiar trabuchs, bonbardes groses,
106 que tals n’i ach que sis quintas tiraven,
107 y en aquell mur feyen forats e mosses,
108 qu’a lur trebal may hora no manchaven.
109 La nostra jent tanbe mes se tirar;
110 vereu gran guast de moros e palench;
111 les del castell tiraven vers la mar:
112 molt gran naufrayg en les lurs fustes vench.
113 Eyel Coge, de mar lur capita,
114 espaordit parla ab lo de tera,
115 dient: «Senyor, Rodes mal pendre fa.
116 O, quant fort poch dubten la nostra gera!»
117 Sabut lur fet per molts dels renegats
118 qui son fugits, lo gran mestre trames
119 pels cavallers, patrons e grans magnats,
120 e diu a tots, qui an d’el carech pres:
121 «Ffills e jermans, ma tere us acoman.
122 May als valents nougue res de Soria:
123 leyals sperts, aso no pus vos man».
124 Cascu li dix: «Per ta gran senyoria,
125 si oportuerit me mori tecum non renegabo».
126 Apres de so, de Sant Anthoni·s feu,
127 pels cans, un pas fins a Sant Nicolau;
128 e de mig moll, un poch damunt la Creu,
129 bonbardes lurs al port feyen gran frau,
130 qui a les naus, a fustes e galeres
131 y a molts mesquins qu’ali prengeren mort.
132 Lo mestre gran s’i volch tenir maneres
133 que·ls enganas, e feu los moure fort,
134 dels trasts pus luny, escaramussa bella;
135 corents molts la, desa s’obri·l portal.
136 Viu los franses pendre·l pas e portella,
137 y als catalans ab furia mortal
138 per aquell mol estragant mamelluchs,
139 ab gran sforç, fent s’i molts cavallers:
140 bonbardes, trons, lanses, tabals, hauchs,
141 ballestes, archs, cruels espimgardes,
142 colps, talls e pichs; qui leve bras, qui cama,
143 qui fuig quant pot la via de lur pont,
144 tal va campant e tal alli s’enrama:
145 viu lo Manrayg de sanch una gran font.
146 Los cavallers e tota l’altra jent,
147 vist, Deu fent part, que·ls cans son derotats,
148 glorificant, tots li fan tal present,
149 mirant al cel, ab los genolls ficats:
150 «Gracias agamus Domino Deo nostro».
151 Qui·ls ves rafer apres lo dan rebut
152 ffere bon juy quant son homens gares,
153 disimulant lur dol e lo perdut,
154 sonant tabals, trompetes, ministres;
155 no que dolor els no aguesen prou,
156 mas no·s conech en lo lur continent,
157 ans, a fort poch, pertida d’els se mou
158 a bragejar ab los de nostra jent.
159 Molts son nafrats dels nostres, qui dels seus,
160 e alguns morts, qui d’arch, qui de balesta;
161 del primer cars restaren tants jueus
162 qu’en fer cortes, de grechs era lur festa.
163 Van fer ajust de molts fexos de rama;
164 la veu se met: «Los vals volen reblir!»;
165 per nostra ost pur fonch una tal fama,
166 ffins que lo ver hun d’els nos vench a dir.
167 Lavors, sabut tot quant fonch provait,
168 ffortificam los murs e barbequanes;
169 gent de socors, grans guaytes en la nit,
170 tots preparats a lurs voluntats vanes;
171 remetent l’als a sol Deu vencedor,
172 ffent bon sforç com a vers christians,
173 e perque Deu hou just ho peccador,
174 tots li diguem, metent nos en ses mans:
175 «Nunch dimitis servum tuum, Domine, secundum verbum tuum in pace».
176 Dia e nit, axi de punt he ’n hora,
177 tots sperant que·ns fos l’asalt donat,
178 jovens e vells de grat cascun decora
179 en rebre Deu, pur, net e confesat.
180 Viu enamichs de grans homeys fer pau,
181 e de mals vels demenant se perdo,
182 ffent testament e lexes a qui plau,
183 invocant sants ab prou devocio.
184 Molts a grans crits senti: «Salve Regina!
185 Salve tos fills, tu, mare, advocada;
186 la piatat de gracia divina,
187 tu migensant, nos deu ser atorgada».
188 Tantost fon vist la Verje gloriosa,
189 no meritant, fer prechs a son fill car,
190 dient: «O fill!, gran temps fon dolorosa
191 sercant remey que us pogues ajudar;
192 donchs, ajudau qui Trinitat defena,
193 que tot se fa mantenint sancta fe.
194 Per que·m feu dir «Ave gracia plena»
195 si yo no bast de vos aver merce?
196 Gracia vull, fill, no le·m denageu;
197 veus asi·ls pits en que us e alletat».
198 L’obra mostra la gracia de Deu,
199 que prest li fonch un tal mot revelat:
200 «Ffiat voluntas tua sicut in celo et in tera».
201 Tots animats d’un’obra tant divina,
202 d’aqui avant mostrant lurs fets poch tembre,
203 ans meynspresant asalts, trebuchs ne mina,
204 los combatem dijous deu de satembra.
205 Del baluart de la Verja Maria,
206 viu un bel fet de mamaluchs e moros,
207 ab cathalans y altra jent que y havia,
208 valents, ardits, forts, que·s mostraven toros;
209 e tots mesclats a les belles lansades,
210 ades huns baix, ades los altres alt,
211 garerament, axides ab entrades,
212 qui sus, qui jau: de tot agui bon alt.
213 Lo joch s’estreyn ab tal enseniment
214 que torra, mur, baluart e defora,
215 tot fa llavor axi estretament,
216 que d’els tal mor, tal fuig nafrat, tal plora.
217 Desesperats, molt trists e mig romputs,
218 pleguant lurs morts e cobrint los nafrats,
219 ells tots se·n van, Deu sab quant abatuts.
220 De lur mal guany restam aconsolats.
221 Havent recort de la qui·ns advocava,
222 com en hubert era de nostra part,
223 mirant la dalt, en la tora que stava,
224 tots li diguem, entrant pel baluart:
225 «Tu es salus et resurreccio nostra, per quam liberati sumus».
226 Vist per tots ells lo mal aculliment,
227 fforen d’acort d’anar ans que morir.
228 Tres jorns apres, sens fer lo manament
229 del gran solda, fan lo mes recullir:
230 tendes, arnes, bonbardes e l’als tot,
231 sino·ls ginets, en tera no romas;
232 d’aqui avant fan vela, sens dir mot,
233 calant se tots, la via del Malpas.
234 Lo mestre gran forma de fet conssell
235 ab voluntat d’axir los a combatre,
236 e per discort no fon prest l’aparell,
237 y ab lo discus romas nostre debatre,
238 ffent molts inyins que no·m cal recitar;
239 mas jo u remet, que u fa Deus pel millor.
240 En l’entretant, com tot fonch dins la mar,
241 comits, nauxers, cascu fa son lavor.
242 Y al bell migjorn, divendres, ells se·n van,
243 ben hordenats, la volta de Turquia,
244 a devuyt ffonch de setembre comptan,
245 tot lur estar quaranta jorns crech sia,
246 molt desolats, com no ha preu pus mal.
247 Vist del solda lur mal’intencio,
248 gloriejant son fet mes que no val,
249 est psalm diguem de malediccio:
250 «Quit gloriaris in malicia qui potens es iniquitate?»
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989, p. 254.
Incipitario
di Francesc Ferrer
Indice degli autori
