Pere Antoni
1 Del SOL calor sovint a mi dete
2 y, com no·l veig, estich de fret tot mort;
3 mes en lo so qui en res no s discort
4 rest adormit per la dolsor que te:
5 SONA tostemps, fes aquest pler a mi,
6 tu, musich gran, no posant hi scilensi,
7 car tots veem que SOLSONA per si
8 te mes virtuts que no Prini Terensi.
Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.
Risposta a Joan de Masdovelles (cfr. 102.1).
Ms.: N.