Rialc
Rao 59.4
Andreu Febrer
1 Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs
2 vey ja vestitz de comblachs e de neus,
3 boys e jardis tots despulhats de rams,
4 layre cubert de vents plugs e de grops,
5 e·l mar tot blanch descuma per mal temps.
6 e tuyt lauselh stan en terra mut,
7 qui per livern no movo xants ne crits;
8 mas yeu suy caltz quan laltri bufon lungla.
9 Quyeu am e cerff, e no fau res que folhs,
10 de les milhors la millor, e suy seus;
11 e si be·m dis fos de samor stramps
12 no me·n destulh plus que de carn fay lops,
13 ans ay sper quelha ez yeu ensemps
14 jausirem tant lo joy damor, que drut
15 me dira sieu tota gen, si ver dits,
16 e·ns amarem tant com la carn e lungla.
17 E si be·l suy ten luny, no·l seray molhs
18 de far e dir sos mandats totes veus,
19 quieu jur pel[s] sants que nostre payrEdams
20 no fon pus fels, ne nquer le sans homs Jobs,
21 ne celh qui fech unarcha menys de rems,
22 vas Celh per cuy em trestuyt resemut,
23 con yeu vas ley, en cuy hay stablitz
24 mon cor e·l cors del cap tro sus a lungla.
25 Car plus cubert suy de joy que rebolhs
26 no nes [de] glans eres en los jorns breus,
27 can me remort la saborosa fams
28 qui·m fay sentir de samor dolços glops.
29 Mas vau penssiu cossiran pels strems;
30 tal pasor hay mage desconegut
31 com no mscriu del[s] sieu[s] delgats blanchs ditz,
32 carto paper quelha tocas de lungla.
33 Per que b [les] mans juntes, flech mos genolhs,
34 sopleyan liey que no·m giet de sos feus;
35 pus quyeu no·m tolch daltre[s] prechs ne reclams,
36 ans am ley tan que ja no·m fora obs
37 per esser meu Tir ho Jerusalems.
38 Tant ma desirs de samor abatut,
39 que·l cor e·l cors e·l sens e lesperitz
40 me son vengutz ja tro al cap de lungla.
41 Loindanamor, un furt entretostemps
42 vos hay yeu fayt, no·m sie maltengut,
43 com yeu vos pris de lun dels vostres dits
44 celadamen lo gay joyelh de lungla.
45 Laut rey guerrer vulh servir altre temps
46 (qui pels tirans es lur mal grat temut)
47 vars Mongibelh, que·ls ben e mal vestitz
48 ffay mantes vets bufar lo cap de lungla.
Ed. Martí de Riquer: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1951.