Rialc
Rao 59.3
Andreu Febrer
1 Are·m platz be com lafan e·l martire
2 quan percassat mey vhulh fals tritxedor,
3 porton al sol, que no se·n plany mon cor,
4 . . .
5 mas al ploran
6 e desiran
7 morran say quan
8 no podon ges veser
9 son cors gencer;
10 per quay plaser
11 com del basto quil maseix san talhat
12 son [m]alfarit e batut e cascat.
13 Quen ten alt loch han posat mon cossire,
14 que mantes vetz met al sen a folhor
15 cant yeu malbir quez un emperador
16 hi hagre sun lauzes damar [e] slire.
17 Vegats com van
18 la mort cassan
19 mey hulh, qui·m fan
20 desirar e voler
21 so don no sper
22 lunch ben haver;
23 car no·m par lieu que dun cors ten presat
24 pusque jausir us paubres per nulh fat,
25 si donchs Amors (a cuy no pot gandire
26 cor ple dargulh, tan no nha de ricor)
27 no·l cremun pauch ab lo foch de douçor
28 dins lo costat, que·l fassa·l cor sentire.
29 Que, donchs, aman
30 e merceyan
31 tot cor se blan
32 que no·s pot abstener,
33 per nulh poder,
34 que son voler
35 no·m plech del tot, e mays sa voluntat,
36 car finamor hi ha son juy donat.
37 E per ayço, e segons bon albire,
38 ffa mil cent tants proz dona sa valor
39 can vol amar un paubre amador,
40 humils e franchs, qui sab honor grasire,
41 quun rich boban
42 qui menyspresan
43 va son coman
44 e·l vol jus pertener;
45 per que ditz ver
46 lo reproer:
47 con mays dexen, mays puejhumilitat,
48 ez argulh chay on plus aut es muntat.
49 Donchs, pus vesets quyeu no me·n pux pertire,
50 tan suy aclis, dona, per vostramor,
51 entretostemps fayts me tanta donor
52 que·m vulhats sol per vostrom retenire;
53 car si penan
54 mauci lafan,
55 cert culpa gran
56 ne poretz vos haver,
57 car jorn e cer
58 veyretz retrer
59 als fis amans vostra gran cruseltat,
60 si fayts morir vostramoros tractat.
61 Loindanamor, tan mer
62 ffort e sobrer
63 vostrulh guerrer,
64 que pus que·l vi man en grieu dol pausat,
65 per quyeu los fuig, mas no·l suy scapat.
Ed. Martí de Riquer: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1951.