Rialc
Rao 59.3

            Andreu Febrer






    1      Are·m platz be com l’afan e·l martire
    2      qu’an percassat mey vhulh fals tritxedor,
    3      porton al sol, que no se·n plany mon cor,
    4      . . .
    5      mas al ploran
    6      e desiran
    7      morran say quan
    8      no podon ges veser
    9      son cors gencer;
    10     per qu’ay plaser
    11     com del basto qu’il maseix s’an talhat
    12     son [m]alfarit e batut e cascat.

    13     Qu’en ten alt loch han posat mon cossire,
    14     que mantes vetz met al sen a folhor
    15     cant yeu m’albir quez un emperador
    16     hi hagre s’un lauzes d’amar [e] slire.
    17     Vegats com van
    18     la mort cassan
    19     mey hulh, qui·m fan
    20     desirar e voler
    21     so d’on no sper
    22     lunch ben haver;
    23     car no·m par lieu que d’un cors ten presat
    24     pusque jausir us paubres per nulh fat,

    25     si donchs Amors (a cuy no pot gandire
    26     cor ple d’argulh, tan no n’ha de ricor)
    27     no·l crem’un pauch ab lo foch de douçor
    28     dins lo costat, que·l fassa·l cor sentire.
    29     Que, donchs, aman
    30     e merceyan
    31     tot cor se blan
    32     que no·s pot abstener,
    33     per nulh poder,
    34     que son voler
    35     no·m plech del tot, e mays sa voluntat,
    36     car fin’amor hi ha son juy donat.

    37     E per ayço, e segons bon albire,
    38     ffa mil cent tants proz dona sa valor
    39     can vol amar un paubre amador,
    40     humils e franchs, qui sab honor grasire,
    41     qu’un rich boban
    42     qui menyspresan
    43     va son coman
    44     e·l vol jus pertener;
    45     per que ditz ver
    46     lo reproer:
    47     con mays dexen, mays puej’humilitat,
    48     ez argulh chay on plus aut es muntat.

    49     Donchs, pus vesets qu’yeu no me·n pux pertire,
    50     tan suy aclis, dona, per vostr’amor,
    51     entretostemps fayts me tanta d’onor
    52     que·m vulhats sol per vostr’om retenire;
    53     car si penan
    54     m’auci l’afan,
    55     cert culpa gran
    56     ne poretz vos haver,
    57     car jorn e cer
    58     veyretz retrer
    59     als fis amans vostra gran cruseltat,
    60     si fayts morir vostr’amoros tractat.

    61     Loindan’amor, tan m’er
    62     ffort e sobrer
    63     vostr’ulh guerrer,
    64     que pus que·l vi m’an en grieu dol pausat,
    65     per qu’yeu los fuig, mas no·l suy scapat.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1951.

 

Incipitario di Andreu Febrer
Indice degli autori

Rialc