Andreu Febrer
1 Amors, qui tost fer, quant li play,
2 le cor dels amans, de son glay,
3 m’a comendat que fass’un lay
4 de ma langor,
5 e de les penas que me·n tray,
6 co vieu plen d’amoros smay
7 per una qui sus totes n’ay
8 pretz e valor,
9 qui m’a tant sospes de s’amor,
10 que, pus que vi se gran dolçor
11 e fui pres de son noble cor,
12 tot mon viur’ay
13 mes en li, ses alcun retor;
14 que ges virar mon cor alor
15 no puny, ne feray ja nulh jor,
16 tant quant viuray.
17 On crey me covendra morir,
18 car enardir
19 de ley servir,
20 enflemat de ’moros desir,
21 sent mon voler,
22 cant son jove gay cors remir,
23 . . .
24 ez afeblir
25 de ley preyar e requerir
26 vey mon poder,
27 mudar color, perdre sauber,
28 e contener
29 e retener
30 de joy e de merce querer;
31 que no·n pux dir
32 ne dret ne tort, ne falç, ne ver,
33 ans tot laser
34 met en sper.
35 on plus me dauria parer
36 lonch d’enfortir.
37 Ez axi vau dret a ma mort
38 ab ferm acort,
39 e iuig al port
40 on hauria joy e deport,
41 si ’n oltramar
42 [no] metia mon [gran] sfort;
43 qu’almenys al fort
44 mon desconfort
45 no seria·l pensar menys fort,
46 si u posques far.
47 Mas pus no·n pux mon cors ostar
48 sol Dieu preyar
49 vulh, qu’altreyar
50 me vulha que leys recontar
51 puxa ma sort.
52 Pero pauch val tot quant vulh far,
53 qu’elha veu clar
54 per mon chantar
55 qu’eu l’am, e diu, per desviar,
56 qu’yeu me deport.
57 Amors, donchs, que sera de mi
58 quez enaxi
59 de fi en fi
60 mor leyalmen mon cor mesqui?
61 E no me·n plany
62 ges, me Loindan’amor, da qui
63 suy ses nulh si
64 (qu’anch no·n perti,
65 ne me·n pot far Mort, a ma fi,
66 esser strany),
67 que lay on vau no m’acompany;
68 que ges no frany
69 per nulh reffrany,
70 ans me tol anuy e desdany
71 l’amor de li.
72 E si·l greu mal que·l cor me tany,
73 e·l dur afany
74 en qu’yeu affany
75 l’es ten plasen que so·l reffrany,
76 con no m’auci?
77 Qu’almeys finara mon greu plant,
78 d’on no suy plant,
79 com en chantant
80 planch e·m dulh e no l’es semblant
81 mon greu turmen;
82 pero be sab que·l signes quant
83 va pus anant
84 aproysmant
85 a sa mort, loras fa son chant
86 plus dolçamen;
87 ez yeu vulh morir de presen,
88 si l’es plasen,
89 car ja pus gen
90 hom no mori, a mon scien,
91 si ley amant
92 [moria] volenterosament,
93 tostemps sirven
94 con bon sirven
95 celh qui la cerff ten leyalmen
96 e l’ama tant.
97 Pero, Amor, en esperança
98 suy que ta lança,
99 qui·ls fins colps lança
100 e qui man cor altiu anança,
101 de sa puctura
102 ffira celh[a] qui no s’atança
103 autra ’n semblança;
104 car tot avança
105 la joyosa gran habundança
106 que·l dech Natura
107 de sobresbelha beutat pura
108 qui l’afigura
109 en tal figura.
110 Amor, deus tu metra ta cura
111 d’aver liança,
112 cor si elha ab tu no s’atura,
113 menys q’un’urdura
114 preu ta valura,
115 pus que tan gentil criatura
116 de tu es balança
117 E per ço vulh enquer actendre,
118 ses plus contendre,
119 qu’yeu ley dexendre
120 veg’Amor qui·l fassa ’ncendra
121 son fret coratge
122 del foch qui dins m’art sens extendre;
123 car d’amor pendre
124 senes tost rendre,
125 no crey puxa gentil cors cendre
126 cor ten salvatge;
127 que trop fora·l mon gran dampnatge
128 si tal ymage,
129 qui tot l’omatge
130 de ’mor deu tenir e l’ostatge,
131 volgues mespendre
132 contra ley, qu’es son eretatge
133 e son menatge,
134 car tot son guatge
135 vol en gentil cor d’aut peratge
136 Amor despendre.
137 Pren, donch, confort e no t’smays;
138 torne·t biays
139 pel mal que trays,
140 car, on plus car es, val trop mays
141 joy qui l’ateny;
142 e tu, qui en [ay]tal loch trays,
143 pren tot en pays,
144 que ’b fin assays
145 soven dona ço que li plays
146 desirant feny,
147 e son dolç vis, qu’amor deppeny
148 ses nulh desdeny,
149 mostre bon seny
150 amoros, que merce l’estreny
151 des horas mays;
152 e si no n’has autre manteny
153 . . .
154 son gay capteny
155 te fera tostemps, quisque·n reny,
156 esser puys gays.
157 Perqu’yeu m’aten a vos, aymia
158 (e si disia
159 «dolç’anamia»,
160 crey que major vertat diria),
161 que·m vulhats trayre
162 del foch qu’amor al cor m’atia
163 per vos tot dia,
164 ans que m’aucia;
165 car, per ma fe, ges no us poria
166 lo quart retrayre
167 de la dolor ne del maltrayre
168 que·m fa ’mors trayre
169 . . .
170 qu’ieu volgr’esser caytius al Cayre
171 com no podia
172 vostr’amor devas me atrayre;
173 e si ’mperayre
174 ffos de tot l’ayre,
175 tot me fora anuy e desayre,
176 si vos no havia.
177 Qu’anch no m’aore nulh bon fat
178 me fos donat
179 per nulh penssat
180 c’om va neguant. Mant hom c’esbat
181 quez a la fi
182 tot quant yeu agre perpenssat,
183 e tot l’estat
184 on fos muntat,
185 no fos de continent tornat
186 a vos e mi.
187 E per tal senyal d’amor fi
188 (c’om enaxi
189 jutga) erri
190 mon cor pensant en vos, en qui
191 s’es tot fermat.
192 Podet[z] veure que ses nulh si,
193 axi co us di,
194 e plus que si,
195 vos ama lo faduch mesqui
196 de tot son grat.
197 Es axi tots jorns amara
198 e us servira,
199 [e] celera
200 los bens, e los mals sofferra;
201 que sol un punt
202 james de vos se partira
203 per los mals qu’a
204 ne pels qu’aura,
205 ans sta ferm ez stara
206 com un fort munt.
207 E vos, belha, qui en tal punt
208 l’avets tant punt
209 d’amoros punt
210 que·l fayts trop volar contramunt,
211 cant vos playra
212 que sa grieu dolor hage punt,
213 metets la punt:
214 que sia unt
215 de vostra merce, fel deffunt,
216 cant finara.
217 E si merce tant vos enclina
218 que d’amor fina,
219 qui tots mals fina,
220 pux aver de vos medicina,
221 ma joya centa;
222 la grieu dolor qu’ins mon cor mina
223 e contramina
224 sera declina
225 si vos, qu’etz de totz regina,
226 la y faytz presenta;
227 e, dona, qu’en cest mon smenta
228 tota joventa,
229 si us fos plasenta
230 qu’eu hagues l’ajuda presenta
231 de vos, en quina
232 joya seria ma contenta!
233 E com jausenta
234 d’aytal attenta
235 ez ab cest’amoros’atenta
236 mon lay deffina.
Ed. Martí de Riquer: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1951.
Incipitario di
Andreu Febrer
Indice degli autori
