Rialc
Rao 59.12

            Andreu Febrer






    1      Las, a qui dire ma langor?
    2      Qui·m planyara de mon greu plant?
    3      Qui pendra part de ma tristor?
    4      Sera nul ten leyal amant
    5      qui de mon chant
    6      qu’en l’amor chant
    7      mostre semblant
    8      d’aver dolor,
    9      e que veya, las! com se mor
    10     mon pobre cor
    11     per entrenyor
    12     de la belha qu’yeu ami tant?

    13     Qu’ieu no pux veser ne mirar,
    14     si com solia, ne ausir
    15     se dolce votz, son dolç perlar,
    16     son dolç vis, son gent aculhir,
    17     . . .
    18     son departir
    19     ffendre, partir
    20     e seperar
    21     ffan mon cor del cors [se] lunyar,
    22     car aturar
    23     ses ley ne ’star
    24     no·s pot, ne·s vol d’elha jaquir.

    25     A, cors mesqui!, tu que faras,
    26     pus de tu lo cor se depart ?
    27     Pença que mas no·l trobaras,
    28     car tant s’es mes en dolça part
    29     que son depart
    30     sera trop tart.
    31     En cest retart
    32     crey que morras.
    33     Com ta mestressa no veuras,
    34     las, que diras?
    35     Conffesseras
    36     que mala vist son dolç sguart?

    37     E lhas! con male˙t fon lo jorn
    38     que son dolç vis tant m’ebelli!
    39     E lhas! com gen e com adorn
    40     me trasch lo cor, que no u senti!
    41     Ay las, mesqui!
    42     com se parti
    43     tot pler de mi,
    44     qu’oltra migjorn
    45     passe la crotz en nulh sogorn!
    46     Gaug ne retorn
    47     per nulh trestorn
    48     troba jamay nulh pelagri.

    49     Lo flum es qui tolh la sembiança
    50     e fay oblit tot joy passat;
    51     axi·m tolch tota m’esperança
    52     son dolç vis quant l’agui mirat;
    53     quez oblidat
    54     ffuy e privat
    55     de tot pensat
    56     qu’autr’amistança
    57     no tengui puys en sperança;
    58     ne hay fiança
    59     que benenança
    60     hagues ses leys que·m fos de grat.

    61     Qu’elh’es la rosa sus les flors,
    62     que de beutat no ha parelh,
    63     que trespassa totes valors:
    64     tan val, tan pot e tant es belh
    65     son cors ysnelh,
    66     que dret simbelh
    67     [e] lour’apelh
    68     ez on Amors
    69     pren tot cor d’amar dangeros,
    70     gay e joyos
    71     e valaros
    72     per son visatge passabelh.

    73     Que us dich? No es sens ne folhia,
    74     qui sa beutat pogues tener,
    75     si la ves ten gay’e jolia,
    76     que no l’amas de ver en ver.
    77     Car son veser
    78     ffayt tant veser
    79     en luy plaser
    80     c’om se n’oblia.
    81     Si·n fay Amors tentost la tria,
    82     que la mestria
    83     de tot li tria
    84     qu’autre pus no li pot plaser.

    85     Cant de sa dolçor me recort
    86     e de sa privadesa gran,
    87     qui·m fech mant amoros comport,
    88     tostemps a sa honor guardan,
    89     no m’es senblan
    90     que derenan
    91     ffos benanan
    92     . . .
    93     pus [que] ten gracios deport
    94     que m’era port
    95     a tots mals fort,
    96     me va del tot en tot lexan.

    97     Lexan me va joya d’uymay,
    98     solaç e xant, deport e ris,
    99     que·m tenia joyos e gay
    100    remirant son amoros vis.
    101    Er m’es avis,
    102    a mon avis,
    103    e suy devis
    104    que tost morray
    105    com se gran beutat no veuray.
    106    Ay, Amor, ay!
    107    per que no·t play
    108    almeys que denant ley moris ?

    109    A, dolç pays e dolça terra,
    110    on lo seu gentil cors demora!
    111    Cant de vos part, tal dol m’aferra
    112    al cor, qui·m tray l’arma defora.
    113    Ay las! com fora
    114    richs tota hora
    115    si me demora
    116    no us fos squerra!
    117    Mas Falç Dits, qui de vos m’esterra,
    118    viu me soterra,
    119    qui de tal guerra
    120    mon cor se·n plany e l’arma plora.

    121    Qu’en vos roman lo pris del mon,
    122    lo cim de joy e de joven,
    123    que passa totes quantes son
    124    de beutat, d’onor e de sen;
    125    qu’en ley no·s pren
    126    ne s’entepren
    127    . . .
    128    ni es ni fon
    129    beutát que ’b la sua s’adon.
    130    Ay, merce! on
    131    ffas ton scon
    132    que ’b tu star no li par gen ?

    133    Qui vol a dolçe mort morir,
    134    vaja Loind[an’]amor veser,
    135    e certamen pora sentir
    136    sa beutat quant ha de poder;
    137    qu’yeu per plaser
    138    d’un sol veser,
    139    a mon laser
    140    suy al fenir;
    141    per qu’yeu li vulh mon nom jaquir
    142    qu’il pora dir
    143    si vol ausir
    144    com per liey m’a mort desesper.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino (ĞENCğ), 1951.

 

Incipitario di Andreu Febrer
Indice degli autori

Rialc