Mateu Esteve
1 Lo gran estat de vostre alt linatge,
2 braç de David, noblesa molt insigne
3 nos ha causat que lo vostre viage
4 may fallira, ni lo segur passatge,
5 tenint de vos cartela tan benigne.
6 E no tan sols la noblesa de sanch
7 en vos miram, mas de moltes virtuts,
8 homilitat y·l cor perdonant franch.
9 Virginitat del vostre liri blanch
10 nos ha salvat, qui tots erem perduts.
11 Caron sou vos, del cel, dich, la barquera.
12 Sovint remant passau los qui be us cerquen.
13 May vos canssau, valent vos, marinera.
14 A tots tirau a l’alta mes carrera,
15 sol penedits, e que ’n vostre Fill creguen.
16 Vos, l’excellent, sou timo de ben viure,
17 vos eternal, regina de l’alt cel.
18 Vos, mare tal, que lo vostre bell riure
19 nos dona loch prop de vos per a siure,
20 dexant l’infern, amarch mes que la fel.
21 En lo pus alt a loch major del mon
22 lo sol com hix los raygs prenen posada,
23 lo vostre cor axi ’nluminat fon,
24 com dins en vos, aquest singular jorn,
25 Deus eternal pres carn santifficada.
26 Cambra de Deu, noble d’Aquell factura,
27 que fet ver hom, dins vos nou mesos clos,
28 prengues d’Aquell la tan dolça pastura,
29 que·ns dona·l cel, hon may passam fretura,
30 la qual remes ab molts infinits plors.
31 Emperadriu en major tabernacle,
32 apres de Deu sient en talem noble,
33 vos sou d’Aquell lo singular obstacle.
34 Ser vostre fill es hun tan gran miracle
35 com may fos fet dels trips en negun poble.
36 Y en lo cap aquella resplandor
37 que, transendent, hix de les dotze steles,
38 dins nostre cor nos dona tan claror,
39 d’on heretam lo cel per gran amor,
40 hon per honrar, los palis vos son veles.
41 En pietat, de cor tan singular,
42 vos avançau a tot lo mon compres.
43 Benignitat vos fa a nos amar,
44 en tan alt grau, que ’n la terra e mar
45 no reffusau desliurar a tot pres.
46 O puritat de senyora tan alta!
47 Mare de Deu per gran virginitat,
48 que may en vos pogue ser vista falta,
49 ni de viltat vostra pensa malalta,
50 ni menys se veu original peccat.
51 Mare d’Aquell qui·l mon, com a ver Deu,
52 regeix e te, e nostres penses mira.
53 Si lo meu dir no es qual merexeu,
54 suplich de cor vos a mi perdoneu,
55 car no se pus ni viu may taulegia.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 329.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).
Incipitario
di Mateu Esteve
Indice
degli autori
