Rialc
Rao 51.2

            Bertomeu Dimas






    1      Si m’atrevesch entrar l’escura silva,
    2      no sens temor, delit me dona senda.
    3      Lo poch que y se, indigne, dir no dubte,
    4      vença la por lohar la Mare verge.
    5      No ha bastat natura ’b son ingeni
    6      l’us de raho ni la humana claustra,
    7      tanta lahor compendre ’n lo seu esser,
    8      que l’ignorant no puixa dir sens torçre.

    9      Devocio endreça nostra lengua
    10     y no consent servem james scilenci,
    11     puix concebem en nostre mortal carçre.
    12     Digne penser devem tenir principi,
    13     que may no fon dins los eternals limits
    14     mes liberal. Senyora, fos sens colpa.
    15     Apres Jhesus tan virtuosa falda,
    16     los nostres mals cobrint, no pot fer ombra.

    17     Mira lo mon y admira’s d’aquest fenix,
    18     y·l cel espant soste de tal caracte.
    19     Los peccadors en lo seu si recolzen.
    20     Troben la·ls justs auctora ser de merit.
    21     Prenen de si leticia los angels.
    22     La Trinitat nos ve ’n gloria perdre.
    23     Prenint lo Fill humana carn de mare,
    24     ha recreat lo mon pujant en l’arbre.

    25     Los infernats en lo tenebros regne
    26     miren, pensant la pena fer menys aspre.
    27     Y los del cel contemplen aquest medi.
    28     Archana gran e negoci dels segles,
    29     Eva pecca, y aquesta pres lo calzer
    30     vivificant d’aquella l’omicidi,
    31     e ha sanat la nostra cruel naffra,
    32     fent devallar Jhesus fins en lo centre.

    33     Son Fill cobra la senyoria ’n l’ome,
    34     y·ls angels seus prengueren no poch greuge.
    35     Be natural que nostre cor escalfa
    36     havem attes per ella ’n lo sepulcre.
    37     Deu nomena l’ajust de les grans aygues
    38     d’aquell bell nom hon gracies s’ajusten,
    39     mes alt que·l cel, Maria, tan profunde
    40     com es l’abis, y extensa mes que·l segle.

    41     No cessare, a vos, virginal ceptre,
    42     donar lahor, puix sou nostre refugi.
    43     A qui·l volra, vestir gippo de seda,
    44     y a mi, cobriu de vostra clara tomba.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 310.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Bertomeu Dimas
Indice degli autori

Rialc