Rialc
Rao 49.7a

            Ferran Díeç






    1      Les obres dalt han son etern principi
    2      hi·l temps no pot en crim gens viciar les.
    3      per hon Jhesus temporalment es home
    4      y eternament fon previst encarnar se,
    5      perque·l peccat no y posas lo seu vincle.
    6      De l’angel fon la causa del seu caure:
    7      veure ’xalçar sobre si dos persones,
    8      la mare y Fill, de qui devem retraure
    9      l’original, en qui no pot re ’caure,
    10     puix als del cel no y pleguen estes ones.

    11     No deu pleguar la creatura·l deute
    12     del Creador en posar tal divorci:
    13     que·l mort Adam a sa filla condampne,
    14     puix es de Deu mare, fent nou linyatge,
    15     d’on lo vasall no la ’ngendra rebelle.
    16     Si l’infinit sobre·l finit pren força,
    17     l’om no pot gens dignitat infinida
    18     offendre ’n res, que deu esser escorca
    19     del fruyt etern, maternitat que sforça
    20     son viure pur sols de si dar nos vida.

    21     Si·l Fill inmens volgue crear lo setgle,
    22     qui pot dir may que sa mare s’oblide?
    23     Que stant mig mort en sa mare mes pensa,
    24     que no en Si. Y obeint a l’Altissme,
    25     Pare seu ver, honra lo verge ventre.
    26     Son Pare vol fer son Fill creatura,
    27     hi no dexant paternitat tan alta,
    28     fos, qual es Ell, d’Aquell la mare pura.
    29     Puix l’obra es feta sobre natura,
    30     fos l’instrument organitzat sens falta.

    31     Per noble fer l’ome qu’era tan fragil
    32     prengue la carn Jhesus, salvador nostre.
    33     Donchs fon mester sa mare ser exemta
    34     del que feu l’om perdent los drets seus nobles,
    35     puix recobrats per ella ser havien.
    36     Rem la son Fill, que·ls tals ella no perda,
    37     que ’n tot moment en puritat s’estengua,
    38     ni que·l Satan trenque sols una squerda
    39     d’asta semblant, tenyida ’b color verda,
    40     rompent li·l cap, que spera ’n Fill Deu prengua.

    41     Par que digam que·l Fill es en gran carrech.
    42     si li metem capell tal a sa mare,
    43     qui·ns ha manat que sos pares hom honre
    44     hi·ls faça be. Donchs, qual es qui gens dupte,
    45     puix que li fon pare y mare sols verge?
    46     Fins que sera per la Sgleya l’edicte
    47     d’aço manat, devem tots esforçar nos
    48     inpugnar molt als qui paren conflicte
    49     a veritat, per l’interes tan ficte
    50     d’onrar lo Fill, y ab fals volen tirar nos.

    51     Per molts esguarts se deu fermar la pensa
    52     en tal laor, que puja sobre·ls angels,
    53     puix vist l’engast, qu’es digne de memoria,
    54     sia·l joyell, que negu no·l menyspree,
    55     per esser junts Deu hi sa mare una.
    56     Sia per ço l’argenter fidelissim,
    57     que ’n lo seu cor los deu fermar ab treva,
    58     que·l diamant Jhesus, ver hom altissim,
    59     en or tan pur com lo ventre dignissim
    60     de la sens par, s’engaste mes que ’n Eva.

    61     Passem al fet de com per ella·ns salva
    62     lo Redemptor ab les pures sanchs sues.
    63     Donchs tendra part en esser redemptora
    64     la que tengues dels remuts semblant culpa,
    65     hi fos l’esmerç ab diabolich logre
    66     prenent Jhesus la carn qui fon infecta;
    67     y al Lucifer dexas son dret escriure
    68     sens preservar d’aquella part dejecta
    69     d’obligament, que·l Satan ab sa secta
    70     volen posar en la qui n’es delliure.

    71     Havia ser molt copios tal rembre
    72     perque fos dit que part nunca li falga
    73     d’aver remut nosaltres dels mals actes,
    74     y a ella sols sens l’original macula,
    75     que fos bastant la redempcio sua
    76     als altres tots, essent escassa l’ora
    77     en detardar al que Deu los volia,
    78     mas ella no, puix, sens alguna mora,
    79     s’organiza per esser dins hi fora
    80     vexell perfet escrit, Verge Maria.

    81     Perque·l tardar dels cors, quant s’organiza,
    82     del peccat ve. Per hon peccant la fembra,
    83     mes que no l’hom, mes d’animar se tarda.
    84     Mas d’ella, puix crim en lo mon no·s troba,
    85     es versemblant que fon l’anima promta,
    86     sens temps algu discurs voler hi pgndre.
    87     Per hon provam de crim no ser offesa,
    88     que l’Incompres dins ella·s vol estendre,
    89     puix en son cors no y troba que rependre
    90     ni ’n l’esperit, d’on pogues ser may lesa.

    91     Per reparar lo crim qu’era ’n nosaltres
    92     es Deu vengut, naxent de pura dona,
    93     perque curas lo crim ab son contrari.
    94     Hi del mon feu la dolça medicina
    95     que lo malalt fos prompte ’n acceptar la.
    96     Que si·l veri fos en la mare santa,
    97     l’om verinat te molts qui·l desadoben
    98     per reclamar del Fill la merçe quanta,
    99     que·l metge Deu, si·ns visita, ·ns espanta
    100    si·ls parents sans prop del malalt no·s troben.

    101    Mare de Deu, qui us dubten de ser tanta
    102    vostra virtut, no·ls leve lo que us roben,
    103    perque, contrits, los cobra vostra manta,
    104    y al creure seu lo vici, que·ls encanta,
    105    dexe libert, que molts veig que s’adoben.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 425.

Vedi la nota a 49.1.

 

Incipitario di Ferran Díeç
Indice degli autori

Rialc