Ferran Díeç
1 L’or fi de pes requir balança fina
2 perque·l preu fi millor d’aquell se veja;
3 e ja molt mes la persona divina
4 de Jhesucrist, los seus elets, afina,
5 que·l porte l’om dins lo cor hon paseja
6 com dignament sent Cristofol bandeja.
7 Del present mon la sua gran presona,
8 donant se tot al Qui·ls sants delfica,
9 perque, sen par, apres de la que·ns dona
10 Jhesus en carn, reb mes alta corona,
11 puix entre tots Deu tan lo magnifica,
12 que·l muscle seu portar lo significa.
13 O digne sant, sent Cristofol insigne,
14 qu’entre los sants axi negu·s nomena,
15 lo nom prenent d’aquell Senyor benigne,
16 Crist humanat, aterrant al Maligne,
17 puix lo seu nom ab les letres s’ordena
18 de vençedor, Jhesucrist fent la smena.
19 Per los vençuts d’aquella vibra ’ntigua;
20 donchs los devots d’aquest sant tot purissim,
21 verge ’xcellent, ab Jhesucrist fan ligua,
22 puix ab veu tal de Cristofol se ligua,
23 nostr’enimich, Sathanas inmundissim,
24 y es invocat lo nom de Crist altissim.
25 No·s fa sens cas per los cantons pintar se,
26 lo seu esguart trobant se ’n Escriptura,
27 que·ll qui volra de mort trist’apartar se,
28 mire·l tots jorns en la fas sens tardar se,
29 y aura dels mals preservativa cura
30 com fon del crim la Verge tostemps pura.
31 Devot extrem essent d’ella lo martre
32 Cristofol pur, portant al Qu’ella ’ngendra,
33 tres dignita[t]s, com ach sent Pere martre,
34 morint, ague, puix en llenguatge tartre
35 y en tots quants son pricava ’n edat tendra,
36 molt desijant per Jhesus ser fet rendra.
37 Y axi mori, ab magnaminitat santa,
38 al rey dient: «Dema ffes que·m degolles,
39 y de l’hull sech sanitat auras tanta,
40 que l’ull guarra, y t[a] anima·s tresplanta
41 ab les prudents, dexant les vergens folles».
42 Per hon lo rey deixa viandes molles.
43 Cossa tal vent, qu’er’al mon inposible,
44 de cobrar l’ull untat ab la sanch digna
45 del martre just, qui per causa fallible
46 asatgetant tal doctor infallible,
47 un passador contra·l rey tan s’indigna,
48 que torn’atras, y en l’ull seu se consigna.
49 Com de Moyses legim que·l vel tenia
50 davant la faç pricant als jueus pobles,
51 aquest beneyt, seguint d’aquell la via,
52 per l’espant gran que la jent lo temia,
53 de negre drap cobria·ls esguarts nobles
54 als seus bells hulls de caritat fets mobles.
55 Lo cap metent per lo mur de les terres
56 puix per l’espant eren les portes closes,
57 mas lo valent los feu dexar les erres
58 de bestials y·ls dona les desferres
59 del ver bateig, donant a Deu esposes,
60 animes tals fragants com fresques roses.
61 Axi pel mon converti gents estranyes,
62 que·s pot be dir ague prerogativa
63 com tots aquells qui foren les companyes
64 del bon Jhesus, recloses com aranyes
65 lo beneyt jorn de gracia tan viva,
66 rebent los dons d’amor caritativa.
67 L’Esperit Sant, illustrant les presones
68 de tots son fels com al sant que dich ara,
69 y si de foch los apostols corones
70 reben de lum, aquest, en les grans ones
71 del tal gran riu, rebe lum en la cara
72 del Qui present absent no·l desempara.
73 Cregue lo rey y la gran terra sua,
74 miracles vent de molta maravella,
75 per que mana sentenci·agues crua,
76 de mort cruel, la gent que resta nua,
77 sens batejar, que fa l’anima bella,
78 de puritat vestint vos la gonella.
79 Donchs, si·ls beneyts sants martres tant merexen,
80 aquells molt mes, qui mes a Deu ymiten;
81 beneyt, donchs, vos, puix tots aci us coneixen
82 y en los carres de nit tant vos serveixen
83 ab lums molt grans, que·lls devots molt exciten.
84 Preguam vos d’alt que·ls nostres crims no·ns citen.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 613.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).
Incipitario di Ferran Díeç
Indice degli autori
