Ferran Díeç
[Obra de la Sacratissima Concepcio. Llibell I]
1 L’Obrer etern, fundant natura humana,
2 feu la semblant a l’alta ymatge sua:
3 que fos senyor en tot lo que li mana
4 hi·l parahis terrestre li comana,
5 que ’n obeir no li fos cosa crua.
6 Y axi·ls, vassalls, guardant mal d’Ell la terra,
7 han rebellat contra·l que Deu manava.
8 Fon, donchs, mester, per fer pau de tal guerra,
9 formas tant fel, preservant de tal erra,
10 lo parahis que per a Si creava,
11 nou mesos clos dins verge que li presta
12 arnes tot pur, per fer dels seus conquesta.
13 Tots los stats hi lengues qualssevulla
14 loen aci la reyna tan perfeta,
15 hi, convocats, ella tots los aculla
16 en lo loch sant d’on prenen la despulla
17 confrares seus seguint la vida neta.
18 Prop sent Johan de l’Espital se signa
19 la plaça tal hon loarem aquella
20 de sens peccat original insigna,
21 hon, perque mils la trobem tots benigna,
22 d’ella façam ab Christ dels dos parella:
23 Ell, per ser Deu, fora de tal conflicte,
24 naxent sens hom, y ella, dant lo·ns no ficte.
25 Per ben tractar materia tan alta,
26 com sols lo d’alt adjutori fer baste,
27 nosaltres dir d’aquella sense falta
28 com Deu, sens crim, en Si mateix esmalta
29 sa pura carn, que sols en Ell s’engaste.
30 Exempta ’nsemps ab lo just matrimoni,
31 per manament, Joachim hi sent’Anna.
32 Concebent d’ells lo net, pur patrimoni
33 qu’Eva perde, perque sens lo dimoni
34 Deu hi nodris de gracia la manna.
35 Cobrant aquell sols la verge Maria,
36 per que·l Deu gran d’ella s’encarnaria.
37 Per ampliar tal nom, dient se digne
38 Conceptio de la reyna sagrada,
39 direu hi tots ab l’estil molt insigne,
40 segons volreu, sots lo nombre benigne
41 d’apostols sants, qui tant l’an venerada.
42 De dotze peus essent cascuna cobla
43 y en cobles set ab tornada y endreça,
44 puix que lo cel per ella tant se pobla
45 de sos devots, guanyant corona dobla,
46 qu’ab l’enemich nunca perdent may peça.
47 Y es gran raho, puix sens crim tal senyora
48 dient, prenent dels cels semblant penyora.
49 Donchs qui dira pus altament qu’es vera
50 semblant raho de la Verge tan pura,
51 hun rich robi guanyara per primera,
52 y apres al cel, per segona, l’espera
53 joya sens fi. Puix hi diga ’b gran cura,
54 lo jorn que vol que·s diga ’xi la Sgleya,
55 Concepcio, d’on pren hun tan gran merit.
56 Puix no mostram sino·l ver del que·s feya
57 quant fon Ester exempta del que·s deya
58 y Aman resta penjat per son demerit.
59 Si li donam laor tal que no·s falsa,
60 no us entraran inichs per porta falsa.
61 No admetent dients en lo contrari
62 ni sols legir en huna tan gran plaça,
63 puix tal laor no us plau de l’adversari.
64 Y ofes l’Obrer de tan noble sacrari
65 resta de tal, qui molt dan se percaça,
66 a Deu escas, volent fer en sa mare,
67 plena de bens, de semblant crim esmena.
68 Puix nos ha dat lo seu Fill, qui·ns es pare,
69 perque dels dos, mare y pare, ·s repare
70 lo crim, del mon, ella fent nos la strena,
71 y axi guanyam per tals dos premi noble,
72 que·l Rey inmens rem per ella·l seu poble.
73 Dels bons joyells que natura·ns prepare
74 sera lo meu exit de vera mena.
75 Hi no cregau que y valga jens conpare
76 en prechs ni ’n res, mas al qui·l dret declare
77 sera donat, puix al ben dir s’ordena.
78 Per bons esguarts, yo, jutge de tal moble
79 sere, puix val d’aci ’n Gostantinoble.
80 Reyna dels cels, puix no trob qui us conpare
81 en res de be entrant vos, pura mena,
82 sino·l Fill car, feu que·ls dients enpare
83 vostre valer, puix per Ell me descare
84 ab lo mon tot quant res en vos esmena,
85 hi recoliu ab vostre gran inmoble
86 l’estat present del viure tret innoble.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 431.
Quattro sono i llibells di cui si compone l’Obra de la Sacratíssima Concepció, pubblicata «a istantia del noble mossen Ferrando Dieç, prevere», nel 1487 (cfr. per il II, 49.9; per il III, 49.8; per il IV, 49.1).
Incipitario
di Ferran Díeç
Indice
degli autori
