Rialc
Rao 49.2
Ferran Díeç
1 Del que pertany al Creador,
2 erra si·l vol l’om peccador
3 allimitar,
4 fundar rahons ni disputar,
5 ni majorment
6 los maldients, sens fonament
7 de prou, scientia.
8 Qui pot saber la prescientia
9 de l’Infinit!
10 No veig enteniment finit
11 tal que y attenga
12 ni que loar a vos entenga,
13 Mare de Deu.
14 Puix tots sabem que pura us feu
15 tal creatura,
16 que ’nsemps vos ha sobrenatura
17 organizada
18 de tot quant pot mare dotada.
19 Vos fa ’b son Fill
20 d’arbitre franch tengues l’espill
21 vent lo Mesies,
22 closa dins Anna, fent li vies
23 que us fos espos
24 fins que dins vos seria clos.
25 Y ab tals senderes,
26 del cap fins a la fi sanceres,
27 no us defugi
28 lo Fill inmens tot pur sens fi,
29 puix no us veu presa,
30 ans vol de vos eser compresa
31 sa deïtat.
32 Qual ignorant es tan malvat
33 que us posa ’n culpa?
34 Puix la Scriptura no us enculpa,
35 qui son aquells?
36 Al descubert, giramantells,
37 qui la regiren,
38 molt prop d’eretges, si be miren
39 lo que·ns ha dit
40 sent Agosti, del qu’es escrit
41 dient: «Qui u glosa
42 al seny que vol, ab mala glosa
43 sia maleyt».
44 Y axi·l Fill vostre, Deu beneyt,
45 vos ha exemta.
46 Qual lo sagell tal es la ’npremta.
47 Dubtar no y cal,
48 que si us seguis hun semblant mal
49 a Ell tocara
50 la ma, del qual may fon avara,
51 y a Si mateix
52 hauria fet de qui pereix
53 mal concebuda.
54 Absit que may sia cayguda
55 l’arma del Rey,
56 que spant tendria·l seu virey
57 de mes pugnar.
58 Ja lo Sixt papa declarar
59 vol en l’offici
60 tan gran misteri ’n benefici
61 dels crestians.
62 Mas huy los nostres capellans
63 seguir no·l volen,
64 puix tals laors cantar no solen
65 del ver parer.
66 Y a vos suplich, que ’n tot sançer
67 teniu juhi,
68 guieu mon seny per lo cami
69 de veritat
70 tant, que la vostra puritat
71 loada reste
72 y en lo jutgar jutgant me preste
73 la sua lum
74 hi dels meus hulls aparte·l fum
75 de passio.
76 Puix sabeu tinch intencio
77 de fer justicia
78 hi de donar sens avaricia
79 al just lo pris.
80 Juxta·l libell, d’aço us avis
81 hi us do paraula,
82 que·l meu jutjar va sens faula,
83 sense fer tort,
84 ans vos vullau que sia mort
85 que fer fallida
86 en esta plaça favorida
87 de tants magnats,
88 reverendissims hi prelats,
89 nobles magnifichs,
90 officials hi scientifichs,
91 pares en Christ.
92 Y apres cascu, segons que vist
93 l’abit hi titol,
94 a cascu prech en est capitol
95 ja dedicat
96 vulla legir lo seu tractat
97 y als hoidors
98 devotament que les laors
99 a vos refiren.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 435.