Rialc
Rao 49.2

            Ferran Díeç






    1      Del que pertany al Creador,
    2      erra si·l vol l’om peccador
    3      allimitar,
    4      fundar rahons ni disputar,
    5      ni majorment
    6      los maldients, sens fonament
    7      de prou, scientia.
    8      Qui pot saber la prescientia
    9      de l’Infinit!
    10     No veig enteniment finit
    11     tal que y attenga
    12     ni que loar a vos entenga,
    13     Mare de Deu.
    14     Puix tots sabem que pura us feu
    15     tal creatura,
    16     que ’nsemps vos ha sobrenatura
    17     organizada
    18     de tot quant pot mare dotada.
    19     Vos fa ’b son Fill
    20     d’arbitre franch tengues l’espill
    21     vent lo Mesies,
    22     closa dins Anna, fent li vies
    23     que us fos espos
    24     fins que dins vos seria clos.
    25     Y ab tals senderes,
    26     del cap fins a la fi sanceres,
    27     no us defugi
    28     lo Fill inmens tot pur sens fi,
    29     puix no us veu presa,
    30     ans vol de vos eser compresa
    31     sa deïtat.
    32     Qual ignorant es tan malvat
    33     que us posa ’n culpa?
    34     Puix la Scriptura no us enculpa,
    35     qui son aquells?
    36     Al descubert, giramantells,
    37     qui la regiren,
    38     molt prop d’eretges, si be miren
    39     lo que·ns ha dit
    40     sent Agosti, del qu’es escrit
    41     dient: «Qui u glosa
    42     al seny que vol, ab mala glosa
    43     sia maleyt».
    44     Y axi·l Fill vostre, Deu beneyt,
    45     vos ha exemta.
    46     Qual lo sagell tal es la ’npremta.
    47     Dubtar no y cal,
    48     que si us seguis hun semblant mal
    49     a Ell tocara
    50     la ma, del qual may fon avara,
    51     y a Si mateix
    52     hauria fet de qui pereix
    53     mal concebuda.
    54     Absit que may sia cayguda
    55     l’arma del Rey,
    56     que spant tendria·l seu virey
    57     de mes pugnar.
    58     Ja lo Sixt papa declarar
    59     vol en l’offici
    60     tan gran misteri ’n benefici
    61     dels crestians.
    62     Mas huy los nostres capellans
    63     seguir no·l volen,
    64     puix tals laors cantar no solen
    65     del ver parer.
    66     Y a vos suplich, que ’n tot sançer
    67     teniu juhi,
    68     guieu mon seny per lo cami
    69     de veritat
    70     tant, que la vostra puritat
    71     loada reste
    72     y en lo jutgar jutgant me preste
    73     la sua lum
    74     hi dels meus hulls aparte·l fum
    75     de passio.
    76     Puix sabeu tinch intencio
    77     de fer justicia
    78     hi de donar sens avaricia
    79     al just lo pris.
    80     Juxta·l libell, d’aço us avis
    81     hi us do paraula,
    82     que·l meu jutjar va sens faula,
    83     sense fer tort,
    84     ans vos vullau que sia mort
    85     que fer fallida
    86     en esta plaça favorida
    87     de tants magnats,
    88     reverendissims hi prelats,
    89     nobles magnifichs,
    90     officials hi scientifichs,
    91     pares en Christ.
    92     Y apres cascu, segons que vist
    93     l’abit hi titol,
    94     a cascu prech en est capitol
    95     ja dedicat
    96     vulla legir lo seu tractat
    97     y als hoidors
    98     devotament que les laors
    99     a vos refiren.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 435.

 

Incipitario di Ferran Díeç
Indice degli autori

Rialc