Arnau de Cors
Si divum ut fama est servat tutela poetas:
nunc ades et gressus dirige virgo meos.
Nil posunt muse nil carminis autor Apollo:
ut possim iustos nunc reperire pedes.
Dutinam versu tantas exponere laudes:
possem ut tam faustum nunc celebrare diem.
Ergo subvenias inopi tua sacra canenti:
conceptum ut referam qui sine labe fuit.
1 Causa tan gran produint tal effecte
2 compendre pot neguna creatura,
3 car excedex tan excellent objecte
4 l’enteniment nostre, qui·s tan dejecte,
5 creat finit y baix de sa natura.
6 Perque ’s mester que vos, verge sagrada,
7 ab vostre Fill siau la nostra guia,
8 clarificau la pensa ’ntenebrada
9 y subveniu ma lengua poch limada
10 que us pugau dir ab nova melodia
11 noves laors de vostra gran altesa,
12 qui de tot crim e peccat fon illesa.
13 Perque millor diffinint se conega
14 l’original peccat de que fos neta,
15 un primitiu defecte ser no·s nega
16 accidental, qui fon la cruel pega
17 qu’Adam pasta ab Eva indiscreta.
18 D’aquest veri contagios, maligne,
19 gens no·n prengues per la gran amicicia
20 qu·es entre vos y·l vostre Fill insigne.
21 Y conservant vos aquell fi tan digne,
22 concepta fos ab natural justicia.
23 Hi com se diu en Adam tots peccaren
24 enten se tots qui en ell deviaren.
25 Preventio de gracia divina,
26 qui us elegi en l’etern consistori
27 vos preserva de caure ’n tal sentina.
28 La vostra carn d’on Deu pres la cortina
29 d’aqui mereix un tan gran adjutori.
30 Naturalment foreu vos ja cayguda
31 al crim predit, d’on mes laor se mostra.
32 Perque siau pus altament remuda,
33 eternalment per Deu fon prevenguda,
34 ans del peccat, la redempcio vostra.
35 D’on se veu clar que·l Fill Jesus, senyora,
36 fon Redemptor general qui us decora.
37 O bon Jesus! Com pot dir l’adversari,
38 vent que·ns manau que honrem nostre pare
39 hi que manqueu, fent vos tot lo contrari,
40 de no honrar tan glorios sacrari
41 no preservant de tal crim vostra mare?
42 L’entendre, donchs, qui ’nten la milloria,
43 veu que val mes no fer aquell infecte.
44 La voluntat de Deu, si no u volia,
45 y lo poder, si tal fer no poria,
46 seria ’b Ell, certament, gran defecte.
47 L’entendre seu, quant l’a ’ntesa mes bella,
48 tal son voler hi poder feu aquella.
49 Lo fis Aquell qui perfectio dona
50 als medis tots, qui noblesa·ls procura.
51 D’on conexem que de Christ la persona
52 causa final fonch de tan gran corona,
53 perque prengues de vos la carn mes pura.
54 Donchs qui dira, vas per tal fi creada,
55 que Deu no us fes excellent sens esmena,
56 qui feu Adam de terr’imaculada,
57 hi qu·Ell naxques de vos no preservada?
58 De semblant cas qui de gracia plena
59 fos que tostemps, com certament demostra
60 l’angelical salutacio vostra.
61 Si del roser espinos naix la rosa,
62 naturalment aquella sens espina,
63 quant mes pot fer Deu que siau exclosa
64 d’infectio, prenent vos per esposa
65 del regne seu perque fosseu regina?
66 Si ’n lo crestal vem tan excellent obra,
67 que gens no pren la negror de la terra
68 d’on es compost, ans aquell tot se cobra
69 de resplandor; si natura, donchs, obra,
70 qui ’b lo pus alt e perfet tan se ferra,
71 que l’accident natural se despulla,
72 quant mes en vos fera Deu lo que vulla?
73 Romp se mon cor pensant cosa tan fera
74 que sols un punt, verge, de vos se diga
75 fosseu james sots la taqua primera,
76 que ’n tal instant del Sathan presonera
77 serieu vos y de Deu inimiga.
78 Mil rahons tinch, les quals aportaria
79 si lo cartell no ns estrengues la brida.
80 Sols una·n dich per conclusio mia,
81 la qual es mes vera, santa e pia:
82 que vos sou tal com la Sglesia us crida,
83 qui ’b festa gran la conceptio canta
84 vostra ’xcellent, digna de laor tanta.
85 Qui pot errar si tal Pilot nos guia,
86 per qui ’s del mon tot error destruida,
87 com vera lum a tots mostrant la via
88 hi confonent tota sofisteria,
89 que gens dethrau la bondat infinida?
90 Donchs qui ’s aquell qui diu que no l’espanta
91 l’autoritat de la Sglesia sancta?
92 Lir net e pur, tota pulcra Maria,
93 mare de Deu, repar de nostra vida,
94 feu que ’n lo cel mirant, vos lou tot dia
95 veent Jesus, en lo qual irradia
96 com dins l’espill tota cosa finida.
97 Hi si del ver lo meu dir se decanta,
98 com a fael yo·m pos sots vostra manta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 461.
È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Arnau de Cors
Indice
degli autori
