Rialc
Rao 43.1

            Vicenç Comes






    1      Destret per fin’amor,
    2      tant ques a ma dolor
    3      repaus no pux trobar,
    4      aney mon deport far
    5      l’altrier, un bon mayti,
    6      devers un bell jardi
    7      qu’es de mot gran plaser,
    8      cuydant posques haver
    9      mon cors alscuns delits,
    10     qu’estave tan merrits
    11     q’un pauch ne deffallia.
    12     E car trop mi plasia
    13     una font que y vi pres,
    14     dix ma·l cor que·m pauses
    15     en la riba seguts;
    16     mes Amor qui m’adutz
    17     en mon cor gran turmen
    18     no·m lexech un momen
    19     de mos mals revenir,
    20     e tantost sovenir
    21     me fech li dolç semblan
    22     que m’a fayt a mon dan
    23     selha qui·m te liatz,
    24     pus qu’aneysi li platz
    25     qu’yeu muyra per s’amor.
    26     E pencey la dolçor
    27     del seu cors gracios
    28     e l’esguart amoros,
    29     qui m’a plagat tan fort
    30     que no trop nulh coffort
    31     qui m’i puxa valer,
    32     d’on no crey sostener
    33     ho puxa longamen.
    34     Pus vi que·ll partimen
    35     havia en breu a ffar,
    36     per que·m van redoblar
    37     adonchs mes greus dolors,
    38     tan grans e ten forssors
    39     que cuydi pel cor fendre,
    40     e com celhs qui rependre
    41     volch Amor de los mals
    42     que·m dona, ten mortals
    43     que mays volgre morirs,
    44     ab fort corals sospirs
    45     comansey a perlar
    46     dins mon cor, qui a amar
    47     stave plus que fels,
    48     disent: «Amors cruzels,
    49     be m’alcius a gran tort!
    50     Aquest es lo deport
    51     qu’eu prench en tu servir,
    52     qu’enaxi·m fas delir
    53     e morir desiran?
    54     Las! Per que fas engan
    55     a mon cor qui ’n tu·s fia?
    56     E las! E qui poria
    57     pus greus mals sostener?
    58     E lhas! Qui pot haver
    59     majors treballs per tu?
    60     Eras dich que negu
    61     de tu no·s pot lausar,
    62     pus tu vols enganar
    63     en senyal d’amistat,
    64     ne, si res pus, mal grat
    65     a celh qui mils servex.
    66     Cert, mon cor no mereix
    67     haver tal gasardo,
    68     car be sabs qu’elh te fo
    69     leyals, obediens;
    70     donques desconaxens
    71     est Amors, be u pusch dir,
    72     qu’enaxi·m fas delir
    73     e no·m vols ajudar.
    74     E lhas! Ten greu penar
    75     quo·l poray sostener,
    76     que james no sper
    77     repaus mon dolent cor?
    78     E lhas! Per que no·s mor
    79     ans que pas ten greu vida?
    80     E lhas! E ten merrida
    81     es ma vida d’uymay?
    82     E lhas! On trobaray
    83     qui·m puxa far socors?
    84     E lhas! Tantas dolors
    85     a tot bon cerff leyals
    86     qui no ha sino mals
    87     per son senyor servir?
    88     E lhas! E qui pot dir
    89     qu’amor sia plasser,
    90     si tostemps negnt haver
    91     trebalh ses nulh deport?
    92     Mes valrria la mort
    93     que me·n portas en breu,
    94     axi com fera leu
    95     lo meu cors las, mesqui!
    96     E lhas! E ten greu fi
    97     me dones per amar?
    98     E lhas! Que poray far?
    99     Ma fianç’es perduda
    100    si donques no m’ajuda
    101    Merce, qui ’s piadosa
    102    mas no ’s volenterosa
    103    a mi, pauch que m’aydes.
    104    Per que no say d’uymes
    105    a mos mals medicina
    106    si Merce no s’enclina
    107    que m’hagues pietat».

    108    E mentra ’n est debat
    109    stave ’ixi pensan,
    110    vangueren cavalcan
    111    dues dompnes cuytades,
    112    richamen arresades,
    113    quez als no s’i poch far.
    114    E viretz les portar
    115    als caps corones grans
    116    de ffin aur flamegants
    117    ab mant obra julia,
    118    on fis balays havia
    119    maragdes e saffirs,
    120    e perles e robis
    121    e diamans fort belhs;
    122    e vengron ses mantelhs
    123    e sens vels sus lus flotes,
    124    vestides ab grans cotas
    125    brodades tro·ls talos
    126    d’obratge molt ricos
    127    de perles e d’aur fi;
    128    e la una vesti
    129    drap vert, l’altre vermelh,
    130    e semblave solelh
    131    lur fas, tant era clara,
    132    ab tal beutat qu’encara
    133    ne suy meravelhatz.
    134    E vengron latz a latz
    135    e xantan tota via,
    136    e celha qui vestia
    137    lo vert, hac son rossi
    138    pus blanch d’un colomi,
    139    trestot entro al pes,
    140    e l’altre neyr stes
    141    axi com un carbo.
    142    E l’arnes d’abduy fo
    143    d’una matexa guisa,
    144    qu’en res no hac divisa
    145    ne nulh depertimen,
    146    sino l’ancelhamen
    147    del blanch fon de cristal
    148    e l’altre de coral
    149    ses nulha trancadura,
    150    e foren per mesura
    151    fort subtillmen obratz,
    152    ab lahons entalhatz;
    153    e cascus dels arços
    154    ab fort maravelhos
    155    obratge tot en gir
    156    de fin aur per tenir
    157    los arçons per trancar;
    158    los cuyrs foren ses par
    159    cubertz d’atzeytoni,
    160    brodats ab fill d’aur fi
    161    ab trop gentils fulhatges,
    162    ab besties salvatges:
    163    aucelhets hi havia
    164    ffayts per tal maestria
    165    que tots vius aperien
    166    ez en lur bech dusien
    167    peyres de gran valor;
    168    li gambal per ricor
    169    era fil d’aur tirat
    170    e l’estrep gen obrat;
    171    del pitral be·m sove,
    172    e retrangues e fre
    173    e regnes, de fin or
    174    fforen, que per nulh for
    175    james no·n vi semblants,
    176    cor fulhetes sonants
    177    hi hac de fin argent,
    178    qui pengaven molt gent,
    179    cascun’ab son plato,
    180    e fasien tal so
    181    com los corssers anaven
    182    que so d’arpa semblaven
    183    o d’algun sturmen.

    184    E vengron dretxamen
    185    les dompnes de pres mi,
    186    ez yeu, qu’axi les vi
    187    ab ten granda richtat
    188    ez ab aytal beutat
    189    de jovent quez havien
    190    (com celhas que podien
    191    vint e dos anys haver),
    192    semblaran me per ver
    193    angels celestials
    194    mils que cors humanals,
    195    tan foren gen formades.
    196    E son descavalcades
    197    pres la font soptamen,
    198    ez yeu de mantinen
    199    dempeus me vay levar
    200    e vau me ’gonelhar
    201    per far les reverença,
    202    ab humil continença
    203    ez al mils que sabia.
    204    Ez ab gran cortesia
    205    elhas ma saludaren
    206    e lurs mans me donaren
    207    disent ma que·m levas,
    208    e prenen ma pel bras,
    209    un’a cascun costat,
    210    e volgren qu’en un prat
    211    nos anassem pausar,
    212    e van se setiar
    213    cascuna de pres mi.
    214    Ez yeu, qu’al mig me vi,
    215    maravelhos stave,
    216    e celha qui portave
    217    vert, segons que us hay dit,
    218    guardech ma fit a fit
    219    ab cara piadosa
    220    e dix: «Ten dolorosa,
    221    amich, sta ta penssa!
    222    Prech te que sens contença
    223    te vulhas conffortar,
    224    car per tu ajudar
    225    som vengudes aci».
    226    «E lhas! – dix yeu per mi –
    227    Senyora, grans merces,
    228    car ten paubre no es
    229    digne de tal honor».
    230    «Ayço ’s vostra valor
    231    e vostr’umilitat,
    232    amich, en veritat.
    233    Aci no em per als,
    234    mas que de tots tos mals
    235    te donem garimen».
    236    «Senyores, humilmen
    237    pregui Nostre Senyor
    238    que us do vid’ab honor
    239    complida de tots bes».
    240    «Eres digues quin es
    241    lo teu mal ses cobrir».
    242    Ez yeu ab gran sospir
    243    comance la guardar
    244    e dix: «E lhas! Ten car
    245    secret ma demandatz!
    246    Mas, pus saber lo ’s platz
    247    e·m promatets socors,
    248    dir vos hay mes dolors
    249    quines son ne mos mals.
    250    Senyora, ’mors corals
    251    me destreny nuyt e jorn,
    252    tant que no trop sojorn,
    253    repaus ne nulh deport,
    254    e veuretz ten gran tort
    255    prench yeu per ben amar.
    256    Mon cor me fech pausar
    257    mon cors en ben servir,
    258    honrar e cartenir
    259    una dompna valen,
    260    hon ha gran complimen
    261    de pretz ab cortesia
    262    e de beutat julia
    263    e de tots saubers fis,
    264    d’on hay dins mon cor mis
    265    e de ferm prepausat
    266    servir ab leyaltat
    267    tots los temps de ma vida
    268    ab volentat complida
    269    de far tot son voler
    270    e tot fayt qu’en plaser
    271    li degues avenir.
    272    Ez hay volgut tenir
    273    d’Amor son mandamen,
    274    servin la leyalmen
    275    axi com serff leyals,
    276    suffrens trebalhs mortals
    277    e turmens doloros,
    278    com celhs qui desiros
    279    stava nuyt e dia,
    280    Amors si·m donaria
    281    de mos trebalhs esmena
    282    o qualque bona strena
    283    d’aycelha qu’ieu am tan,
    284    la qual he, supplican,
    285    mantes vetz requerida
    286    – com celha qui ma vida
    287    tenie ’n son poder –
    288    de mi degues haver
    289    merce e pietat,
    290    sabent qu’ab leyaltat
    291    l’amave de cor fi
    292    e quez ara axi
    293    ffos en tan greu dolor.
    294    E nulh temps de s’amor
    295    fferm no m’a volgut far,
    296    per que·m fa ’xi penar
    297    l’arma·l cors e lo cor
    298    qu’yeu no trop per nulh for
    299    ma vida gayre dur,
    300    ans vol ab son cor dur
    301    d’uymay me desesper
    302    ab cor e ’n breu sper
    303    que lunyar me n’hauray,
    304    que·m dona tal smay
    305    que·l cor me romp de tot,
    306    d’on sospir e senglot
    307    e visch trop angoxos,
    308    disens “Cors gracios,
    309    per que tant me sove
    310    de vos plus que de me?
    311    No us play merce haver
    312    ne us platz que retener
    313    me vulhatz per serven?”
    314    Ez en aycest turmen
    315    visch mig desesperatz.
    316    Donchs, senyora, vejats
    317    Amors quin’obre·m fa
    318    ne quin guasardo m’a
    319    retut per ben servir».
    320    «Eres ço que·t vulh dir
    321    – dix la dona – no·t pes,
    322    mas prech te que d’uymes
    323    no·t dones desconffort
    324    ne hages desconort,
    325    sino leu est confus.
    326    Tu sabs be que negus
    327    no·s pot ges alegrar
    328    d’amor si trabelhar
    329    no y vol o soffrir mal.
    330    E per ayço ten val,
    331    car n’as soffert affan,
    332    e tots homens no han
    333    cor que pusque·n soffrir
    334    e per ayço jausir
    335    no poden ne n’an be,
    336    car flaquesa los te,
    337    que trabelhar no y volen;
    338    e celhs qui trebalhs colen
    339    puys no son meyspresat
    340    e es los en donat
    341    del trebalh guasardon.
    342    E dich te qu’axi son
    343    celhs qui volen amar
    344    e plaser conquistar
    345    desirant per amor,
    346    c’om a soffrir dolor,
    347    trebalh e desplaser
    348    ans que nulh gran plasser
    349    n’age ne nulh deport,
    350    car Amor vol hom fort
    351    de cor e trop leyal
    352    e que sostena mal
    353    e trebalh quant li ve,
    354    e d’aytal li sove
    355    tant que·ll fa star joyos;
    356    e del flach peresos
    357    qui res no pot soffrir
    358    no li platz sovenir
    359    ni en res no li platz.
    360    E car say qu’es vertats
    361    que ames fermamen
    362    ez has tan de turmen
    363    del mal qu’axi·t trebalha,
    364    te dich qu’Amor ses falha
    365    te dara joy molt gran,
    366    e ton mal e ton dan
    367    te seran joy tornatz,
    368    ez altratal richtatz
    369    lo joy que·t donara
    370    Amor, qu’elha·t fara
    371    tots tos mals oblidar
    372    quez has volguts passar
    373    ni passes al presen.
    374    E no·t don entenen
    375    d’uymes nulh desconfort,
    376    que·t vulha far nulh tort
    377    Amor que has servida,
    378    ans te donara vida
    379    alegra e joyosa,
    380    mas ta pensa curosa
    381    sera de ben obrar
    382    e de continuar
    383    segons has comenssat,
    384    car fait continuat
    385    ha leu acabamen.
    386    E que pus certamen
    387    tu creas me promesa,
    388    guarda be si t’endressa
    389    Merce a te senyora,
    390    car tostemps e totora
    391    t’a fayt semblant d’amor:
    392    donchs, no hages temor,
    393    que s’amor te dara.
    394    Pero mester sera,
    395    haven sta fiança,
    396    que tu hages temprança
    397    en ton cor de mals vicis
    398    e que nulls mals indicis
    399    no·t pusquen diffamar.
    400    E per signifficar
    401    ayço quez eu t’ay dit,
    402    port yeu lo meu vestit
    403    tot vert, a dar entendre
    404    que celhs qui volen pendre
    405    ez haver l’amistança
    406    d’Amors, qu’ab sperança
    407    deuen lur cor fermar.
    408    Apres vulh cavalcar
    409    lo rossi trestot blanch,
    410    az entendre que ffranch
    411    hajes ton cor e net
    412    dels vicis qui nelet
    413    pusquen dar a ta fama,
    414    per que servex ez ama
    415    axi com yeu t’ay dit
    416    ez hauras ho complit
    417    si com ton cor desira».
    418    «Senyora, de gran ira
    419    – dix hieu – suy alleugats,
    420    car vos m’avets donats
    421    bos cosselhs veramen,
    422    de que us fas humilmen
    423    gracies e merces
    424    aytant con mon cor es
    425    bestant de sauber far.
    426    Mas prec vos que lexar
    427    me vulhats lo nom vostra».
    428    «Amich, segons que·t mostre,
    429    Sperança·m diras».
    430    Ez yeu li dix: «Ay las!
    431    senyora, ten greus mals
    432    hay per esser leyals
    433    a vostra senyoria!
    434    E com enquer no sia
    435    pus dolent mon las cor,
    436    qui quaix cascun jorn mor
    437    per vostra promatença?»
    438    «Amich, senes fallença
    439    pots creure sertamen
    440    ez hauras complimen
    441    d’ayço que t’hay promes,
    442    e ma sor, qui aci es,
    443    Merce, t’ajudara
    444    tant que elha·t fara
    445    estar lo cor joyos».

    446    Ez yeu aney cutxos
    447    de cor e sospiran
    448    tostemps, fasen gran plan,
    449    ma fas e·lls hulhs mulhan,
    450    disen: «E lhas! E quan
    451    m’ajudara Merce?
    452    Las! Per que no us sove
    453    de me, dolent e trist,
    454    que nulh temps no he vist
    455    que·ls mesquins no aydets?
    456    E lhas! Per que m’avets
    457    tan fortmen ayrats?
    458    Hajats ne pietats,
    459    senyora graciosa,
    460    que de tan amargosa
    461    dolor me vulhatz trayre.
    462    Lhas! Vejats quin desayre
    463    passa mon cor mesqui.
    464    No vulhats que ma fi
    465    sie ’n ten greu dolor.
    466    Sperança ez Amor
    467    m’an a vos ja remes,
    468    e say be qu’en vos es
    469    de far me bon’ajuda.
    470    Per que m’ets axi muda
    471    que res no·m volets dir?
    472    E lhas! E tant desir
    473    lo vostra bon socors!
    474    E lhas! Ten desiros
    475    suy e ten smarrits
    476    que·l cors e·ls sperits
    477    tots van en amargura,
    478    e d’alre no he cura
    479    mas nuyt e jorn penssar
    480    com pore supplicar
    481    a vos, senyora mia.
    482    E, donchs, per cortesia
    483    vulhatz me deliurar:
    484    ans que·m hage lunyar
    485    d’aycelha que tant am,
    486    ab vostre dolç reclam
    487    vos le fassats venir
    488    en tal punt que complir
    489    me vulha me raquesta.
    490    E si esta conquesta
    491    pusch ab vos acabar,
    492    mon cor romandra clar,
    493    alegra e paguat,
    494    ez hauretz me lunyat
    495    de dol, de marrimen.
    496    E, donques, humilmen
    497    suplich, senyora bona,
    498    segons vostre nom sona,
    499    vos me vulhats aydar
    500    (pus que us fayts apelhar
    501    Merce) e pietat
    502    m’ajatz ez amistat,
    503    si com a vos pertan,
    504    car be say mon talan
    505    ne lo lonch amoros
    506    no·s pot ges far que fos
    507    james a complimen.
    508    E si de mon turmen
    509    no us platz que·m delhiuretz
    510    en breu me trobaretz
    511    mort ses dubte negu,
    512    e puys dira algu
    513    qui·m veura axi mort:
    514    “Be l’an mort a gran tort
    515    Merce e sa senyora,
    516    car no·ls plach nulha ora
    517    li aydassen en res”.
    518    E vostres noms, qui es
    519    tant volguts e presatz,
    520    ne sera trop blasmatz,
    521    e, certes, no·s cove
    522    que vos perdatz per me
    523    la vostra bona fama».
    524    «Amich, mant hom se clama
    525    – dix Merce – que tu fas,
    526    disent me que l’aydas,
    527    e no u poria far,
    528    car yeu no pux obrar
    529    sino tant com volrra
    530    Amors, qui·m donara
    531    lo seu poder bestan,
    532    ez Amors migensan
    533    e de mon Dieu poder,
    534    los puix ben far plaser
    535    de lur voler complir;
    536    d’on te pux de ver dir
    537    que, si m’agues aydat
    538    Amors, yeu t’agre dat
    539    bon sacors e breumen.
    540    Mas dich te certamen,
    541    segons que t’ha promes
    542    ma sor, qui aci es,
    543    Sperança, presen,
    544    pus Amors hi cossen,
    545    que·t fara leu socors,
    546    tal que de tes dolors
    547    seras breu delhiuratz
    548    e romandras paguatz,
    549    alegres e joyos.
    550    Mas sies ben curos,
    551    diligens ez apres
    552    de far ço qu’as entes
    553    que Sperança t’a dit,
    554    e guarde·t qu’en oblit
    555    no u metes en nulh cas,
    556    e·l bon voler quez has
    557    que·l tingues fermamen,
    558    e dar t’ay entenen
    559    que axi ho deus far
    560    si tu vols conquistar
    561    d’amor lo gay deport.
    562    Veus lo vestit que port
    563    com sta ben vermelhs?
    564    Ayço vol dir qu’aycelhs
    565    qui merce vol trobar
    566    ab liey que platz amar
    567    haja·l cor enflamat
    568    d’amor, e leyaltat
    569    li tengua de cor fi.
    570    Veus apres mon rossi
    571    qui trestot neyr sta?
    572    Vol dir que celh qui ha
    573    cor d’amar, con hay dit,
    574    e vol sia complit
    575    li sieu desir per me
    576    deu metre cor ab se
    577    d’esser ferms e leyals,
    578    e nulh temps desleyals
    579    no sia per nulh fayt
    580    vas me, qui a son playt
    581    socors hauray prestat,
    582    ne vas celha qui dat
    583    li n’ha son cor de ferm,
    584    mas que tot jorn referm
    585    d’amar de cor molt bo.
    586    Car be n’i a qui so
    587    en desleyal acort,
    588    que, pus lo gay confort
    589    d’Amors han que volien,
    590    de presen se desvien
    591    e·s volen stremar,
    592    qu’axi com solen far
    593    no amen fermamen;
    594    ez aytals veramen
    595    ffan mot gran desonor
    596    a mi, despuys a ’mor,
    597    qui li fasem ajuda,
    598    e fan star perduda
    599    aycelha que·ls ha ’mats,
    600    e·n romanen blasmatz,
    601    e son ne diffamades.
    602    Ez ayço les veguades
    603    a fayt moltes dubtar,
    604    que no volen amar
    605    aycelhs que les requeren,
    606    cresen que celhas eran
    607    enaxi scarnides,
    608    romandrien marrides
    609    e tristes de lur vida;
    610    e per ço obesida
    611    no suy yeu ni Amor
    612    per celhas qu’an temor
    613    qu’enaxi no·ls enprena.
    614    Puys n’i a d’altra mena
    615    d’omens, qui son pauch cert
    616    e no saubon cubert
    617    lur cor tenir en res;
    618    ez aytals vicis es
    619    a nos contrarios,
    620    car lo cor temoros
    621    an les dones qui amen
    622    quan celhs qui les reclamen
    623    no vesen ben secretz,
    624    ne savis ne discretz
    625    en lus fayts ne ’n lurs ditz,
    626    per que no han complitz
    627    jamay lurs mals desirs.
    628    E d’autres enassis
    629    ne venen aytenbe,
    630    que may no·ls volen be
    631    car les han diffamadas
    632    ho leumen desonrrades
    633    per lur comportamen,
    634    e d’aytal falhimen
    635    no·ls poden far smena.
    636    Mas tu, si vols l’estrena,
    637    segons qu’yeu te promet,
    638    no hages tal nalet
    639    en ton cor, pus hauras
    640    so que desirat has,
    641    axi com ja dit hay,
    642    mas hajes cor veray
    643    en amar fermamen
    644    e ten secretamen
    645    tan ton cor com poras,
    646    ez ab aytant hauras
    647    so que m’as demandat».
    648    Ez yeu tot alegrat,
    649    a Merce responen,
    650    dixi de continent
    651    per far li de ma fomera:
    652    «Senyora, mon cor fovera
    653    ayço que m’avets dit.
    654    Que sera ben complit,
    655    promet vos sus ma fe,
    656    e ja Deus no·m do be
    657    ne vos ço que us deman
    658    si me·n vau desvian
    659    de res, tant com poray,
    660    ans aytant com viuray
    661    seray ferms e leyals
    662    e guardan que nulhs mals,
    663    trebalhs ne desplaser
    664    per me no pusch’aver
    665    selha cuy me suy datz.
    666    E prech Dieu, pus vos platz
    667    prometre’m aytal do,
    668    que li playa que us do
    669    benenança complida,
    670    cor vos lunyats ma vida
    671    de grans mals e d’efans,
    672    d’on vos fas merces grans
    673    per cinch centes vegades».

    674    Apres foren levades
    675    per far lur partimen
    676    e graciosamen
    677    m’abrassaren abdos,
    678    ez yeu de genolhos
    679    volgui besar lurs mas,
    680    e, tiran les atras,
    681    soffrir no m’o volgueren.
    682    Mas enaxi·m digueren:
    683    «Amichs, nos preyam Dieu
    684    que puscham fer en breu
    685    segons que nos cove.
    686    No t’ smays pus de re,
    687    mas viu alegramen
    688    e lunya·t marrimen,
    689    donan te cofort bo».
    690    «Senyores, Dieu vos do
    691    – dix yeu – salut complida
    692    ez honor infinida,
    693    car, certes, be vos tan».
    694    E cascuna montan
    695    sobra son bell rossi,
    696    tengueren lur cami,
    697    no say vas un veramen.
    698    Ez yeu, puys, de presen
    699    aney me n’a l’hostal,
    700    e pas axi mon mal
    701    speran lur socors,
    702    que Merce ez Amors
    703    han dit que·m donaran,
    704    a Dieu tostemps preyan
    705    que per son gran poder
    706    me fass’en breu haver
    707    l’amor, que tant desir,
    708    d’aycelha qui servir
    709    vulh tostemps de bon grat
    710    ab ferma leyaltat.

 

 

 

Ed. Gemma Brunat, Rialc 2000.

Ms.: Hb. || 11 ne] no. — 29 plagat] plagut. — 37 adonchs] adonchns. — 38 grans] greus. — 41 los] sos. — 46 a amar] amar. — 55 cor] cors. 81 es] ez.  99 Ma] Me.  144 no] nos. 171 del] de.   172 e retrangues] retrangues.   198 mantinen] mantimen. 227 grans] gran.  230 ayço ’s] ayco. 240 quin] qui. 284 he] ha.   323 dones] dons.   339 no] ne. 349 n’age] nagen.   360 es] ez.  384 fait] fat.  405 ez] en.   410 az] ez.   442 sor] cor.   444 que elha·t] quelhat.  477 tots] tot.   492 romandra] romadra. 503 pertan] pertany.   534 los] lo. — 573 cor] sor. — 591 e·s] ez. — 601 ne] na. — 603 fayt] fay.

 

Incipitario di Vicenç Comes
Indice degli autori

Rialc