Rialc
Rao 42.1

            Artal de Claramunt






    1      Sy be, Fortun’, as dat lo torn,
    2      que los delits prenen contorn
    3      sens registir,
    4      abans mon cor pora morir
    5      que de amar se pogues desdir
    6      tan sol un punct,
    7      e vol eser pus prest defunt
    8      que·s traspostas, puix fon conjunt
    9      d’un tal eser
    10     que natura ja no sper
    11     pus singular lo pugua ffer.
    12     Per on me clam
    13     de Deu que volch donar Adam
    14     un tal poder que nos varam
    15     en sta part:
    16     no u dich per mi, mas l’altra part
    17     que per aquel veura a tart
    18     algun delit.
    19     Roman mon cor tan aflegit,
    20     cansat e las y aflaquit
    21     qu’el jorn li par li sia nit
    22     ab tal pensar.
    23     Cridant, no·s farta de plorar;
    24     sy plaer algu se·l bol mostrar
    25     clar ni cubert,
    26     renova·l dol cuytat, spert:
    27     per ço delit may l’a sostret
    28     per ningun cas,
    29     ni que·l pensar sia scars,
    30     que junt ab lo cors es li romas
    31     dins, per qui sent
    32     un cruel foch des qu’es absent,
    33     que per cars ningu no consent
    34     prenga conort.
    35     Ni mata a mi ni al recort
    36     Fortuna, ni·m da lo port
    37     que n’es la fi
    38     de tots los mals e principi
    39     dels actes qu’en tots e en mi
    40     fa ’xecutar.
    41     Volgera no lo procrear,
    42     proçeyr sens dilatar
    43     que·l spirit
    44     se fos de mi devisit,
    45     per que no ages endit
    46     part d’aquell be
    47     que per obras mostra e te
    48     la que yo am, que li conve
    49     per esta via
    50     pasejar ma fantasia,
    51     que·m mostre l’eser que volia
    52     lo voler meu.
    53     E contemplant be lo que veu,
    54     e ven privat l’apetit seu,
    55     sens contradir
    56     trabayll dins mi requlir
    57     tots quants mals son sens registir,
    58     e per ço col
    59     la pena gran, trobant se sol
    60     en un desig que vest de dol
    61     lo meu semblant.
    62     Per ço torna, fantasiant,
    63     tot lo be meu: quant m’es davant
    64     yo cride, amor
    65     çerquant, per sobres de dolor,
    66     que los qui stan al derredor
    67     resten pasmats.
    68     Diuen que son carechs pasats;
    69     altres, sentits traspostats
    70     per bens perduts;
    71     mas los que son stats volguts
    72     y en un prompte deçebuts
    73     sols per aquella
    74     que fa tornar la carn prest vella,
    75     seguint d’Amor la sua querella,
    76     dien: «Boler
    77     lo fa anar axi coster
    78     que la raho no a poder
    79     pendre son loch.»
    80     L’enteniment a poc a poc
    81     e yo perdut per aquest joch;
    82     donchs, metigar
    83     vulles, Fortuna, el teu obrar,
    84     puix saps que per ben amar
    85     so arribat
    86     en lo puix baix y pobre stat
    87     que james fos enamorat:
    88     que de Griscal,
    89     de Mirra, Canaçe fon tal
    90     lur pena ni tan desygual
    91     com es la mia,
    92     ni de Bliblis, que tant sentia
    93     l’amor que no li convenia,
    94     mes prest la mort
    95     dona a sos mals gran conort.
    96     Mes io, per ma mala sort,
    97     mos sentimens
    98     son puix prests obediens
    99     a sos dans qu’ells spediens;
    100    per ço feneix
    101    tot lo be meu e lo mal creix
    102    y la mort contra mi s’ireix;
    103    per ço anat
    104    no so a Pluto, molt cuytat.
    105    Per qu’es mon juy tan alterat
    106    que no sap dir
    107    sino «Amor no·t veig, ni·t mir!»,
    108    y en tal punt lança sospir
    109    regonexent
    110    que a perdut lo past plasent,
    111    l’ull trobant se diferent
    112    ab la Fortuna,
    113    qu’en mi no serva ley ninguna
    114    ni consent sia sol una
    115    la mia pena.
    116    Mon sperit te en cadena:
    117    ultra los mals axi l’astrena
    118    que·s veu privat,
    119    que de las tres no li a restat
    120    syno tan sola voluntat;
    121    mas ab sy te
    122    amor e grat, que axi soste
    123    la lealtat que li comve
    124    ser imposible,
    125    per molt de mal ages terrible,
    126    ni molt mes be que fos movible,
    127    pogues dir «no»,
    128    sino «Amor, vostre so,
    129    sens mudar de openyo,
    130    no us cal duptar».
    131    Per ço jo·t vinch a suplicar,
    132    Fortuna, que·m vulles dar
    133    tu gran favor,
    134    pus me fest poseydor
    135    de la mes gentil e millor
    136    que james fos.
    137    Si no·m voldras fer tal socors,
    138    suplich te molt que·l doloros
    139    vulles dar ffi,
    140    causant li un somni axi
    141    que te son be a prop de sy
    142    prenent repos.
    143    E ab tal dormir delitos
    144    vinga tantost lo cruel mos
    145    al tormentat;
    146    y apres sia sepultat,
    147    y en el sepulcre, pintat
    148    ab letres d’or,
    149    digan: «Aci jau de bon cor
    150    lo pus lleal amador
    151    que sia estat».

 

 

 

Ed. Lluís Cabré i Miriam Cabré, Rialc 2001.

Ms.: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 770, ff. 149v-153r. || 41 no lo] no al. — 62 torna] torne. — 90 ni tan] tan. — 96 Vers hipomètric, on falta un verb, com ara veig o . — 99 sos] sons. — 108 lança] lance. — 125 per] por. — 130 no us] nos. — 132 que·m] quen. — 140 somni] sonni.

 

Incipitario di Artal de Claramunt
Indice degli autori

Rialc