Lluís Català
1 Venint en lo mon, superna rehina,
2 figura del Fill, tan digne, tan pura,
3 axi reforma la general mina
4 hon lo trist Satan a tots contamina,
5 que ’n res altera tan noble figura.
6 Per ser divinal archiu hi retreta
7 no sols triunphau pus alta collocada,
8 mas bella sens par, honor preeleta,
9 dotas l’univers insigne, perfeta,
10 d’aquell degut feu per grat preservada.
11 Y es molta raho en l’ample collegi
12 vos sola fruhir tan alt privilegi.
13 Lo sant Johachim, ans d’esser vos pare,
14 en vos s’alegra ab lum sempiterna,
15 hi clar percebe la molt digna mare,
16 que, vos migançant, nos volch esser frare
17 aquell Deu inmens qui·l mon tot governa.
18 Del qual, poderos, l’Altissim respecte
19 pogue renovar en ells tanta força,
20 que ’nsemps aderint al manament recte,
21 uniren la part de vostre subjecte,
22 trobant l’esperit mundissima scorça
23 sots cors natural, creant vos insigne
24 Aquell de qui fos posada condigne.
25 Per mes ennoblir la virginal manta,
26 d’on pres Deu etern real sobrevesta,
27 per dar compliment a vos, tota santa,
28 per ço us hereta de gracia tanta,
29 y axi de l’hinich rompes la fort testa.
30 Si, donchs, l’etiob se veu per exemple
31 a ssi produhir semblant en contrari,
32 millor ho pogue, segons yo contemple,
33 qui pura us dexa dins maternal temple
34 y axi different en l’originari.
35 Car era mester, per ser bella ’mprempta,
36 de taca semblant que fosseu exempta.
37 Aquell gran Factor que·l cel hi la terra
38 ha fet de no res ab tan noble forma,
39 aquell gran saber lo qual james erra,
40 aquella bondat qui tot mal desterra,
41 aquella virtut qui·ns leva y reforma,
42 aquell qui basta tan gran maravella
43 obrar assumint natura humana,
44 aquell ha pogut crear vos tan bella
45 hi dar vos honor de mare y donzella,
46 de gracies font qui tostemps emana.
47 Ni·s pot sostenir l’excels tabernacle
48 del trist enemich fos vist abitable.
49 Per si produhix natura tal mena,
50 que porta·ls metalls en propia stima,
51 y ab diversitat aquells determena,
52 dels quals lo mes pur bell or se nomena,
53 qui te de valer mes alta la cima,
54 hi resta perfet sens ombra neguna
55 d’aquell fonament que scuredat mostra.
56 Si tan poden fer lo sol hi la luna
57 hi·ls altres planets diversos en una,
58 ¡quant mes l’Infinit en ser guia vostra,
59 lo qual vos cobris, ver fill hi monarca,
60 del trist bollati sens pendre la marca!
61 Molts actes semblants lo mon representa
62 natura causant diversos effectes.
63 L’escur element, que·l viure sustenta,
64 transfforma ’n crestall; y axi·ll nos presenta,
65 clarissim per tot, sens propis defectes,
66 ni cessa d’obrar majors maravelles,
67 formant pulcrituts de tanta puxança,
68 ruhins diamans hi pedres molt belles,
69 virtut senyalant cascuna d’aquelles,
70 que lur dignitat no poch se n’avança.
71 Donchs qui pot hohir aquella gran causa
72 en fer vos millor hagues feta pausa?
73 O digne palau de tanta noblea,
74 novell parahis que Deu fabricava!
75 O fertil ciutat de molta riquea,
76 perfet ornament d’insigne bellea
77 y espil maternal hon Deu se mirava!
78 O port de salut hi terme de vida!
79 Lo be transcendent que·l gran cel esmalta,
80 tresor copios, riquea complida,
81 hi flor de les fiors la mes excellida,
82 qui fruyt produhis d’estima tan alta,
83 a vos preservant, lo modo suplia,
84 lo Fill redemptor, que rembre us devia.
85 Si pochs arguments offusquen la via
86 hon molt satisfet mon creure reposa,
87 ab cent mil rahons l’entendre·s canbia,
88 seguint los acorts hi dolç’armonia,
89 de vos entonant «Es tota formosa».
90 Hi resta molt clar lo que·s verifica
91 per autoritat del qui testifica.
92 Donchs mare d’Aquell, qui·ls bens comunica,
93 al qual endreçam nostre darrer terme,
94 puix veu sens dubtar lo meu dir esplica,
95 donant vos lahor que·l Fill vos aplica,
96 pregau lo tostemps ab Ell me conferme,
97 y apres de content, en vida lohable,
98 mereixca lo pris etern, perdurable.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 478.
È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Lluís Català
Indice
degli autori
