Rialc
Rao 35.2

            Francí de Castellví






    1      Mare del Fill al Qual sou vera filla,
    2      empelt novell florint fruyta novella,
    3      dau nos espill de la lum que us espilla.
    4      Per hun dir bell de vos, flor sempre bella,
    5      no us deman tall que yguale tan gran talla,
    6      la qual recull mes que·l cel no reculla.
    7      Mas yo no call, hi veig que·l meu dir calla,
    8      hi quant mes vull, menys dich, per molt que vulla.

    9      De l’arbre ’ntich de vida, vos sou rama
    10     que·ns avivau, portant Deu que l’om rema.
    11     Reina del cel, sol Ell pot ser vos rima,
    12     car nostra veu tostems seria roma.
    13     Fundada sou en monts florits de rama,
    14     la lun’als peus, qu’ades cya, ’des rema,
    15     fenix estram, ab vos negu no rima,
    16     donchs, que us dira l’om qui ve pech de Roma?

    17     Virginal ros hi molt reflagant rosa,
    18     Deu ha despes per vos tan gran despesa,
    19     que ’n vostre clos mes gracia troba ’nclosa,
    20     qu’altri no hattes ni apres Deu n’es pus attesa.
    21     Donchs, flor de llis, de fe columpna llisa,
    22     qual millor us del que lohar vos usa?
    23     qual bon avis si amar vos no·ns avisa?
    24     qual mes confus que dir vos may confusa?

    25     O clara font que de continu mana
    26     bens infinits, e justament los mena!
    27     Vos nos salvas de la plorosa mina
    28     en que·ns llança una viciosa mona.
    29     Vos lo manau a ’quell Senyor que us mana
    30     des c’obehis la veu de l’alta mena.
    31     Vos dejunas contra·l Satan que·ns mina;
    32     ara paschau ab Deu la dolça mona.

    33     Deu fon batut hi vos en Ell batuda,
    34     content, penat, vos contenta y penada.
    35     Ffon tan sabut que vos, per Ell sabuda,
    36     ni haveu errat, ni fer pogues errada.
    37     Per tal recort, Deu, que tant se recorda,
    38     en l’alt convit de ses mans vos convida,
    39     hi ab dolç acort de mes bens vos acorda,
    40     que no ha partit en la restant partida.

    41     De l’altar sant, vos, santa, vos sou l’ara
    42     en qu’adoram lo forment de vostr’era.
    43     D’aço ’s yrat lo Diable qui·ns yra,
    44     perqu’es vençut de vos. En aquell’ora
    45     vos lo vences, hi tant be·l vençeu ara,
    46     deffenent l’om qui d’aquell sobrat era.
    47     Vos limitau la sua cruel ira.
    48     Vos soccorreu lo peccador si ora.

    49     Deu per bon alt, d’omil vos fa tan alta,
    50     que·l Fill beneit concebeu Vos, beneyta.
    51     Per hun tal salt, natura humana salta
    52     tant, que·l Maleit no la te pus maleyta.
    53     Deu vos ha ’let, ans dels segles eleta,
    54     es vos devot hi vos d’El molt devota.
    55     Deu es perfet hi vos per Ell perfeta.
    56     Vostr’es lo vot en lo cel, quant s’i vota.

    57     Sol clar e net, Verge mare molt neta.
    58     L’umanal cot Deu no vesti, ni cota,
    59     fins aver fet Vos, reyna tan ben feta,
    60     a qui per dot, espos y fill se dota.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX,  València, Institució Alfons El Magnànim, 1983, p. 257.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Francí de Castellví
Indice degli autori

Rialc