Rialc
Rao 34.9
Joan de Castellnou
1 Tan soi leyals envas ma bel’aymia,
2 et ela m’es examen tan enteyra
3 qu’estar no·m dei, per neguna maneyra,
4 de ley bendir e lauzar, on que sia;
5 per que sos pretz, si com verays amichs,
6 pausar me play e no me nuyls destrics,
7 en ma xanço, tenen loch d’iventari;
8 mas quo sera, que tot jorn en leys creis,
9 valor e pretz, qu’eu puysch’ayxi meteys,
10 crexen sos laus, faire xan de plazer,
11 seguen a ponx las leys del gay saber?
12 Clara lauzors segon philosophia,
13 es dretxamens paraula vertadeyra.
14 Enlumenans vertutz e la pleneyra
15 forma de lor e caps e fons e via
16 e fondamens e castels e abrichs
17 es fin amors, donchs be ’s cruzels chayritz
18 aycel qui ditz: «Fin’amor dezenpari».
19 No faz ges yeu, qu’ al prim ta fort m’estreysh
20 d’onrar mi dons que puys mon cor no fenysh
21 ni·s feyn vas ley, si tot me desesper,
22 que nuyls temps mais ja la puscha vezer.
23 Pero segrai, qu’estar no m’en poiria,
24 de fin’amor la plus dretxa careyra,
25 car entre Dieu e nos fo miganceyra,
26 qu’el fe venir en la verge Maria,
27 segon quez auch retraire·ls sans prezichs;
28 doncs ben es fols e malvatz e enics,
29 et es razos que l’aja per falsari
30 le gays covens cel qui [si] dons costreysh
31 Am fals senblan, c’amors anch no receysh.
32 Feyns aymadors, car fan pretz dexaser
33 e fis aymans venir en desesper
34 Vas fin’amor le mieus cor s’umilia,
35 car douça m’es, plazens e merceneyra
36 e·m fay amar ley que te la seyneyra
37 de gran bontat, de pura cortezia,
38 e de valor; de paubres e de richs
39 a bon resso, ni li sai enemics,
40 si no los meus, e anch lo reversari
41 no fe de pretz, e car tan gen se ceysh
42 de totz bos aips, tal gazardo n’ateysh
43 de Dieu que·l fay aras pretz mantener,
44 pueys li fara joy eternal aver.
45 Gentil e pros e de gaya paria,
46 bela ses par, humil e dretxureyra,
47 et en totz faitz cortez’e plazenteyra,
48 e gen parlan myls que dir no sabria,
49 de bos cosseyls e de leyala castichs
50 la trobaretz e los paubres mendichs
51 pays e totz tems per veray exemplari
52 de fis aymans volonteyra s’espeysh;
53 amor ne laus per mi dons e negeysh
54 liey car tan vol ço c’amors sap voler,
55 que trop ni pauc no li frayn son dever.
56 Mon Fin Dezir, mill tans qu’ieu no declari
57 reyna fis pretz en vos e dotz e creysh
58 de ver’amor, las, ta fort me destreysh
59 cel qui partich mon cors, mas no·l voler,
60 dona, do vos servir e car tener.
Ed. Jaume Massó i Torrents, «Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet daprès le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp. 449-457, a p. 461.