Rialc
Rao 34.9

            Joan de Castellnou






    1      Tan soi leyals envas ma bel’aymia,
    2      et ela m’es examen tan enteyra
    3      qu’estar no·m dei, per neguna maneyra,
    4      de ley bendir e lauzar, on que sia;
    5      per que sos pretz, si com verays amichs,
    6      pausar me play e no me nuyls destrics,
    7      en ma xanço, tenen loch d’iventari;
    8      mas quo sera, que tot jorn en leys creis,
    9      valor e pretz, qu’eu puysch’ayxi meteys,
    10     crexen sos laus, faire xan de plazer,
    11     seguen a ponx las leys del gay saber?

    12     Clara lauzors segon philosophia,
    13     es dretxamens paraula vertadeyra.
    14     Enlumenans vertutz e la pleneyra
    15     forma de lor e caps e fons e via
    16     e fondamens e castels e abrichs
    17     es fin amors, donchs be ’s cruzels chayritz
    18     aycel qui ditz: «Fin’amor dezenpari».
    19     No faz ges yeu, qu’ al prim ta fort m’estreysh
    20     d’onrar mi dons que puys mon cor no fenysh
    21     ni·s feyn vas ley, si tot me desesper,
    22     que nuyls temps mais ja la puscha vezer.

    23     Pero segrai, qu’estar no m’en poiria,
    24     de fin’amor la plus dretxa careyra,
    25     car entre Dieu e nos fo miganceyra,
    26     qu’el fe venir en la verge Maria,
    27     segon quez auch retraire·ls sans prezichs;
    28     doncs ben es fols e malvatz e enics,
    29     et es razos que l’aja per falsari
    30     le gays covens cel qui [si] dons costreysh
    31     Am fals senblan, c’amors anch no receysh.
    32     Feyns aymadors, car fan pretz dexaser
    33     e fis aymans venir en desesper

    34     Vas fin’amor le mieus cor s’umilia,
    35     car douça m’es, plazens e merceneyra
    36     e·m fay amar ley que te la seyneyra
    37     de gran bontat, de pura cortezia,
    38     e de valor; de paubres e de richs
    39     a bon resso, ni li sai enemics,
    40     si no los meus, e anch lo reversari
    41     no fe de pretz, e car tan gen se ceysh
    42     de totz bos aips, tal gazardo n’ateysh
    43     de Dieu que·l fay aras pretz mantener,
    44     pueys li fara joy eternal aver.

    45     Gentil e pros e de gaya paria,
    46     bela ses par, humil e dretxureyra,
    47     et en totz faitz cortez’e plazenteyra,
    48     e gen parlan myls que dir no sabria,
    49     de bos cosseyls e de leyala castichs
    50     la trobaretz e los paubres mendichs
    51     pays e totz tems per veray exemplari
    52     de fis aymans volonteyra s’espeysh;
    53     amor ne laus per mi dons e negeysh
    54     liey car tan vol ço c’amors sap voler,
    55     que trop ni pauc no li frayn son dever.

    56     Mon Fin Dezir, mill tans qu’ieu no declari
    57     reyna fis pretz en vos e dotz e creysh
    58     de ver’amor, las, ta fort me destreysh
    59     cel qui partich mon cors, mas no·l voler,
    60     dona, do vos servir e car tener.

 

 

 

Ed. Jaume Massó i Torrents, «Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp. 449-457, a p. 461.

 

Incipitario di Joan de Castellnou
Indice degli autori

Rialc