Joan de Castellnou
1 Tant es lo mons ples d’amor descorteza,
2 e degleyal que ja quax en natura
3 la veig tornar per l’us mal que trop dura,
4 si que desxay fin’amors, per que·m peza;
5 e puys no y yal artz ni sciensa gaya
6 ni sey bel ditg, enans que del tot caya.
7 Ni demest nos suefra tan gran hotrage,
8 per nom d’aycels que fin’amors enança,
9 desfizi totz quantz son de l’hordenança
10 dels fals aymans, qu’ayxi·m ve d’agradança.
11 E per ayço tutg cill qu’am leyaleza
12 em d’amor serf, ab aquesta scriptura,
13 ajornam cels que vertat ni drextura
14 servar no·ls platz envas amor corteza
15 quez a Martror, et us no se n’estraya
16 vengam davan lo seynor de Bischaya,
17 car fin’amors en luy fay son estatge,
18 per far torney ab nos totz, car vengança
19 volem de lor, c’al dit jorn, ses duptança,
20 nos trobaran lay armatz en l’erbatge.
21 Al camp siran le reys de gran auteza
22 dels Castelas, car servex amor pura,
23 e·l d’Arago, la valens creatura,
24 e·l reys Angles, car valor ha conqueza,
25 e·l Maylorquis hi sira, car veraya
26 amors lo pays, de Portogal, car paya
27 pren de si dons e car es d’aut coratge,
28 e·l Navarres, pero le reys de França
29 no sira lay, car es en esperança
30 de far adonchs, ço crey, lo sant passatge.
31 Al jorn e loch vendran, bandeyra steza,
32 trastutg l’infant d’Arago, car pinxura
33 de fin’amor tot jorn los assegura,
34 e·ls francs enfans de Maylorqu’a proeza,
35 hoc, e·l vescoms de Canet, car l’apaya,
36 en Fenoylet d’anar lay no s’esmaya,
37 Cabreyra ja ne laixa·l beginatge,
38 per ço que lay faça mant cop de lança,
39 e·n Bernad Hug ha de cor habundança
40 e bon arnes e caval d’avantatge.
41 Le Cardones vezcoms amor candeza
42 col, don tot jorn a son tutor conjura
43 que l’apareyl, qu’en la gran [e]stretxura
44 no duptara d’intrar ja per flaqueza
45 en n’Ot, en cuy mirayls de cosseyl raya,
46 e l’Almirans, sos fylls, que que·l n’escaya,
47 lay anaran, com baro d’aut linatge,
48 e mant burzes de Leyda per usança,
49 de gran valor, per aver perdonança,
50 mot francamen seguiran lor barnatge.
51 Mas en Johan Exemeniç d’Aureza
52 et en Ramon Corneyl, si no·s perjura,
53 am l’altra part siran, car an fretxura
54 d’amor leyal, mas no·l seynors d’Arteza,
55 Rocaberti, ni Queralt no s’esglaya
56 del camp intrar contra la gen savaya,
57 e lo seynor de Belputg, car bon gatge
58 receb d’amor, lay ira, ses tardança;
59 Miquel Periz Çabata malenança
60 sufre, car ja no comença·l viatge.
61 Tal amor ha Lop de Luna perpreza
62 que d’anar lay ha volentat segura;
63 Peyre Corneyl d’amar no·s desnatura;
64 verayamen no·s fay cel de Goreza,
65 Erayll Horchau, no crezi ges que·ls playa,
66 si tost nos fay que fals’amors desxaya;
67 Thomas Periç de Fozes pariatge
68 ha fait ab cels qu’an leyal amistança
69 per dar als fals aymans greug e pesança,
70 tro·ls ajam totz liuratz a carnalatge.
71 Beleza pren e Mur per gentileza
72 son pretz d’amor, per que fortmen procura
73 quez anc tost a la ditx’aventura
74 e puscha lay fayre grand endemeza,
75 en en Bernat de So tot jorn assaya
76 com porra far mant bel colp d’atzagaya;
77 coms Payllares met son pahys en gatge
78 per ço que lay guidar puscha la dança;
79 sey frayre son ab luy d’un’acordança,
80 e sos cosis per far mant colp selvatge.
81 E en Roger Bernat de Fox ha meza
82 sa volentat en amor, per que jura
83 quez el dara la batayla tan dura
84 ab sos vassayls que non er mas fereza;
85 en Berenguer d’Angleola ja paya
86 sos cavalers, per tal que no·ls desplaya
87 si per l’anar prendon alcun dapnatge;
88 siey fyll han tan lo camp en remembrança
89 que·s tengran trop a mot gran benenança
90 de metre lay tot lo temps de lor atge.
91 Le valens coms de Teranova breza
92 los fis aymans, si co·s tayn ab pastura.
93 De lealtat, dar totz temps s’aventura
94 per fin’amor contra la gen recreza;
95 n’Atz e n’Artals de Fozes, cascus braya,
96 car ja no van; Pinos ditz que la raya
97 no y gardera ni Castre lo lenguatge;
98 Alagoritz e Blascho Maça dança,
99 e Montagut qu’en totz bos faitz se lança,
100 car de l’anar se dan gran alegratge.
101 Gran plazer ha le Jutge d’Alboreza
102 car sab q’adonchs morra la gens tafura,
103 e Xerica, si be vey que·s rancura
104 tos temps d’amor, ges per ço no sospeza
105 quo li·n pendra, ni gara port ni playa,
106 e sian tan coma fuylas da faya
107 e·l camp li croy, car es de gran paratge,
108 als carros ges le cor no lor balança,
109 e Cerveyllo se·n da gran alegrança,
110 Crozylla vey d’arnes far gran obratge.
111 Athu da Nos, e negu no u mescreza,
112 siran be mil li croy, mas no n’ay cura,
113 car n’alciurem, per lur mal’aventura,
114 tants qua del sanch ne moldrian a teza
115 tutz li moli que son de Borch a Blaya;
116 ho, quant vill cors veyretz da cruzel playa
117 tombar al sol e fogir al boscatge,
118 los us feritz de bran, l’autres de lança,
119 si que depuys conoxen lor errança,
120 faran d’amor als fizels homenatge.
121 Thomas Periç de Fozes, Dieus mi traya
122 de vida tost si doncs no faytz missatge
123 d’anar ab nos, que·l jorn del camp s’atança,
124 ho mos seynors lo reys nos met fermança
125 per ley que te per mos tortz greu hostatge.
126 Mos Fis Dezirs, una dolços que raya
127 del vostre clar celestial visatge
128 me don’al cor un’atal segurança
129 e ardimen tan gran qu’ieu ay fiança
130 que degus homs no sobres d’aut coratge.
Ed. Jaume Massó i Torrents, «Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp. 449-457, a p. 471.
Incipitario
di Joan de Castellnou
Indice
degli autori
