Joan de Castellnou
1 Tot claramen vol e mostra natura,
2 cossen razos, et eu vey qu’enaixi
3 es acordans la veraya Scriptura,
4 c’om deu seguir ab cor leyal e fi,
5 no regardan aspreza de cami,
6 son bon seynor e tota s’aventura
7 e am luy far comensamen e fi,
8 e·ls dans sofrir e·ls bes pendr’atresi.
9 Le naturals ditz causa trop veraya
10 del creat cors naut, senes sentimen,
11 que non es tems ni ponx q’avan no·s traya,
12 lo primer cel en aviro siguen,
13 s’aytan can pot so mou lai d’Orien
14 sus per mitgjorn, e no creatz s’estraya
15 de far son cors tro lay en Occiden;
16 aiço vezem que·s fa naturalmen.
17 Enquer ditz mais c’una frevols meynada
18 d’abeylas fay a si rey e seynor,
19 et a lor Dieus aytal sciensa dada
20 que·l sego leu e·l fan trop gran honor
21 e portant lo, quant es las, de vigor,
22 a la mayso que l’an hedificada
23 primeyramen, en mig loch entre lor
24 tot aiço fan per natural amor.
25 De clinamen natural se deu fayre
26 que sega dretg e be, tota sazo,
27 lo cors formatz razonals, ses cor vayre,
28 la cauza qu’es sobre tota razo,
29 qu’es verays Dieus; e doncs, ses falizo,
30 natura vol quez om no·s deu estraire
31 de seguir Deu, car vezem a bando
32 que fe grans fatgs per nostra guarizo.
33 Primeramen se vestich la gonela
34 de nostra carn, per que s’afreolis
35 vera vertutz, e que popes mamela
36 cel que desus las estelas regis;
37 pas agues fam fons set lums s’adormis
38 camis lasses la via vertatz bela
39 se rescondes, ab falsia peris
40 le verays dretgs per falsaris mesquis;
41 E que jutges a vil mort e aunida
42 jutges mortals, jutges de vius e mortz;
43 ab vergas fo disciplina ferida
44 e de puynens spines grans e fortz
45 fo coronatz Deus e pendutz e mortz;
46 le fundamens en fust moris la vida,
47 nafrada fo salutz: aytals deportz
48 hac Jhesu Christ per delir nostres tortz.
49 En mos bels ditgs te razos dretxa via
50 de cossentir e dirai vos per que:
51 dar per aiço caschus vol conpanhia
52 en aquest mon, car d’anar no·s rete;
53 en un sendier de vertut e de fe,
54 hon hom tot sols a si no bastaria,
55 e que castich cascus son par en be
56 vol conpainhos e resemblans de se.
57 E qu’entre lor aver puschan valensa
58 e viur’en patz, an mester que denan
59 ajan bo rey e de nobla semensa,
60 car figurat es clar en l’escriut san
61 quez Irael ab istansa mot gran
62 demandech rey a Samuel, que tensa
63 moges per lor, prenden colps e donan,
64 e que fazes de trastotz son coman.
65 Proat ai clar, ab razo vertateira,
66 per l’escrit san e per digs naturals
67 que tota res deu seguir la sendeyra
68 de son major; e per que fo carnals
69 Deus Jhesu Christ vos ha dit e doncs als
70 no·ns fal mas reys que·ns mostre la careyra
71 hon dretg avem per far torneys campals
72 ab Sarrazis, nostres guerriers mortals.
73 E per aquo fait ha del sant passatge
74 le payres sans guiador e cabdeyl
75 lo rey frances car ha forç’e coratge
76 mais qu’autres reys, e degus no·s n’apel
77 per que·l devem, no playnen carn ni pel,
78 trastug seguir per aver l’eretatge
79 que s’apertayn a nos, ses tot apel,
80 mas que façam d’acier nostre libel.
81 Mon Fin Dezir, tot jorn fau planx noel
82 del partimen ta mal e tan salvatge
83 que·m mandech far le reys ab son cartel
84 del vostre cors amoros, car e bel.
Ed. Jaume Massó i Torrents, «Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp. 449-457, a p. 452.
Incipitario
di Joan de Castellnou
Indice
degli autori
