Joan de Castellnou
1 Al gay coven vuyl far aquest deman,
2 cosseyl queren de que dubtan cossir
3 yeu ami trop una dona prezan
4 a cui non aus mon fin cor descobrir,
5 tant es gentils, bela, plazens e gaya
6 et yeu homils: si·m lexaray morir,
7 celan s’amor o, que que me n’esxaya,
8 tot humilmens li diray mon dezir?
9 En Castel nou, par, al nostre senblan,
10 desesperatz aicel qui·s vol morir:
11 per que us dizem, leyalmens cosseyllan,
12 que de preiar vos sapiatz enardir
13 ley, car hon plus grans valors d’ela raya.
14 Myels vos saubra gentilsmens acuylir;
15 et si l’amor denegan vos assaya,
16 no la vuylatz per aquo relinquir.
17 De bon cosseyl ayzitz venguiey denan
18 liey qu’eu envey, car seynor, sol per dir
19 l’amor qu’ieu l’ay e en aquo pessan,
20 fallex me·l cor e·m comens’a tremir
21 la leng’aixi com si de mortal playa
22 fos greu batutz: per que no·m poch auzir.
23 Donc no crey ges que jamay poder aya
24 que·l digua re don puscha mort gandir.
25 No us afortetz a ley d’apert ayman,
26 car de preyar no us voletz avantir;
27 per que us dizem que vos, amics Johan,
28 vuylatz a ley mot humilmen venir
29 e digatz li: «Dona, mas c’a vos playa,
30 yeu ’s vuyll totz tems ben amar e servir
31 d’amoros cor, ni·m play c’als m’en retraya
32 nuyls hom del mon, car no y soi per aunir».
33 Totz hom que·s vay a la mort aproysman.
34 e·s sen lo cor angoxan defalir
35 ditz que fara, trastot quant hom li man,
36 tal dezir ha que puscha leu garir;
37 yeu soy aquell pres de mort que m’esglaya
38 pel mal d’amor que·m fay tot jorn languir:
39 donc li diray mon cor, e no·l desplaya,
40 ans que no vuyl per vida mort xausir.
41 Far ho devetz per guarir del affan
42 que fin’amors vos fay ab joy sofrir,
43 quar anc no vis bon jornal far muzan
44 ni gautg d’amor aver ses espandir
45 son cor a ley de cuy espera paya
46 del gay turmen c’a volgut sostenir,
47 car cel qui per joy demandar s’esmaya,
48 no·l deu nuyls homs per fin ayman tenir.
49 Destretg d’amors e ferit de son bran,
50 a ley vingey per mos faitz esclarir:
51 «Dona, fi m’eu, en cui fin pretz s’espan,
52 en vos amar son trastuit mei sospir:
53 per que us sopley que merces vos atraya,
54 aylas, vas me, si no·m voletz aucir».
55 «Seyner, no·m platz que muyratz, si veraya
56 Amor avetz, ni·m lays Deu tan falir».
57 Le gays covens vos respon en est xan
58 e ditz: pus leys sab tan gen obezir
59 a lialtat d’amor, que derenan
60 se fay honrar e lausar e grasir
61 su·l cel trop mays, que·l mon quar no s’apaya
62 richs faitz vas Dieu, que la fara jauzir
63 d’amor leyal; donchs no fay obra vaya
64 qui nobles faitz sab el mon possezir.
65 Mon Fin Dezir, tro que la mortz me traya
66 l’arma del cors, de vos no·m vuyll partir,
67 car la gencers etz e no s’en estraya
68 dona vivens, si donchs no vol falir.
69 Razon avetz, pus que tan gen vos paya
70 am bel respost ley hon Deus volch assir
71 fis pretz, e donchs flaqueza no desxaya
72 lo vostre cors que sabetz ben regir.
Ed. Jaume Massó i Torrents, «Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp. 449-457, a p. 462.
Incipitario
di Joan de Castellnou
Indice
degli autori
