Rialc
Rao 31.2
Berenguer de Cardona
1 Sagrat vaxell, archiu sobreycellent,
2 sentits humans no basten, ne sciencies,
3 a recitar vostres grans excellencies,
4 fent ne report o dictat competent.
5 Si vull rimar del que us sent insignida,
6 sera ffegir gota daygua en la mar,
7 o dins gran foch havent flama sens mida,
8 per fer augment,
9 hun petit plech de busques ajustar.
10 Los vostres dots si·ls vull especular,
11 especulant me fall tota sciencia,
12 scient no·m trob ne tinch esperiencia,
13 esperiment no se, per veure n clar.
14 Que·ls atributs vostres, incomprensibles,
15 sobrexcellint tot sentit fatigos,
16 saber huma los prenga deduhibles,
17 per metre n rim
18 de grau en grau, segons haveu fet vos.
19 No y ha repar a nostres greus errors,
20 sol incarnat en vos, restant puncella;
21 no y ha remey, sol part de maravella,
22 que vos paris infantant sens dolors;
23 no y a consol ne res que justiffique
24 sol concebut perque us humilias;
25 no y a socors axi prest mundiffique
26 de tot exces;
27 si no s dAquell sol, que vos alletas.
28 Vos sola sou que mill crim soportas,
29 vos sola sou neta de tota colpa,
30 vos sola sou que·l peccat vos descolpa,
31 vos sola sou que la fe conservas,
32 vos sola sou preccellint totes dones,
33 vos sola sou mare de tots los fels,
34 vos sola sou bona, sobre les bones.
35 Bonifficant,
36 vos sola sou que dreçau nostre zels.
37 Lir transendent que regiu en los cels,
38 en los trons alts portant reyal corona,
39 hon pietat a vos prest sabandona.
40 Desventurats seran vostres rebels
41 car governau tots los fets ab aqueta
42 e lo Jutgant vos es prest obehir.
43 Deffallent, donchs, aquesta preeleta,
44 agenollats
45 devotament, vulla, semper servir.
46 Mare de Deu que de tots crims sou treta,
47 a quest servent qui no·s pot contenir,
48 donau li sforç, que los vicis obmeta,
49 y ab ver intent,
50 de sos peccats se puixa penedir.
51 Jutges galants, per be que yo·m sotsmeta,
52 no·m denegueu per lo meu pobre dir.
53 Si la liquor gustar volreu molt neta,
54 del meu dictat
55 assaboriu, quell la us fara sentir.
Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 269.
È una risposta al cartell voluto da Bernat Fenollar (cfr. 60.9)