Rialc
Rao 31.1

            Berenguer de Cardona






    1      Mare de Deu, eternalment prevista
    2      tal qual huy sou e per sempre sereu,
    3      que us procreeha, segons que·ls cels se veu,
    4      lo Deu inmens d’aquella ’ternal vista.
    5      Donchs, qui pot dir del Qui feu l’ignocencia
    6      qui fonch primer, vos compres lo mal fet,
    7      per be privas de tant de beniffet
    8      lurs successors?
    9      Es aquell do prexcellent d’excellencia.

    10     Sinderitzant aquella preciencia
    11     d’aquell Deu gran qui tal vos ha previst,
    12     que res no us tolch de quant en vos ha vist,
    13     ne·s poch mudar ne causar differencia.
    14     Que sostenir no·s pot ab versemblança.
    15     Qualsevol call; qui rahon l’altra part.
    16     Ne·s deu rimar que ab la raho s’apart,
    17     que us pogues fer
    18     acort algu tan vil desconsonança.

    19     Qui·s viu tan cech que·s prenga ’n tal parança,
    20     puix vos, coneix, que sou tan singular,
    21     ne que·l Jhesus se·n volgues encarnar,
    22     que·l vil Satan vos pogues fer ultrança?
    23     N’es presumir que·l Verb bastis sa pasta
    24     sino de sanchs nets e sens peccat.
    25     Donchs, qui pot dir qu’ajau participat
    26     lo vil insult
    27     que, ’n general, a tot lo mon desguasta?

    28     Obriu los hulls, si lo saber no us basta,
    29     perque mireu lo grat sobrexcellent,
    30     del qual feu dot lo Deu omnipotent
    31     a Verge quant l’anima li s’embasta,
    32     que no permes que vengues sots la vena
    33     de l’exces vil que·s diu original,
    34     que priva tots quants som, en general,
    35     mas, exercint
    36     acte ’xcellent, que us feu del do grat plena.

    37     Levau, levau, senyor, dels hulls la bena,
    38     perque veureu en clar a totes parts.
    39     E no tingau los hulls axi ’nlaçats,
    40     mas que guardeu, com fa·l qui·s desenvena,
    41     y en clar mirant de quant es graciosa
    42     com meresque, Verge, per ser humil,
    43     per mer esser d’aquell Deu tan gentil,
    44     que sol moment
    45     no·s pot trobar del peccat viciosa.

    46     Reyna dels cels, Verge molt piedosa,
    47     a nos, ingrats, puix vos som recorrents,
    48     e del peccat que fem, vers penidents,
    49     feu que tingam
    50     en los cels alt gloria luminosa.

 

 

 

Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 271.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Berenguer de Cardona
Indice degli autori

Rialc