Rialc
Rao 31.1
Berenguer de Cardona
1 Mare de Deu, eternalment prevista
2 tal qual huy sou e per sempre sereu,
3 que us procreeha, segons que·ls cels se veu,
4 lo Deu inmens daquella ternal vista.
5 Donchs, qui pot dir del Qui feu lignocencia
6 qui fonch primer, vos compres lo mal fet,
7 per be privas de tant de beniffet
8 lurs successors?
9 Es aquell do prexcellent dexcellencia.
10 Sinderitzant aquella preciencia
11 daquell Deu gran qui tal vos ha previst,
12 que res no us tolch de quant en vos ha vist,
13 ne·s poch mudar ne causar differencia.
14 Que sostenir no·s pot ab versemblança.
15 Qualsevol call; qui rahon laltra part.
16 Ne·s deu rimar que ab la raho sapart,
17 que us pogues fer
18 acort algu tan vil desconsonança.
19 Qui·s viu tan cech que·s prenga n tal parança,
20 puix vos, coneix, que sou tan singular,
21 ne que·l Jhesus se·n volgues encarnar,
22 que·l vil Satan vos pogues fer ultrança?
23 Nes presumir que·l Verb bastis sa pasta
24 sino de sanchs nets e sens peccat.
25 Donchs, qui pot dir quajau participat
26 lo vil insult
27 que, n general, a tot lo mon desguasta?
28 Obriu los hulls, si lo saber no us basta,
29 perque mireu lo grat sobrexcellent,
30 del qual feu dot lo Deu omnipotent
31 a Verge quant lanima li sembasta,
32 que no permes que vengues sots la vena
33 de lexces vil que·s diu original,
34 que priva tots quants som, en general,
35 mas, exercint
36 acte xcellent, que us feu del do grat plena.
37 Levau, levau, senyor, dels hulls la bena,
38 perque veureu en clar a totes parts.
39 E no tingau los hulls axi nlaçats,
40 mas que guardeu, com fa·l qui·s desenvena,
41 y en clar mirant de quant es graciosa
42 com meresque, Verge, per ser humil,
43 per mer esser daquell Deu tan gentil,
44 que sol moment
45 no·s pot trobar del peccat viciosa.
46 Reyna dels cels, Verge molt piedosa,
47 a nos, ingrats, puix vos som recorrents,
48 e del peccat que fem, vers penidents,
49 feu que tingam
50 en los cels alt gloria luminosa.
Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 271.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).