Pere Busquets
1 O tu christia qui es vençut de la ira,
2 en aquest servents e libre mira
3 quants mals tal vici en lo cor tira
4 ardidament.
5 De tot peccat la ira es fundament
6 e de tota virtut ella es scampament.
7 Del cor, qui de Deu es temple, la ira es ençeniment
8 ab lo seu foch.
9 La ira gita Deu del cor, qui es son loch,
10 l’ira·l blasfema e ha l’a vil no poc,
11 a l’home irat toll rialles e joch
12 e tota paç.
13 A Deu e a l’hom e a sy guera faç,
14 l’ira fa l’ome esser bestie voraç;
15 l’ira del mon done un foch penaç
16 e tot encen.
17 La ira raho ne consell no enten,
18 l’om irat crida si altri lo repren,
19 si ha errat per tots temps defen
20 allo que ha obrat.
21 La ira l’om savi fa tornar orat,
22 la ira no serve pacte ne amistat,
23 volria que·l mon fos tot dissipat
24 e abisat.
25 L’ira en Deu posa follia e peccat,
26 ço que Deus fa blasme l’om qui es irat,
27 e no li par que age be ordenat
28 aquest mon.
29 Tan gran fallir no ha mesura ne fon
30 e justament l’irat Deu lo confon,
31 açi comensa d’aver mal, despuis en lo pregon
32 va de l’infern.
33 Perque contrasta lo jutge supern
34 l’om irat ha mal d’estiu e d’ivern,
35 en tot loch, en tot temps, in etern,
36 e gran dolor.
37 L’om irat vol que Deus no sia senyor
38 e que de ell may no fos punidor,
39 be li fa donchs asa gran desonor,
40 al parer meu.
41 L’om irat encare usurpe l’ofici de Deu
42 de fer venjance, dol se com no u fa leu,
43 de falte lo blasme e·l negua e·l fa reu,
44 hoc el menyspresa.
45 Per aquesta raso donchs Deu se desa e cessa
46 de l’hom irat, e·l diable si apressa.
47 Tu donchs, irat, plora fort e confessa
48 tal follia.
49 Dona l’ira al diable sobre si batllia,
50 gita Deu de si e·l diable met en senyoria,
51 comprendre no·s pot quant mala sia
52 la pensa irosa.
53 Per tal lo diable le ha care e preciosa
54 car a fer guerra per ella es valerosa,
55 desfa e crema e guaste tote cose
56 tant es fort.
57 E es axy guosade que no tem mort,
58 les coses dretes fa anar de tort,
59 sembre discordies en tota case e cort
60 e tempestat.
61 Encare perque done gran seguedat
62 al diable plau, com avorrex veritat,
63 mes gent destroex l’ira e mes poblat
64 que altre mal.
65 A tot mal fer la ira molt hi val,
66 per ço com Deu no tem e no li cal,
67 axf encen com foch infernal
68 tot ço que trobe.
69 E es axi pertinas e de tal prova
70 del seu vijares no es qui la remova,
71 si be es ensesa no pot esser cosa
72 qui la confort.
73 A negun irat no li par haver tot,
74 ans que·s lex vençre volria esser mort,
75 tot temps tempeste e james ve a port
76 de bonança.
77 L ’om irat gruex e cride e menasse
78 e james troba cosa que a ell placie,
79 tots temps murmura e no es qui be façe
80 a son parer.
81 La ira fa l’om en tal error esser
82 que creu que Deu no trob en si plaser,
83 o que no vulla de nos cura h aver
84 e providencie.
85 Caritat tol e tota sapiencia
86 e james sap trempar la sua prudencie,
87 judica ab furor si dona sentencie
88 encare drete.
89 Del seu esguart Deu e los sancts gita,
90 encontinent fa ço que la ira dicte,
91 posat que perdre, de guanyar s’afichte
92 e no trobe pau.
93 Ab furor corra la ira, no va suau,
94 a fer venjance cuyte e be li plau,
95 poques vegades se pinet de son dau
96 qui l’a fete.
97 La persona irosa es tan dolente
98 que per fer mal a altri se fa servents
99 en anima e en cors vol esser desfets
100 e axi·n te.
101 Per tolre poch a altri pert un gran be,
102 e que no tolgua d’altri be s’esdeve,
103 mas que pur perde e meresqua gran be
104 li fa master.
105 Per cremar altri cremaria volenter,
106 tant ha l’irat lo seu moviment fer,
107 pijor fa a ssi matex que a altri tal guerer
108 qui es iros.
109 Remey contra la ira valeros
110 comanar se a Jhesus molt piados,
111 car sens Ell nagu es poderos
112 a nos tocar.
113 Tot ço que Ell permet lexa l’obrar,
114 considerant que Eli no pot errar,
115 en tot mal nos fa profit guanyar,
116 tant es sabent.
117 Qui be enten aço saviament
118 gitara la ira de si ab cor ardent,
119 no li feran injuries, null mancament
120 mas un gran fruyt.Amen
Ed. Anna Cornagliotti, «Els sirventesos de Domenico Cavalca en la traducció catalana de Pere Busquets», in Miscel·lània Antoni Maria Badia Margarit, vol. VII, Barcelona, P.A.M., 1987, pp. 55-102, a p. 91.
Incipitario
di Pere Busquets
Indice
degli autori
