Rialc
Rao 26bis.6
Ramon Boter
1 Si com Adam per dona fon vençut
2 menjant del fruyt qui li era vedat,
3 e, deslibert, fon tantost subjugat,
4 liurant sos fills a jou de servitut,
5 axi m’a pres de vos, m’enamorada,
6 lo jom que·s viu tan belle y accellent,
7 que de senyor en un punt fuy servent,
8 tenint mos bens e pensa subjugada.
9 No m’i do res pus que sou dirivada
10 per la millor de quantes vuy ne son;
11 e lo treball qui tan fort me confon
12 de vos per mi a ma vida aviada.
13 Ab bon esper vostra vida·m fa viure,
14 e no m’espant perque·l guordo leguia,
15 car franch senyor sol dar mes en un dia
16 que no l’avar nombrant poria scriure.
17 En vostres mans sia mon plor e riure,
18 e de vassall muntar m’a gran senyor;
19 en vos esta mon goig e ma dolor,
20 e da baix banch en gran cadira ciure.
21 Lo bon senyor lo bon vassall augmenta,
22 pus lo servey ab cor senser e pur,
23 si com fas jo, qu’en part may no m’atur
24 sino en loch hon a vos mir o senta.
25 Tots mos desigs son que siau contenta
26 de quant pratich ne fas per vostre grat;
27 e lo de dins que·m sia declarat,
28 car tal espant tots dies m’espaventa.
29 E, fet jo cert que m’atorgueu servir,
30 tots los delits ab mi seran hunits,
31 e los treballs debils e afflaquits
32 tremetre ’n part hon no·ls pugua hoyr.
33 Gracie y seny, als no desig sentir
34 sino quel mot que vos e jo ’ntenem;
35 e, si·l vol, puys me vingues dan strem,
36 car qui be viu, be costuma morir.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Ramon Boter i l’herència d’Ausias March, in Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, vol. II, Barcelona, P.A.M., 1986, pp. 253-293.