Ramon Boter
1 Quina dolor sera ’gual ab la mia
2 trahent racord de la suma e strema?
3 La dels passats jo fas minva e sema,
4 car tots, vers mi, lur dan mittigaria.
5 Callen los trists vent mi en tal dolor,
6 car tot dan greu ab major s’aconsola;
7 jo leix senyal qui resplandeix e vola
8 entre·ls mesquins trobant s’en tal tristor.
9 Perdre molts bens no es presumidor
10 esser tant dan com perdre·ls bens e vida;
11 si jo pert vos, es me del cors exida
12 aquella lum qui dave resplandor.
13 Ja mir les gents com a persona stranya,
14 e tots m’apar s’esquiven de mi veure;
15 si veig solag no·m pusch cançar ni seure,
16 ans fuig d’aquell com fa mosque d’aranya.
17 A, trist de mi que no·s troba ’n Espanya
18 home amas possehint tant de be!
19 Es a me·n pres com aquell qui deve
20 caure sovint de son parany o manya.
21 Jo fuy aquell ignorant de conexer
22 qui es lo dan esser despossehit,
23 e meresch be visque adolorit,
24 axi com fas, sens poder hi pus crexer.
25 Tot mon remey seria desconexer
26 aquells delits tant als de vostre ’ntendre,
27 trahent conort, volent a mi rependre
28 de bens tan alts no so digne merexer,
29 ffent argument del mon la roda sua,
30 affigurant la pocha fermetat;
31 mes aquest juy no·m lexa consolar
32 com pens dire: «Tal dona era tua».
33 No fa pigor lo cancer ne la buha
34 a cors cançat com fara·l meu record,
35 aquest tal mot qui·m lexa ’n punt de mort
36 trauchant me·l cors e l’anima ’b greu puha;
37 la mia carn de la mia s’altera
38 car al pus poch la major part s’enclina,
39 la raho·m venç, mes lexa·m tant mesquina
40 la carn cremant dins infernal foguera!
41 Graci’e seny, del sol la sua spera
42 no ix mes foch dels mesos lo pus calt
43 com de mi, trist, si pert vostre bon alt,
44 car vos perdent tanta dolor m’espera.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Ramon Boter i l’herència d’Ausias March, in Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, vol. II, Barcelona, P.A.M., 1986, pp. 253-293.
Incipitario
di Ramon Boter
Indice
degli autori
