Ramon Boter
1 O mort cruel, mostra ta gran potença
2 en fer morir qui de la vide·s clama!
3 Viure no deu qui pert ço que mes ame,
4 pus qu’en son dan no mostra paciença.
5 Jo son aquell qui los badalls derrers,
6 tements per tots, esper ab alagria.
7 Dona·ls me prest, abreujant me la vida,
8 car mes am mort que continus desplers.
9 Lo mon m’es ja tant coster e revers
10 que dar no·m pot res que·m faça content.
11 Dat m’a solars e apres tant turment,
12 que, de libert, m’a fet catiu e pres,
13 subjugant me en lo pigor estat
14 qu’home nesques ne natura formas.
15 Donchs, si desig del mon lo seu trespas,
16 ffar, go que deig, pus m’a tan mal tractat.
17 A Deu suplich que haja pietat
18 de la que·n mes en la sua semblança,
19 car si no fos la sua recordança,
20 no fora ’l mon qui viu atribulat.
21 Mes conaxent los mals que l’arma dubte,
22 e tament Ell el guordó que n’atorgua,
23 so possehint d’aquesta ’marga porgua,
24 mes dubte·m fort de leig cars en orrupte.
25 Lo vil paccat sol fer l’arma corrupte
26 com troba·l cors en ira mal dispost;
27 e com lo veu d’esparança desbost,
28 met li ’n lo cap desesperar no dupte.
29 Aquests senyals, ab tot jo·ls regonegua
30 e pens lo dan que llur mala fi porta,
31 no ’s jorn al mon que no·m façen escorta,
32 dient que mort tota dolor absegua.
33 Tal argument no ’s manester se cregua,
34 ab tot que·l seny ab voluntat fa contra;
35 la raho vol me guard de tal encontra,
36 e pacio de tal acte renegue
37 volent seguir acte abominable
38 e fet lo cars que penedir no·m pugua;
39 mes lo seny diu que·l mon sovin se jugua
40 dant be e mal ab roda veriable.
41 Graci’e seny, si·l mon no fos mudable
42 e bens e mals no·s mudassen sovint,
43 vostres hulls may no veren aquell pint,
44 car ja mon dan fora irreperable.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Ramon Boter i l’herència d’Ausias March, in Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, vol. II, Barcelona, P.A.M., 1986, pp. 253-293.
Incipitario
di Ramon Boter
Indice
degli autori
