Rialc
Rao 24.1

            Jaume del Bosch






    1      L’obra major que Deu etern ha feta
    2      es del seu Fill l’alta ’ncarnacio,
    3      ans de la qual, ab gran perfectio,
    4      a vos preveu per mare ’n tot perfeta.
    5      Orde servat, per fer tan gran mixtura,
    6      dir se pot, donchs, que vos en tan alt fet,
    7      ja del començ com se pertany molt pura,
    8      eleta fos tan digne creatura,
    9      que may perdut haveu tal benifet.
    10     Si, donchs, Adam, havent apres mal fet,
    11     causa que tots purguem sa gran errada,
    12     vos, ans d’aço, fos sola preservada.

    13     Si com l’obrer, prevent ab gran abtea
    14     un bell palau y·l vol fer a son alt,
    15     per cosa·l mon pahir no y pot defalt
    16     ni vol tacar d’aquell la gran bellea,
    17     Deu, per semblant, del mon fent l’edifici,
    18     primera us veu mare sua ’ccellent,
    19     bella per tot, condign’a son servici;
    20     y tal vos feu, que macula ni vici
    21     vos han pogut causar defalliment.
    22     Y es raho gran que·l Fill omnipotent,
    23     volent de vos pendre la carn humana,
    24     tal vos formas qual sa virtut demana.

    25     E si·s vol dir que sants doctors sostenen
    26     del sobredit tot lo reves al pla,
    27     lo seu parlar no y fa res ne y desfa,
    28     puix rahons grans la veritat mantenen.
    29     Com ells mateixs vullen que ’n ses doctrines
    30     lum de raho los pugua preferir,
    31     quant mes tenint autoritats vehines
    32     del canon sant, que·ls fa tals contramines,
    33     que d’alt hon son lo ver los fa sentir!
    34     E, d’altra part, doctors molts que ’n son dir
    35     expressament la negativa ffermen,
    36     si los hoints ab la raho s’affermen.

    37     Donchs es degut a qualsevol persona,
    38     a qui·l pus alt per Deu es atorgat,
    39     que tinga·l menys no te difficultat,
    40     ans tal parer ab la raho·s condona.
    41     Car vos, portant ab dignitat materna
    42     Deu eternal en vostre ventre clos,
    43     sou transcendent mare d’Aquell eterna,
    44     e qui us feu tal be us pot de la caverna
    45     haver defes, hon Adam fon reclos.
    46     Que sia ’xi, puix fos lo seu repos,
    47     a Si mateix un sols punt no deroga,
    48     ans a tots par que gran raho lo y moga.

    49     Y mes avant es cosa molt deguda
    50     tot fill honrar la mare del que pot.
    51     Per ço no vol en tal vil fondo clot
    52     Fill tan excels tal mare ser cayguda.
    53     Mas subvenir, puix fos preelegida
    54     tan altament mare del Creador,
    55     fer ho pogue la virtut infinida;
    56     y u feu de fet, que·l deute lo y convida,
    57     e si no u fes d’Ell fora deshonor.
    58     Donchs qual ingrat dira que ’n tal rancor
    59     hun sol moment fosseu james compresa?
    60     Puix Deu la carn de urna carn ha presa.

    61     Dispon la ley, y par molt rahonable,
    62     que tot delat, si·l crim no consta clar,
    63     absoldre·s deu mes prest que condempnar.
    64     Donchs qui de res vos pot donar culpable?
    65     Car no provat legittim que ’n tal culpa
    66     vos recaygau, per ço lo menys dubtos
    67     seguir devem, que si·l cruel enculpa,
    68     benignitat tostemps vos desenculpa
    69     magnificant vostre nom glorios.
    70     Essent, de cert, acte mes virtuos
    71     al mon pus tost vostres lahors stendre
    72     que mantenir lo que us pot gens offendre.

    73     Lo dedicat a Deu per una volta
    74     transferir pus no·s deu en fets profans.
    75     Per ço us prengue tota ’n les sues mans
    76     lo Fill tantost que ’ntras en lo mon solta.
    77     Perque leixant la senyoria vostra
    78     en mans cruels del Satan no caygues,
    79     donchs a llahor de Si, d’angels y nostra
    80     vos ha tengut lo Fill, segons se mostra,
    81     ferma tostemps que may caure pogues.
    82     Y mes ama que·s dubtas d’Ell si es
    83     ver Fill de Deu que diffamar tal rosa.
    84     Per ço us volgue de sant Josep esposa.

    85     Eternament l’Eternal vos admes
    86     reyna del cel, als angels nova cosa.
    87     Donchs qui dira que us feu may culpa nosa?

    88     Refugi meu, siau me vos paves
    89     si l’indevot de vos alre dir gosa,
    90     que viu e mort aço dire sens glosa.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 458.

È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).

 

Incipitario di Jaume del Bosch
Indice degli autori

Rialc