Rialc
Rao 22.3

            Francesc Borgonyó






    1      O clau que huy·ns obre del cel la gran porta
    2      de hon nos devallen virtuts molt insignes!
    3      O nau que ’n l’alt regne les animes porta
    4      segures y salves y aquelles conforta
    5      y aquelles abunda de gracies dignes!
    6      D’aquelles les sales lo cel empalia
    7      lo Fill y la terra guarneix y esforça;
    8      d’aquelles lo vespre sostenta y lo dia;
    9      del sego sens vista sou guia que·ls guia
    10     y esforç en la flaca persona sens força.

    11     Virtut sou y medi d’aquells qui recorren
    12     a vos quan no tenen virtut per a viure;
    13     virtut may los dexa si prest a vos corren,
    14     virtut los empara, virtut los acorren
    15     de vos virtuosa, y·ls dona lo viure.
    16     De vos, font fecunda, virtuts grans emanen
    17     tots jorns en nosaltres, que ·ns fan virtuosos;
    18     per medi d’aquelles los metges huy sanen,
    19     sens tardar feu dignes als qui us ne demanen
    20     y mes als que us honren de cor animosos.

    21     Que vos de les gracies del cel dispensera
    22     siau als qui·n tenen fretura d’aquelles;
    23     lo Fill les vos dona, pux sou tresorera
    24     d’aquelles y senda y dreta carrera
    25     per hon a tots passen semblants maravelles.
    26     Remey, dons, qui serca, estant en ruyna,
    27     si vol ser estalvi d’algun mal que·l pena,
    28     a vos, digne metge de gran medecina,
    29     cuytar deu los passos virtut gran divina,
    30     d’on prest pot atenyer descanç en la pena.

    31     Lo metge solicit que ’n nostres ferides
    32     sou ves que ordena lo be y salut nostra,
    33     y sou potecari que dona excellides
    34     bastants medecines que sana les vides
    35     d’aquells qui reclamen la gran virtut vostra.
    36     Lo blanch y dolç sucre sou vos que s’i posa
    37     perque sien dolçes al gust dels qui·n prenen,
    38     virtuts son huy vostres les erbes y rosa,
    39     que feu l’aygua fresca que·ns lava y reposa
    40     y apaga les flames dels mals que·ns offenen.

    41     Virtut no tendrien les coses creades
    42     si·l Fill no y obrava y gran virtut vostra;
    43     virtuts son huy tantes de vos devallades
    44     a tots que ’n la vida de morts desastrades
    45     guardau, que no y basta guardar virtut vostra.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 581.

 

Incipitario di Francesc Borgonyó
Indice degli autori

Rialc