Ramon Vivot
1 Havent a parlar yo de vostr’altesa,
2 o mare ’xcellent del Verb divinal!,
3 donau me socors de nov’agudesa
4 qu’ab modern stil puga fer palesa
5 conclusio tal:
6 que may no tengues culp’original.
7 Del Pare, poder, o Verge sagrada!,
8 y saber del Fill vullau m’impetrar,
9 y l’amor ensemps me sia donada
10 del Spirit Sanct perque ’n tal jornada
11 yo us pusca lohar
12 segons merexeu, reyna singular.
13 Que l’altitut gran de vostr’excellencia,
14 per esser de Deu mare realment,
15 muda fa tornar tota eloqüencia:
16 que·l gran Deu fes fet, per sa gran clemencia,
17 dins vos novament
18 home verdader, Deu omnipotent.
19 O del gran rey, donchs, mare verdadera!
20 Qui us gos’inculpar de nengun peccat?
21 Y vos, la qual sou nostra panonera,
22 que dels inimichs seguint la bandera
23 may hajau estat
24 del gran Lucifer sots la potestat.
25 Sol de pensar hi, senhora molt sancta,
26 tremole·m l’esforç y pert lo seny meu
27 que vos, qui teniu senyoria tanta,
28 lo princep d’infern, qui de vos s’espanta,
29 sots lo poder seu
30 tenguda us hagues, o mare de Deu!
31 Reyna pel semblant, si fon de vos feta
32 la concepcio de crim en tal grau,
33 virginitat vos no ’urieu perfeta,
34 que de tal peccat a be fosseu treta,
35 princessa de pau,
36 pur Deu no fara tengut no l’ajau.
37 E si ’n lo brut sanch firen vostres vies
38 del crim que per tots Adam ha comes,
39 serien al mon grans controversies
40 que vostre Fill Christ fos lo ver Mesies
41 en la ley promes,
42 qui devia ser pel gran Deu trames.
43 Que l’adveniment i santificada
44 incarnacio d’Adam lo darrer
45 havia ser dins un’immaculada,
46 mar’i verge ’semps, de crim no tocada,
47 semblant del primer,
48 que de verge lim Deu ha volgut fer.
49 Quant pense l’amor, o alta reyna!,
50 qu’aportade us ha lo Fill, Deu etern,
51 qui ’n creu reparant del mon la royna
52 deixar no us volgue, o mare divina!,
53 sens algun govern,
54 mes dona us Johan per fill no estern,
55 per ço vench a dir fos d’Ell prevenguda,
56 que peccat algu james no ’u tengut,
57 qu’ans de rebre·l dan ni perdre cayguda
58 l’amor es major en donar ajuda
59 y es mes virtut
60 que no pres del mal tornar la salut.
61 E si lo Fill may permes, mare pia,
62 qu’ab vos estigues peccat venial,
63 qui de paradis no·ns tanca la via,
64 tengud’aureu menys, o verge Maria,
65 la macula tal,
66 qui·ns tanca los cels ab culpa mortal.
67 Que si·l crim menor vostre Fill benigne
68 de vos ha ’partat, qui ’s tot poderos,
69 mes vol la raho que·l peccat maligne,
70 qui d’infern entrar a qui·l te fa digne,
71 alunya·s de vos,
72 puix l’obrar a Ell no era ’ffanyos.
73 O reyna dels cels! Si ensemps compresa
74 ab los altres fos en culpa semblant,
75 o no ’uria Deu tal macula ’ntesa,
76 o l’amor d’Aquell en vos no fon mesa,
77 de vos poch curant,
78 lo que no·s deu dir, mare triumphant.
79 E de l’inimich de nostra natura
80 fore stat major l’enginy reprovat
81 bastant macular tan gran creatura,
82 dins la qual Deu pres de carn vestidura,
83 que la voluntat
84 del Fill en guardar vostra puritat.
85 O mare de Deu, per qui ’n la fretura
86 a vos acorrent cascu ’s ajudat!
87 Si be per crims molts tench l’anima scura,
88 per valer del Fill, qui no reb mesura,
89 sia·m perdonat,
90 si per lohar poch haure ’n res mancat.
91 O gran rey Jesus, qui per amor pura
92 entre ladres dos fos en creu posat!
93 A be que m’espant dels crims la mixtura,
94 pur la vostra sanch a tots assegura
95 que sera donat
96 dels cels lo repos al ver confessat.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 472.
È la risposta al libell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció pubblicata da Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Ramon Vivot
Indice
degli autori
