Rialc
Rao 203.8

            Narcís Vinyoles






    1      Mirant lo cel brodat d’estelles clares,
    2      mirant lo sol, los signes y planetes,
    3      mirant tanbe les formes de les cares
    4      tan differents on Tu, Senyor, declares
    5      quant de tes mans les obres son perfetes.
    6      Com pot loar humana creatura
    7      la puritat d’aquella Verge mare,
    8      filla del Fill, que ’n humana figura
    9      verge tostemps feu del Factor factura,
    10     sobrevenint l’Esperit sant del pare?
    11     Semblant laor li podem dar sens falta,
    12     que dignament es apres Deu mes alta.

    13     Si apres, donchs, sens medi ni distantia
    14     be podem dir esser en tot perfeta,
    15     callen los buyts vexells, plens d’ignorantia,
    16     que no·s pot fer fretura y abundantia
    17     estar ensemps perfet ab imperfeta.
    18     Tots l’atorgam tota plena de gratia.
    19     Hon donchs es tot no y pot fallir centilla.
    20     O tot no y es. Mirau la gran fallacia
    21     dels que dubtau a Deu no li desplacia
    22     que·ls sants doctors glosem ab tal postilla.
    23     D’aci·s conclou y d’aci·l ver se funda
    24     que del peccat original sou munda.

    25     Mare de Deu vol dir que sou divina,
    26     divina, donchs, pura per sempre y sempre.
    27     Si sou mortal, puix Deu a vos s’enclina,
    28     es argument que del ver no declina
    29     que may tingues ab Ell algun destempre.
    30     Si per Adam humana descendentia
    31     deu succehir en l’infernal conflicte,
    32     es gran raho que Deu per excellentia
    33     ne preservas a vos, d’on tal essentia
    34     pendre volgue. Salvant nostre delicte
    35     a tots salva. Axi que, donchs, crear vos
    36     per a tal fi mester fon preservar vos.

    37     Redemtio a vos si comprenia,
    38     no us ha compres colpa tan infinida.
    39     Remuda fos y vostra carn remia,
    40     Jesus morint, la vostra ’b Ell prenia
    41     cruel turment de vera mort en vida.
    42     Donchs si trobam que per vos ha remuda
    43     Deu infinit nostra colpa primera,
    44     es error gran creure sou concebuda
    45     en aquell crim d’on natura cayguda
    46     pogues pujar en la superna spera.
    47     Lo que us ha dat per a tals actes força,
    48     tanbe us ha fet del seu fruyt pura scorça.

    49     L’esteril camp del ventre de sent’Anna,
    50     passat lo temps per a poder concebre,
    51     vos produy pura de carn humana
    52     a denotar que d’on puritat mana
    53     corruptio ni·s pot ni·s deu percebre.
    54     Si no fos tal, qui no te dar no basta
    55     lo que no te, donchs, Verge sens exemple,
    56     be podem dir al qui tant vos contrasta
    57     dient no sou pura de pura pasta,
    58     que·s deu lançar del vostre sagrat temple.
    59     Vostre diem, puix Deu per vos lo dona
    60     ab Ell regnant per maternal corona.

    61     Cechs son aquells que tenen lo contrari,
    62     puix tal parer no ve contra·ls articles.
    63     Sou de Jesus santissim santuari
    64     y d’Ell matex tan divinal sacrari
    65     que de vos pres los humanals verieles.
    66     Sou l’ort tanquat de precioses fruytes.
    67     Sou paradis y goig de nostre viure.
    68     Sou lo recos de totes nostres cuytes.
    69     Sou foch on son tan purament recuytes
    70     les formes grans que·ns fan al cel reviure.
    71     Sou la salut salvant la vida nostra.
    72     Sou y sereu de puritat la mostra.

    73     Sols pur se diu en l’umanal linatge
    74     Aquell y vos que ’n vos pres pure forma.
    75     Ell, per si pur, vos, pura per guiatge.
    76     Sou estat pont d’aquell mortal passatge
    77     y de l’Inmens la forma que·ns informa,
    78     forma formant Aquell qui us ha formada
    79     y preparat original tan digne,
    80     que vostra carn, de tot crim preservada,
    81     ans fos que·l mon per a tal fi creada.
    82     No pura sols, mas apurant l’indigne
    83     Meritament aministrau. la gloria,
    84     puix vos teniu lo ceptre de victoria.

    85     Divinitat que ’n vos s’es encarnada
    86     creure devem vos crea tan insigne,
    87     que solament no fos sanctificada
    88     mas Ell, Deu sol, vos ha deificada
    89     dea dels cels y d’Ell mare condigne.
    90     Vostra laor no la compren ystoria
    91     ni fon james als cechs mortals notoria.

    92     Divina font, si mal haure fundada
    93     aquesta part o prou no la designe,
    94     vos la fundau, que may haveu dexada
    95     caure ’n error la ma que us ha loada.
    96     Ab cor sancer, humil, just y benigne,
    97     dels peccadors espill sou de memoria,
    98     conort complit de vida transitoria.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 447.

È la risposta al libell II cominciato da Ferran Díeç (cfr. 49.9)

 

Incipitario di Narcís Vinyoles
Indice degli autori