Rialc
Rao 203.7

            Narcís Vinyoles






    1      Mirant en vos, examen de pintura,
    2      totes les parts que us fan del mon pus bella,
    3      yo so stat pres, y, si us par maravella,
    4      no pot algu fugir a ssa ventura.
    5      Preneu me, donchs, que no us sera ofensa
    6      tenir me ensemps ab tots los altres vostres,
    7      perque vegau, ab verdaderes mostres,
    8      les grans virtuts que ’n vos lo cel dispensa,
    9      mostrant que sou de puritat l’ermini,
    10     senyorejant amor ab gran domini.

    11     Vos demanau qual pena mes turmenta
    12     l’enamorat, perdent sa namorada:
    13     veure la ’n mans d’algu senyoregada,
    14     o que·s moris quant mes ella contenta.
    15     Mon poch saber no pot dir ni compendre
    16     lo que·s pertany, seguint la vera stima,
    17     y majorment en qüestio tan prima
    18     que m’ha sobrat les forces de l’entendre.
    19     Mas perque se lo desdeny quant me costa,
    20     plorant mos mals, yo fare la resposta.

    21     Tots los treballs, turment, dolor y pena
    22     que·ls amadors sostenen cascun dia,
    23     son per haver cascu la que voldria,
    24     segons la sort naturalment ordena,
    25     la qual james ni cessa, ni reposa,
    26     fins que lo grat nostra salut desperta,
    27     que lo desdeny al grat fa major nosa,
    28     hi, si la mort lo be dels ulls s’emporta,
    29     recort d’amor l’enamorat conforta.

    30     No es negu que sols per si merexca
    31     aquell gran do qu’a mort amant li dona;
    32     y axi james ni mata, ni perdona,
    33     ni viure vol, y tem que no pereixca.
    34     Viu trist, confus, morint de ora en ora:
    35     vol lo desig y no lo que desiga;
    36     escriu tristor hon par que goig se liga;
    37     riu s’ab dolor y d’alegria plora;
    38     fuig de l’engan seguint lo que l’engana;
    39     desdiu parlant lo que callant demana.

    40     Per lo desig qui pert la companyia,
    41     resta content vençut de sa empresa,
    42     es de tot mal sa voluntat defesa,
    43     cessa·l recel que viva·l constrenyia,
    44     cessa·l treball ab tot fos agradable,
    45     cessa·l perill y cessa la sospita;
    46     lo seu stat en mans de Deu abita:
    47     no pot lançar fortuna variable,
    48     ni·ls accidents de passio·l turmenten,
    49     ni sent dels mals que·ls trists desamats senten.

    50     Que sent lo cor estant dins la que us ama
    51     tot transportat quan veu aquelles festes,
    52     los dolços mots, les naturals requestes,
    53     que sols d’oyr l’enteniment s’inflama?
    54     Que sent lo grat? Que senten les orelles
    55     y voluntat, ofesa sense culpa?
    56     Que sent lo trist que·s mor y desenculpa,
    57     vivint d’afanys y d’esperances velles?
    58     No sab d’amar lo qui mort acompara
    59     a la dolor que·s mostra cara a cara.

    60     En tal parer yo vull morir y viure,
    61     cercant les leys d’amor clar a la letra.
    62     Ab passio que·ls ossos me penetra,
    63     si vos no·m feu de mort que so reviure,
    64     de que us han vist, mos ulls james [es] tanquen
    65     per dar descans a la cansada força,
    66     los sperits s’aparten de la scorça,
    67     fogint de mi, perque a vos no manquen.
    68     Vos sols bastau mirant tant alegrar me,
    69     que cessaran los mals de turmentar me.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València, 1978.

 

Incipitario di Narcís Vinyoles
Indice degli autori

Rialc