Rialc
Rao 203.7
Narcís Vinyoles
1 Mirant en vos, examen de pintura,
2 totes les parts que us fan del mon pus bella,
3 yo so stat pres, y, si us par maravella,
4 no pot algu fugir a ssa ventura.
5 Preneu me, donchs, que no us sera ofensa
6 tenir me ensemps ab tots los altres vostres,
7 perque vegau, ab verdaderes mostres,
8 les grans virtuts que n vos lo cel dispensa,
9 mostrant que sou de puritat lermini,
10 senyorejant amor ab gran domini.
11 Vos demanau qual pena mes turmenta
12 lenamorat, perdent sa namorada:
13 veure la n mans dalgu senyoregada,
14 o que·s moris quant mes ella contenta.
15 Mon poch saber no pot dir ni compendre
16 lo que·s pertany, seguint la vera stima,
17 y majorment en qüestio tan prima
18 que mha sobrat les forces de lentendre.
19 Mas perque se lo desdeny quant me costa,
20 plorant mos mals, yo fare la resposta.
21 Tots los treballs, turment, dolor y pena
22 que·ls amadors sostenen cascun dia,
23 son per haver cascu la que voldria,
24 segons la sort naturalment ordena,
25 la qual james ni cessa, ni reposa,
26 fins que lo grat nostra salut desperta,
27 que lo desdeny al grat fa major nosa,
28 hi, si la mort lo be dels ulls semporta,
29 recort damor lenamorat conforta.
30 No es negu que sols per si merexca
31 aquell gran do qua mort amant li dona;
32 y axi james ni mata, ni perdona,
33 ni viure vol, y tem que no pereixca.
34 Viu trist, confus, morint de ora en ora:
35 vol lo desig y no lo que desiga;
36 escriu tristor hon par que goig se liga;
37 riu sab dolor y dalegria plora;
38 fuig de lengan seguint lo que lengana;
39 desdiu parlant lo que callant demana.
40 Per lo desig qui pert la companyia,
41 resta content vençut de sa empresa,
42 es de tot mal sa voluntat defesa,
43 cessa·l recel que viva·l constrenyia,
44 cessa·l treball ab tot fos agradable,
45 cessa·l perill y cessa la sospita;
46 lo seu stat en mans de Deu abita:
47 no pot lançar fortuna variable,
48 ni·ls accidents de passio·l turmenten,
49 ni sent dels mals que·ls trists desamats senten.
50 Que sent lo cor estant dins la que us ama
51 tot transportat quan veu aquelles festes,
52 los dolços mots, les naturals requestes,
53 que sols doyr lenteniment sinflama?
54 Que sent lo grat? Que senten les orelles
55 y voluntat, ofesa sense culpa?
56 Que sent lo trist que·s mor y desenculpa,
57 vivint dafanys y desperances velles?
58 No sab damar lo qui mort acompara
59 a la dolor que·s mostra cara a cara.
60 En tal parer yo vull morir y viure,
61 cercant les leys damor clar a la letra.
62 Ab passio que·ls ossos me penetra,
63 si vos no·m feu de mort que so reviure,
64 de que us han vist, mos ulls james [es] tanquen
65 per dar descans a la cansada força,
66 los sperits saparten de la scorça,
67 fogint de mi, perque a vos no manquen.
68 Vos sols bastau mirant tant alegrar me,
69 que cessaran los mals de turmentar me.
Ed. Antoni Ferrando, Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València, 1978.