Rialc
Rao 203.5

            Narcís Vinyoles






    1      La nau Jesus d’aquell port se partia
    2      de Ponç Pilat, ab vela sangonosa,
    3      quant de Syon parti la nau Maria
    4      sense govern, portant la trista via
    5      en mar de plor, ab vela dolorosa.
    6      Trobarent se en la platja deserta
    7      Jherusalem, ab valida fortuna:
    8      l’una quant fon per l’altra descuberta,
    9      d’un colp de mar, que l’esme desconcerta,
    10     en ffons de mort perir cuyda cascuna.
    11     Vent se tan prest per cruel vent escorrer,
    12     que no pogue l’un’a l’altra socorrer.

    13     Los mariners que les amarinaven,
    14     los sentiments eren que prest espiren,
    15     y axi·l lavor aquells abandonaven,
    16     que la dolor de pedre·s no sentiren
    17     quant, tribulats, per a neguar estaven.
    18     Y, majorment, la nau Maria trista,
    19     que de l’amor perdia·l gran nolit
    20     ab lo naucher del sanct evangelista,
    21     que, ja perdut tot l’esme de la vista,
    22     via no ffent, resta la trista ’n jolit.
    23     Espasme greu l’avia descosida,
    24     dels esperits havent la departida.

    25     En tant combat y en mar de tanta força
    26     y en tal perill la nau Maria estava,
    27     y ab tot l’esforç, que·ls mes esforçats força,
    28     sense poder a puja ni a l’orça
    29     dar lo timo, totalment se negava.
    30     Volent girar, escota la cadena
    31     senti desmay que los amants fallien.
    32     D’aygües de plor estant ja tota plena,
    33     y trantollant, les veles y l’antena
    34     venint abaix, aydar no li podien.
    35     L’arbre perdut, la xarcia rompuda,
    36     resta la nau quasi del tot perduda.

    37     Mas encenent la divinal lanterna
    38     de vera lum la nau Jesus a popa,
    39     ab esme tal guia la nau materna,
    40     que repara la ’mfrachte que desqüerna
    41     y fa sortir del ver juhi la stopa.
    42     Y axi seguint l’esme de la primera,
    43     surgint les dos al trist port de Calvari,
    44     en aquell loch on mes repos s’espera,
    45     alli fon mes, fortuna verdadera,
    46     mes esforçant l’esforç del vent contrari.
    47     De fortitut tres anchores lançaren
    48     d’aquells tres claus hon juntes s’ormejaren.

    49     Cubert lo cel de nuvols de tristura,
    50     vengue un grop tan gran y tan terrible
    51     ab trons y lamps encesos d’amargura,
    52     que los nauchers, estant en tal pressura,
    53     lo salvament los era impossible.
    54     Dona [a] traves la nau Jesus en terra.
    55     L’altra resta en penes encallada,
    56     avent perdut la filial desferra.
    57     Y ab ferma fe, qu’es anchora que afferra
    58     en tal naufrayg, romas, tota spasmada.
    59     Y sens haver un’ora de bonança,
    60     ferm la tingue l’ormeyg de la sperança.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 665.

 

Incipitario di Narcís Vinyoles
Indice degli autori