Rialc
Rao 203.12

            Narcís Vinyoles






    1      Pensant en vos, tresor de ma ventura,
    2      plore·l passat ab aygua d’entrenyor;
    3      pensant en vos, coltell de ma dolor,
    4      plora·l desig pasant de goig fretura;
    5      plora·l recort y plora·l pensament,
    6      plora lo cor offes de gran ofensa;
    7      plora lo gest, plora la triste pensa,
    8      plorant absent lo jorn que us fui present.

    9      Viuda roman la voluntat deserta,
    10     vivint en vos lo grat mort per a mi;
    11     viuda roman l’amor a[b] que us servi
    12     viuda roman la fe de dol cuberta;
    13     viuda roman la pena del desig;
    14     viuda roman ma vida desolada;
    15     viuda roman la veu desemparada,
    16     vesos cantant hon sols dolor se lig.

    17     Sens vos tinch yo la pau per enerniga,
    18     puix me voleu en tot per enemich;
    19     sens vos prench yo aquell cruel abrich
    20     de soledat que·ls desamats abriga;
    21     sens vos tinch yo mon sperit amarch;
    22     sens vos tinch yo la vida tan amarga,
    23     que, si merce lo terme no m’allarga,
    24     sens aver fi lo meu plant sera larch.

    25     On es lo jorn, on es lo punt y l’ora
    26     on yo perdy los bens de libertat?
    27     On es lo laç qu’axi·m te cativat?
    28     On es lo mal per qui ma lengua plora?
    29     On es lo be que·m fa tant desigar?
    30     On es lo engan de tanta conexença?
    31     On es lo grat amor y benvolença
    32     que del pus cert me fa desesperar?

    33     Lança del cos un anima tan trista,
    34     o, mort cruel!, y no pene tot sol;
    35     lança·m del mon, vaja ’n infern si·s vol,
    36     pux tanque·ls ulls de tan amarga vista;
    37     obre·m los pits: mostrar s’a·l cor tancat,
    38     hon escolpit esta, com en lo marbre,
    39     aquell dolç nom qu’amor colli d’un arbre,
    40     florint virtuts en rama d’onestat.

    41     Absent de vos, lo cor de mi s’absenta
    42     per ser present al seu desigat be;
    43     absent de vos, ni so stat ni sere,
    44     ni so content per fer a vos contenta;
    45     ans crech sera lo que us he dit tostemps,
    46     pux viu so mort, y mort me desempara:
    47     dos rius de plor me corren per la cara
    48     langat per vos d’amor en tals extrems.

    49     En fe d’amor per vos passe tal vida,
    50     que dels pus trists me feu ser envejos;
    51     en fe d’amor al terme doloros
    52     yo so ates hon tot recort m’oblida;
    53     en fe d’amor seguex l’us de raho
    54     la voluntat per suspitosa senda;
    55     en fe d’amor de mi ha feta venda
    56     l’enteniment per preu d’un vostre «no».

    57     Si es la fam que ’namorades ales
    58     an perseguit, seguint la fins al cel;
    59     si es lo golff qu’ab fortunal estel
    60     he navegat, corrent per ones males;
    61     si es estat un volant animal
    62     Molt pus lauger que·ls pelegrins en l’ayre;
    63     si es estat lo tro, lamps y desayre
    64     que m’ha lançat al centre de tot mal,

    65     Lagremes son los bens que puch atenyer,
    66     lagremes son les leys en que yo crech,
    67     lagremes son senyals, ab que conech
    68     que·l be que us vull a mes no u pot estrenyer;
    69     lagremes son lo dolç, past que·m nodrix:
    70     tot altre gust mon apetit desdenya;
    71     lagremes son les que ’ncenen la lenya
    72     del foch secret callant que·m destroix.

    73     Amor m’ofen, y no d’amor me clame;
    74     amor me te, y no·m vol per catiu;
    75     amor m’a pres sens ales en lo niu;
    76     amor me fir pels ulls que yo tant ame;
    77     amor m’a dat a qui no·m pren per seu;
    78     amor no vol que d’altre voler sia;
    79     amor consent que senta nit y dia
    80     un sentiment que no·l sab dir ma veu.

    81     Va se·n lo jorn, y torna la nit queda,
    82     hon tot treball te loch d’aver descans;
    83     va se·n la nit, hi·l sol alegra·ls plans,
    84     hi·ls ocellets cantant en l’arboreda.
    85     Yo, tostemps trist, donant cert per incert,
    86     mal agrait, incessantment treballe,
    87     plorant la nit los mals que·l dia calle,
    88     dormint en goig, y en la dolor despert.

    89     Aconortat so ja de quant puch veure,
    90     aconortat de tot quant puch oyr,
    91     aconortat de viure o morir,
    92     aconortat molt mes del que·s pot creure,
    93     aconortat de tot lo be perdut,
    94     aconortat que desamor me cobra,
    95     hoc y a la fi aconortat que s’obra
    96     lo cor secret ab clau d’ingratitut.

    97     Aspre comport, comport que no comporta
    98     los mals presents y vol los per venir;
    99     altar hon yo sacrifficant offir
    100    los vius desigs ab la sperança morta;
    101    amarga font, que de trenta-tres anys
    102    m’a fet tornar al seny dels primers dies,
    103    plorant tostemps no sols les penes mies
    104    mas la error de tants perduts afanys.

    105    Flor d’onestat, de vos naxen los banys
    106    curant d’amor diverses malalties,
    107    mas a mi, trist de tristes fantasies,
    108    m’an donat mal ple d’accidents estranys.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València, 1978.

 

Incipitario di Narcís Vinyoles
Indice degli autori