Rialc
Rao 203.11

            Narcís Vinyoles






    1      O, pur engast de l’alt carvoncle feta,
    2      archa [d]e fe de pur setim forjada,
    3      mirra d’amor vos ha tant conservada
    4      ab vostre Fill, qui us ha deyfficada.
    5      Mare de tots, apres d’Ell pus eleta,
    6      hon permanent fos d’angels circuhida,
    7      l’Esperit Sant de vos ha fet lanterna.
    8      Puix, donchs, per mi sou tant ab Deu unida,
    9      illuminau l’esperit que s’inferna,
    10     perqu’ab laors de mi siau servida.

    11     Dels cristians la ley es favorida
    12     per vos, portant nostra salut eterna.
    13     La pietat de Deu qui la governa,
    14     si no la let e caritat materna,
    15     que Deu, quant hom, dolgament ha monyida?
    16     O, beneyts hulls, mans, braços e mamelles
    17     que dignament ver Deu e hom tractaren!
    18     Vostres cançons li son tostemps novelles;
    19     tant en lo breç d’amor l’affalegaren,
    20     que may d’Ell «no» senten vostres orelles.

    21     L’angel vos dix: «Ave, flor de donzelles»,
    22     al qual parlar los cels s’agenollaren.
    23     Vos responent «Fiat», vos confessaren
    24     angels e trons y·ls ceraffins cantaren
    25     cantichs molt bells en sonades molt belles.
    26     Subitament, prenyada gloriosa,
    27     Deu vos trames del cel riques estrenes
    28     de dotze stels, que us feren luminosa,
    29     tant, que Adam, de les escures penes
    30     veu claredat dins vos, maravellosa.

    31     O, claustra gran de plantes delitosa!
    32     D’archs crestallins e d’or fi son les menes,
    33     de diamants les claus vostres son plenes
    34     e de çaffirs, tan fetes sens esmenes,
    35     que may degu la veu pus sumptuosa.
    36     James yvern los verts arbres despulla
    37     ni optunnal tempesta los altera.
    38     Divinitat que dins vos se reculla,
    39     fent sant concert, o, divinal cambrera
    40     e tan humil, que may en res ergulla!

    41     Planta de fruyt ab gloriosa fulla,
    42     d’amor en Deu encesa gavarrera,
    43     perque lo cel nostre sperit espera,
    44     vos sostengues cruel dolor e fera.
    45     Tot quant voleu es just que Deu ho vulla.
    46     Qui us es donat, lo pa del cel ell tasta.
    47     Dins qui vos sou gran caritat abunda.
    48     Representau la flor de llir, tan casta,
    49     original. De virginitat munda,
    50     dins puritat vostre çaffir s’engasta.

    51     Mare d’Aquell que la humana pasta
    52     rebe dins vos, ab caritat profunda.
    53     Contemple yo, si·l peccat no·m contrasta,
    54     en paradis vostra cara jocunda,
    55     puix mon pregar, alt en lo cel, no basta.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 287.

È una risposta al cartell voluto da Bernat Fenollar (cfr. 60.9)

 

Incipitario di Narcís Vinyoles
Indice degli autori