Rialc
Rao 20.2
Capellà de Bolquera
1 Li fayt Dieu son escur
2 pus que la nuyt escura;
3 en Deu es quom pauch dur
4 e ço que Deus vol dura;
5 nuyl fayt no son segur
6 si Deu no lasegura;
7 bo es quom be percur,
8 mas ses Deu pauch val cura;
9 car un pus maventur,
10 mays trop desaventura,
11 e no pusch los mal dur:
12 tant mes fortuna dura.
13 Vengut suy tro a los,
14 a la pel e a lossa;
15 solia esser gros,
16 richs de moneda grossa,
17 mas Deu ma trayt tal mos
18 que febra l cor mamossa,
19 e no hay, que mados,
20 ço quom per fret sadossa,
21 ne hay argent que·m tros,
22 ans port de mal tresd[ossa];
23 sol larmagues bon pos
24 e·l cors fos en la fossa!
25 Ira e dol me ten
26 tant que non haus atendre;
27 tal pahor hay no·m men
28 a lestamen pus mendre
29 que dira·l cor me fen
30 e no men pux defendre.
31 Gastan lo cors, despen
32 e non ay que despendre;
33 per mos pecats mal pren,
34 e non aus Deus rependre;
35 si fas, car no menten,
36 quEl deu justs precs entendre.
37 En est mon trop infern,
38 cayço mes pits dinferna,
39 car vey quab mal govern
40 manta gen se guoverna;
41 e no trop en quasern
42 Dieu perque·m descaserna;
43 que·ls mals venon e quern
44 con de be non ay terna;
45 li guayg mi son estern
46 e la mort mes eterna,
47 e destiu e divern
48 mals ab mi exiverna.
49 E sitot soy falens,
50 no guart Deus mi falença,
51 car val a mantes gens
52 e·ls au lurs precs e·ls gença;
53 car mantes vetz fal sens
54 e saubers e siença
55 ne als pus conexens,
56 per quer li hay conexença
57 e suy vers penidens,
58 sufren greu penidença,
59 tant que verguonya·m vens
60 e crey que mort me vença.
61 Mayre Dieu conexens,
62 valetz per conexença
63 als morts e als vivens
64 e no·ls guardets falença.
Ed. Lola Badia, Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema, 1983, p. 271.