Rialc
Rao 194.1

            Joan Vidal






    1      Parlar de vos, alta senyora nostra,
    2      es tant gosar, que·ls angels no tremolen,
    3      y enteniments, per subtilment que volen,
    4      sols presumir aquells, per terra prostra.
    5      Ab Deu sou tant per caritat unida,
    6      res, de miga de vos, a Ell no·s troba.
    7      De pures sanchs, li vestis noble roba,
    8      ligant ab Ell natura, qu’es finida.

    9      Refugi sou a qui totom reclama.
    10     Perdut no va qui pren a vos per guia.
    11     Vos meritas lo dolç nom de Maria,
    12     plena de be, d’amar Deu vera flama.
    13     Mare de Deu nom excellent sols vostre.
    14     Estela gran de mar e cel e terra.
    15     E causa fos que perde la desferra
    16     del si d’Abram, lo tan enemich nostre.

    17     Pensar no·s pot quant sou alt triumphada,
    18     preexcellint totes les jerarchies.
    19     Santa dels sants, terme de proffecies,
    20     sens peccar may eternalment creada,
    21     pura sens par, verge y mare sola.
    22     Del gran retret de Deu vos sou la porta.
    23     Reviure fes natura quasi morta.
    24     Fill Deu paris, qui tan nos aconsola.

    25     L’eternal Verb creant a vos, en mare
    26     vos elegi, cambra del gran Altisme,
    27     on recollis aquell tan alt luisme,
    28     per satisfer al crim del primer pare.
    29     Aquell tresor restituhis, senyora,
    30     pagant, per tots, lo vostre Fill benigne.
    31     Morir volgues mirant lo pal insigne.
    32     Restant de nos a Ell, mediadora.

    33     Govern del mon, del cel la dreta senda,
    34     ceptre real, vergua florint sens aygua.
    35     Vos preservau que peccat no l’enaygua,
    36     qui us es devot y en vos servir alenda.
    37     Temple sagrat, mirra fragrant eleta.
    38     Port de salut, jermana y esposa
    39     del vostre Fill, on dolçament reposa.
    40     Totes virtuts en vos tenen retreta.

    41     Dea del cel, de gracia perfeta,
    42     lir pur e net, incomparable rosa.
    43     Puys impetrau ab Deu qualsevol cosa,
    44     feu, de peccat, sia ma pensa neta.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 337.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Joan Vidal
Indice degli autori

Rialc