Rialc
Rao 193.1

            Jeroni de Vic






    1      Baix d’aci baix, hon vivim per reviure,
    2      alce los ulls als alts pus alts imperis,
    3      mire dels cels lo moviment delliure,
    4      mire lo cors hon roda nostre viure,
    5      mire mirant tan mirables misteris,
    6      mire ’lements, steles y planetes,
    7      mire lo sol, la luna y tots los signes,
    8      mire·l Qui fa perfeccions perfetes,
    9      mire qu’es Deu que coses mes eletes
    10     fa y elegeix per a obres mes dignes.
    11     Axi us crea preservada, tan pura,
    12     perque·l Factor en vos se fes factura.

    13     Donchs si l’etern Creador vos creava
    14     volent dins vos Verb increat crear se,
    15     pura us dexa, que sa carn apurava
    16     y a vos formant sa umanitat formava.
    17     Sperant ja de tal forma formar se,
    18     y puix sens fi la vostra carn finida
    19     havia ser ab Ell deificada,
    20     volgue us crear sola en esta vida
    21     en qui fallis original fallida,
    22     neta totstemps, ans perfeta que nada.
    23     Y es raho del ligam que·ns obliga
    24     vos desligas, puix tant ab vos se liga.

    25     Eleta fos, eleta y preeleta
    26     de l’Infinit per mare verdadera,
    27     perfectio en vos fonch tan perfeta,
    28     que us feu retret on estigue retreta
    29     la deitat com veritat advera.
    30     Donchs si atorgam en Deu omnipotencia,
    31     atorgarem que us feu tal com podia,
    32     que si·s pogue ab tota sa potencia
    33     dins vos tanquar, dar vos tota ’xcellencia
    34     podent volgue, puix per mare us volia.
    35     Y axi restau del mal comu exempta
    36     per empremptar en Deu la nostra ’nprenta.

    37     O gran poder, lo que de vos se mostra,
    38     o merits grans, los vostres, d’on merexen
    39     los peccadors mirar en la carn vostra
    40     Deu incompres y esta humanitat nostra
    41     unida tant ab Ell que no·s partexen.
    42     Plena de bens l’Infinit be·s nomena,
    43     de vostre smalt sa deitat esmalta,
    44     donchs qui dira que dient no l’offena
    45     que res perfet haja mester esmena
    46     y en Qui es tot se pugua trobar falta?
    47     Que us pot fallir, puix no us fall lo que basta,
    48     per a pastar dins vos divina pasta?

    49     Quina laor pot bastar a loar vos?
    50     Qui trobara los bens que ’n vos se troben?
    51     Qui vol dubtar si volgue preservar vos?
    52     Qui us levara res que pugua donar vos
    53     si vos donau donatius que·ls cels obren?
    54     Dels ja passats que eren y venien
    55     vos sou repar del cel reparadora,
    56     sens vos los vius per a tostemps morien,
    57     les forces forts ja flaques defallien,
    58     tot lo qu’es huy, sino per vos no fora.
    59     Donchs conexent tot lo que·s deu conexer,
    60     crech mereixques tot lo que·s pot merexer.

    61     A Deu inmens tan alt feu tan benigne,
    62     que devallant d’umana us fa divina.
    63     O dignitat que ’n vos miram tan digne
    64     d’on excelliu en lo mon tan insigne!
    65     Que vostra lum los cels tots illumina,
    66     lum encenent les qu’eren ja smortides,
    67     lum resplandint en Deu, que d’ella·s cobre,
    68     lum donant lums per los sants repartides
    69     illuminant las animes y vides.
    70     Y aquest mon trist, erm, sech, escur y pobre,
    71     donchs si ’nriquiu y donau quant se dona,
    72     no crech merlet falgua ’n vostra corona.

    73     Conformitat ab qui Deu se conforma
    74     en vos miram mirant que ’n vos se mira.
    75     Mira us en Ell y a Ell en vostra forma,
    76     y axi unit, los cels pujant reforma,
    77     on sobre·ls sants al seu costat vos tira.
    78     Y per regnar en tan alt grau atesa,
    79     volgue us triar tan triada princessa,
    80     fer quant vos feu: que no fosseu offesa
    81     fent vos sens par defencio defesa,
    82     perque regneu eternament deesa.
    83     Y axi regnau regnant infinits dies,
    84     pura ’xcellint les altes gerarchies.

    85     Pur’apurant, de crim nunqua compresa,
    86     forsa y esforç vencent la colpa ’xcessa
    87     del mon caygut, que vostres bens sospesa.
    88     Mas qui empren la contraria ’npresa,
    89     confus, perdut, caura en major pressa.
    90     Adore us yo, mare del gran Messies,
    91     pur compliment complint les profecies.

    92     Ab vos, devot en qui fe tan encesa
    93     molt reverent de cremar nunqua cessa,
    94     si passio lo ver gens contrapesa,
    95     ab bens, ab mans, ab veu tostemps estesa,
    96     adverare lo que mon dir confessa.
    97     Y axi creent me diu no desconfies
    98     que·l marçapa haura ’n les cobles mies.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 497.

È una risposta al llibell III dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.8).

 

Incipitario di Jeroni de Vic
Indice degli autori

Rialc