Francesc de la Via
1 Si com l’enfant quant aprent de perlar
2 que no l’anten mas cella qui·ll nodreix,
3 que·ls mots escurs de sa lengua coneix
4 ço que vol dir ne que·l platz demandar,
5 atressi·m pren denan vos, bell’aymia,
6 on vau cutxos mos secrets descobrir,
7 e quan suy lla ma paraula·s cambia,
8 qu’autra mas vos no coneix que vull dir.
9 La lengua ’ ·l cor vey que·m voler aucir,
10 car l’ull empren lo fayt ardidamen
11 e quan ve·ls ges l’autre no consen;
12 mill vetz lo jorn de dol cugey morir;
13 car ab esforç vau a vostra pressensa,
14 e quant suy lla, eu suy ten turmentats,
15 rayso me fuigs, ardimen e sciença,
16 e cuyt garir e torn me·n plus naffrats.
17 Donchs pus vesetz suy per vos turmentats
18 e conexets de que·n part la dolor
19 qui·m tol tot guaig e·m dona gran tristor,
20 be degrets far per vos fos delliurats;
21 car muyr languen denan vostra semblança,
22 com dir no us pux ço d’on vau suspiran,
23 e donchs, mos guais e ma dolça ’sperança,
24 pus m’antendets suplits vos a mon dan.
25 Si com lo mut qui no pot dir parlan
26 sino ’b senyals ço que dins lo cor te,
27 ay las, caytiu que axi·n pren a me
28 en aycell pun[t] quant eu vos suy denan.
29 Mas al comport, certes, de ma persona
30 conaxerets quina ’s m’antensios,
31 car lo meu cor tots jorns ab vos rasona
32 e us diu tot clar qu’eu suy vostr’amoros.
33 O, quant es fort la cruell passios
34 que·l cor soste, enquer mos esperits!
35 On pens qu ’n breu mos jorn seran finits
36 si donchs no·m val vostre cors gracios,
37 car sensa vos no puix aver garida,
38 tant es en me lo foch d’amor ences.
39 A Dieu e vos poray grassir la vida
40 si m’ajudats, car be say qu ’n vos es.
41 Purs diamants, de laus ennoblasida,
42 pus que sabets que suy vostre sotsmes
43 e dir no us pux l’amor que us port complida,
44 per merçe us prey sia per vos deffes.
Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997.
Incipitario
di Francesc de la Via
Indice
degli autori
