Francesc de la Via
1 No fonc donat tal joy en tot lo setgle,
2 ne u sera may tant valent ne tan noble,
3 com feu a mi una gentil senyora
4 lo jorn que·m tench en secret dins sa cambra;
5 e gens no dich aço per fer gaubança,
6 ans ho fas be perque muyran d’enveya
7 falç lausangers, que Deu vulla confondre,
8 que ’n tots mos fayts m’an volgut tostemps noure.
9 James falcho no vench tan prest al loure
10 quant li criden cassadors ab llur ciscle,
11 com eu quant vi son cors alt en la torra
12 e·m feu simbell d’un’alcandora linda.
13 E aço fonch la nit de sincogesma;
14 dins son palau entri, sella gornada,
15 ab pas secret per una falça porta,
16 e de color fuy pus vermell que porpra.
17 Quant viu son cors sots un docer de porpre
18 e sos cabells flamajants com stella,
19 e·ls pits pus blanchs que neu e flor de liri,
20 fuy sbahit e quaix fora d’arbitre.
21 E quant fuy prop de sa gentill persona,
22 mes odorant c’ambre ne violeta,
23 sobre mon coll me possa sos braç destre
24 e va·m bessar de vegades ben trenta.
25 En aquell punt fonch me sanch trop calenta
26 e mos polsos comensaren ha batre;
27 ladonchs se moch la virtut spulsiva
28 e ma carn cresch tornan dura com pedra.
29 De volentat lo cor me tremolava
30 tot enaxi com fa fulla en arbre,
31 ab bascha fort, no pensant beura l’ora
32 que ’b son gay cors posques cella nit jaure.
33 Del mortiment cuydi en terra caure,
34 mes ella·m va dins una cambra metre
35 ab lit real e peraments de seda,
36 qu’enperradriu no pens l’aja ten bella.
37 Ladonchs possa d’aur la bella despulla,
38 e·l seu gay cors romas ab alcandora,
39 ben perfumat, e tot’algaliada,
40 o volch prop leys que dormis a l’espona.
41 E no us pensets pas duras longa ’stona.
42 Per mig del cors li mis un gran palm d’asta,
43 trencant los tells de sa virginal claustra,
44 e leys dix: ĞAy, ay, ay, qu’ara suy morta;
45 que·l cor me fall, e l’arma·m desemparağ.
46 E dins mon queix me mes un troç de lengua,
47 girant los hulls ab gracios donari,
48 si qu’eu pensi fos finida sa vida.
49 E cuydats vos qu’ella fos sbahida
50 cuant senti·ls colps de les puntes ferides?
51 No us ho pensets, ans comença rebatre
52 los colps amunt en manera sollemna.
53 Es a pauchs trets leys dona aygue ’ll ferre,
54 e mon falcho ladonchs rasse la gorga
55 ab tal plaer que no·s pot entendre
56 ne amostrar, sino ’b spariença.
57 Joya d’un rey e flor d’auta semença,
58 desir hay gran qu’ebduy fassam crispells,
59 mas tan m’avets scolats mos sitrells
60 que d’oli pur ja no us puix far valença.
Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997.
Incipitario
di Francesc de la Via
Indice
degli autori
