Rialc
Rao 192.3 

            Francesc de la Via






    1      Lay quant los gats van en amor,
    2      cridant e faent gran remor
    3      per los taulats,
    4      que par sien endiablats,
    5      tant son cale[nts],
    6      afferrant ab [ungl]es e dents
    7      los l[urs] se[mblant]s
    8      per lo tem[ps] [qui es] brau e frisants,
    9      qui ’s ho[meyer]
    10     aço fo ’n lo [me]s de janer
    11     qui es mal [e] brau.
    12     Par me que ab ell no han pau
    13     los mal vestits,
    14     ans los fa guerra e despits
    15     de son poder.
    16     Aquest es lo mes qu’a nom, per ver,
    17     d’anamorats;
    18     ladonchs son tapats molts forats
    19     e descusits,
    20     e veu hom sobre banchs e lits
    21     espolsar basts,
    22     e menar anques e costats
    23     de gran vigor,
    24     e mastegar de gran sabor
    25     per lamborrar,
    26     e los ulls en blanch girar
    27     mordent lambrots
    28     e los genetius a grans colps
    29     batre la porta;
    30     aquest mes nodreix e conforta
    31     los jovence[ls]
    32     e atterra los [hom]ens vells
    33     e·ls fa desfic[i]
    34     no podent usar l’o[fici]
    35     del c[. . .]ar.
    36     Un mati ane cava[lca]r
    37     per mos affers,
    38     menant ab mi dos escuders
    39     per mon servir,
    40     es eu vaig mon cami tenir
    41     per un boscatge,
    42     on no senti ausell salvatge
    43     menar solats,
    44     que·ls arbres eran despullats
    45     de lur verdor,
    46     que no y hac ni fulla ni flor,
    47     mas neu e glas;
    48     puys lo vent, qui·m dava detras
    49     e per la cara,
    50     si que mal temps mon cos empara
    51     ab lamps e trons,
    52     tant, que per dir oradons
    53     fuy tost cansats.
    54     Mentre anava, sapiats,
    55     ab tal fredor,
    56     eu viu venir un framenor
    57     fort ben tallat,
    58     e portant son habit trossat,
    59     e·l breviari
    60     tras penjant, com a cossari;
    61     e vench s[olet],
    62     cantant ab so plasent e net,
    63     e s’alegran.
    64     E era festa de cap d’an,
    65     jorn de ninou,
    66     que·l dia creix un pas de bou.
    67     Ab tant calla
    68     quant fo prop me, ell s’atura,
    69     va·m saludar.
    70     jo li vaig les saluts tornar,
    71     e demane
    72     a on va ell, ne de on ve,
    73     e de on es.
    74     Es ell, sens fer me lonch proces,
    75     dix enaxi:
    76     «Lay del comtat de Benexi
    77     soy naturals,
    78     e hay passat affanys e mals
    79     en est regnat;
    80     ara vaig me n’a Sant Cugat,
    81     veure Marta,
    82     que dien que porta una carta
    83     de perdonança».
    84     «Frare, si Deu vos do honrança,
    85     com havets nom?»
    86     «Frare Bernat m’apella hom
    87     de Vin[cle]ra».
    88     «Frare, hom de bona manera
    89     par que siats;
    90     eu vos deman si dejunats
    91     moltes vets l’an».
    92     «Amich, si m’ajut Sant Iohan,
    93     sino les nits
    94     no dejun, car mos spirits
    95     no u poden comportar;
    96     ans me vull de mati dinar,
    97     e, si no u fas,
    98     tot lo jorn vaig desert e las;
    99     no fas mon pro».
    100    «Ja tenits color de capo
    101    ab bona pell,
    102    e puys mostrats cara d’anyell
    103    e d’om suau».
    104    «Senyer, prech vos no·m detengau,
    105    que·l vespre·n ve».
    106    «Frare, digats, per vostra fe,
    107    de qual monestir
    108    sots vos, e com se fa dir?
    109    No·l me celets».
    110    «Senyer, pus saber ho volets,
    111    no us sera secret;
    112    frare so de Sant Balluguet
    113    d’Evall Empeny.
    114    Aquest sant, per son noble seny
    115    fou coronat
    116    en paradis, e collocat
    117    entre los sants;
    118    aquest fa miracles molt grans,
    119    que lay on fer
    120    no y pot curar nengun barber
    121    ni nengun metge.
    122    Qui aço no creu es heretge
    123    e hom badoch,
    124    car la on fer ab son estoch,
    125    no y val metgia,
    126    ne tot l’art de cirurgia
    127    no y pot clausir.
    128    Aquest sant soffer tot jorn martir
    129    pels companyos
    130    e·ls fa valença e socos
    131    aytant com pot,
    132    que·ls pusca amenar al loch
    133    on sovent entra;
    134    mas, quant lo beneyt sant es dentra,
    135    sos companyos
    136    lexan lo dit sant glorios
    137    del tot solet,
    138    e ell roman dins, tot destret,
    139    faent gran dol,
    140    per ço com la preso li tol
    141    sos bons amichs,
    142    e per congoixa e destrichs
    143    ve en suor,
    144    e aquest beneyt senyor
    145    puys fortment plora,
    146    per despler que ’n ell demora
    147    e per l’affany
    148    Aquest sant ha cinch festes l’any
    149    e son manades;
    150    lay van viudes e maridades,
    151    encara poncelles,
    152    per veser les maravelles
    153    que lay se fan.
    154    Moltes n’i ha que de tot l’an
    155    no·n volen moure;
    156    algu de nos no·ls gosa noure
    157    de nulla cosa,
    158    ans la te quascu com [e]sposa
    159    dins en sa cambra,
    160    e mostran los de pastar ambra
    161    alexandri.
    162    E puys, quant l’any es en la fi
    163    e es complits,
    164    alli venen tots lurs marits
    165    ab presenta[ll]es,
    166    ab gran joya e rialles
    167    e gran delit.
    168    Nosaltres fem los bell convit
    169    e gran festa,
    170    e quant la vianda es presta
    171    e son dinats,
    172    ladonchs quascu dels mullerats
    173    pren sa muller,
    174    e fa la guardar a l’almoyner
    175    si es prenyada;
    176    o, si s’es despuys affollada,
    177    qu’ell no l’a vista,
    178    e si la seu cara es trista,
    179    descolorada,
    180    quant l’almoyner l’a regardada
    181    e no es prenys,
    182    lo marit, ple de mals endenys,
    183    trist e marrit,
    184    es quaix confus e envergonyit
    185    per desplaser,
    186    per ço com la sua muller
    187    no es estruga,
    188    ans li par ques fort fexuga
    189    per concebre;
    190    e, per son gay cors apercebre,
    191    vol lo marit
    192    que la muller, dia e nit,
    193    no·s partesca
    194    del monestir, ans lay servesca
    195    Sant Balluguet,
    196    car aquest es sant qui promet
    197    de dar infans.
    198    La dona sta aqui tants ans
    199    fins qu’es prenyada.
    200    Ladonchs se·n torna la bergada
    201    ab lurs mullers,
    202    pus han complits los affers
    203    e lur delit.
    204    Ara podets haver ausit
    205    lo monastir
    206    d’on eu suy, e com se fa dir
    207    e·ls bons costums,
    208    car aço es claror e lums
    209    de santedat;
    210    car si algun hom mullerat
    211    no ha infants,
    212    nosaltres ab los nostros sants
    213    los ne fem dar,
    214    e tots ans ne fem emprenyar
    215    trop mes de mil;
    216    veus aci lo nostre estil
    217    e la costuma.
    218    Les donas que y van no han suma
    219    per romiatge:
    220    dones d’onor, e de paratge,
    221    e d’alt stament,
    222    de sol ixent a sol ponent
    223    venen tot dia
    224    per visitar la romeria
    225    del nostre sant.
    226    Ara us hay dit, a mon semblant,
    227    aço que us plau».
    228    «Grans merces a vos fau,
    229    fra Bernat, del bon sermo;
    230    car ab molt gran devocio
    231    l’ay escoltat
    232    e jur vos per cell qui m’ha format,
    233    si en monastir
    234    hagues entrar per Deu servir,
    235    qu’en lo vostra
    236    me donara, que fort demostra
    237    gran santedat».
    238    «Senyer, a Deu siau comanat,
    239    qu’eu hay a fer,
    240    que tinch anar al monaster
    241    lo d’Avall Jau,
    242    on ha monges prou e assau
    243    bones le belles,
    244    e acullen per maravelles
    245    gent estrangera.
    246    Ha n’i una molt falaguera,
    247    ab cors isnell,
    248    e pens me be que son par d’ell
    249    no·s pot trobar,
    250    e son bell cors crech no ha par
    251    en aquest mon.
    252    Aquesta monja·m te en preson
    253    e·m fa languir,
    254    car tant l’am yo, que no u sce dir
    255    ne dar entendre.
    256    Si li plagues me volgues pendre
    257    per servidor,
    258    presara u mes que ser senyor
    259    de tota França.
    260    En ella floreix e s’avança
    261    tota proesa,
    262    humilitat e gentilesa
    263    e bon capteny,
    264    e raonar ab noble seny
    265    qui l’anvirona;
    266    esta mereix portar corona
    267    sobre son cap;
    268    aquesta val, hi pot, hi sab
    269    a qui li plau,
    270    e si li plagues que sots clau
    271    ab ley dormis,
    272    no ha tal goig en paradis
    273    null confessor».
    274    «Mal punt sots nat, en framenor!
    275    E sots orat?»
    276    «Senyer, l’om qui es enamorat
    277    no ha bon seny,
    278    car fin’amor tant me destreny,
    279    que tot marsesch».
    280    «Frare, no u manda Sant Francesch
    281    en sa doctrina,
    282    ans ab rayso nobla e fina,
    283    vos da contrast,
    284    e vol que quascu visca cast
    285    e santament,
    286    e vos par trencats scientment
    287    la regla vostra».
    288    «Senyer, Sant Johan nos mostra
    289    e volch scriure,
    290    que null hom sen peccat pot viure
    291    en aquest mon,
    292    car les creatures que y son
    293    han a peccar;
    294    puys, los filosofs van posar
    295    en scriptura,
    296    que ço de que·ns força natura
    297    no es peccat,
    298    es eu suy tant acostumat
    299    de ventres batre,
    300    que, dins dos jorns, vint-e-quatre
    301    colps n’ay donats».
    302    «Punyals que us firen pels costats,
    303    en bacallar!
    304    E com devets vos espolsar
    305    un travesser!
    306    Volrie us per correu e no cambrer,
    307    si Deu me sal!»
    308    «Senyer, si m’ajut Sant Marçal,
    309    no y ha peccat;
    310    que per [e]xalçar crestiandat
    311    ho fay, per ver;
    312    es eu treball de mon poder
    313    per fer enfants,
    314    e, quant morre, crech qu’entre·ls sants
    315    serey pausat».
    316    «Cert, frare, ans serets soterrat
    317    dins en l’infern,
    318    en lo loch desert hi estern
    319    ab diables,
    320    on haurets penes perdurables
    321    enpertostemps;
    322    e may vos no serets ensemps
    323    veser la cara
    324    resplandent, gloriosa, clara
    325    del Salvador,
    326    qui dona goig ab gran honor
    327    als seus amichs,
    328    e·ls fa en paradis tots richs
    329    e benanants».
    330    «Senyer, de vos soy fort dubtants
    331    com me reptats,
    332    e par me que vos no cregats
    333    los mants de Deu,
    334    mostrant en l’avangeli seu,
    335    e diu aixi:
    336    Crescite multiplicamini.
    337    Adonchs, appar
    338    que vos no volets observar
    339    la Scriptura».
    340    «Frayre, vos parlats ab figura
    341    com lo Renart;
    342    mas yo·m pens que en altra part
    343    vendrets baldes;
    344    si be us portats largues faldes
    345    e gran corona,
    346    mostrare us ab rayso bona
    347    tot lo contrari,
    348    e us dare dret exemplari
    349    dels sants doctors
    350    e dels solemnes glosadors
    351    qui n’han tractat;
    352    car Jesucrist ha ordenat
    353    e vol que·s tenga,
    354    que quascun lech sa muller prenga
    355    e multiplich».
    356    «Senyer, de vos yo moli estich
    357    maravellats.
    358    Que farem, si los mullerats
    359    no han poder
    360    de multiplicar e creixer
    361    humanitat?
    362    Perque nos cove de bon grat
    363    fer adjutori,
    364    car lo beneyt Sant Gregori
    365    nos assinistre,
    366    mes avent nostre ministre
    367    qui·ns comanda
    368    que façam ajuda granda
    369    als qui l’an mester,
    370    e romandrien sens hereter
    371    molts qu’eu ne say,
    372    qui per nos son lunyats d’esmay
    373    e de tristor.
    374    D’on mes val que, si sens lavor,
    375    quascu moris;
    376    car Deu me par que malais
    377    antigament
    378    creatura que nodriment
    379    no dava ’n terra,
    380    e·ls antichs davan gran guerra,
    381    gitant del temple,
    382    cells qui no eren del exemple
    383    dels donants fruyt,
    384    e eran vituperats per tuyt
    385    e malmenats.
    386    «Frare Bernat, par no cregats
    387    la regla santa,
    388    ne ço que l’Asglesia canta
    389    e·ns ha mostrat;
    390    car cert es que es gran peccat
    391    semblant fena,
    392    e·ls qui u fan ne passen pena
    393    e·n son punits».
    394    «Senyer, qui deja menja perdits
    395    jau della ’n pluma;
    396    e per haver daça gran suma
    397    de plasers grans,
    398    bon passar fa un poch d’afans
    399    en Purgatori.
    400    Digats, pus tenits consistori
    401    d’esquivar mals:
    402    quina cosa son peccats mortals,
    403    per vostra fe?»
    404    «Fra Bernat, lo Senyor qui·ns fe
    405    nos volch mostrar
    406    com se deu de peccats gardar
    407    lo peccador
    408    qui vol l’amor del Creador
    409    aconseguir;
    410    car luxuria·ns fa venir
    411    jus en l’abisma,
    412    e·ns fa lunyar del loch altisme
    413    on ha repaus;
    414    cest peccat: nos furta les claus
    415    de nostra vida,
    416    e·ns amena lay e·ns convida
    417    ab lo dimoni,
    418    qui ab son malvat strimoni
    419    nos fa decaure.
    420    Mas ab tal senyor havets raure
    421    qui us entendra,
    422    e, segons farets, satisfara
    423    vostres labors».
    424    «Senyer, prech vos que·ls junyidors
    425    anets trompar,
    426    e no·m mostrets de sermonar,
    427    qu eu ne say pro,
    428    que en l’estudi d’Avinyo
    429    hay eu stat,
    430    e vint-e-dos ans studiat
    431    leys divinals.
    432    Sabets que son peccats mortals
    433    sens via torta?
    434    Aquell qui ab dona morta
    435    jau carnalment,
    436    aquest tal pecca mortalment
    437    e fora mida».
    438    «Fra Bernat, hom de mala vida
    439    par que siats,
    440    car mala causa raysonats
    441    e desonesta,
    442    e no par gens sia honesta
    443    a frare menor
    444    car no deu parlar ab follor
    445    ne dir viltats,
    446    ans deu corregir los malvats
    447    del mal que fan».
    448    «Senyer, volets qu’eu vos esplan
    449    aço que disets,
    450    car tota ma rayso havets
    451    fort scarnida?
    452    Sabets quals son de mala vida
    453    e males fades?
    454    Cells qui mengen sardes salades
    455    e ayga ’b pa;
    456    mas eu suy hom qui visc tot pla
    457    e·m pensi be.
    458    Huy me recorda que·m dine
    459    d’un gros capo,
    460    que no·n menja pas mon companyo,
    461    mas eu solet».
    462    «O, fra Bernat, e com sots net
    463    per empeltar!
    464    Tambe us poria hom comanar
    465    filla o muller!»
    466    «Senyer, si us plats, fets me plaser
    467    e tal servir,
    468    que vingats lay al monastir,
    469    lo d’Avall jau».
    470    «Per ma fe, fra Bernat, que·m plau,
    471    pus a vos plats.
    472    Es gayre luny d’aci? Digats».
    473    «Senyer, prop es.
    474    Guardats lay, per aquell defes,
    475    dret pel sender.
    476    La trobarets lo monaster,
    477    cell que tant val;
    478    mostrar vos hay ma special
    479    com es tam bella,
    480    blanxa, graciosa, isnella,
    481    ab cors gentil;
    482    e sab be tenir lo dret stil
    483    de saviesa,
    484    e per sa gran gentilesa,
    485    gint acullir;
    486    a totes gents se fa grasir
    487    per sa valor.
    488    Mas prec vos no·m façats follor
    489    ni traycio,
    490    que·m tolguessets possesio».
    491    «No us cal dubtar».

    492    Adonchs, pensam de cavalcar
    493    sens far demora;
    494    e cavalcam prop d’un’ora,
    495    ab gran fredor,
    496    ensemps eu e lo framenor,
    497    tostemps burlan·
    498    E quant fom prop d’un’ayga gran,
    499    vim un bell lochs
    500    de qualques mil e tres cents focs,
    501    on nos dreçam;
    502    e quant lay fom, descavalcam,
    503    pensam d’entrar,
    504    es eu me·n vaig dret a l’altar
    505    a pregar Deu.
    506    E fra Bernat, cuytat e leu,
    507    ab gran furor
    508    anech gardar al parlador
    509    sa special.
    510    E fo semblant qu’ab un punyal
    511    li hagues hom dat;
    512    car ell viu seure al seu costat
    513    un cavaller,
    514    qui sa especial requer
    515    que li do s’amor.
    516    Al frayre pres mortal sudor,
    517    cuydech morir;
    518    es eu lo cuyte retenir
    519    fregant los braces;
    520    e diguerets que ab grans maces
    521    hom lo feria,
    522    car lo pols tam poch li batia
    523    com si fos mort.
    524    La monja stech ab gran deport
    525    ab lo cavaller,
    526    que no·s curech del desplaser
    527    de fra Bernat;
    528    e quant eu viu son cors delgat
    529    e tan adorn,
    530    fuy pus calent que si ’n un forn
    531    fos eu pausats,
    532    car ab sos esgarts biaxats
    533    lansech tals darts,
    534    que no·m defes enginy ne arts
    535    que no·m faris
    536    d’una dolçor, que ’n paradis
    537    cuydey estar,
    538    car eu pensi que deu passar
    539    totes les belles.
    540    Quant eu viu ses blanxes mamelles
    541    sens cubertor,
    542    may no viu falco ni estor
    543    tam be debatre.
    544    Dix lo frare: «Qui li pogues batre
    545    lo seu broquer!
    546    No·m pens que hagues despler
    547    de tot l’estiu!»
    548    «Fra Bernat, mes sou mort que viu;
    549    a que u dizets?»
    550    «Senyer, vos conexer podets
    551    ma voluntat».
    552    «Frare, fort suy maravellat
    553    d’aquesta monja;
    554    menys vos presa qu’un troç d’esponja,
    555    segons que·m par,
    556    car no us ha volgut saludar
    557    ni dir paraula.
    558    Tot vostre bufar par qu’es faula,
    559    segons que vey».
    560    «Senyer, totes dones, so crey,
    561    par son horades;
    562    e juguen a les cambiades
    563    axi co·ls plau;
    564    e porten l’om, aixi com fals dau,
    565    al jugador».
    566    «O frare! E be es gran dolor
    567    e fort pena,
    568    quant hom veu ço que semena
    569    cullir altruy».
    570    «Senyer, gran despler e anuy
    571    hagui, per ver,
    572    quant viu parlar lo cavaller
    573    lay ab la dona».
    574    «Prengam lo temps, qui axi·s condona,
    575    que a fer cove».
    576    «Senyer, digats, per vostra fe,
    577    par vos bella?»
    578    «Fra Bernat, dejus la gonella
    579    la volguera mirar;
    580    ladoncs sabera divisar
    581    sa bellesa».
    582    «Senyer, be feu gran peguesa
    583    qui ’n monastir
    584    la volch metre, per Deu servir;
    585    e fo gran dans,
    586    car mes valguera a fer infans,
    587    a mon semblan.
    588    E pens qu’ella maldits tot l’an
    589    cel qui la y mes.
    590    Senyer, crech eu seray d’uymes
    591    ben millorat
    592    del gran affany que n’hai passat
    593    del cavaller,
    594    que·m par que fa tot son poder
    595    tolre·m la dona».

    596    E quant vench, a cap d’estona,
    597    a poch tardar,
    598    lo frare·s pres a passejar
    599    e hores dir;
    600    a comença
    601    ab gran suspir:
    602    dixit dominus...
    603    unes quaranta veus o pus,
    604    que no dix als,
    605    e regirech los salms vesprals
    606    ab gran tristor.
    607    Pero no·s part del mirador
    608    la sua vista
    609    mas dolorosament e trista
    610    diu son offici,
    611    car pren li dolor e desfici
    612    del cavaller.
    613    Es eu me n’ani costa faser
    614    tras la trona,
    615    si que·l cavaller ni la dona
    616    no m’an sentit.
    617    Lo cavaller ab gran delit
    618    fa sa requesta,
    619    ab humils dits e clina testa,
    620    e diu axi:
    621    «Senyora, yo us am de cor fi,
    622    de gran amor;
    623    los prechs del vostre servidor
    624    vullats ausir,
    625    car vostre so fins a morir,
    626    axi com dey.
    627    Que al mon no say comta ni rey
    628    que no li plagues
    629    pogues star vostre sotmes;
    630    tanta d’onor,
    631    gentilesa e gran valor
    632    vos volch Deus dar,
    633    que en lo mon vos fayt lausar
    634    per la millor;
    635    d’on, vos suplich que vostr’amor
    636    me vullats dar,
    637    e si no u fets, sens tot tardar
    638    pendray la mort,
    639    car vos sots tot mon deport
    640    e mon desir,
    641    e sol a vos am e vull servir.
    642    Adonchs vullats
    643    que per vos sia deliurats
    644    de ma dolor,
    645    prenent del vostre servidor,
    646    tostemps leyal,
    647    la requesta d’amor coral
    648    qui us es offerta».

    649    La monja, com savia y certa,
    650    respos tot pla:
    651    «Mossenyer, vostra rayso m’a
    652    tota torbada,
    653    e som fort maravellada
    654    com me digues
    655    que mes amors a vos dones;
    656    que no u deig far,
    657    car per Jesucrist a lausar
    658    suy la venguda,
    659    e en cest loch retenguda
    660    per Ell servir.
    661    Aquest am e vull obesir
    662    e dar m’amor;
    663    aquest hay pres per mon senyor
    664    e per espos,
    665    e faria gran traffios
    666    qu’eu lo lexas;
    667    aquest dona gauig e solag
    668    e gran plaser:
    669    e qui l’ama no pot haver
    670    treball ni mal.
    671    Donchs, mossenyer, vers mi no y cal
    672    haver fiança,
    673    ni encara sperança
    674    de tal demanda,
    675    car nostra regla no u comanda
    676    ne far no u dey,
    677    car eu trencaria la ley
    678    de castedat,
    679    e qui pert la virginitat
    680    no la pot cobrar.
    681    Doncs anats en altra part cercar
    682    fer vostre pro,
    683    perque, tot ras, vos dich de no.
    684    Aço sapiats».

    685    Lo cavaller, trist e irats,
    686    cuydech morir;
    687    e comencech ab gran suspir:
    688    «Senyora cara,
    689    morir me covendra sus ara
    690    per vostr’amor,
    691    pus no us plats que per servidor
    692    me retengats;
    693    car no hauray joy, ni solats,
    694    ni alegria,
    695    si donchs, per vostra cortesia,
    696    no m’ajudats,
    697    e, de mort que suy, vos fajats
    698    que retorn viu».
    699    «Mossenyer, volets perdre·l lexiu!
    700    Anats a casa,
    701    e fets lavar lo cap a l’asa;
    702    passats la porta,
    703    car mes amaria ser morta
    704    que fer viltat;
    705    e prech vos haja prou durat
    706    vostra rayso».

    707    Lo cavaller, trist e fallo
    708    per desplaser,
    709    va cridar un seu escuder;
    710    de nom l’apella,
    711    e parlaren a calç d’orella,
    712    puys se n’ana
    713    l’escuder, e tantost torna
    714    a poch tardar.
    715    Ell venguech e ana portar
    716    dins un drap de li
    717    una copa tota d’aur fi
    718    embolicada,
    719    e crech l’aguessen obrada
    720    lay en Paris;
    721    e puys hac mes cinch cents floris
    722    dins en la copa.
    723    «Tost se pendra foch a l’astopa!»,
    724    dix fra Bernat,
    725    qui stech quaix desesperat
    726    e ple d’anuy.
    727    La monja no mostra arguy
    728    quant viu l’argent,
    729    ans feu gran aculliment
    730    al cavaller,
    731    qui comença, com de primer,
    732    a requerir.
    733    La monja·s feu un poch tenir
    734    e·s fech pregar,
    735    mas l’aur la feu fort escalfar
    736    fora mida;
    737    el cavaller la convida
    738    que sia seu,
    739    e que li placia que ’n breu
    740    li do s’amor,
    741    e que prenga del servidor
    742    lo dit present.

    743    La monja par qu’ella consent
    744    a la demanda,
    745    e dix ab paraula blanda:
    746    «Monsenyor car,
    747    gran por a mi fa lo parlar
    748    de males gents,
    749    que no diguen a mos parents
    750    qu’eu am a vos;
    751    aquest cas es fort perillos
    752    e redubtan,
    753    car, si m’ajut Sant Johan,
    754    jo us vull gran be,
    755    e en breu temps yo complire
    756    vostres plasers».
    757    La monj’ach la copa e·ls diners
    758    de continent,
    759    e promet de complir fermament
    760    al cavaller
    761    tot lo que li vinga de pler.
    762    Abtant se·n vay
    763    lo cavaller, jausent e gay,
    764    e yo me·n torne
    765    a frare Bernat, que trobe
    766    tot esbahit,
    767    dient: «De torrente in via bibit
    768    propter ea».
    769    «O, fra Bernat! e durara
    770    vostre legir?
    771    Dues hores ha, sens fallir,
    772    que us he jaquit,
    773    e encara no havets legit
    774    de tot un psam».
    775    «Senyer, diriets que ab un am
    776    me tira·l cor
    777    la monja que al parlador
    778    havets vista».
    779    «Si m’ajut Sant Johan Batista,
    780    frare Bernat,
    781    tot vostre joch es barrejat,
    782    segons que·m par;
    783    car lo cavaller deu tornar
    784    aci dema,
    785    car la monja li dech la ma
    786    e li promes,
    787    com tench la copa e·ls dines,
    788    far sos demans».
    789    Fra Bernat se torcech les mans
    790    de gran dolor;
    791    e, gardant alt al mirador,
    792    viu un canonja
    793    qui parlech ab la dita monja
    794    secretaments.
    795    Frare Bernat cruxi les dents,
    796    car li es greu,
    797    e dix: «Aço la vinya de Deu
    798    par que sera!»
    799    E si eu no·l tengues per la ma,
    800    pens haguera mort
    801    lo canonge, qui ab gran deport
    802    cuydava star.
    803    Mas eu lo fiu abonançar
    804    de sa follia;
    805    pero ab sa malanconia
    806    anech gastar,
    807    e comencech ab dents trencar
    808    les vestidures.
    809    Eu digui: «Frare, horadures
    810    par que façats!
    811    car tota la roba esquingats,
    812    com rabios».
    813    Ladonchs me dix oracios
    814    de tempestat.
    815    Eu cuyde fos tornat horat
    816    e vau li dir:
    817    «Frare, per foll vos fets tenir
    818    e de poch seny».
    819    «Senyer, tristor tant me destreny
    820    e m’acora,
    821    que de tot mon bon seny so fora
    822    e de rayso;
    823    e aço per la gran trayso
    824    qui m’es tractada,
    825    car la monja vol dar soldada
    826    a tots quants veu».
    827    «Frare, certes, eu creu
    828    que vos cuydats
    829    sobrar de seny tots los passats;
    830    car Salamo,
    831    rey Daviu, Adam e Samso
    832    foren ligats
    833    e tots per dones enganats;
    834    aço sabets clar.
    835    Deman vos: qui·s pora gardar
    836    de lurs engans?»
    837    «Senyer, ella·m feya semblans
    838    de bon’amor,
    839    e·m promes que per aymador
    840    me retendria;
    841    e de present, quant eu venia
    842    al monastir,
    843    ella·m venia acullir
    844    molt francament;
    845    e ara·m mostra e fay pervent
    846    que no·m coneix,
    847    ans, quant me veu, lay m’escarnex
    848    e·m fa susany,
    849    e acull qualsevol estrany
    850    mils que no me».
    851    «Fra Bernat, la regla que te
    852    no vol ni mostra
    853    que sia mes d’altri que vostra,
    854    mas, per sa honor,
    855    mostra a tots bona amor
    856    e continent;
    857    e per ço fa aculliment
    858    a totes gents,
    859    axi ’ls estranys com alsparents,
    860    per sa bondat;
    861    e d’aço no siats despagat
    862    ne us donets mal,
    863    car no·m trauriets lo cabal
    864    de vostra vida
    865    car los cove soltar la brida
    866    que axi·ls plau.
    867    E vos qui cuydats tan car ab clau
    868    lur voluntat?
    869    Gran faix vos havets carregat
    870    si u volets far,
    871    car, no·n poriets acabar
    872    ço que us pensats.
    873    E, si los qui son mullerats
    874    han prou que fer,
    875    que pusquen gardar lur muller
    876    que no·ls engan,
    877    e l’angan que fer los volran
    878    los faran veure,
    879    e puys evidentment creure
    880    que no es axi,
    881    per fol vos tinch e per mesqui
    882    dels pensaments,
    883    e ja cuydats pendre ab dents,
    884    ço·m par la luna».
    885    «Senyer, no us preu una pruna
    886    ço qu’avets dit;
    887    car si m’ajut lo Sant Spirit,
    888    ella ’s fort falsa.
    889    Qui d’ella ’s vist, no se·n calça;
    890    car sapiats
    891    que, mig an ha, eu no y suy stats;
    892    ha m desconegut;
    893    e yo m pens qu’altre y es vengut
    894    qui·n fa sa guisa.
    895    Si mal foch li crem la camisa,
    896    car trop son males!
    897    Qu’om los bates lo ventr’ab pales,
    898    e los costats!»
    899    «Fra Bernat, vos diets gran[s] viltats,
    900    car diets mal
    901    de ço que en lo mon mes val
    902    e es presat;
    903    car per dones fon restaurat
    904    l’uman linatge,
    905    qu’era sotmes al servatge
    906    perpetual;
    907    per ço volch lo Rey eternal
    908    çay davallar,
    909    e dins una Verge intrar
    910    e·ns fer valença,
    911    per que·ls deu hom fer reverença
    912    e dar honor.
    913    Perque us prech no façats follor
    914    ne maldigats,
    915    que ’n tot loch ne seriets jutjats
    916    per malestruch».
    917    «Per Deu, senyer, fort sots fexuc,
    918    a mon semblans;
    919    e prech vos qu’als vostres infans
    920    anets mostrar;
    921    car de dones, vos dich tot clar,
    922    no·n diray be,
    923    car no·l m’an fet ni yo lo y sce;
    924    fira les lam!
    925    Car Eva feu peccar Adam,
    926    menjant del fruyt,
    927    perque forem condemnats tuyt
    928    a gran dolor;
    929    car dones han mesa ’n tristor
    930    nostra natura,
    931    axi u mostra Santa Scriptura
    932    en moltes parts,
    933    qu’ab lurs falsos engans e arts
    934    molts ne son morts,
    935    e moltes guerres e discorts
    936    ne son partides.
    937    Comtar vos n’ia infinides,
    938    si yo·m volia.
    939    Si una bona, cent milia
    940    n’i ha de vils.
    941    E no les lavarien rils
    942    de lur viltat;
    943    tant es l’engan e lo barat
    944    que saben far».
    945    «Frare Bernat, a barallar
    946    nos covendra;
    947    e pens que mal vos en pendra,
    948    si no callats,
    949    car les dones nos han portats
    950    e tots nodrits,
    951    per que no·ls deu hom fer despits;
    952    ni·n malparlets,
    953    si mon amich estar volets,
    954    que no y trob pler;
    955    si no, covendra·m fer vos despler
    956    si gayre dura,
    957    car tota humana natura
    958    las deu amar,
    959    servir e tots plasers far,
    960    e dar honor.
    961    Prech vos que·n parlets ab sabor
    962    e anem clar».
    963    «Senyor meu, segons que·m par,
    964    ja·m menaçats
    965    quant eu gos dir les malvestats
    966    que dones fan.
    967    Cuydats me spaordir parlan
    968    ab vostre dit?
    969    Ans m’auriets mort que spordit,
    970    pel nom de Deu,
    971    que ans me faria jueu,
    972    que·n digues be.
    973    Tothom es foll qui les mante
    974    e·ls va detras;
    975    per elles vaig desert e las
    976    e tot confus,
    977    e ja no las presi un fus,
    978    que trop son males,
    979    e donen de falses bales
    980    comunament;
    981    e, si us haguessen fet dolent,
    982    axi com me,
    983    no·m pensi que·n diguessets be
    984    com fets ara,
    985    ans los falsariets la cara,
    986    si com yo fas».
    987    «Frare, fire us colp de matras
    988    enmig del front!
    989    E ja·m volets fer en un pont
    990    del cel paella?
    991    Anats als infants de mamella
    992    dir tals paraules,
    993    car tot vostre parlar son faules
    994    e malvestats;
    995    car per dones sots pus torbats
    996    que hom qu’anch vis,
    997    car tot lo vostre paradis
    998    e vostre repaus
    999    es quant podets star enclaus
   1000    en algun loch
   1001    on haja dones, fent tal joch
   1002    ab vostra maça,
   1003    que par sia forment en plaça
   1004    a dos e mig;
   1005    e ara sab vos greu qui us lig
   1006    vostres viltats.
   1007    E estich fort maravellats
   1008    que·n diets mal;
   1009    merexeriets que ’n un pal
   1010    hom vos posas,
   1011    e tota dona que us tiras
   1012    una pedrada,
   1013    tant, fins haguessets squinçada
   1014    la vostra pell».
   1015    «Senyer, de tal jutge m’apell
   1016    e no y consent
   1017    en aqueix vostre jutjament,
   1018    per veritat».
   1019    «Donchs, frare, haja prou durat
   1020    vostra follia,
   1021    e no digats pus vilania
   1022    d’aqui avant».
   1023    «Senyer, dich vos, al meu semblant,
   1024    del poch que sce,
   1025    que qui pren mal no pot dir be,
   1026    per Sant Johan!
   1027    que molt mal e molt affan
   1028    lo m’an tractat.
   1029    Un jorn, me recort fuy entrat
   1030    en una casa,
   1031    e·l marit ab una spasa
   1032    volch me matar,
   1033    e a mi covenguech saltar
   1034    per un terrat
   1035    d’un loch alt hi endiablat.
   1036    Trenqui·m lo cap e la cara».
   1037    «Donques, com anats encara
   1038    com rabios?
   1039    Certes, be merexeriets traycios
   1040    e tot damnatge».
   1041    «Senyer, fort me par salvatge
   1042    que les bendiga,
   1043    ne yo les preu una figa
   1044    ne una glan,
   1045    ans al diable les coman,
   1046    que n’hagen part;
   1047    que yo no·n vull ni part ni quart:
   1048    totes son unes,
   1049    e fan hom pescar les lunes
   1050    ab un crivell;
   1051    encar’ab fort petit simbell
   1052    caure ’n laçol;
   1053    puys fan tenir hom lo cresol
   1054    al mig del dia».
   1055    «Fra Bernat, gran descortesia
   1056    par que digats,
   1057    car totes dones diffamats
   1058    ab vostra lengua».
   1059    «Aixi·s fari com que me·n prenga,
   1060    be·n puig morir,
   1061    car si ara degues finir,
   1062    no·n diria als».
   1063    «Frare, vos sots home molt mals
   1064    e d’avol mena;
   1065    merexeriets portar pena
   1066    del mal parlar».
   1067    «Senyer, gran manega ha portar,
   1068    per tots los sants,
   1069    qui les lengues dels mals parlants
   1070    volra tapar,
   1071    e be·m poriets predicar
   1072    d’aquests cent ans,
   1073    que no·n mudaria mos talans
   1074    ne m’antendença».
   1075    «Frare, cert, eu hay cresença
   1076    e voluntat
   1077    qu’algun diable batejat
   1078    vos ha nuyrit,
   1079    car si dona us hagues parit,
   1080    no·n maldiguerets,
   1081    ans me pens que vos los ferets
   1082    pler e honor,
   1083    e no diguerets mal de lor,
   1084    si com fets ara,
   1085    car tambe y metets vostra mare
   1086    en la ballada».
   1087    «Foch que la hagues cremada,
   1088    la vil putana!
   1089    Tan beneyta crestiana
   1090    qu’ella es stada!
   1091    No·m sce si s’es castigada
   1092    des que·n parti.
   1093    Jo·m pens que fara mala fi
   1094    o luny o prop,
   1095    car li plau continuar trop
   1096    l’avol carrera
   1097    e·s passa sovent la granera
   1098    per son tauler,
   1099    que no y lexa mosques seser
   1100    per nulla re·
   1101    Ans a mi plauria be
   1102    la feris massa,
   1103    car molt li plau tenir la traça
   1104    de deshonor;
   1105    car yo so fill d’un preycador
   1106    qui l’amprenya».
   1107    «O, frare Bernat, mal vos sta.
   1108    So podets dir?
   1109    Car vos deuriets desmentir
   1110    cells qui·n fan gesta».

   1111    «Senyer, no seguesca vil cesta,
   1112    e no u diran».
   1113    «Frare, al diable us coman,
   1114    que·n bateu roques».
   1115    «E a vos que us donen ab moques
   1116    per cap e cara.
   1117    Per que mantenits ma mara
   1118    e l’escusats?
   1119    Cest canonge hic es mal intrats,
   1120    si no se·n va».
   1121    «Frare, ell vos donara la ma
   1122    ab vostr’anveja».
   1123    «De tals, vint a la correja
   1124    me·n vull portar».
   1125    «Frare, a ben bufar,
   1126    que la lenya es verda!»
   1127    «Senyer, que us fira colp d’esquerda
   1128    qui us trench lo nas!»

   1129    Ladoncs nos fom girats detras,
   1130    vem lo canonge
   1131    qui parlava ab la monja
   1132    ab grans rialles;
   1133    pero, a fi de rondalles,
   1134    ell la requer
   1135    suplicant, si li ve de pler,
   1136    li do s’amor.
   1137    La monja mostra gran furor
   1138    e fonch irada,
   1139    e·s tench fort per agreviada
   1140    del capella,
   1141    e volgue li dar ab la ma
   1142    una musclada.
   1143    Lo canonge l’ach girada
   1144    en un moment,
   1145    car li dona de continent
   1146    grans medicines:
   1147    bones cinch canes de Melines
   1148    e cent florins.
   1149    «Axo fa callar los mostins»,
   1150    dix fra Bernat.
   1151    La monja u prengue de bon grat,
   1152    e dix: «Per ver,
   1153    omne quod dat mihi pater
   1154    ad me venit,
   1155    et quod ad me venit
   1156    non ejiciam foras».
   1157    E puys ana posar lo bras
   1158    sus en lo coll
   1159    del canonge, qui no·s tench per foll,
   1160    ans fon alegre,
   1161    cuydant en un punt consegre
   1162    ço que volia.
   1163    La monja li fa cortesia
   1164    e gran honor,
   1165    e promet que li dara s’amor
   1166    sens retardar,
   1167    e que d’aço·s vulla gardar
   1168    no la descobra.
   1169    «Malt punt es nat l’ome pobra!»,
   1170    dix fra Bernat,
   1171    qui aparech endiablat
   1172    per fallonia,
   1173    car ell hach malanconia
   1174    del capella,
   1175    a qui la monja dech la ma
   1176    fent gran festa,
   1177    e que y venga en la cesta,
   1178    haura plaser.

   1179    Fra Bernat ab gran desplaser
   1180    va vers la monja,
   1181    mostrant mala cara al canonge
   1182    e mal semblan;
   1183    e dix: «En canonge truan,
   1184    per Sant Francesch!
   1185    Si altre jorn yo us aconseguesch
   1186    en aquest loch,
   1187    sapiats yo us fare tal joch
   1188    e tal bugada . . . ».
   1189    Lo canonge·l dech gran galtada
   1190    sens pus dir,
   1191    si que no li lexech closir
   1192    ço que desia.
   1193    Fra Bernat ab gran fellonia
   1194    pres lo seu libre,
   1195    qui parech pus calt qu’un vibre,
   1196    alsech amont,
   1197    al canonge dech gran colp al front,
   1198    que·l mes per terra.
   1199    «Ara ’s finida nostra guerra!»,
   1200    dix fra Bernat.
   1201    Lo canonge fonch tost levat
   1202    ab molt gran cuyta,
   1203    e pres fra Bernat a la luyta,
   1204    de gran vigor.
   1205    Ladonchs verets lo framenor
   1206    e·l canonge,
   1207    qui·s batien davant la monja.
   1208    Del primer salt,
   1209    lo canonge·s mostra pus alt
   1210    e pus ardit,
   1211    morde·l frare ab gran despit
   1212    sus en l’orella.
   1213    Fra Bernat arronça la cella,
   1214    no li parech joch,
   1215    ans volgue dar scach per roch
   1216    al capella,
   1217    qu’en un moment li mes la ma
   1218    dins la braga,
   1219    e dix: «Yo us dare la paga
   1220    qu’avets guanyada».
   1221    Dona li molt gran tirada
   1222    al genetiu;
   1223    e verets la monja que riu,
   1224    fent gran joya,
   1225    que parech que tota Savoya
   1226    l’agues hom dada.
   1227    Lo canonge dech gran punyada
   1228    a fra Bernat,
   1229    qui fon en la cara gastat
   1230    e ple de sanch;
   1231    lo frare hague pres un banch,
   1232    e volch li dar;
   1233    lo canonge·s mes tras l’altar,
   1234    cuytat e leu,
   1235    que no hach espines al peu
   1236    fonch li mester
   1237    que·l frare li fonch al derrer
   1238    ab banch al coll;
   1239    lo canonge, no com a moll,
   1240    ab faristol exi detras;
   1241    lo frare cuyta lo pas,
   1242    volent li dar;
   1243    lo canonge ana falsar
   1244    aquesta parada,
   1245    e dech li gran samarrada
   1246    per los costats,
   1247    e dix: «En cugot, aportats
   1248    axo a casa!»
   1249    Lo frare salta d’una grasa,
   1250    e fonch sobrer,
   1251    e dona li de gran poder
   1252    sus lo batcoll;
   1253    lo canonge l’ague tot moll
   1254    e·l tench dejus;
   1255    lo frare se tench per confus,
   1256    e va·m cridar
   1257    que yo li vengues ajudar
   1258    de continent,
   1259    que·l canonge·l bat mortalment
   1260    e·l vol aucir.
   1261    De continent eu li vaig dir:
   1262    «O, fra Bernats!
   1263    e vos qui tan brau vos mostrats
   1264    en vostr’anveja,
   1265    desiets que vint a la correja
   1266    vos en portarets,
   1267    e menassavets que li trencariets
   1268    la esquena?
   1269    Crech qu’ell vos fa portar pena
   1270    del menassar;
   1271    jo crech que vos cuydats menjar
   1272    ab orb sopa;
   1273    vostres mans par son d’estopa,
   1274    a mon parer,
   1275    e havets la lengua d’acer
   1276    entre·ls coharts;
   1277    crech no y valran les vostres arts,
   1278    que no muyrats;
   1279    e be us valra si us defensats
   1280    fins a morir».
   1281    Frare Bernat gita un gran suspir;
   1282    gira·s vers me,
   1283    dient: «Domine, adjuva me,
   1284    per ta pietat;
   1285    car ab diable·m so trobat
   1286    qui·m vol aucir».

   1287    La monja poguerets descosir,
   1288    tan fort resia.
   1289    Fra Bernat a ’ltes veus desia
   1290    que·l vage aydar;
   1291    e la monja m’anech signar
   1292    que no l’aydas.
   1293    E yo qui viu, si molt duras,
   1294    que malanava,
   1295    que·l frare en mal punt stava
   1296    pres de morir,
   1297    ladonchs los ane departir
   1298    cuytadament.
   1299    Mas lo canonge no y consent,
   1300    ans es fort brau,
   1301    e ja ell no vol fermar pau
   1302    ab fra Bernat;
   1303    es eu l’ay de ma part pregat
   1304    vulla fermar.
   1305    Lo canonge u va atorgar,
   1306    de gran plaser,
   1307    metent lo fet en mon poder
   1308    qu’eu los avengues,
   1309    pregant me que tantost prengues
   1310    seguretat.
   1311    E yo prengui a fra Bernat
   1312    e·l fiu prometre
   1313    que·l mal passat vulla remetre,
   1314    sien amichs,
   1315    e que no fara nulls despits
   1316    al capella.
   1317    Lo canonge tambe jura
   1318    en mon poder
   1319    que jamay no fara despler
   1320    al framenor,
   1321    ans li portara bon’amor
   1322    sens mal tractar.
   1323    Es eu los fiu abduy besar
   1324    devant la monge.
   1325    Ladonchs se n’ana·l canonge
   1326    cuytadament,
   1327    e la monja li fa esment
   1328    que y torn dema.
   1329    Lo canonge diu que u fara,
   1330    va sse·n cuytat.

   1331    Abtant se n’ana fra Bernat
   1332    al parlador.
   1333    La monja li mostra gran amor,
   1334    donant la ma,
   1335    dient: «Fra Bernat, com vos va?
   1336    Havets pres dan?
   1337    Car aquell canonge truan
   1338    me feu gran glay».
   1339    «Ay, Na Lebra, com sab a margay
   1340    la vostra boca!
   1341    Ben hay vist lo joch de la copa»,
   1342    dix fra Bernat,
   1343    e·l gran engan e lo barat
   1344    que sabets far,
   1345    car altre volets mes amar
   1346    que no fets me
   1347    que ha deu anys que yo us vull be
   1348    e us he amada.
   1349    Es aquesta la bugada
   1350    que sabets far?
   1351    qu’ab un matras volets matar
   1352    tres grans aucells,
   1353    ab aquexos vostres simbells
   1354    e tritxeria?»
   1355    «Frare, no digats vilania
   1356    ne·m desonrets,
   1357    car ab vostra lengua·m metets
   1358    mala fama.
   1359    Ans m’agues trencada la cama,
   1360    qu’eu enganas,
   1361    ne faes dan, ne maltractas
   1362    a home del mon,
   1363    car dona de religion
   1364    no deu amar
   1365    sino solament Deu loar
   1366    e viure casta».
   1367    Dix fra Bernat: «A tot basta
   1368    vostra procura,
   1369    car fets anar en horadura
   1370    clergues e lechs,
   1371    puys, a la fi, tenen se per pechs
   1372    e per deserts.
   1373    Vostres engans son pus cuberts
   1374    qu’un margallo,
   1375    qu’en un jorn dats possessio
   1376    a mes de mil
   1377    e enfilats ne en un fil
   1378    tots cuants ne venen;
   1379    puys, a la fi, tots se tenen
   1380    per enganats,
   1381    quant senten l’engan e·ls barats
   1382    que sabets far;
   1383    e cove·ls ne despuys anar
   1384    ab lo nas lonch,
   1385    e gitats los detras un roc;
   1386    perque me·n leix,
   1387    que ab canasta sense peix
   1388    me so trobat,
   1389    de on me tinch per enganat
   1390    e dich ma colpa.
   1391    Encara·m tremola la polpa,
   1392    quant n’oig parlar».
   1393    Dix la monja: «No deu hom amar
   1394    null framenor,
   1395    agusti, ni predicador,
   1396    ni de null orda;
   1397    ans deu hom fer l’aurella sorda
   1398    quant nos enqueren
   1399    e si altra veu nos requeren,
   1400    dar los comiat,
   1401    car l’abadessa·ns ho ha manat
   1402    sots obedença».
   1403    Dix fra Bernat: «Gran consença
   1404    havets cargada,
   1405    e sots ne bon punt levada,
   1406    si us pot durar.
   1407    E no podets tambe amar
   1408    un framenor,
   1409    agusti o predicador,
   1410    com lo cavaller,
   1411    qui es tot jorn ab sa muller
   1412    e no·n fretura?
   1413    Mas nosaltres ab ferma cura
   1414    tenim secret;
   1415    e en aço fem gran pertret
   1416    que no·s descobre.
   1417    Mas no havets mester hom pobre
   1418    ni mendicant,
   1419    mas algun home benanant,
   1420    qui us puixa dar.
   1421    Mas lo cavaller sens tardar
   1422    o ça, o la,
   1423    en un punt ell descobrira
   1424    vostres amos.
   1425    Veus, donchs, quant es pus perillos
   1426    lo cavaller,
   1427    que no·l frare, que ab cor enter
   1428    vos vol gardar,
   1429    qu’ans se lexaria escorxar,
   1430    que·n digues re».
   1431    Dix la monja: «Auig que no cre!
   1432    Sapiats, per ver,
   1433    que mes val amar un cavaller
   1434    que un framenor;
   1435    que·l cavaller sab fer honor
   1436    e gran servir,
   1437    e si null hom ne vol mal dir,
   1438    fer l’a dolent,
   1439    e, posat que u sapia la gent,
   1440    del cavaller,
   1441    rebujaran fer li·n despler
   1442    e no u diran
   1443    tan leugerament com faran
   1444    d’un framenor.
   1445    Puys lo cavaller de valor
   1446    ha tal poder,
   1447    que·m pot donar de son haver
   1448    e fer me rica,
   1449    e vosaltres sots gent crica
   1450    e de poch braç
   1451    e tostemps portats lo cabaç
   1452    tras l’asquena,
   1453    e diets que vivits ab pena
   1454    e ab affan.
   1455    A totes gents vats demandan
   1456    e res no dats,
   1457    tostemps portau los punys tancats
   1458    comunament,
   1459    e, si algu us deman’argent,
   1460    be sabets dir
   1461    que dines no gosats tenir
   1462    ni aportar,
   1463    car Sant Francesch ho volch mostrar
   1464    en sa doctrina.
   1465    Mas quant hom vos dona asina
   1466    de mal a far,
   1467    appar que us en degats salvar;
   1468    tant be us menats».
   1469    Ladonchs anech dir fra Bernats
   1470    tost a la monge:
   1471    «Senyora, lo mal de canonge,
   1472    aquell volets?
   1473    Car per ell apar me havets
   1474    tot oblidat».
   1475    Dix la monja a fra Bernat:
   1476    «Sabets per que?
   1477    Tostemps me porta algun be,
   1478    argent o drap;
   1479    e vos no valets sols un nap,
   1480    tant sots avar;
   1481    james m’avets volgut res dar
   1482    si co·l canonja».
   1483    «Ara fiat vos en monja
   1484    ni en son parlar,
   1485    car tot ho fan per baratar,
   1486    aço podem dir;
   1487    car vos me soliets acullir
   1488    en temps passat,
   1489    mils que home que anch fos nat
   1490    en aquest mon,
   1491    faent me semblant jausion,
   1492    de tot bon cor».
   1493    Frare, yo us portava amor
   1494    e us acullia
   1495    per ço com per dit me tenia
   1496    que, sens tardar,
   1497    vos me deguessets aportar
   1498    algun present.
   1499    E prech vos no us doneu marriment
   1500    si no us acull,
   1501    car d’ara avant yo no us vull
   1502    res demanar,
   1503    car no us vull be ne menys amar.
   1504    Via ’n mal guany!
   1505    Car a tal frayrot no pertany
   1506    que·l deg’amar.
   1507    James m’avets volgut res dar
   1508    que portas per vos».
   1509    «Fra Bernat, irat e fellos,
   1510    anech li dir:
   1511    «Senyora, si tal acullir
   1512    me volets far,
   1513    jo meteix me vull degollar
   1514    e dar la mort».
   1515    La monja dix sens gran acort,
   1516    estant en sus:
   1517    «Sicut nos visitas, sic te colimus,
   1518    per veritat;
   1519    car si m’haguessets res portat,
   1520    be us acullira,
   1521    e graciosament vos servira
   1522    de mon poder».
   1523    Dix fra Bernat: «E quin barber
   1524    per affaytar
   1525    vos volriets, segons que·m par,
   1526    que us donas paga?»
   1527    Ladonchs mes mans a la braga,
   1528    mostra li son rava.
   1529    La monja·s mostra fort brava
   1530    a fra Bernat,
   1531    quant viu son matras ben format
   1532    e stech drets,
   1533    car n’ach un gran palm e tres dets,
   1534    ab gran squena,
   1535    si que·l clarejava la vena
   1536    d’un tret de dart,
   1537    que no y havia null embarch,
   1538    drap ni cortines.
   1539    «Han tal bech vostres gallines?
   1540    dix fra Bernat;
   1541    lo qual li offer de bon grat
   1542    lo dit present,
   1543    que stech arborat fermament,
   1544    pus dur que ferra;
   1545    les palles leva de terra
   1546    per gran calor.
   1547    La monge·s muda de color
   1548    quant viu la birla,
   1549    si que parech fos asmirla
   1550    detras copada;
   1551    fonch se ab vel emborraçada
   1552    denant la vista,
   1553    e no us pensets que fos trista,
   1554    ans la viu riure.
   1555    «Senyora dix, volets scriure
   1556    ab cesta ploma?»
   1557    «O·n bacallar! anats en Roma,
   1558    fets vos absolre,
   1559    car vedat sou, pus me voleu tolre
   1560    ma castedat».
   1561    «Senyora, als no ych he portat
   1562    que us puixa dar;
   1563    si mon do volets acceptar,
   1564    fer me n’ets pler».
   1565    «Frare, bon ca de carnicer
   1566    qui y do de morra;
   1567    car ja par que sia porra,
   1568    tant l’avets fat».
   1569    «Senyora, aquest tapa·l forat
   1570    e·n trau la ronya.
   1571    Fra Bernat feu tota sa ponya
   1572    trencar la rexa».
   1573    Dix la monja en si meteixa:
   1574    «Jo us dare loch,
   1575    e fer vos he un mortal joch
   1576    per castigar,
   1577    e·m pens que yo us fare passar
   1578    vostra calor».
   1579    La monja no mostra furor,
   1580    ans es alegra,
   1581    e acull ab cor entegra
   1582    a fra Bernat,
   1583    e moltes veus l’a ’monestat
   1584    que y torn dema.
   1585    E donant se abduy la ma,
   1586    volch se n’anar
   1587    car hora era de sopar,
   1588    pren comiat.
   1589    En aquell punt yo e fra Bernat
   1590    pensam d’anar
   1591    a l’hostal, per cor de sopar
   1592    e de dormir,
   1593    e quant la fom, no vem lusir
   1594    ne lum ne foch.

   1595    Fra Bernat volch matar lo coch,
   1596    tant fonch fallo.
   1597    Jo prengui un tros de basto
   1598    per departir,
   1599    lo coch li anech percudir
   1600    ab un morter,
   1601    si que per terra·l feu caser,
   1602    estramortit.
   1603    Lo coch se fonch de nos partit,
   1604    es se n’anat,
   1605    e yo digui a fra Bernat:
   1606    «E deu durar
   1607    que ab tots vos voleu barallar?
   1608    Fets qu’ajam pau,
   1609    e prech vos no us metats en frau.
   1610    Anem sopar».
   1611    Fra Bernat se n’ana colgar.
   1612    Per fallonia
   1613    e per sa gran malanconia
   1614    no volch sopar,
   1615    e yo comenci de menjar
   1616    ab gran plaser.
   1617    Quant hagui fet, ani vaser
   1618    frare Bernat,
   1619    que trobi que·s fo despullat
   1620    e mes al lit.
   1621    Abduy dormim de gran delit
   1622    tro al jorn clar.
   1623    Abtant nos pensam de levar
   1624    per ausir missa;
   1625    fra Bernat mortalment frissa,
   1626    volch se dinar,
   1627    car la nuyt passada no volch sopar,
   1628    tant fon irat.
   1629    Dinam nos yo e fra Bernat,
   1630    e a poch tardar
   1631    anam tot prest a visitar
   1632    la dita monge,
   1633    e ja y trobam lo canonge
   1634    qui y fon primer.
   1635    Puys vem venir lo cavaller,
   1636    fort affanat,
   1637    car la monja·ls havia dat
   1638    als tres jornada;
   1639    quascu·s pensa l’agues guanyada,
   1640    e son ne luny.
   1641    E fra Bernat encara gruny
   1642    quant viu lo canonge·
   1643    Ab tant vem venir la monge
   1644    al parlador;
   1645    saluda·ns tots de bonyamor,
   1646    ab humiltat,
   1647    e dix nos: «Yo us he recaptat
   1648    ab l’abadessa
   1649    e ab la nostra prioressa
   1650    que us leix entrar;
   1651    car mils nos porem raonar,
   1652    e pus cubert».
   1653    Ladonchs lo portal fon ubert
   1654    e entram dins
   1655    en un verger de gessemins
   1656    e de murtres.
   1657    La monja·ns fo tantost depres
   1658    a recebir,
   1659    e comença·ns tots acullir
   1660    de hu en hu.
   1661    «Tots n’anam en libre comu»,
   1662    dix fra Bernat,
   1663    qui volguera l’agues besat
   1664    e mes en cetla.
   1665    La monja dins son cor vetla
   1666    com pora far
   1667    qu’ella·ls puga entenent dar
   1668    que tots los ama.
   1669    «On est venguda tallar rama?»,
   1670    dix fra Bernat.
   1671    La monj’ach lo peu calcigat
   1672    al cavaller,
   1673    e ab son esguart falaguer
   1674    anech signar
   1675    al canonge, qui te per clar
   1676    que·l joch fos seu;
   1677    e puys ab fals enginy e leu
   1678    ana tirar
   1679    la roba e fort pecigar
   1680    a fra Bernat,
   1681    qui·s pensa que·l joch fos guanyat,
   1682    tant ha bon cor,
   1683    que no donara per null for
   1684    la sua part.
   1685    La monja ab son giny e art
   1686    los fa contents,
   1687    e verets los tots pus jausens
   1688    que·l rocinyol;
   1689    caure·ls feu tots en son laçol
   1690    e dar del bech.

   1691    La monja primer apartech
   1692    lo cavaller,
   1693    dient li si li ve de pler
   1694    que ’n la vesprada
   1695    hi venga, que cella jornada
   1696    auran delit,
   1697    e que l’acullira en son lit,
   1698    sense dubtar;
   1699    mas que ’n un ayga haura entrar,
   1700    que jus passava
   1701    de la cambra on posava
   1702    la gaya dona;
   1703    e quant vendra, cap d’estona,
   1704    sense fallir,
   1705    quant dormiran pel monastir,
   1706    qu’ella obrira
   1707    un forat per on entrara
   1708    dormir ab ella,
   1709    e que y venga·l toch de l’asquella
   1710    d’oracio.
   1711    E d’aço fa promissio
   1712    sobr’un missal,
   1713    car molt l’ama de cor leal,
   1714    mes qu’om del mon.
   1715    Lo cavaller fon molt jauson
   1716    e molt pagat,
   1717    car cuyda haver conquistat
   1718    so que volia,
   1719    e no conech punt la falsia
   1720    que li vol far,
   1721    car ella li fara tirar
   1722    tost la pus curta;
   1723    dech li un ramellet de murta,
   1724    va l’abrajar,
   1725    e molt sovent li fa membrar
   1726    que·l vespre y venga,
   1727    suplicant lo que d’aço tenga
   1728    son cor secret.
   1729    Lo gay cavaller li promet
   1730    que sens fallir
   1731    ab la monja vendra dormir
   1732    pus que li plats.
   1733    Abtant, d’ella pres comiats
   1734    e ana sse·n.

   1735    La monja de continen
   1736    va apartar
   1737    lo canonge, e li diu clar
   1738    e ab pochs mots
   1739    qu’ella a ell vol sobre tots,
   1740    vol lo y mostrar,
   1741    e que ’l vespre y vulla tornar,
   1742    qu’ella·l metra
   1743    en sa cambra e dormira
   1744    en lo seu bras.
   1745    Fra Bernat arronça lo nas
   1746    quant viu lo canonja,
   1747    qui parla molt ab la monja,
   1748    car molt dura;
   1749    e fra Bernat tostemps murmura,
   1750    del capella,
   1751    qui gay e alegre se n’ana,
   1752    tenint se per dit
   1753    que la monja·l metra en son lit
   1754    en la vesprada.
   1755    Abtant, la monja fonch tornada
   1756    a fra Bernat,
   1757    dient que ha gran voluntat
   1758    ab ell dormir,
   1759    e d’aço li fara gran servir
   1760    si ho vol far;
   1761    pregant lo que y torri prop sopar,
   1762    quant sia nuyt.
   1763    La monja dona loch a tuyt
   1764    ab tal falsia,
   1765    que l’un de l’altre no u sabia;
   1766    e fra Bernat
   1767    de present li ha demanat
   1768    com pora far
   1769    qu’al monastir puixa entrar;
   1770    no y sab carrera.

   1771    La monja y sab donar manera
   1772    e maestria;
   1773    dix que a les monges diria
   1774    que mal ha ’l fetge;
   1775    que vengues vestit com metge,
   1776    pora entrar.
   1777    Frare Bernat vereu ballar,
   1778    tant goig havia,
   1779    qu’en son cor per dit se tenia
   1780    que·l fet fos clar.

   1781    Adonchs nos en pensam d’anar,
   1782    molt affanats,
   1783    ensemps yo e frare Bernats,
   1784    per a cercar
   1785    gramalla, ab que pogues entrar
   1786    al monastir.
   1787    Un metge li·n feu gran servir,
   1788    qui li·n prestech una
   1789    de bon drap e color bruna.
   1790    E·ll fonch pagat.
   1791    La monja dix tot lo barat
   1792    al monastir,
   1793    com aqui devien venir
   1794    los tres aymants,
   1795    e com los ha fet bells semblans
   1796    e dat jornada;
   1797    quant vendra en la vesprada,
   1798    que y vendran tuyt,
   1799    la monja prega qu’en la nuyt
   1800    vullen vetlar,
   1801    car ella los vol demostrar
   1802    so que·ls vol fer,
   1803    e com los fara tots tener
   1804    per folls e badochs.

   1805    E quant vengue a cap de pochs,
   1806    lo vespre·n ve;
   1807    e quascu d’ells per dit se te
   1808    que ’l monastir
   1809    vinguen, cuydant se que dormir
   1810    puixen ab la monja.

   1811    E veus hi primer lo canonja,
   1812    qui es muntat
   1813    ab una scala sobr’un terrat,
   1814    sols en camisa;
   1815    e nevava ’b mortal brisa,
   1816    ab gran ventpluig.
   1817    Aquest temps es ple de anuig
   1818    a totes gents;
   1819    lo canonge tremolech forments
   1820    per gran fredor,
   1821    qu’ab les dents feya tal remor,
   1822    semblech segonya.
   1823    Lo mesqui feya sa ponya
   1824    no fos sentit.

   1825    Lo cavaller se tench per dit
   1826    fos veritat
   1827    so que la monja li hac dat
   1828    per entenent,
   1829    hi ell ne ve cuytadament,
   1830    va·s despullar,
   1831    en l’aygua se n’ana entrar
   1832    tro les mamelles,
   1833    esperant bones novelles
   1834    que cuyd’aver,
   1835    car pensave s’haver plaer
   1836    e haura dan,
   1837    e no·m pens que de tot un an
   1838    faça son pro.

   1839    Fra Bernat pres un capero
   1840    folrat d’anyins,
   1841    e calcech se uns borzaguins,
   1842    e va·m cridar
   1843    que yo·l vulla acompanyar
   1844    al monastir.
   1845    La gramalla s’ana vestir;
   1846    abduy anam a cabal.
   1847    La portera obri·l portal,
   1848    anam entrar,
   1849    e comenjam nos ne pujar
   1850    al dormidor,
   1851    gint e suau, sens fer temor
   1852    e sens brugits,
   1853    per ço que no fossem. sentits
   1854    en nostr’anar.
   1855    Frare Bernat anech donar
   1856    gran colp d’un banch,
   1857    si que d’una cama fonch ranch,
   1858    dech li dolor.
   1859    La monja pres lo framenor,
   1860    mes lo ’n sa cambra
   1861    qu’era pus odorant que ambra
   1862    ne nulls perfums,
   1863    e fon tota plena de lums
   1864    per nostr’entrar.
   1865    Fra Bernat me ana signar
   1866    que no y entras,
   1867    pregant me degues guardar
   1868    molt be la porta.
   1869    La monja fra Bernat conforta
   1870    e l’acull be,
   1871    e dona li confits a ple
   1872    e malvesia,
   1873    e feu li una gran falsia
   1874    d’un letovari,
   1875    qui li regira son armari
   1876    per esmirlar
   1877    que l’anima cuyda lançar
   1878    de part detras.
   1879    La monja li posa ’l coll son braç,
   1880    anech li dir
   1881    que·l confit fa be percudir
   1882    mes de poder.
   1883    Fra Bernat volguera jaser
   1884    e contornar;
   1885    anech se tot nuu despullar
   1886    per fer la luyta;
   1887    mas lo ventre li dech tal cuyta
   1888    e tal dolor,
   1889    que hach exir del dormidor
   1890    ultra son grat.

   1891    E yo, qui viu lo joch desbaratat
   1892    sens reparar,
   1893    car la monja volch ja tancar
   1894    la porta ’b balda,
   1895    eu la retengui per la falda,
   1896    vaig me n’entrar,
   1897    e comence la d’abraçar
   1898    estretament.
   1899    E no us pensets fes continent
   1900    li sabes greu,
   1901    ans m’aculli com home seu
   1902    e va·m baysar.
   1903    E yo li vaig tantost saltar
   1904    sus lo paner,
   1905    contornant li lo seu broquer
   1906    ab gran estochs.

   1907    Frare Bernat feu de sos jochs
   1908    pel dormidor,
   1909    que·l ventre li dava dolor,
   1910    cuydech morir.
   1911    Les monges lo varen sentir,
   1912    son se levades,
   1913    e donen de grans bastonades
   1914    a fra Bernat,
   1915    qui sembla que fos gat mullat,
   1916    axi saltava,
   1917    car amunt hi avall anava
   1918    com hom perdut,
   1919    e tench se fort per dessabut,
   1920    no sab que·s faça.
   1921    La portera li dech ab la maça
   1922    per los ronyons,
   1923    totes li daven ab bastons
   1924    sus l’asquena;
   1925    lo mesqui estech en pena,
   1926    tench se per morts,
   1927    comencech l’offici de morts,
   1928    gita gran crit,
   1929    si que parech que l’espirit
   1930    l’exis del cos.
   1931    Dix altes veus oracios
   1932    cridant merce,
   1933    e dix: «Parce mihi Domine,
   1934    car finat es,
   1935    frare Bernat, lo teu proces
   1936    sens reparar».

   1937    Una monja l’anech trencar
   1938    per mig lo bras;
   1939    frare Bernat, desert e las,
   1940    va ensutzar
   1941    les monges ab son esmirlar;
   1942    tan luny tirech,
   1943    car tan gran esquitxar ne fech
   1944    com esparver.
   1945    Frare Bernat feu son poder
   1946    pogues fugir,
   1947    va per una finestr’axir,
   1948    ana saltar
   1949    en l’aygua, on la monja fa star
   1950    lo cavaller;
   1951    davall caygue, mal son voler,
   1952    cuyda negar.

   1953    Lo cavaller se va espantar
   1954    per lo brogit,
   1955    cuydant que algun spirit
   1956    li fos vengut.
   1957    Frare Bernat estech tot mut,
   1958    no poch parlar;
   1959    lo cavaller va conjurar
   1960    lo framenor,
   1961    e conjura·l pel Salvador
   1962    perpetual,
   1963    si era cosa racional
   1964    o algun diable.
   1965    Lo frara ’b veu spantable
   1966    ana parlar,
   1967    e dix que era, sens dubtar,
   1968    hom que Deus ha fayt,
   1969    e compta li tot lo aguayt
   1970    e la falsia
   1971    que la monja fet havia,
   1972    e·l nom d’ella.
   1973    Mortal guerra s’aparella,
   1974    ab gran brogit;
   1975    lo cavaller se te per dit
   1976    que·l framenor
   1977    li ha feta tal desonor;
   1978    va l’abraçar,
   1979    e comença li de donar
   1980    grans colps de puny;
   1981    los colps se sentien de luny
   1982    e lo gran crit.
   1983    Es eu stigui en lo lit
   1984    besant la monja.

   1985    A cap de poch veus lo canonja
   1986    qui stava ’l terrat;
   1987    les monges l’agueren trobat,
   1988    volgueren l’aucir,
   1989    començaren li de percudir
   1990    ab grans bastons,
   1991    si que no li valien raons
   1992    ni son bon dret.
   1993    Leu li feren passar lo fret,
   1994    tant l’an quascat,
   1995    e si no fos tantost saltat,
   1996    pens l’agren mort,
   1997    car les monges no y garden tort,
   1998    dret ni envers.

   1999    Lo canonge·n vench de travers,
   2000    dech de costat
   2001    dins l’aygua, on es lo debat
   2002    del cavaller,
   2003    qui volch negar de son poder
   2004    a fra Bernat.
   2005    Quant lo canonge·s fo levat
   2006    e viu lo frara,
   2007    ja no li volch fer bona cara,
   2008    ans es fort brau,
   2009    e diu que no vol tenir pau
   2010    ne seguretat;
   2011    offer si meteix de bon grat
   2012    al cavaller,
   2013    que li aydara de gran plaer
   2014    contra·l traydor.
   2015    Ladonchs prenen lo framenor,
   2016    qui cridant desia:
   2017    «Bon amich Francesch de la Via,
   2018    vine m’aydar!»
   2019    E yo no·m volguera levar
   2020    si·l mon peris,
   2021    car yo stava en paradis,
   2022    nuts ab la monja.

   2023    Abtant s’acordan lo canonja
   2024    e·l cavaller,
   2025    abduy ensemps de cor enter,
   2026    e han tractat
   2027    que fra Bernat sia negat,
   2028    sens haver merce.
   2029    Lo framenor ho senti be,
   2030    va·ls escapar,
   2031    e verets los per vil’anar,
   2032    per un carrer
   2033    on encontraren lo veguer,
   2034    qui·ls se·n mena;
   2035    tots tres los mes en cadena
   2036    fins l’endema,
   2037    que quascu per sos amichs envia.
   2038    Isqueren de continent;
   2039    fra Bernat no hach null parent
   2040    qui li aydas,
   2041    ne fon curat del colp del bras
   2042    que hach trencat,
   2043    que cuyda caure en peccat
   2044    de desperança;
   2045    no troba qui li fes fermança
   2046    de la preso.
   2047    Lo veguer, molt brau e fallo
   2048    va condemnar
   2049    a fra Bernat que degues star
   2050    en lo costell,
   2051    e que li untassen la pell
   2052    ab molta mel.
   2053    Lo frar’alsa los ulls al cel,
   2054    complanyent se,
   2055    dix: «Quare de vulua eduxisti me?
   2056    ja no fos nat!
   2057    que per tostemps so ahontat
   2058    e envergonyit,
   2059    que·m faran huy tan gran despit
   2060    davant la gent».
   2061    Un saig lo pres de continent
   2062    e va li ligar
   2063    les mans, e fortment stacar
   2064    alt al costell.
   2065    Verets venir un gran tropell
   2066    de abelles,
   2067    qui·l fiblaven a maravelles
   2068    de totes parts.
   2069    Aqui estech fins al dimarts
   2070    apres dinar,
   2071    que va corona allegar,
   2072    e fo remes.
   2073    Açi fina son proces
   2074    de fra Bernat.
   2075    Es eu stigui amagat
   2076    al monastir
   2077    de la monja, qui·m feu servir
   2078    egual d’un rey,
   2079    e home del mon yo no crey
   2080    fos tan pagat,
   2081    que·ls altres havien caçat
   2082    so qu’eu hay pres,
   2083    e quascu havia despes
   2084    de son argent,
   2085    e a mi no costa nient,
   2086    mas bona cura,
   2087    qu’eu aconsegui la ventura
   2088    que no cuydava,
   2089    car quascu dels tres se pensava
   2090    ab ella dormir.
   2091    De la monja·m covench partir,
   2092    prengui comiat;
   2093    moltes veus ella m’ha pregat
   2094    que y torn sovint.
   2095    Ani me·n cavalcant tot gint
   2096    vers Gerona.

 

 

 

Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 311.

 

Incipitario di Francesc de la Via
Indice degli autori

Rialc