Francesc de la Via
1 Lay quant los gats van en amor,
2 cridant e faent gran remor
3 per los taulats,
4 que par sien endiablats,
5 tant son cale[nts],
6 afferrant ab [ungl]es e dents
7 los l[urs] se[mblant]s
8 per lo tem[ps] [qui es] brau e frisants,
9 qui ’s ho[meyer]
10 aço fo ’n lo [me]s de janer
11 qui es mal [e] brau.
12 Par me que ab ell no han pau
13 los mal vestits,
14 ans los fa guerra e despits
15 de son poder.
16 Aquest es lo mes qu’a nom, per ver,
17 d’anamorats;
18 ladonchs son tapats molts forats
19 e descusits,
20 e veu hom sobre banchs e lits
21 espolsar basts,
22 e menar anques e costats
23 de gran vigor,
24 e mastegar de gran sabor
25 per lamborrar,
26 e los ulls en blanch girar
27 mordent lambrots
28 e los genetius a grans colps
29 batre la porta;
30 aquest mes nodreix e conforta
31 los jovence[ls]
32 e atterra los [hom]ens vells
33 e·ls fa desfic[i]
34 no podent usar l’o[fici]
35 del c[. . .]ar.
36 Un mati ane cava[lca]r
37 per mos affers,
38 menant ab mi dos escuders
39 per mon servir,
40 es eu vaig mon cami tenir
41 per un boscatge,
42 on no senti ausell salvatge
43 menar solats,
44 que·ls arbres eran despullats
45 de lur verdor,
46 que no y hac ni fulla ni flor,
47 mas neu e glas;
48 puys lo vent, qui·m dava detras
49 e per la cara,
50 si que mal temps mon cos empara
51 ab lamps e trons,
52 tant, que per dir oradons
53 fuy tost cansats.
54 Mentre anava, sapiats,
55 ab tal fredor,
56 eu viu venir un framenor
57 fort ben tallat,
58 e portant son habit trossat,
59 e·l breviari
60 tras penjant, com a cossari;
61 e vench s[olet],
62 cantant ab so plasent e net,
63 e s’alegran.
64 E era festa de cap d’an,
65 jorn de ninou,
66 que·l dia creix un pas de bou.
67 Ab tant calla
68 quant fo prop me, ell s’atura,
69 va·m saludar.
70 jo li vaig les saluts tornar,
71 e demane
72 a on va ell, ne de on ve,
73 e de on es.
74 Es ell, sens fer me lonch proces,
75 dix enaxi:
76 «Lay del comtat de Benexi
77 soy naturals,
78 e hay passat affanys e mals
79 en est regnat;
80 ara vaig me n’a Sant Cugat,
81 veure Marta,
82 que dien que porta una carta
83 de perdonança».
84 «Frare, si Deu vos do honrança,
85 com havets nom?»
86 «Frare Bernat m’apella hom
87 de Vin[cle]ra».
88 «Frare, hom de bona manera
89 par que siats;
90 eu vos deman si dejunats
91 moltes vets l’an».
92 «Amich, si m’ajut Sant Iohan,
93 sino les nits
94 no dejun, car mos spirits
95 no u poden comportar;
96 ans me vull de mati dinar,
97 e, si no u fas,
98 tot lo jorn vaig desert e las;
99 no fas mon pro».
100 «Ja tenits color de capo
101 ab bona pell,
102 e puys mostrats cara d’anyell
103 e d’om suau».
104 «Senyer, prech vos no·m detengau,
105 que·l vespre·n ve».
106 «Frare, digats, per vostra fe,
107 de qual monestir
108 sots vos, e com se fa dir?
109 No·l me celets».
110 «Senyer, pus saber ho volets,
111 no us sera secret;
112 frare so de Sant Balluguet
113 d’Evall Empeny.
114 Aquest sant, per son noble seny
115 fou coronat
116 en paradis, e collocat
117 entre los sants;
118 aquest fa miracles molt grans,
119 que lay on fer
120 no y pot curar nengun barber
121 ni nengun metge.
122 Qui aço no creu es heretge
123 e hom badoch,
124 car la on fer ab son estoch,
125 no y val metgia,
126 ne tot l’art de cirurgia
127 no y pot clausir.
128 Aquest sant soffer tot jorn martir
129 pels companyos
130 e·ls fa valença e socos
131 aytant com pot,
132 que·ls pusca amenar al loch
133 on sovent entra;
134 mas, quant lo beneyt sant es dentra,
135 sos companyos
136 lexan lo dit sant glorios
137 del tot solet,
138 e ell roman dins, tot destret,
139 faent gran dol,
140 per ço com la preso li tol
141 sos bons amichs,
142 e per congoixa e destrichs
143 ve en suor,
144 e aquest beneyt senyor
145 puys fortment plora,
146 per despler que ’n ell demora
147 e per l’affany
148 Aquest sant ha cinch festes l’any
149 e son manades;
150 lay van viudes e maridades,
151 encara poncelles,
152 per veser les maravelles
153 que lay se fan.
154 Moltes n’i ha que de tot l’an
155 no·n volen moure;
156 algu de nos no·ls gosa noure
157 de nulla cosa,
158 ans la te quascu com [e]sposa
159 dins en sa cambra,
160 e mostran los de pastar ambra
161 alexandri.
162 E puys, quant l’any es en la fi
163 e es complits,
164 alli venen tots lurs marits
165 ab presenta[ll]es,
166 ab gran joya e rialles
167 e gran delit.
168 Nosaltres fem los bell convit
169 e gran festa,
170 e quant la vianda es presta
171 e son dinats,
172 ladonchs quascu dels mullerats
173 pren sa muller,
174 e fa la guardar a l’almoyner
175 si es prenyada;
176 o, si s’es despuys affollada,
177 qu’ell no l’a vista,
178 e si la seu cara es trista,
179 descolorada,
180 quant l’almoyner l’a regardada
181 e no es prenys,
182 lo marit, ple de mals endenys,
183 trist e marrit,
184 es quaix confus e envergonyit
185 per desplaser,
186 per ço com la sua muller
187 no es estruga,
188 ans li par ques fort fexuga
189 per concebre;
190 e, per son gay cors apercebre,
191 vol lo marit
192 que la muller, dia e nit,
193 no·s partesca
194 del monestir, ans lay servesca
195 Sant Balluguet,
196 car aquest es sant qui promet
197 de dar infans.
198 La dona sta aqui tants ans
199 fins qu’es prenyada.
200 Ladonchs se·n torna la bergada
201 ab lurs mullers,
202 pus han complits los affers
203 e lur delit.
204 Ara podets haver ausit
205 lo monastir
206 d’on eu suy, e com se fa dir
207 e·ls bons costums,
208 car aço es claror e lums
209 de santedat;
210 car si algun hom mullerat
211 no ha infants,
212 nosaltres ab los nostros sants
213 los ne fem dar,
214 e tots ans ne fem emprenyar
215 trop mes de mil;
216 veus aci lo nostre estil
217 e la costuma.
218 Les donas que y van no han suma
219 per romiatge:
220 dones d’onor, e de paratge,
221 e d’alt stament,
222 de sol ixent a sol ponent
223 venen tot dia
224 per visitar la romeria
225 del nostre sant.
226 Ara us hay dit, a mon semblant,
227 aço que us plau».
228 «Grans merces a vos fau,
229 fra Bernat, del bon sermo;
230 car ab molt gran devocio
231 l’ay escoltat
232 e jur vos per cell qui m’ha format,
233 si en monastir
234 hagues entrar per Deu servir,
235 qu’en lo vostra
236 me donara, que fort demostra
237 gran santedat».
238 «Senyer, a Deu siau comanat,
239 qu’eu hay a fer,
240 que tinch anar al monaster
241 lo d’Avall Jau,
242 on ha monges prou e assau
243 bones le belles,
244 e acullen per maravelles
245 gent estrangera.
246 Ha n’i una molt falaguera,
247 ab cors isnell,
248 e pens me be que son par d’ell
249 no·s pot trobar,
250 e son bell cors crech no ha par
251 en aquest mon.
252 Aquesta monja·m te en preson
253 e·m fa languir,
254 car tant l’am yo, que no u sce dir
255 ne dar entendre.
256 Si li plagues me volgues pendre
257 per servidor,
258 presara u mes que ser senyor
259 de tota França.
260 En ella floreix e s’avança
261 tota proesa,
262 humilitat e gentilesa
263 e bon capteny,
264 e raonar ab noble seny
265 qui l’anvirona;
266 esta mereix portar corona
267 sobre son cap;
268 aquesta val, hi pot, hi sab
269 a qui li plau,
270 e si li plagues que sots clau
271 ab ley dormis,
272 no ha tal goig en paradis
273 null confessor».
274 «Mal punt sots nat, en framenor!
275 E sots orat?»
276 «Senyer, l’om qui es enamorat
277 no ha bon seny,
278 car fin’amor tant me destreny,
279 que tot marsesch».
280 «Frare, no u manda Sant Francesch
281 en sa doctrina,
282 ans ab rayso nobla e fina,
283 vos da contrast,
284 e vol que quascu visca cast
285 e santament,
286 e vos par trencats scientment
287 la regla vostra».
288 «Senyer, Sant Johan nos mostra
289 e volch scriure,
290 que null hom sen peccat pot viure
291 en aquest mon,
292 car les creatures que y son
293 han a peccar;
294 puys, los filosofs van posar
295 en scriptura,
296 que ço de que·ns força natura
297 no es peccat,
298 es eu suy tant acostumat
299 de ventres batre,
300 que, dins dos jorns, vint-e-quatre
301 colps n’ay donats».
302 «Punyals que us firen pels costats,
303 en bacallar!
304 E com devets vos espolsar
305 un travesser!
306 Volrie us per correu e no cambrer,
307 si Deu me sal!»
308 «Senyer, si m’ajut Sant Marçal,
309 no y ha peccat;
310 que per [e]xalçar crestiandat
311 ho fay, per ver;
312 es eu treball de mon poder
313 per fer enfants,
314 e, quant morre, crech qu’entre·ls sants
315 serey pausat».
316 «Cert, frare, ans serets soterrat
317 dins en l’infern,
318 en lo loch desert hi estern
319 ab diables,
320 on haurets penes perdurables
321 enpertostemps;
322 e may vos no serets ensemps
323 veser la cara
324 resplandent, gloriosa, clara
325 del Salvador,
326 qui dona goig ab gran honor
327 als seus amichs,
328 e·ls fa en paradis tots richs
329 e benanants».
330 «Senyer, de vos soy fort dubtants
331 com me reptats,
332 e par me que vos no cregats
333 los mants de Deu,
334 mostrant en l’avangeli seu,
335 e diu aixi:
336 Crescite multiplicamini.
337 Adonchs, appar
338 que vos no volets observar
339 la Scriptura».
340 «Frayre, vos parlats ab figura
341 com lo Renart;
342 mas yo·m pens que en altra part
343 vendrets baldes;
344 si be us portats largues faldes
345 e gran corona,
346 mostrare us ab rayso bona
347 tot lo contrari,
348 e us dare dret exemplari
349 dels sants doctors
350 e dels solemnes glosadors
351 qui n’han tractat;
352 car Jesucrist ha ordenat
353 e vol que·s tenga,
354 que quascun lech sa muller prenga
355 e multiplich».
356 «Senyer, de vos yo moli estich
357 maravellats.
358 Que farem, si los mullerats
359 no han poder
360 de multiplicar e creixer
361 humanitat?
362 Perque nos cove de bon grat
363 fer adjutori,
364 car lo beneyt Sant Gregori
365 nos assinistre,
366 mes avent nostre ministre
367 qui·ns comanda
368 que façam ajuda granda
369 als qui l’an mester,
370 e romandrien sens hereter
371 molts qu’eu ne say,
372 qui per nos son lunyats d’esmay
373 e de tristor.
374 D’on mes val que, si sens lavor,
375 quascu moris;
376 car Deu me par que malais
377 antigament
378 creatura que nodriment
379 no dava ’n terra,
380 e·ls antichs davan gran guerra,
381 gitant del temple,
382 cells qui no eren del exemple
383 dels donants fruyt,
384 e eran vituperats per tuyt
385 e malmenats.
386 «Frare Bernat, par no cregats
387 la regla santa,
388 ne ço que l’Asglesia canta
389 e·ns ha mostrat;
390 car cert es que es gran peccat
391 semblant fena,
392 e·ls qui u fan ne passen pena
393 e·n son punits».
394 «Senyer, qui deja menja perdits
395 jau della ’n pluma;
396 e per haver daça gran suma
397 de plasers grans,
398 bon passar fa un poch d’afans
399 en Purgatori.
400 Digats, pus tenits consistori
401 d’esquivar mals:
402 quina cosa son peccats mortals,
403 per vostra fe?»
404 «Fra Bernat, lo Senyor qui·ns fe
405 nos volch mostrar
406 com se deu de peccats gardar
407 lo peccador
408 qui vol l’amor del Creador
409 aconseguir;
410 car luxuria·ns fa venir
411 jus en l’abisma,
412 e·ns fa lunyar del loch altisme
413 on ha repaus;
414 cest peccat: nos furta les claus
415 de nostra vida,
416 e·ns amena lay e·ns convida
417 ab lo dimoni,
418 qui ab son malvat strimoni
419 nos fa decaure.
420 Mas ab tal senyor havets raure
421 qui us entendra,
422 e, segons farets, satisfara
423 vostres labors».
424 «Senyer, prech vos que·ls junyidors
425 anets trompar,
426 e no·m mostrets de sermonar,
427 qu eu ne say pro,
428 que en l’estudi d’Avinyo
429 hay eu stat,
430 e vint-e-dos ans studiat
431 leys divinals.
432 Sabets que son peccats mortals
433 sens via torta?
434 Aquell qui ab dona morta
435 jau carnalment,
436 aquest tal pecca mortalment
437 e fora mida».
438 «Fra Bernat, hom de mala vida
439 par que siats,
440 car mala causa raysonats
441 e desonesta,
442 e no par gens sia honesta
443 a frare menor
444 car no deu parlar ab follor
445 ne dir viltats,
446 ans deu corregir los malvats
447 del mal que fan».
448 «Senyer, volets qu’eu vos esplan
449 aço que disets,
450 car tota ma rayso havets
451 fort scarnida?
452 Sabets quals son de mala vida
453 e males fades?
454 Cells qui mengen sardes salades
455 e ayga ’b pa;
456 mas eu suy hom qui visc tot pla
457 e·m pensi be.
458 Huy me recorda que·m dine
459 d’un gros capo,
460 que no·n menja pas mon companyo,
461 mas eu solet».
462 «O, fra Bernat, e com sots net
463 per empeltar!
464 Tambe us poria hom comanar
465 filla o muller!»
466 «Senyer, si us plats, fets me plaser
467 e tal servir,
468 que vingats lay al monastir,
469 lo d’Avall jau».
470 «Per ma fe, fra Bernat, que·m plau,
471 pus a vos plats.
472 Es gayre luny d’aci? Digats».
473 «Senyer, prop es.
474 Guardats lay, per aquell defes,
475 dret pel sender.
476 La trobarets lo monaster,
477 cell que tant val;
478 mostrar vos hay ma special
479 com es tam bella,
480 blanxa, graciosa, isnella,
481 ab cors gentil;
482 e sab be tenir lo dret stil
483 de saviesa,
484 e per sa gran gentilesa,
485 gint acullir;
486 a totes gents se fa grasir
487 per sa valor.
488 Mas prec vos no·m façats follor
489 ni traycio,
490 que·m tolguessets possesio».
491 «No us cal dubtar».
492 Adonchs, pensam de cavalcar
493 sens far demora;
494 e cavalcam prop d’un’ora,
495 ab gran fredor,
496 ensemps eu e lo framenor,
497 tostemps burlan·
498 E quant fom prop d’un’ayga gran,
499 vim un bell lochs
500 de qualques mil e tres cents focs,
501 on nos dreçam;
502 e quant lay fom, descavalcam,
503 pensam d’entrar,
504 es eu me·n vaig dret a l’altar
505 a pregar Deu.
506 E fra Bernat, cuytat e leu,
507 ab gran furor
508 anech gardar al parlador
509 sa special.
510 E fo semblant qu’ab un punyal
511 li hagues hom dat;
512 car ell viu seure al seu costat
513 un cavaller,
514 qui sa especial requer
515 que li do s’amor.
516 Al frayre pres mortal sudor,
517 cuydech morir;
518 es eu lo cuyte retenir
519 fregant los braces;
520 e diguerets que ab grans maces
521 hom lo feria,
522 car lo pols tam poch li batia
523 com si fos mort.
524 La monja stech ab gran deport
525 ab lo cavaller,
526 que no·s curech del desplaser
527 de fra Bernat;
528 e quant eu viu son cors delgat
529 e tan adorn,
530 fuy pus calent que si ’n un forn
531 fos eu pausats,
532 car ab sos esgarts biaxats
533 lansech tals darts,
534 que no·m defes enginy ne arts
535 que no·m faris
536 d’una dolçor, que ’n paradis
537 cuydey estar,
538 car eu pensi que deu passar
539 totes les belles.
540 Quant eu viu ses blanxes mamelles
541 sens cubertor,
542 may no viu falco ni estor
543 tam be debatre.
544 Dix lo frare: «Qui li pogues batre
545 lo seu broquer!
546 No·m pens que hagues despler
547 de tot l’estiu!»
548 «Fra Bernat, mes sou mort que viu;
549 a que u dizets?»
550 «Senyer, vos conexer podets
551 ma voluntat».
552 «Frare, fort suy maravellat
553 d’aquesta monja;
554 menys vos presa qu’un troç d’esponja,
555 segons que·m par,
556 car no us ha volgut saludar
557 ni dir paraula.
558 Tot vostre bufar par qu’es faula,
559 segons que vey».
560 «Senyer, totes dones, so crey,
561 par son horades;
562 e juguen a les cambiades
563 axi co·ls plau;
564 e porten l’om, aixi com fals dau,
565 al jugador».
566 «O frare! E be es gran dolor
567 e fort pena,
568 quant hom veu ço que semena
569 cullir altruy».
570 «Senyer, gran despler e anuy
571 hagui, per ver,
572 quant viu parlar lo cavaller
573 lay ab la dona».
574 «Prengam lo temps, qui axi·s condona,
575 que a fer cove».
576 «Senyer, digats, per vostra fe,
577 par vos bella?»
578 «Fra Bernat, dejus la gonella
579 la volguera mirar;
580 ladoncs sabera divisar
581 sa bellesa».
582 «Senyer, be feu gran peguesa
583 qui ’n monastir
584 la volch metre, per Deu servir;
585 e fo gran dans,
586 car mes valguera a fer infans,
587 a mon semblan.
588 E pens qu’ella maldits tot l’an
589 cel qui la y mes.
590 Senyer, crech eu seray d’uymes
591 ben millorat
592 del gran affany que n’hai passat
593 del cavaller,
594 que·m par que fa tot son poder
595 tolre·m la dona».
596 E quant vench, a cap d’estona,
597 a poch tardar,
598 lo frare·s pres a passejar
599 e hores dir;
600 a comença
601 ab gran suspir:
602 dixit dominus...
603 unes quaranta veus o pus,
604 que no dix als,
605 e regirech los salms vesprals
606 ab gran tristor.
607 Pero no·s part del mirador
608 la sua vista
609 mas dolorosament e trista
610 diu son offici,
611 car pren li dolor e desfici
612 del cavaller.
613 Es eu me n’ani costa faser
614 tras la trona,
615 si que·l cavaller ni la dona
616 no m’an sentit.
617 Lo cavaller ab gran delit
618 fa sa requesta,
619 ab humils dits e clina testa,
620 e diu axi:
621 «Senyora, yo us am de cor fi,
622 de gran amor;
623 los prechs del vostre servidor
624 vullats ausir,
625 car vostre so fins a morir,
626 axi com dey.
627 Que al mon no say comta ni rey
628 que no li plagues
629 pogues star vostre sotmes;
630 tanta d’onor,
631 gentilesa e gran valor
632 vos volch Deus dar,
633 que en lo mon vos fayt lausar
634 per la millor;
635 d’on, vos suplich que vostr’amor
636 me vullats dar,
637 e si no u fets, sens tot tardar
638 pendray la mort,
639 car vos sots tot mon deport
640 e mon desir,
641 e sol a vos am e vull servir.
642 Adonchs vullats
643 que per vos sia deliurats
644 de ma dolor,
645 prenent del vostre servidor,
646 tostemps leyal,
647 la requesta d’amor coral
648 qui us es offerta».
649 La monja, com savia y certa,
650 respos tot pla:
651 «Mossenyer, vostra rayso m’a
652 tota torbada,
653 e som fort maravellada
654 com me digues
655 que mes amors a vos dones;
656 que no u deig far,
657 car per Jesucrist a lausar
658 suy la venguda,
659 e en cest loch retenguda
660 per Ell servir.
661 Aquest am e vull obesir
662 e dar m’amor;
663 aquest hay pres per mon senyor
664 e per espos,
665 e faria gran traffios
666 qu’eu lo lexas;
667 aquest dona gauig e solag
668 e gran plaser:
669 e qui l’ama no pot haver
670 treball ni mal.
671 Donchs, mossenyer, vers mi no y cal
672 haver fiança,
673 ni encara sperança
674 de tal demanda,
675 car nostra regla no u comanda
676 ne far no u dey,
677 car eu trencaria la ley
678 de castedat,
679 e qui pert la virginitat
680 no la pot cobrar.
681 Doncs anats en altra part cercar
682 fer vostre pro,
683 perque, tot ras, vos dich de no.
684 Aço sapiats».
685 Lo cavaller, trist e irats,
686 cuydech morir;
687 e comencech ab gran suspir:
688 «Senyora cara,
689 morir me covendra sus ara
690 per vostr’amor,
691 pus no us plats que per servidor
692 me retengats;
693 car no hauray joy, ni solats,
694 ni alegria,
695 si donchs, per vostra cortesia,
696 no m’ajudats,
697 e, de mort que suy, vos fajats
698 que retorn viu».
699 «Mossenyer, volets perdre·l lexiu!
700 Anats a casa,
701 e fets lavar lo cap a l’asa;
702 passats la porta,
703 car mes amaria ser morta
704 que fer viltat;
705 e prech vos haja prou durat
706 vostra rayso».
707 Lo cavaller, trist e fallo
708 per desplaser,
709 va cridar un seu escuder;
710 de nom l’apella,
711 e parlaren a calç d’orella,
712 puys se n’ana
713 l’escuder, e tantost torna
714 a poch tardar.
715 Ell venguech e ana portar
716 dins un drap de li
717 una copa tota d’aur fi
718 embolicada,
719 e crech l’aguessen obrada
720 lay en Paris;
721 e puys hac mes cinch cents floris
722 dins en la copa.
723 «Tost se pendra foch a l’astopa!»,
724 dix fra Bernat,
725 qui stech quaix desesperat
726 e ple d’anuy.
727 La monja no mostra arguy
728 quant viu l’argent,
729 ans feu gran aculliment
730 al cavaller,
731 qui comença, com de primer,
732 a requerir.
733 La monja·s feu un poch tenir
734 e·s fech pregar,
735 mas l’aur la feu fort escalfar
736 fora mida;
737 el cavaller la convida
738 que sia seu,
739 e que li placia que ’n breu
740 li do s’amor,
741 e que prenga del servidor
742 lo dit present.
743 La monja par qu’ella consent
744 a la demanda,
745 e dix ab paraula blanda:
746 «Monsenyor car,
747 gran por a mi fa lo parlar
748 de males gents,
749 que no diguen a mos parents
750 qu’eu am a vos;
751 aquest cas es fort perillos
752 e redubtan,
753 car, si m’ajut Sant Johan,
754 jo us vull gran be,
755 e en breu temps yo complire
756 vostres plasers».
757 La monj’ach la copa e·ls diners
758 de continent,
759 e promet de complir fermament
760 al cavaller
761 tot lo que li vinga de pler.
762 Abtant se·n vay
763 lo cavaller, jausent e gay,
764 e yo me·n torne
765 a frare Bernat, que trobe
766 tot esbahit,
767 dient: «De torrente in via bibit
768 propter ea».
769 «O, fra Bernat! e durara
770 vostre legir?
771 Dues hores ha, sens fallir,
772 que us he jaquit,
773 e encara no havets legit
774 de tot un psam».
775 «Senyer, diriets que ab un am
776 me tira·l cor
777 la monja que al parlador
778 havets vista».
779 «Si m’ajut Sant Johan Batista,
780 frare Bernat,
781 tot vostre joch es barrejat,
782 segons que·m par;
783 car lo cavaller deu tornar
784 aci dema,
785 car la monja li dech la ma
786 e li promes,
787 com tench la copa e·ls dines,
788 far sos demans».
789 Fra Bernat se torcech les mans
790 de gran dolor;
791 e, gardant alt al mirador,
792 viu un canonja
793 qui parlech ab la dita monja
794 secretaments.
795 Frare Bernat cruxi les dents,
796 car li es greu,
797 e dix: «Aço la vinya de Deu
798 par que sera!»
799 E si eu no·l tengues per la ma,
800 pens haguera mort
801 lo canonge, qui ab gran deport
802 cuydava star.
803 Mas eu lo fiu abonançar
804 de sa follia;
805 pero ab sa malanconia
806 anech gastar,
807 e comencech ab dents trencar
808 les vestidures.
809 Eu digui: «Frare, horadures
810 par que façats!
811 car tota la roba esquingats,
812 com rabios».
813 Ladonchs me dix oracios
814 de tempestat.
815 Eu cuyde fos tornat horat
816 e vau li dir:
817 «Frare, per foll vos fets tenir
818 e de poch seny».
819 «Senyer, tristor tant me destreny
820 e m’acora,
821 que de tot mon bon seny so fora
822 e de rayso;
823 e aço per la gran trayso
824 qui m’es tractada,
825 car la monja vol dar soldada
826 a tots quants veu».
827 «Frare, certes, eu creu
828 que vos cuydats
829 sobrar de seny tots los passats;
830 car Salamo,
831 rey Daviu, Adam e Samso
832 foren ligats
833 e tots per dones enganats;
834 aço sabets clar.
835 Deman vos: qui·s pora gardar
836 de lurs engans?»
837 «Senyer, ella·m feya semblans
838 de bon’amor,
839 e·m promes que per aymador
840 me retendria;
841 e de present, quant eu venia
842 al monastir,
843 ella·m venia acullir
844 molt francament;
845 e ara·m mostra e fay pervent
846 que no·m coneix,
847 ans, quant me veu, lay m’escarnex
848 e·m fa susany,
849 e acull qualsevol estrany
850 mils que no me».
851 «Fra Bernat, la regla que te
852 no vol ni mostra
853 que sia mes d’altri que vostra,
854 mas, per sa honor,
855 mostra a tots bona amor
856 e continent;
857 e per ço fa aculliment
858 a totes gents,
859 axi ’ls estranys com alsparents,
860 per sa bondat;
861 e d’aço no siats despagat
862 ne us donets mal,
863 car no·m trauriets lo cabal
864 de vostra vida
865 car los cove soltar la brida
866 que axi·ls plau.
867 E vos qui cuydats tan car ab clau
868 lur voluntat?
869 Gran faix vos havets carregat
870 si u volets far,
871 car, no·n poriets acabar
872 ço que us pensats.
873 E, si los qui son mullerats
874 han prou que fer,
875 que pusquen gardar lur muller
876 que no·ls engan,
877 e l’angan que fer los volran
878 los faran veure,
879 e puys evidentment creure
880 que no es axi,
881 per fol vos tinch e per mesqui
882 dels pensaments,
883 e ja cuydats pendre ab dents,
884 ço·m par la luna».
885 «Senyer, no us preu una pruna
886 ço qu’avets dit;
887 car si m’ajut lo Sant Spirit,
888 ella ’s fort falsa.
889 Qui d’ella ’s vist, no se·n calça;
890 car sapiats
891 que, mig an ha, eu no y suy stats;
892 ha m desconegut;
893 e yo m pens qu’altre y es vengut
894 qui·n fa sa guisa.
895 Si mal foch li crem la camisa,
896 car trop son males!
897 Qu’om los bates lo ventr’ab pales,
898 e los costats!»
899 «Fra Bernat, vos diets gran[s] viltats,
900 car diets mal
901 de ço que en lo mon mes val
902 e es presat;
903 car per dones fon restaurat
904 l’uman linatge,
905 qu’era sotmes al servatge
906 perpetual;
907 per ço volch lo Rey eternal
908 çay davallar,
909 e dins una Verge intrar
910 e·ns fer valença,
911 per que·ls deu hom fer reverença
912 e dar honor.
913 Perque us prech no façats follor
914 ne maldigats,
915 que ’n tot loch ne seriets jutjats
916 per malestruch».
917 «Per Deu, senyer, fort sots fexuc,
918 a mon semblans;
919 e prech vos qu’als vostres infans
920 anets mostrar;
921 car de dones, vos dich tot clar,
922 no·n diray be,
923 car no·l m’an fet ni yo lo y sce;
924 fira les lam!
925 Car Eva feu peccar Adam,
926 menjant del fruyt,
927 perque forem condemnats tuyt
928 a gran dolor;
929 car dones han mesa ’n tristor
930 nostra natura,
931 axi u mostra Santa Scriptura
932 en moltes parts,
933 qu’ab lurs falsos engans e arts
934 molts ne son morts,
935 e moltes guerres e discorts
936 ne son partides.
937 Comtar vos n’ia infinides,
938 si yo·m volia.
939 Si una bona, cent milia
940 n’i ha de vils.
941 E no les lavarien rils
942 de lur viltat;
943 tant es l’engan e lo barat
944 que saben far».
945 «Frare Bernat, a barallar
946 nos covendra;
947 e pens que mal vos en pendra,
948 si no callats,
949 car les dones nos han portats
950 e tots nodrits,
951 per que no·ls deu hom fer despits;
952 ni·n malparlets,
953 si mon amich estar volets,
954 que no y trob pler;
955 si no, covendra·m fer vos despler
956 si gayre dura,
957 car tota humana natura
958 las deu amar,
959 servir e tots plasers far,
960 e dar honor.
961 Prech vos que·n parlets ab sabor
962 e anem clar».
963 «Senyor meu, segons que·m par,
964 ja·m menaçats
965 quant eu gos dir les malvestats
966 que dones fan.
967 Cuydats me spaordir parlan
968 ab vostre dit?
969 Ans m’auriets mort que spordit,
970 pel nom de Deu,
971 que ans me faria jueu,
972 que·n digues be.
973 Tothom es foll qui les mante
974 e·ls va detras;
975 per elles vaig desert e las
976 e tot confus,
977 e ja no las presi un fus,
978 que trop son males,
979 e donen de falses bales
980 comunament;
981 e, si us haguessen fet dolent,
982 axi com me,
983 no·m pensi que·n diguessets be
984 com fets ara,
985 ans los falsariets la cara,
986 si com yo fas».
987 «Frare, fire us colp de matras
988 enmig del front!
989 E ja·m volets fer en un pont
990 del cel paella?
991 Anats als infants de mamella
992 dir tals paraules,
993 car tot vostre parlar son faules
994 e malvestats;
995 car per dones sots pus torbats
996 que hom qu’anch vis,
997 car tot lo vostre paradis
998 e vostre repaus
999 es quant podets star enclaus
1000 en algun loch
1001 on haja dones, fent tal joch
1002 ab vostra maça,
1003 que par sia forment en plaça
1004 a dos e mig;
1005 e ara sab vos greu qui us lig
1006 vostres viltats.
1007 E estich fort maravellats
1008 que·n diets mal;
1009 merexeriets que ’n un pal
1010 hom vos posas,
1011 e tota dona que us tiras
1012 una pedrada,
1013 tant, fins haguessets squinçada
1014 la vostra pell».
1015 «Senyer, de tal jutge m’apell
1016 e no y consent
1017 en aqueix vostre jutjament,
1018 per veritat».
1019 «Donchs, frare, haja prou durat
1020 vostra follia,
1021 e no digats pus vilania
1022 d’aqui avant».
1023 «Senyer, dich vos, al meu semblant,
1024 del poch que sce,
1025 que qui pren mal no pot dir be,
1026 per Sant Johan!
1027 que molt mal e molt affan
1028 lo m’an tractat.
1029 Un jorn, me recort fuy entrat
1030 en una casa,
1031 e·l marit ab una spasa
1032 volch me matar,
1033 e a mi covenguech saltar
1034 per un terrat
1035 d’un loch alt hi endiablat.
1036 Trenqui·m lo cap e la cara».
1037 «Donques, com anats encara
1038 com rabios?
1039 Certes, be merexeriets traycios
1040 e tot damnatge».
1041 «Senyer, fort me par salvatge
1042 que les bendiga,
1043 ne yo les preu una figa
1044 ne una glan,
1045 ans al diable les coman,
1046 que n’hagen part;
1047 que yo no·n vull ni part ni quart:
1048 totes son unes,
1049 e fan hom pescar les lunes
1050 ab un crivell;
1051 encar’ab fort petit simbell
1052 caure ’n laçol;
1053 puys fan tenir hom lo cresol
1054 al mig del dia».
1055 «Fra Bernat, gran descortesia
1056 par que digats,
1057 car totes dones diffamats
1058 ab vostra lengua».
1059 «Aixi·s fari com que me·n prenga,
1060 be·n puig morir,
1061 car si ara degues finir,
1062 no·n diria als».
1063 «Frare, vos sots home molt mals
1064 e d’avol mena;
1065 merexeriets portar pena
1066 del mal parlar».
1067 «Senyer, gran manega ha portar,
1068 per tots los sants,
1069 qui les lengues dels mals parlants
1070 volra tapar,
1071 e be·m poriets predicar
1072 d’aquests cent ans,
1073 que no·n mudaria mos talans
1074 ne m’antendença».
1075 «Frare, cert, eu hay cresença
1076 e voluntat
1077 qu’algun diable batejat
1078 vos ha nuyrit,
1079 car si dona us hagues parit,
1080 no·n maldiguerets,
1081 ans me pens que vos los ferets
1082 pler e honor,
1083 e no diguerets mal de lor,
1084 si com fets ara,
1085 car tambe y metets vostra mare
1086 en la ballada».
1087 «Foch que la hagues cremada,
1088 la vil putana!
1089 Tan beneyta crestiana
1090 qu’ella es stada!
1091 No·m sce si s’es castigada
1092 des que·n parti.
1093 Jo·m pens que fara mala fi
1094 o luny o prop,
1095 car li plau continuar trop
1096 l’avol carrera
1097 e·s passa sovent la granera
1098 per son tauler,
1099 que no y lexa mosques seser
1100 per nulla re·
1101 Ans a mi plauria be
1102 la feris massa,
1103 car molt li plau tenir la traça
1104 de deshonor;
1105 car yo so fill d’un preycador
1106 qui l’amprenya».
1107 «O, frare Bernat, mal vos sta.
1108 So podets dir?
1109 Car vos deuriets desmentir
1110 cells qui·n fan gesta».
1111 «Senyer, no seguesca vil cesta,
1112 e no u diran».
1113 «Frare, al diable us coman,
1114 que·n bateu roques».
1115 «E a vos que us donen ab moques
1116 per cap e cara.
1117 Per que mantenits ma mara
1118 e l’escusats?
1119 Cest canonge hic es mal intrats,
1120 si no se·n va».
1121 «Frare, ell vos donara la ma
1122 ab vostr’anveja».
1123 «De tals, vint a la correja
1124 me·n vull portar».
1125 «Frare, a ben bufar,
1126 que la lenya es verda!»
1127 «Senyer, que us fira colp d’esquerda
1128 qui us trench lo nas!»
1129 Ladoncs nos fom girats detras,
1130 vem lo canonge
1131 qui parlava ab la monja
1132 ab grans rialles;
1133 pero, a fi de rondalles,
1134 ell la requer
1135 suplicant, si li ve de pler,
1136 li do s’amor.
1137 La monja mostra gran furor
1138 e fonch irada,
1139 e·s tench fort per agreviada
1140 del capella,
1141 e volgue li dar ab la ma
1142 una musclada.
1143 Lo canonge l’ach girada
1144 en un moment,
1145 car li dona de continent
1146 grans medicines:
1147 bones cinch canes de Melines
1148 e cent florins.
1149 «Axo fa callar los mostins»,
1150 dix fra Bernat.
1151 La monja u prengue de bon grat,
1152 e dix: «Per ver,
1153 omne quod dat mihi pater
1154 ad me venit,
1155 et quod ad me venit
1156 non ejiciam foras».
1157 E puys ana posar lo bras
1158 sus en lo coll
1159 del canonge, qui no·s tench per foll,
1160 ans fon alegre,
1161 cuydant en un punt consegre
1162 ço que volia.
1163 La monja li fa cortesia
1164 e gran honor,
1165 e promet que li dara s’amor
1166 sens retardar,
1167 e que d’aço·s vulla gardar
1168 no la descobra.
1169 «Malt punt es nat l’ome pobra!»,
1170 dix fra Bernat,
1171 qui aparech endiablat
1172 per fallonia,
1173 car ell hach malanconia
1174 del capella,
1175 a qui la monja dech la ma
1176 fent gran festa,
1177 e que y venga en la cesta,
1178 haura plaser.
1179 Fra Bernat ab gran desplaser
1180 va vers la monja,
1181 mostrant mala cara al canonge
1182 e mal semblan;
1183 e dix: «En canonge truan,
1184 per Sant Francesch!
1185 Si altre jorn yo us aconseguesch
1186 en aquest loch,
1187 sapiats yo us fare tal joch
1188 e tal bugada . . . ».
1189 Lo canonge·l dech gran galtada
1190 sens pus dir,
1191 si que no li lexech closir
1192 ço que desia.
1193 Fra Bernat ab gran fellonia
1194 pres lo seu libre,
1195 qui parech pus calt qu’un vibre,
1196 alsech amont,
1197 al canonge dech gran colp al front,
1198 que·l mes per terra.
1199 «Ara ’s finida nostra guerra!»,
1200 dix fra Bernat.
1201 Lo canonge fonch tost levat
1202 ab molt gran cuyta,
1203 e pres fra Bernat a la luyta,
1204 de gran vigor.
1205 Ladonchs verets lo framenor
1206 e·l canonge,
1207 qui·s batien davant la monja.
1208 Del primer salt,
1209 lo canonge·s mostra pus alt
1210 e pus ardit,
1211 morde·l frare ab gran despit
1212 sus en l’orella.
1213 Fra Bernat arronça la cella,
1214 no li parech joch,
1215 ans volgue dar scach per roch
1216 al capella,
1217 qu’en un moment li mes la ma
1218 dins la braga,
1219 e dix: «Yo us dare la paga
1220 qu’avets guanyada».
1221 Dona li molt gran tirada
1222 al genetiu;
1223 e verets la monja que riu,
1224 fent gran joya,
1225 que parech que tota Savoya
1226 l’agues hom dada.
1227 Lo canonge dech gran punyada
1228 a fra Bernat,
1229 qui fon en la cara gastat
1230 e ple de sanch;
1231 lo frare hague pres un banch,
1232 e volch li dar;
1233 lo canonge·s mes tras l’altar,
1234 cuytat e leu,
1235 que no hach espines al peu
1236 fonch li mester
1237 que·l frare li fonch al derrer
1238 ab banch al coll;
1239 lo canonge, no com a moll,
1240 ab faristol exi detras;
1241 lo frare cuyta lo pas,
1242 volent li dar;
1243 lo canonge ana falsar
1244 aquesta parada,
1245 e dech li gran samarrada
1246 per los costats,
1247 e dix: «En cugot, aportats
1248 axo a casa!»
1249 Lo frare salta d’una grasa,
1250 e fonch sobrer,
1251 e dona li de gran poder
1252 sus lo batcoll;
1253 lo canonge l’ague tot moll
1254 e·l tench dejus;
1255 lo frare se tench per confus,
1256 e va·m cridar
1257 que yo li vengues ajudar
1258 de continent,
1259 que·l canonge·l bat mortalment
1260 e·l vol aucir.
1261 De continent eu li vaig dir:
1262 «O, fra Bernats!
1263 e vos qui tan brau vos mostrats
1264 en vostr’anveja,
1265 desiets que vint a la correja
1266 vos en portarets,
1267 e menassavets que li trencariets
1268 la esquena?
1269 Crech qu’ell vos fa portar pena
1270 del menassar;
1271 jo crech que vos cuydats menjar
1272 ab orb sopa;
1273 vostres mans par son d’estopa,
1274 a mon parer,
1275 e havets la lengua d’acer
1276 entre·ls coharts;
1277 crech no y valran les vostres arts,
1278 que no muyrats;
1279 e be us valra si us defensats
1280 fins a morir».
1281 Frare Bernat gita un gran suspir;
1282 gira·s vers me,
1283 dient: «Domine, adjuva me,
1284 per ta pietat;
1285 car ab diable·m so trobat
1286 qui·m vol aucir».
1287 La monja poguerets descosir,
1288 tan fort resia.
1289 Fra Bernat a ’ltes veus desia
1290 que·l vage aydar;
1291 e la monja m’anech signar
1292 que no l’aydas.
1293 E yo qui viu, si molt duras,
1294 que malanava,
1295 que·l frare en mal punt stava
1296 pres de morir,
1297 ladonchs los ane departir
1298 cuytadament.
1299 Mas lo canonge no y consent,
1300 ans es fort brau,
1301 e ja ell no vol fermar pau
1302 ab fra Bernat;
1303 es eu l’ay de ma part pregat
1304 vulla fermar.
1305 Lo canonge u va atorgar,
1306 de gran plaser,
1307 metent lo fet en mon poder
1308 qu’eu los avengues,
1309 pregant me que tantost prengues
1310 seguretat.
1311 E yo prengui a fra Bernat
1312 e·l fiu prometre
1313 que·l mal passat vulla remetre,
1314 sien amichs,
1315 e que no fara nulls despits
1316 al capella.
1317 Lo canonge tambe jura
1318 en mon poder
1319 que jamay no fara despler
1320 al framenor,
1321 ans li portara bon’amor
1322 sens mal tractar.
1323 Es eu los fiu abduy besar
1324 devant la monge.
1325 Ladonchs se n’ana·l canonge
1326 cuytadament,
1327 e la monja li fa esment
1328 que y torn dema.
1329 Lo canonge diu que u fara,
1330 va sse·n cuytat.
1331 Abtant se n’ana fra Bernat
1332 al parlador.
1333 La monja li mostra gran amor,
1334 donant la ma,
1335 dient: «Fra Bernat, com vos va?
1336 Havets pres dan?
1337 Car aquell canonge truan
1338 me feu gran glay».
1339 «Ay, Na Lebra, com sab a margay
1340 la vostra boca!
1341 Ben hay vist lo joch de la copa»,
1342 dix fra Bernat,
1343 e·l gran engan e lo barat
1344 que sabets far,
1345 car altre volets mes amar
1346 que no fets me
1347 que ha deu anys que yo us vull be
1348 e us he amada.
1349 Es aquesta la bugada
1350 que sabets far?
1351 qu’ab un matras volets matar
1352 tres grans aucells,
1353 ab aquexos vostres simbells
1354 e tritxeria?»
1355 «Frare, no digats vilania
1356 ne·m desonrets,
1357 car ab vostra lengua·m metets
1358 mala fama.
1359 Ans m’agues trencada la cama,
1360 qu’eu enganas,
1361 ne faes dan, ne maltractas
1362 a home del mon,
1363 car dona de religion
1364 no deu amar
1365 sino solament Deu loar
1366 e viure casta».
1367 Dix fra Bernat: «A tot basta
1368 vostra procura,
1369 car fets anar en horadura
1370 clergues e lechs,
1371 puys, a la fi, tenen se per pechs
1372 e per deserts.
1373 Vostres engans son pus cuberts
1374 qu’un margallo,
1375 qu’en un jorn dats possessio
1376 a mes de mil
1377 e enfilats ne en un fil
1378 tots cuants ne venen;
1379 puys, a la fi, tots se tenen
1380 per enganats,
1381 quant senten l’engan e·ls barats
1382 que sabets far;
1383 e cove·ls ne despuys anar
1384 ab lo nas lonch,
1385 e gitats los detras un roc;
1386 perque me·n leix,
1387 que ab canasta sense peix
1388 me so trobat,
1389 de on me tinch per enganat
1390 e dich ma colpa.
1391 Encara·m tremola la polpa,
1392 quant n’oig parlar».
1393 Dix la monja: «No deu hom amar
1394 null framenor,
1395 agusti, ni predicador,
1396 ni de null orda;
1397 ans deu hom fer l’aurella sorda
1398 quant nos enqueren
1399 e si altra veu nos requeren,
1400 dar los comiat,
1401 car l’abadessa·ns ho ha manat
1402 sots obedença».
1403 Dix fra Bernat: «Gran consença
1404 havets cargada,
1405 e sots ne bon punt levada,
1406 si us pot durar.
1407 E no podets tambe amar
1408 un framenor,
1409 agusti o predicador,
1410 com lo cavaller,
1411 qui es tot jorn ab sa muller
1412 e no·n fretura?
1413 Mas nosaltres ab ferma cura
1414 tenim secret;
1415 e en aço fem gran pertret
1416 que no·s descobre.
1417 Mas no havets mester hom pobre
1418 ni mendicant,
1419 mas algun home benanant,
1420 qui us puixa dar.
1421 Mas lo cavaller sens tardar
1422 o ça, o la,
1423 en un punt ell descobrira
1424 vostres amos.
1425 Veus, donchs, quant es pus perillos
1426 lo cavaller,
1427 que no·l frare, que ab cor enter
1428 vos vol gardar,
1429 qu’ans se lexaria escorxar,
1430 que·n digues re».
1431 Dix la monja: «Auig que no cre!
1432 Sapiats, per ver,
1433 que mes val amar un cavaller
1434 que un framenor;
1435 que·l cavaller sab fer honor
1436 e gran servir,
1437 e si null hom ne vol mal dir,
1438 fer l’a dolent,
1439 e, posat que u sapia la gent,
1440 del cavaller,
1441 rebujaran fer li·n despler
1442 e no u diran
1443 tan leugerament com faran
1444 d’un framenor.
1445 Puys lo cavaller de valor
1446 ha tal poder,
1447 que·m pot donar de son haver
1448 e fer me rica,
1449 e vosaltres sots gent crica
1450 e de poch braç
1451 e tostemps portats lo cabaç
1452 tras l’asquena,
1453 e diets que vivits ab pena
1454 e ab affan.
1455 A totes gents vats demandan
1456 e res no dats,
1457 tostemps portau los punys tancats
1458 comunament,
1459 e, si algu us deman’argent,
1460 be sabets dir
1461 que dines no gosats tenir
1462 ni aportar,
1463 car Sant Francesch ho volch mostrar
1464 en sa doctrina.
1465 Mas quant hom vos dona asina
1466 de mal a far,
1467 appar que us en degats salvar;
1468 tant be us menats».
1469 Ladonchs anech dir fra Bernats
1470 tost a la monge:
1471 «Senyora, lo mal de canonge,
1472 aquell volets?
1473 Car per ell apar me havets
1474 tot oblidat».
1475 Dix la monja a fra Bernat:
1476 «Sabets per que?
1477 Tostemps me porta algun be,
1478 argent o drap;
1479 e vos no valets sols un nap,
1480 tant sots avar;
1481 james m’avets volgut res dar
1482 si co·l canonja».
1483 «Ara fiat vos en monja
1484 ni en son parlar,
1485 car tot ho fan per baratar,
1486 aço podem dir;
1487 car vos me soliets acullir
1488 en temps passat,
1489 mils que home que anch fos nat
1490 en aquest mon,
1491 faent me semblant jausion,
1492 de tot bon cor».
1493 Frare, yo us portava amor
1494 e us acullia
1495 per ço com per dit me tenia
1496 que, sens tardar,
1497 vos me deguessets aportar
1498 algun present.
1499 E prech vos no us doneu marriment
1500 si no us acull,
1501 car d’ara avant yo no us vull
1502 res demanar,
1503 car no us vull be ne menys amar.
1504 Via ’n mal guany!
1505 Car a tal frayrot no pertany
1506 que·l deg’amar.
1507 James m’avets volgut res dar
1508 que portas per vos».
1509 «Fra Bernat, irat e fellos,
1510 anech li dir:
1511 «Senyora, si tal acullir
1512 me volets far,
1513 jo meteix me vull degollar
1514 e dar la mort».
1515 La monja dix sens gran acort,
1516 estant en sus:
1517 «Sicut nos visitas, sic te colimus,
1518 per veritat;
1519 car si m’haguessets res portat,
1520 be us acullira,
1521 e graciosament vos servira
1522 de mon poder».
1523 Dix fra Bernat: «E quin barber
1524 per affaytar
1525 vos volriets, segons que·m par,
1526 que us donas paga?»
1527 Ladonchs mes mans a la braga,
1528 mostra li son rava.
1529 La monja·s mostra fort brava
1530 a fra Bernat,
1531 quant viu son matras ben format
1532 e stech drets,
1533 car n’ach un gran palm e tres dets,
1534 ab gran squena,
1535 si que·l clarejava la vena
1536 d’un tret de dart,
1537 que no y havia null embarch,
1538 drap ni cortines.
1539 «Han tal bech vostres gallines?
1540 dix fra Bernat;
1541 lo qual li offer de bon grat
1542 lo dit present,
1543 que stech arborat fermament,
1544 pus dur que ferra;
1545 les palles leva de terra
1546 per gran calor.
1547 La monge·s muda de color
1548 quant viu la birla,
1549 si que parech fos asmirla
1550 detras copada;
1551 fonch se ab vel emborraçada
1552 denant la vista,
1553 e no us pensets que fos trista,
1554 ans la viu riure.
1555 «Senyora dix, volets scriure
1556 ab cesta ploma?»
1557 «O·n bacallar! anats en Roma,
1558 fets vos absolre,
1559 car vedat sou, pus me voleu tolre
1560 ma castedat».
1561 «Senyora, als no ych he portat
1562 que us puixa dar;
1563 si mon do volets acceptar,
1564 fer me n’ets pler».
1565 «Frare, bon ca de carnicer
1566 qui y do de morra;
1567 car ja par que sia porra,
1568 tant l’avets fat».
1569 «Senyora, aquest tapa·l forat
1570 e·n trau la ronya.
1571 Fra Bernat feu tota sa ponya
1572 trencar la rexa».
1573 Dix la monja en si meteixa:
1574 «Jo us dare loch,
1575 e fer vos he un mortal joch
1576 per castigar,
1577 e·m pens que yo us fare passar
1578 vostra calor».
1579 La monja no mostra furor,
1580 ans es alegra,
1581 e acull ab cor entegra
1582 a fra Bernat,
1583 e moltes veus l’a ’monestat
1584 que y torn dema.
1585 E donant se abduy la ma,
1586 volch se n’anar
1587 car hora era de sopar,
1588 pren comiat.
1589 En aquell punt yo e fra Bernat
1590 pensam d’anar
1591 a l’hostal, per cor de sopar
1592 e de dormir,
1593 e quant la fom, no vem lusir
1594 ne lum ne foch.
1595 Fra Bernat volch matar lo coch,
1596 tant fonch fallo.
1597 Jo prengui un tros de basto
1598 per departir,
1599 lo coch li anech percudir
1600 ab un morter,
1601 si que per terra·l feu caser,
1602 estramortit.
1603 Lo coch se fonch de nos partit,
1604 es se n’anat,
1605 e yo digui a fra Bernat:
1606 «E deu durar
1607 que ab tots vos voleu barallar?
1608 Fets qu’ajam pau,
1609 e prech vos no us metats en frau.
1610 Anem sopar».
1611 Fra Bernat se n’ana colgar.
1612 Per fallonia
1613 e per sa gran malanconia
1614 no volch sopar,
1615 e yo comenci de menjar
1616 ab gran plaser.
1617 Quant hagui fet, ani vaser
1618 frare Bernat,
1619 que trobi que·s fo despullat
1620 e mes al lit.
1621 Abduy dormim de gran delit
1622 tro al jorn clar.
1623 Abtant nos pensam de levar
1624 per ausir missa;
1625 fra Bernat mortalment frissa,
1626 volch se dinar,
1627 car la nuyt passada no volch sopar,
1628 tant fon irat.
1629 Dinam nos yo e fra Bernat,
1630 e a poch tardar
1631 anam tot prest a visitar
1632 la dita monge,
1633 e ja y trobam lo canonge
1634 qui y fon primer.
1635 Puys vem venir lo cavaller,
1636 fort affanat,
1637 car la monja·ls havia dat
1638 als tres jornada;
1639 quascu·s pensa l’agues guanyada,
1640 e son ne luny.
1641 E fra Bernat encara gruny
1642 quant viu lo canonge·
1643 Ab tant vem venir la monge
1644 al parlador;
1645 saluda·ns tots de bonyamor,
1646 ab humiltat,
1647 e dix nos: «Yo us he recaptat
1648 ab l’abadessa
1649 e ab la nostra prioressa
1650 que us leix entrar;
1651 car mils nos porem raonar,
1652 e pus cubert».
1653 Ladonchs lo portal fon ubert
1654 e entram dins
1655 en un verger de gessemins
1656 e de murtres.
1657 La monja·ns fo tantost depres
1658 a recebir,
1659 e comença·ns tots acullir
1660 de hu en hu.
1661 «Tots n’anam en libre comu»,
1662 dix fra Bernat,
1663 qui volguera l’agues besat
1664 e mes en cetla.
1665 La monja dins son cor vetla
1666 com pora far
1667 qu’ella·ls puga entenent dar
1668 que tots los ama.
1669 «On est venguda tallar rama?»,
1670 dix fra Bernat.
1671 La monj’ach lo peu calcigat
1672 al cavaller,
1673 e ab son esguart falaguer
1674 anech signar
1675 al canonge, qui te per clar
1676 que·l joch fos seu;
1677 e puys ab fals enginy e leu
1678 ana tirar
1679 la roba e fort pecigar
1680 a fra Bernat,
1681 qui·s pensa que·l joch fos guanyat,
1682 tant ha bon cor,
1683 que no donara per null for
1684 la sua part.
1685 La monja ab son giny e art
1686 los fa contents,
1687 e verets los tots pus jausens
1688 que·l rocinyol;
1689 caure·ls feu tots en son laçol
1690 e dar del bech.
1691 La monja primer apartech
1692 lo cavaller,
1693 dient li si li ve de pler
1694 que ’n la vesprada
1695 hi venga, que cella jornada
1696 auran delit,
1697 e que l’acullira en son lit,
1698 sense dubtar;
1699 mas que ’n un ayga haura entrar,
1700 que jus passava
1701 de la cambra on posava
1702 la gaya dona;
1703 e quant vendra, cap d’estona,
1704 sense fallir,
1705 quant dormiran pel monastir,
1706 qu’ella obrira
1707 un forat per on entrara
1708 dormir ab ella,
1709 e que y venga·l toch de l’asquella
1710 d’oracio.
1711 E d’aço fa promissio
1712 sobr’un missal,
1713 car molt l’ama de cor leal,
1714 mes qu’om del mon.
1715 Lo cavaller fon molt jauson
1716 e molt pagat,
1717 car cuyda haver conquistat
1718 so que volia,
1719 e no conech punt la falsia
1720 que li vol far,
1721 car ella li fara tirar
1722 tost la pus curta;
1723 dech li un ramellet de murta,
1724 va l’abrajar,
1725 e molt sovent li fa membrar
1726 que·l vespre y venga,
1727 suplicant lo que d’aço tenga
1728 son cor secret.
1729 Lo gay cavaller li promet
1730 que sens fallir
1731 ab la monja vendra dormir
1732 pus que li plats.
1733 Abtant, d’ella pres comiats
1734 e ana sse·n.
1735 La monja de continen
1736 va apartar
1737 lo canonge, e li diu clar
1738 e ab pochs mots
1739 qu’ella a ell vol sobre tots,
1740 vol lo y mostrar,
1741 e que ’l vespre y vulla tornar,
1742 qu’ella·l metra
1743 en sa cambra e dormira
1744 en lo seu bras.
1745 Fra Bernat arronça lo nas
1746 quant viu lo canonja,
1747 qui parla molt ab la monja,
1748 car molt dura;
1749 e fra Bernat tostemps murmura,
1750 del capella,
1751 qui gay e alegre se n’ana,
1752 tenint se per dit
1753 que la monja·l metra en son lit
1754 en la vesprada.
1755 Abtant, la monja fonch tornada
1756 a fra Bernat,
1757 dient que ha gran voluntat
1758 ab ell dormir,
1759 e d’aço li fara gran servir
1760 si ho vol far;
1761 pregant lo que y torri prop sopar,
1762 quant sia nuyt.
1763 La monja dona loch a tuyt
1764 ab tal falsia,
1765 que l’un de l’altre no u sabia;
1766 e fra Bernat
1767 de present li ha demanat
1768 com pora far
1769 qu’al monastir puixa entrar;
1770 no y sab carrera.
1771 La monja y sab donar manera
1772 e maestria;
1773 dix que a les monges diria
1774 que mal ha ’l fetge;
1775 que vengues vestit com metge,
1776 pora entrar.
1777 Frare Bernat vereu ballar,
1778 tant goig havia,
1779 qu’en son cor per dit se tenia
1780 que·l fet fos clar.
1781 Adonchs nos en pensam d’anar,
1782 molt affanats,
1783 ensemps yo e frare Bernats,
1784 per a cercar
1785 gramalla, ab que pogues entrar
1786 al monastir.
1787 Un metge li·n feu gran servir,
1788 qui li·n prestech una
1789 de bon drap e color bruna.
1790 E·ll fonch pagat.
1791 La monja dix tot lo barat
1792 al monastir,
1793 com aqui devien venir
1794 los tres aymants,
1795 e com los ha fet bells semblans
1796 e dat jornada;
1797 quant vendra en la vesprada,
1798 que y vendran tuyt,
1799 la monja prega qu’en la nuyt
1800 vullen vetlar,
1801 car ella los vol demostrar
1802 so que·ls vol fer,
1803 e com los fara tots tener
1804 per folls e badochs.
1805 E quant vengue a cap de pochs,
1806 lo vespre·n ve;
1807 e quascu d’ells per dit se te
1808 que ’l monastir
1809 vinguen, cuydant se que dormir
1810 puixen ab la monja.
1811 E veus hi primer lo canonja,
1812 qui es muntat
1813 ab una scala sobr’un terrat,
1814 sols en camisa;
1815 e nevava ’b mortal brisa,
1816 ab gran ventpluig.
1817 Aquest temps es ple de anuig
1818 a totes gents;
1819 lo canonge tremolech forments
1820 per gran fredor,
1821 qu’ab les dents feya tal remor,
1822 semblech segonya.
1823 Lo mesqui feya sa ponya
1824 no fos sentit.
1825 Lo cavaller se tench per dit
1826 fos veritat
1827 so que la monja li hac dat
1828 per entenent,
1829 hi ell ne ve cuytadament,
1830 va·s despullar,
1831 en l’aygua se n’ana entrar
1832 tro les mamelles,
1833 esperant bones novelles
1834 que cuyd’aver,
1835 car pensave s’haver plaer
1836 e haura dan,
1837 e no·m pens que de tot un an
1838 faça son pro.
1839 Fra Bernat pres un capero
1840 folrat d’anyins,
1841 e calcech se uns borzaguins,
1842 e va·m cridar
1843 que yo·l vulla acompanyar
1844 al monastir.
1845 La gramalla s’ana vestir;
1846 abduy anam a cabal.
1847 La portera obri·l portal,
1848 anam entrar,
1849 e comenjam nos ne pujar
1850 al dormidor,
1851 gint e suau, sens fer temor
1852 e sens brugits,
1853 per ço que no fossem. sentits
1854 en nostr’anar.
1855 Frare Bernat anech donar
1856 gran colp d’un banch,
1857 si que d’una cama fonch ranch,
1858 dech li dolor.
1859 La monja pres lo framenor,
1860 mes lo ’n sa cambra
1861 qu’era pus odorant que ambra
1862 ne nulls perfums,
1863 e fon tota plena de lums
1864 per nostr’entrar.
1865 Fra Bernat me ana signar
1866 que no y entras,
1867 pregant me degues guardar
1868 molt be la porta.
1869 La monja fra Bernat conforta
1870 e l’acull be,
1871 e dona li confits a ple
1872 e malvesia,
1873 e feu li una gran falsia
1874 d’un letovari,
1875 qui li regira son armari
1876 per esmirlar
1877 que l’anima cuyda lançar
1878 de part detras.
1879 La monja li posa ’l coll son braç,
1880 anech li dir
1881 que·l confit fa be percudir
1882 mes de poder.
1883 Fra Bernat volguera jaser
1884 e contornar;
1885 anech se tot nuu despullar
1886 per fer la luyta;
1887 mas lo ventre li dech tal cuyta
1888 e tal dolor,
1889 que hach exir del dormidor
1890 ultra son grat.
1891 E yo, qui viu lo joch desbaratat
1892 sens reparar,
1893 car la monja volch ja tancar
1894 la porta ’b balda,
1895 eu la retengui per la falda,
1896 vaig me n’entrar,
1897 e comence la d’abraçar
1898 estretament.
1899 E no us pensets fes continent
1900 li sabes greu,
1901 ans m’aculli com home seu
1902 e va·m baysar.
1903 E yo li vaig tantost saltar
1904 sus lo paner,
1905 contornant li lo seu broquer
1906 ab gran estochs.
1907 Frare Bernat feu de sos jochs
1908 pel dormidor,
1909 que·l ventre li dava dolor,
1910 cuydech morir.
1911 Les monges lo varen sentir,
1912 son se levades,
1913 e donen de grans bastonades
1914 a fra Bernat,
1915 qui sembla que fos gat mullat,
1916 axi saltava,
1917 car amunt hi avall anava
1918 com hom perdut,
1919 e tench se fort per dessabut,
1920 no sab que·s faça.
1921 La portera li dech ab la maça
1922 per los ronyons,
1923 totes li daven ab bastons
1924 sus l’asquena;
1925 lo mesqui estech en pena,
1926 tench se per morts,
1927 comencech l’offici de morts,
1928 gita gran crit,
1929 si que parech que l’espirit
1930 l’exis del cos.
1931 Dix altes veus oracios
1932 cridant merce,
1933 e dix: «Parce mihi Domine,
1934 car finat es,
1935 frare Bernat, lo teu proces
1936 sens reparar».
1937 Una monja l’anech trencar
1938 per mig lo bras;
1939 frare Bernat, desert e las,
1940 va ensutzar
1941 les monges ab son esmirlar;
1942 tan luny tirech,
1943 car tan gran esquitxar ne fech
1944 com esparver.
1945 Frare Bernat feu son poder
1946 pogues fugir,
1947 va per una finestr’axir,
1948 ana saltar
1949 en l’aygua, on la monja fa star
1950 lo cavaller;
1951 davall caygue, mal son voler,
1952 cuyda negar.
1953 Lo cavaller se va espantar
1954 per lo brogit,
1955 cuydant que algun spirit
1956 li fos vengut.
1957 Frare Bernat estech tot mut,
1958 no poch parlar;
1959 lo cavaller va conjurar
1960 lo framenor,
1961 e conjura·l pel Salvador
1962 perpetual,
1963 si era cosa racional
1964 o algun diable.
1965 Lo frara ’b veu spantable
1966 ana parlar,
1967 e dix que era, sens dubtar,
1968 hom que Deus ha fayt,
1969 e compta li tot lo aguayt
1970 e la falsia
1971 que la monja fet havia,
1972 e·l nom d’ella.
1973 Mortal guerra s’aparella,
1974 ab gran brogit;
1975 lo cavaller se te per dit
1976 que·l framenor
1977 li ha feta tal desonor;
1978 va l’abraçar,
1979 e comença li de donar
1980 grans colps de puny;
1981 los colps se sentien de luny
1982 e lo gran crit.
1983 Es eu stigui en lo lit
1984 besant la monja.
1985 A cap de poch veus lo canonja
1986 qui stava ’l terrat;
1987 les monges l’agueren trobat,
1988 volgueren l’aucir,
1989 començaren li de percudir
1990 ab grans bastons,
1991 si que no li valien raons
1992 ni son bon dret.
1993 Leu li feren passar lo fret,
1994 tant l’an quascat,
1995 e si no fos tantost saltat,
1996 pens l’agren mort,
1997 car les monges no y garden tort,
1998 dret ni envers.
1999 Lo canonge·n vench de travers,
2000 dech de costat
2001 dins l’aygua, on es lo debat
2002 del cavaller,
2003 qui volch negar de son poder
2004 a fra Bernat.
2005 Quant lo canonge·s fo levat
2006 e viu lo frara,
2007 ja no li volch fer bona cara,
2008 ans es fort brau,
2009 e diu que no vol tenir pau
2010 ne seguretat;
2011 offer si meteix de bon grat
2012 al cavaller,
2013 que li aydara de gran plaer
2014 contra·l traydor.
2015 Ladonchs prenen lo framenor,
2016 qui cridant desia:
2017 «Bon amich Francesch de la Via,
2018 vine m’aydar!»
2019 E yo no·m volguera levar
2020 si·l mon peris,
2021 car yo stava en paradis,
2022 nuts ab la monja.
2023 Abtant s’acordan lo canonja
2024 e·l cavaller,
2025 abduy ensemps de cor enter,
2026 e han tractat
2027 que fra Bernat sia negat,
2028 sens haver merce.
2029 Lo framenor ho senti be,
2030 va·ls escapar,
2031 e verets los per vil’anar,
2032 per un carrer
2033 on encontraren lo veguer,
2034 qui·ls se·n mena;
2035 tots tres los mes en cadena
2036 fins l’endema,
2037 que quascu per sos amichs envia.
2038 Isqueren de continent;
2039 fra Bernat no hach null parent
2040 qui li aydas,
2041 ne fon curat del colp del bras
2042 que hach trencat,
2043 que cuyda caure en peccat
2044 de desperança;
2045 no troba qui li fes fermança
2046 de la preso.
2047 Lo veguer, molt brau e fallo
2048 va condemnar
2049 a fra Bernat que degues star
2050 en lo costell,
2051 e que li untassen la pell
2052 ab molta mel.
2053 Lo frar’alsa los ulls al cel,
2054 complanyent se,
2055 dix: «Quare de vulua eduxisti me?
2056 ja no fos nat!
2057 que per tostemps so ahontat
2058 e envergonyit,
2059 que·m faran huy tan gran despit
2060 davant la gent».
2061 Un saig lo pres de continent
2062 e va li ligar
2063 les mans, e fortment stacar
2064 alt al costell.
2065 Verets venir un gran tropell
2066 de abelles,
2067 qui·l fiblaven a maravelles
2068 de totes parts.
2069 Aqui estech fins al dimarts
2070 apres dinar,
2071 que va corona allegar,
2072 e fo remes.
2073 Açi fina son proces
2074 de fra Bernat.
2075 Es eu stigui amagat
2076 al monastir
2077 de la monja, qui·m feu servir
2078 egual d’un rey,
2079 e home del mon yo no crey
2080 fos tan pagat,
2081 que·ls altres havien caçat
2082 so qu’eu hay pres,
2083 e quascu havia despes
2084 de son argent,
2085 e a mi no costa nient,
2086 mas bona cura,
2087 qu’eu aconsegui la ventura
2088 que no cuydava,
2089 car quascu dels tres se pensava
2090 ab ella dormir.
2091 De la monja·m covench partir,
2092 prengui comiat;
2093 moltes veus ella m’ha pregat
2094 que y torn sovint.
2095 Ani me·n cavalcant tot gint
2096 vers Gerona.
Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 311.
Incipitario
di Francesc de la Via
Indice
degli autori
