Rialc
Rao 192.2, 192.2a, 192.2b

            Francesc de la Via






            . . .
    1      e sobre·l prat pausar,
    2      per scoltar lur so.
    3      E·l novelh auzelho
    4      qu’esteron dins lo niu
    5      comenssaron piu piu,
    6      amb laugeres passadas
    7      ez amb plasens muntades;
    8      affinaron lur votz
    9      ez ab pauch instant totz
    10     començaron cantar.
    11     Ladonchs van començar
    12     lo temps de baxa dança
    13     d’una canço de França
    14     trop plasen per ausir:
    15     «je l’am je vulh servir»
    16     ab molt gracios so;
    17     e puys, ab gran rayso
    18     feron lo segon temps
    19     acordan tug ensemps
    20     qu’ausel no y desmanti;
    21     jur vos jamay ausi
    22     so ten be compassat,
    23     e suy marevelhat
    24     de l’auzel qui frances
    25     havion gent apres.
            . . . 
    26     Meneron tal so . . .
    27     Car cascun tench . . .
    28     una gentil auzelha,
    29     si que mascl’e famelha
    30     steron sus los branchs,
    31     ab aculhimens franchs,
    32     ades ades baysan.
    33     Cesta baudor ten gran
    34     durech tro sus que·l dia,
    35     amb sa gran maestria,
    36     comensech sclarir
    37     e·l sol volch spandir
    38     pel mon sos rays dauratz,
    39     d’on fonch ilhuminatz
    40     lo mon tot a l’entorn.
    41     Cant l’auzel viro·l jorn,
    42     a lhor chan deron fi
    43     e tengron lur cami
    44     volan per lo boscatge,
    45     menan gran alagratge
    46     de parelh en parelh,
    47     finaron lur cosselh
    48     cercan de que mengar.
    49     E quant volgui muntar
    50     per lunyar me del boy,
    51     viu venir ab gran joy,
    52     per mig la praderia,
    53     tinen vas nos la via,
    54     una dona d’onor.
    55     Be·m parech de valor
    56     fos e de gran honrança,
    57     car ab molt gran poxança,
    58     de joy a maravelhas,
    59     mena quinza donzellas
    60     e be ·xx· donzelhos
    61     amb d’altres companyos,
    62     gayament arresat.
    63     Llor vestit fon brodat
    64     de letres gen formades,
    65     qui quant eran justades,
    66     qui les saubes ligir,
    67     volion aytan dir:
    68     «per tot corona d’aur»,
    69     cusides ab fil d’aur,
    70     e dalt hac vint e dos.
    71     E cascun’ach de flors
    72     xipelhet en son cap,
    73     cadescuna se·n sap
    74     gayament arresar.
    75     La senyora me par
    76     fon d’una upa largua,
    77     qui son gay cors adarga
    78     mot gayamen vestida,
    79     ab compessada mida,
    80     de ceti velhutat,
    81     de fin’aur tot brocat
    82     e de color vermelha.
    83     E de semblan parelha
    84     foron totes honrades
    85     ab mantetes brodades
    86     de t[er]zey com de grana;
    87     la manteta fon plana
    88     que la dona vestia,
    89     res brodat no y havia,
    90     mes forrada de vays
    91     grisos, nets, purs e gays;
    92     les autres, atressi,
    93     e fon d’un drap mot fi,
    94     d’un belh domesqui blau.
    95     Dix Peyres Nicolau,
    96     us dels saigs qu’era ’b me:
    97     «Aycesta gen qui ve,
    98     crey que van vos sercan».
    99     Ladonchs viu cavalcan
    100    la dona gayamen
    101    sus lo gran amblamen
    102    d’una caneya blancha,
    103    qui no us penssets fos rancha,
    104    ans parech que volas,
    105    que·ls qui vengron detras
    106    ab mules, e rocis,
    107    e troters de Paris,
    108    no y podien seguir.
    109    E quant yeu vi venir
    110    la dona ’b sa companya,
    111    qui ges no fon stranya
    112    ans me vay saludar,
    113    en peus me vay levar
    114    per vesser que volia.
    115    Lieys parla tot primers;
    116    «Quals es lo sots veguers,
    117    si us guart Nostres Senyor?»

Francesch de la Via

    118    «Senyora de valor»,
    119    dix yeu, «ve·l vos aci;
    120    vostra suy ses tot fi,
    121    tostemps ab cor enter.
    122    Ladonchs sey scuder
    123    donaren peu a terra
    124    e cadescu l’aferra
    125    pausan la sus al sol.
    126    E, si m’ajut Sant Pol,
    127    may viu tal criatura!
    128    Be·m parech que natura
    129    hi mes tot son sauber,
    130    perque·n deu mays valer
    131    la terr’on es poblada.
    132    Can fo descavalcada,
    133    yeu li fi reverenda;
    134    ab gaya continenza
    135    le man me vau donar,
    136    e puy vau abrassar
    137    mot graciosament.
    138    Les autres semblantment
    139    feron tot atrestal.
    140    Qui n’hagues a jornal
    141    ja may se n’anujara,
    142    que ’b graciosa cara
    143    m’acullech cadescuna,
    144    segons forma comuna
    145    d’onest captenimen;
    146    perque, de continen,
    147    nos siguem sus lo prat,
    148    la dona·l meu costat
    149    e l’altra gen en torn.
    150    Be volgre qu’aycel jorn
    151    duras deu mili’ans!
    152    Us suspirs gitech grans
    153    la dona ’b cors gencer».

La Senyora

    154    Dix: «Mossen sots veguer,
    155    denan vostra presença,
    156    qui, segons m’antendença,
    157    say tenits loch de rey,
    158    e per nulh for no crey
    159    qu’en cest fayt tingats part,
    160    si be vos etz de l’art.
    161    dels verays amadors,
    162    vench far mes grans clamors
    163    ab cor de ferm manar,
    164    si·n sabia guastar
    165    e fondre tots mos bens,
    166    d’un scuder valens
    167    qui m’ha fayt un gran dan,
    168    car m’a raubat un guan
    169    ab senyal d’amistat,
    170    ez ay per acordat
    171    dar clam de pau e treuga;
    172    e ço qui plus m’agreuga,
    173    qu’ieu ne suy diffamada
    174    per cascuna tornada
    175    d’on greu anuy me·n ve,
    176    deyts: “lo guan que us raube . . .”
    177    E ço palesamen
    178    no say dona viven
    179    que no n’hagues dolor!
    180    Far mal e dir pigor!
    181    Aço no·s deu soffrir,
    182    ans se tany be punir,
    183    per dar eximplis mals.
    184    Lo meu cor n’es aytals
    185    que no desir pus viure!»

Francesch de la Via

    186    Ladonchs me pris a riure
    187    gardan liey en la cara,
    188    disen: «Senyora cara,
    189    crey que vos me burlats.
    190    No tany que vos fassatz
    191    clam de vostr’amador,
    192    qui per la vostr’amor
    193    sofferria dampnatge.
    194    E, si per alegratge
    195    han raubat vostre gan,
    196    usatge n’es semblan
    197    quez han l’anamorat.
    198    Elhs han acostumat
    199    pendre boss’o anelh,
    200    neys dels pels del mantelh,
    201    com fasion l’antich;
    202    no pot haver destrich
    203    qui veu ço que plus ama;
    204    cant l’amorosa flama
    205    art de ferm l’amador
    206    e no pot ver la flor
    207    que desiga servir,
    208    forçat es que remir
    209    so qu’es de ley stat,
    210    d’on roman consolat
    211    com si·l stes denan.
    212    E d’ayço us blasmaran
    213    manta gentil persona,
    214    car major onta·s dona
    215    tots homs de sos parens
    216    o de sos bensvolens,
    217    si fan hom desplaser,
    218    que no deuen haver
    219    de l’autra gen stranya.
    220    Que trobadors d’Espanya,
    221    so fo en Servari,
    222    ho dix de fi en fi:

    223    “Mos amichs si·s reffrany
    224    de far mon desplaser,
    225    aytan cant plus m’etany
    226    me doble·l mal saber.”

    227    E donchs be deu esser
    228    felho vostr’amoros,
    229    cant elh saubra que vos
    230    l’acusatz en la cort;
    231    car elh no·s mut, ne sort,
    232    ne ten pauch ignoscen
    233    que n’age sentimen
    234    del crim qu’es inculpatz.
    235    E mays, vey que us clamats
    236    cant en las seus cançons
    237    disetz fay mecios
    238    del furt del vostra guan;
    239    el vos dona semblan
    240    e claramen vos mostra
    241    que tot quant es del vostra
    242    be ’s precios e cars.
    243    Qu’eximpli es vulgars,
    244    segons dix en Peyrol:
    245    “la vay la leng’on lo cor dol;”
    246    ez el no parla d’als
    247    e que tots los sieus mals
    248    li fugen quant lo te.
    249    Despuys, ell no ditz re
    250    lo guan de qui ’s stat,
    251    ans ho te empremtat
    252    e secret dins son cor.
    253    Yeu no vey per nul for
    254    so us torn a desonor;
    255    playe us per vostr’amor
    256    l’ajats per scusat,
    257    que·l pecat confessat
    258    sabiats qu’es mig remes.»

La Senyora

    259    «Ay lass’asi m’a pres,
    260    com dix en Perdigo,
    261    “que mal d’altruy rialles so”»,
    262    dix la dompna d’onor.
    263    «Etz vos procurador,
    264    que tan be raysonats,
    265    cel qui·l gan m’a raubats?
    266    Certes, vos no fayts dret.
    267    Celh . . . pleyt
    268    qu’ach per jutge son payre.
    269    So podets dir vadayre,
    270    pus que vos hi fets part.
    271    Crey vos havets sguart
    272    que mos clams sia faula;
    273    promet vos qu’en la taula
    274    vos sera demandats
    275    ez enqueras pausats
    276    dampnatges, messions,
    277    pus que ’b vostres raysons
    278    no·m voletz scoltar.
    279    Com gosats raysonar
    280    qu’el es mos fis amichs?
    281    Ans es be enamichs
    282    enqueras capital,
    283    e tots homs qui li val
    284    tench per contrari meu.

    285    Be·m recorda, per Deu,
    286    un eximpli antich:
    287    “ges no m’asalt d’amich
    288    que ’b les ales me cobre
    289    ez ab son bech me pich,
    290    si hay lo cor inich.”

    291    No s’es ges maravelha,
    292    que·l dol me renovelha
    293    quant vey vostra maneyra,
    294    qui·m falssats la carreyra
    295    que no·m fessats dretura;
    296    cesta maneyra scura
    297    no tany d’official,
    298    car esser deu egual
    299    e no far part en re;
    300    ayso ’s, segons yeu cre,
    301    la cortz de Besulu,
    302    a cuy fan vers comu
    303    que nulhs homs dreig no ha.
    304    A y negun scriva?
    305    Que·l temps me pert en folh!»

    306    «Hoc», dich En Bernat Colh
    307    «Senyora, que volets?»

    308    «Que us requir presentets
    309    cest clam al sots veguer;
    310    puys, si·l cas ho raquer,
    311    fayts me n’actes ho carta.
    312    Jur vos ans d’eci·m parta
    313    auray mon cor complit:
    314    apparegue ’n scrit
    315    mos clams e ma raquesta;
    316    q’un jorn sera la festa,
    317    so·m cuyt, del vostra loch,
    318    on s’estrenyera·l joch
    319    e colrem la trestuyt.»

    320    Ladonchs, ab molt gran bruyt,
    321    pausan vas me les celes,
    322    totes les sieus donzelles
    323    m’aneron envestir,
    324    tant, qu’yeu hagui albir
    325    que·m fessen resistenza,
    326    que ’b brava continença
    327    ez ab falhona cara
    328    me dixeron qu’encara
    329    n’auria molt d’effany
    330    car . . . no·s com pertany
    331    . . . clams de me
    332    . . . soste
    333    . . . fi de la senyora.
    334    Puys, a paytita d’ora
    335    says tornech requerir
    336    a ’N Col volgues legir
    337    lo clam que vol donar.

Francesch de la Via

    338    «Senyora, perdonar»,
    339    dix yeu, «m’auretz, si us play,
    340    qu’aycest proces se fay
    341    tostemps ab lo veguer;
    342    playe us no·m fessats fer
    343    so qu’a me no·s pertany.
    344    Com vos ay dit, ço tany
    345    al vaguer tota via,
    346    pero en malaltia
    347    o per la su’absença,
    348    denan la meu presença
    349    say be que·s pot donar.
    350    No vulhats anulhar
    351    axi vostra proces,
    352    mas conselh vos ades
    353    vos n’anets a Gerona,
    354    e lay vostra persona
    355    sera tost spatxada.
    356    Demandats la pausada
    357    de mossenyer Darnius,
    358    no us sera ges squius
    359    ans vos playra sa vista;
    360    pels grans bes que conquista
    361    l’a fayt lo rey veguer.
    362    Elh es bon cavaller
    363    e dara us bon recapta.»

La Senyora

    364    «Senyer, ja fuy dissapta,
    365    aquest pus prop passat,
    366    e viu regeu torbat
    367    tot hom de son hostal,
    368    car elh havia mal;
    369    e puyey lo veser
    370    pensan pogues haver
    371    recapta de mon fayt,
    372    no·l volgui far lonch playt
    373    cant viu lo seu donari,
    374    car dix que tercenari
    375    era ben ha vuit jorns.
    376    No·m volch far grans rahons
    377    mas que·m rames a vos;
    378    no·m fessats lonch sermos
    379    si m’havets cor d’ausir,
    380    ho us playa vulhats dir
    381    si ho farets ho no.»

Francesch de la Via

    382    «Senyora, gran rayso»,
    383    dix yeu, «me demandats.
    384    Sabiatz qu’yeu suy vedatz
    385    a instança de part,
    386    e·l clam requer per art,
    387    segons qu’aysi·s condona,
    388    qu’aycelh denan qui·s dona
    389    hag’absolucio;
    390    la presentacio
    391    seria cossa vana;
    392    no valrria una cana
    393    si eu no er’absolts,
    394    e·l clam sari’absolts
    395    per rayso anulhada.»

La Senyora

    396    «Ben na fuy avisada»,
    397    dix la dona. «Sapiats
    398    car tots mos advocats
    399    deron cosselh leyal
    400    que de l’official
    401    hagues letr’espetxada,
    402    la qual fos endressada
    403    a tot li capelhans,
    404    que complissen sos mans
    405    e us deguessen absolre.
    406    Prech vos no·m vulhats tolre
    407    lo drey del meu proces,
    408    pus que ten clar vos es
    409    de la letra que port;
    410    vostra sera lo tort
    411    s’era no m’espatxats,
    412    Prech vos no·m detingatz,
    413    si us guard nostre Senyor.»

Francesch de la Via

    414    «Senyora, lo milhor
    415    nos falh, per tots los sans,
    416    car no ych ha capelhans
    417    qui m’absolven del vet».

La Senyora

    418    «Ay lassa de mon plet,
    419    com jau en males mans!»

    420    E girey ma detras,
    421    cançats d’esta rayso,
    422    viu venir En Bausso,
    423    capelha de Bordils,
    424    ab dos lebres gentils
    425    que manech encollats,
    426    e d’altres cans assats
    427    ez una lebra morta.
    428    La dona fou storta
    429    cant viu lo capelha,
    430    a cuy tentost crida
    431    que vengues denant nos.
    432    De l’absolucios
    433    li fay fes en scrits,
    434    e puys l’a requerits
    435    fes absolocio.

    436    Ladonchs le dig Bauço
    437    me fech agonelhar
    438    e tot primer jurar
    439    los mans de sancta sgleya,
    440    ez ab la man stesa
    441    que tench sobra ma testa,
    442    si que no·n fech gran festa,
    443    m’ebsolt per tot lo dia,
    444    segons que contenia
    445    la letra de credenza;
    446    donech me·n penitença
    447    digues Salve Regina,
    448    ab contrictio fina
    449    ez ab devocio
    450    per la salvacio
    451    de l’anim’e del cors.
    452    Puys scrisch en lo dors
    453    de la letra pleguada
    454    lo mes e la jornada
    455    e·l canalar de l’any,
    456    axi com se pertany,
    457    que·l vet m’ere stat tolt.

La Senyora

    458    «Eras, pus qu’ets absoltz»,
    459    dix la dona, «us requir,
    460    En Col, vulhatz legir
    461    lo clam al sots veguer».

    462    En Col pres lo paper
    463    on lo clam era scrit,
    464    e sens far gran brugit
    465    lisch ab sos belhs vocables:

Bernat Col, scriva

    466    «Denant los honorables
    467    complitz de cortesia
    468    En Francesch de la Via,
    469    sots vaguer de Gerona,
    470    cesta senyora dona
    471    e fay se gran querela
    472    contra ’N Bertran Tudela
    473    del regna d’Arago,
    474    qui, segons sa rayso,
    475    l’a trencat pau e treugue,
    476    de que l’ha fayt gran greuge,
    477    d’un guan quez ha raubat
    478    e del tot usurpat,
    479    lo qual cobrar volrria,
    480    e stima l’injuria
    481    cent milia florins,
    482    qu’en us publichs camins
    483    diu qu’el li ha raubat.
    484    De que par qu’a trencat
    485    las ordinacions
    486    e costitucions
    487    que pau e treugua volen,
    488    car tots bes star solen
    489    soz lor guard’e maneyra,
    490    segons que·l rey En Peyre
    491    ho fermech largamen
    492    en lo gran perlamen
    493    de las Corts de Munso.
    494    E per sta rayso
    495    la Senyora raquer
    496    vos, mossen sots veguer,
    497    vulhats amonestar,
    498    requerir e mandar
    499    que·ls dans donats smenden,
    500    e que son gan li renden
    501    d’ayci a quinze jorns,
    502    com per constitucions
    503    e us de Cathalunya,
    504    qui ’n far dret met se punya,
    505    aycest fayt veriffica.
    506    En altra cas suplica,
    507    la dita querelan,
    508    de procehir avan
    509    contra le roubadors,
    510    concelhers e fautors,
    511    ajudans, sustinens
    512    ez altres benvolens
    513    d’En Bertran alleguat,
    514    segons es costumat
    515    en semblans felhisons,
    516    axi com vol raysons,
    517    bon us ez observança
    518    que pau e treuga lança
    519    en semblan cas requer,
    520    ez en eytal mester
    521    es per lonch temps usat
    522    ab concelh madurat
    523    e solhempnial festa.»

    524    E la dona protesta
    525    que no diu ne vol dir
    526    greug’algu per morir,
    527    nez algun’injuria;
    528    mas perque·l seu dreig sia
    529    en conservacio
    530    e per probacio
    531    del seu dreig affundar
    532    ne quer continuar
    533    e lo present proces,
    534    lo jorn e l’an e mes
    535    de m’absolucio.
    536    Perqu’enullacio
    537    al clam no fos donada,
    538    per leys fou presentada
    539    letra ’b segelh bisbal,
    540    la tenor de la qual
    541    era sotz esta forma,
    542    segons mostra la norma
    543    en lo present paper:

Letra d’absolucio

    544    «Per dez Bosch, batxaller,
    545    en los dreigs del Decret,
    546    obtinent beniffet
    547    en la Seu cathedral,
    548    e mays official
    549    del bisbe de Girona,
    550    salut si co·s condona
    551    a tots los capelhans.
    552    Com la dona preyans
    553    sos clams entena far
    554    de pau e treugua dar
    555    contra ’N Bertran Tudela,
    556    segons qu’en se querela
    557    ha fayta mancio;
    558    o per occasio
    559    perque lo dit proces
    560    de pau e treugua pres
    561    no fos per ço nulhat,
    562    vos donam potestat
    563    ab lo presen a totz,
    564    si com dison los motz,
    565    ez a cascun de vos
    566    lo poder qu’avem nos;
    567    ab complimen bestan
    568    nostre poder donan
    569    qu’absolguatz prestamen
    570    ses nulh impedimen
    571    l’alleguat sots veguer;
    572    pero si liey vol fer
    573    so que la don’allegua;
    574    en altra cas, li negua
    575    dreigs d’absolucio,
    576    com per conclusio
    577    requer lo nostr’astil.
    578    Dada·l derrer d’Abril,
    579    l’any quatre cens e sis,
    580    e, segons mon avis,
    581    per . . . fon dat
    582    e de ma ma signat
    583    tal subascripcio.»

Lo sotzcrit del capella

    584    «Ez yeu Peyres Bauço,
    585    capelha de Bordils,
    586    a sis del mes gentils
    587    quez hom apelha Mays,
    588    que·l jorn fon bels e gays,
    589    absolgui de ma mia
    590    En Francesc de la Via
    591    per mans de mon major;
    592    e segons la tenor
    593    de la letra mot certa,
    594    qui a mi fon offerta
    595    de part l’official,
    596    e demostran senyal
    597    qu’ay sos mandats complits,
    598    fon de ma mia scrits
    599    lo canalar del mes.»

Com lo sots veguer pren acessor

    600    E pus qu’en lo proces
    601    fo·l clam continuat
    602    e semblan insertat
    603    cest’absolucio
    604    e suplicacio
    605    de la dona d’onor,
    606    prengui per acessor
    607    mossen Guilhem Ycart,
    608    qui ja may no fon fart
    609    de far pler a la gen.
    610    De levan a ponen
    611    no vis hom ten apert;
    612    lo seu sen es ubert
    613    en granda saviesa,
    614    de singular bonesa
    615    l’a Jhesuchrist dotat;
    616    de tota gen ha grat
    617    pel gran be qu’en liey es.

Francesch de la Via

    618    «Senyora, ja d’uymes
    619    sera tost hora nona;
    620    entrem nos n’en Gerona
    621    ans que·ns toch la calor,
    622    e lay, per vostr’onor,
    623    procehirem al clam».

La Senyora

    624    «Celh qui formech Adam»,
    625    dix la dona, «us ajut
    626    e us do vida ’b salut
    627    e peradis pres mort.
    628    Consolada suy fort
    629    del conselh que·m donatz.
    630    E donques cavalcatz,
    631    que no perdam pus temps.
    632    E ladonchs tuyt ensemps
    633    penssam a cavalcar
    634    e vam nos arrenglar
    635    de parelh en parelh.
    636    El scuder ysnelh
    637    ab les gayes donzelles,
    638    resplandens com steles,
    639    comenssaran cantar,
    640    e gran joya manar
    641    ab belh solaç e ris,
    642    us cantar de Paris
    643    mot gracios e gay:
    644    “Cor e cors e quant que j’ay . . .”
    645    E cant faray ma via
    646    ab tanta malodia?»
    647    A tres votz totz ensemps
    648    ab tal compas e temps
    649    ab cant contra tenor,
             . . .  
    650    . . . assam a sant . . . ra
    651    on ab alegra cara
    652    l’aculhech l’abadessa,
    653    e puys la prioressa;
    654    les monges semblanmen
    655    l’aculhen franchamen
    656    ab dolces abrassars
    657    ez spessos baysars
    658    quals no volgretz mirar;
    659    e puys feren intrar
    660    la dona·l monastir.
    661    Ladonchs yeu li vau dir:

Francesch de la Via

    662    «Senyor’a Deu siats.
    663    Aycest jorn repausatz
    664    que dema nos veurem.
    665    Jur vos als no farem,
    666    mas sol vostre coman».

La Senyora

    667    «Senyers, l’Aspirit Sant
    668    vos tingue ’n sa comanda
    669    e de tots mals vos guarda».

La intimacio de la acessoria

    670    E partim nos aysi.
    671    E cant vench al mati,
    672    a la novena hora,
    673    comparech la senyora
    674    dins en la cort reyal,
    675    on en special
    676    encontrech l’acessor;
    677    e la dona d’onor
    678    ab En Col scriva,
    679    qui, tentost fon a ma,
    680    com la dona volia,
    681    requer l’acessoria
    682    e·l clam una veguada
    683    esser tost intimada
    684    al dit Guilhem Ycart,
    685    le quals, instan la part,
    686    offeri de bon grat
    687    qu’avent vist lo debat
    688    son conselh donara,
    689    tant com de dreig sera
    690    ab ordinacio,
    691    haven collacio
    692    ab los altres juristes,
    693    batxelles, canonistes
    694    ez autres advocatz.

Lo protest de la Senyora

    695    Tantost fon protestatz
    696    per la dona plasen
    697    de procehir breumen
    698    en lo clam demon list.

La moderacio del clam

    699    Cant l’acessor hac vist
    700    lo clam o la demanda,
    701    e segons que dreig manda
    702    fon per ley consselhat
    703    que·l clam fos moderat
    704    quaranta mil florins,
    705    perque·l clam se seguis
    706    a causa rahonable.
    707    E despler extimable
    708    hac la dona d’onor.

La Senyora

    709    E dix: «Quin acessor
    710    per grans faytz spatxar!»

    711    Mas, quant ausich nomnar
    712    la moderacio
    713    e duplicacio
    714    quaranta mil florins,

La Senyora

    715    dix cridan: «Ay mesquis!
    716    e com etz condempnatz!
    717    Car be vey diffraudatz
    718    lo meu dreig a gran tort.
    719    Cel qui per nos pres mort
    720    vos en do conexença».

Francesch de la Via

    721    «Senyora d’excelhença,
    722    ja no siatz irada,
    723    so ’s causa custumada
    724    qui·s fay tostemps axi».

La Senyora

    725    «No·m platz vostra lati
    726    ni la vostra maneyra,
    727    qui·m trencats la carreyra;
    728    no·s pot als far de me.
    729    Un aximpli·m sove:
    730    “guarde·t d’om de Gerona
    731    e de peyra rondona”.
    732    Dieus confonda·l pigor!»

La Senyora

    733    «Vos, mossen acessor,
    734    qu’etz del loch de Falcet,
    735    en bona fe us promet
    736    que sol lo nom me·n basta;
    737    ez on hom plus vos tasta,
    738    vos e lo sots veguer
    739    mostratz que saubetz fer
    740    ab tort del dreyt envers.
    741    Ja vey que d’uy d’a mes
    742    no ych trauray lo cabal.
    743    Lo fayt no ’s cominal:
    744    abduy etz contra me.
    745    Per que no ych trobare
    746    negun dreyt al clam meu?
    747    So no va ’n nom de Deu
    748    ne de Santa Maria;
    749    car ço que cent milia
    750    floris era ’stimatz,
    751    avetz admoderatz
    752    a ten pauch qu’es nient.
    753    Per pauch no pert lo sen,
    754    lassa, desenperada,
    755    car vey suy enganada;
    756    tot mon fayt es perdut.
    757    Prey Dieu que me n’ajut
    758    pus que vos m’etz contrari.»

L’Acessor

    759    «Senyora, necessari
    760    es que·l vostra contrast
    761    sia mes dins lo trast
    762    de la justa balança,
    763    e no hagats dubtança
    764    que nos hi fessam part.»

La Senyora

    765    «Lo joch me faytz del sart.
    766    Cuydatz que no us entenda?
    767    Paucha sera l’esmenda
    768    ne·l gasany que y faray;
    769    aconortar me n’hay
    770    pus als no s’i pot far,
    771    ne·m val re mon cridar,
    772    ne far ne mala cara,
    773    no n’hauray milhor tara.
    774    Faytz ne tot ço que us playa!»

L’Acessor

    775    «Gentils Senyora gaya,
    776    ja no·n siats felhona,
    777    car segons dreig resona,
    778    e par be qu’es vertatz,
    779    tots homs es anganatz
    780    en lo seu propri fayt.»

La Senyora

    781    «Ja no us sera retrayt»,
    782    dix la dona, «per me,
    783    com si·m fayts mal o be.
    784    Deus vos ne pagara,
    785    qui a cascu dara
    786    de sos faytz gasardo».

    787    Quant la peticio
    788    del clam fou moderarla,
    789    a causa custumada,
    790    per lo faytz mils vanir,
    791    la dona volch complir
    792    la constitucio
    793    ez ordinacio
    794    qui fon pel rey En Peyre,
    795    en les corts de Cerveyra,
    796    pel dig senyor formada.
    797    En la qual es mostrarla
    798    que·l senyor rey volia
    799    que cel qui donaria
    800    lo clam demunt pausat,
    801    que no fos scoltat
    802    si dons ans no jurava
    803    que lo clam que donava
    804    enten ben a provar.

Lo juramen

    805    La dona va y jurar
    806    los evangelis sans,
    807    gen tocats de ses mans
    808    e ’n ma de l’acessor,
    809    que·l clam e sa tenor
    810    vol per bon juy seguir,
    811    e no ’nten defalhir
    812    en la probacio.
    813    Pus la juracio,
    814    fon fayt el segramen
    815    per la dona valen.
    816    Tentost fon concelhat
    817    per l’acessor honrat
    818    fos citat En Tudela,
    819    e ço per la querela
    820    ja demunt expressada.
    821    E per me fon mandada,
    822    segons causa cursoria,
    823    la letra citatoria
    824    qui ’n tal forma disia:

La letra citatoria

    825    «Nos, Francesch de la Via,
    826    sots veguer de Gerona,
    827    a la gentil persona
    828    d’En Bertran de Tudela,
    829    contre·l qual la querela
    830    denan nos es donada,
    831    salut continuada
    832    ab creximent d’onor.
    833    Sabgatz que ’b gran furor,
    834    a sis del mes de May,
    835    una dona ’b cors gay
    836    comparech denant nos
    837    fasens grans clams de vos;
    838    ez, splican son greuge,
    839    un clam de pau e treuga
    840    ha contra vos donat
    841    la rayso del clam dat;
    842    ez en acabamen,
    843    que la dona valen
    844    en son clam ditz e pausa
    845    que vos sen iusta causa
    846    l’avetz raubat un gan.
    847    E la dona presan
    848    estima l’injuria
    849    dels florins cent milia,
    850    d’on lieys ha requerit
    851    denant nos en scrit
    852    que vos siats citat;
    853    car diu qu’avets trencat
    854    les constitucions
    855    ez ordinacions
    856    que pau e treuga volo,
    857    segons que los dreigs colo
    858    ab vertat e rayso.
    859    Emperamor d’ayso,
    860    de part del senyor rey,
    861    si com per us e ley
    862    es say acustumat,
    863    e per auctoritat
    864    del offici us mandam,
    865    per lo qual nos usam
    866    de conselh de N’Ycart,
    867    en los decrets doctor,
    868    lo qual per acessor
    869    havem pres en cest fayt,
    870    a instança del playt
    871    de la don’ablegada,
    872    segons forma usada
    873    vos diem e us mandam,
    874    ez enquer vos citam
    875    que dintre quinze jorns,
    876    del presentacions
    877    d’esta letra comptatz,
    878    que vos satisfessats
    879    la dona querelan
    880    de feyt, tot ço e quant
    881    vos havets pres del seu.
    882    E si aço us es greu
    883    e far ho recusats,
    884    menam comperagats
    885    denan nos prestamen,
    886    e so personalmen
    887    apparelhats fermar
    888    e panyores tornar
    889    mobles ses nulha falha,
    890    e que s’entre tot valha
    891    la moderacio
    892    e duplicacio
    893    per nos fayta ’b tenor
    894    e consselh d’acessor,
    895    la qual, per dreyta via,
    896    a quaranta milia
    897    florins es moderat,
    898    sie per vos tornat
    899    l’estima e la dobla,
    900    segons mostra la cobla,
    901    per constitucions
    902    ez ordinacions
    903    ja demunt allegades
    904    e per dreig ordonades
    905    ab voluntat enteyra.
    906    Ez en altra maneyra,
    907    passats los quinze jorns,
    908    segons que vol raysons,
    909    procehir contra vos
    910    ajudans e fautors,
    911    conselhans, sustinens
    912    vostres, ez en los bens
    913    a nos sera forsats,
    914    e seretz publicatz
    915    gitats de pau e treuga,
    916    si no ’smendats lo greuga
    917    a la dona claman;
    918    com vos d’aqui avan
    919    ez elhs sens negun frau
    920    de treuga e de pau
    921    tentost gitat siats,
    922    e per ço entendats
    923    de fayt en aycest cas
    924    ez enquer an cest pas
    925    vos ez elhs envers vos
    926    per constitucios,
    927    ez ayço per cautela
    928    per mils guardar la tela . . .
    929    per ço que·l fayt s’abreuga;
    930    e fo sens nulha gracia
    931    la vostra contumacia
    932    de presen acusada.
    933    La qual letra fon dada
    934    en Gerona ’l temps gay,
    935    a set del mes de may
    936    l’any demunt alleguat.»

Lo conselh de l’Acessor

    937    Despuys fon concelhat
    938    per l’acessor presen
    939    que la letra paten
    940    ab un’altra bisbal,
    941    de part l’official
    942    a ’N Bertran fos tramesa,
    943    e tantost fon ramesa
    944    a Peyra Nicolau,
    945    a cui no platz nulh frau,
    946    mal berat ne falcia,
    947    saig de la vegaria,
    948    qui de presen perti
    949    . . . son dreig cami
    950    . . . a Barchinona
    951    on En Tudela·s dona
    952    gaug ses nulh cossirer,
    953    ab mant gay scuder
    954    en la cort del naut rey.

La relacio del saig

    955    So fon, segons que crey,
    956    a deu del mes de may
    957    que·l saig retornech say
    958    fasen relacio;
    959    disent que quant elh fo
    960    a Barsalon’antrat,
    961    que ladonchs fon tochat
    962    de vespres primer toch,
    963    e quez a cap de poch,
    964    cercan ab gran trebalh,
    965    anan amunt avalh,
    966    cerquech lo dig Bertran
    967    e l’anech demandan
    968    de carrer en carrer,
    969    fins quez us hostaler
    970    li dix que·l trobaria,
    971    si anar hi volia,
    972    la ins en lo palau.
    973    E·l dit P. Nicolau
    974    hi anech prestamen
    975    e troba ’ncontinen
    976    uz porter molt cortes,
    977    lo qual per le ma·l pres
    978    e li vau demandar
    979    que li volgues mostrar
    980    En Bertran de Tudela,
    981    recomptan la querela
    982    e·l clam contr’aquelh dat.
    983    Puys son abduy intrat
    984    dins una reyal cambra,
    985    pus adorans que s’ambra,
    986    on la senyor’infanta
    987    stech ab joya tanta
    988    dansan ab ses donzelles
    989    gayes, plasens, ysnelhes,
    990    e man gay scuder.
    991    E tantost lo porter
    992    fech venir En Bertran,
    993    qui stava dançan,
    994    e dix li tot suau
    995    com Peyres Nicolau,
    996    us saigs, lo demandava,
    997    lo quals li aportava
    998    letres, segons disia.
    999    . . . saigs qui ja tenia
   1000    En Peyres en la ma
   1001    reques un scriva,
   1002    per nom Barthomeu Gras,
   1003    que carta li levas
   1004    de presentacio.
   1005    En Bertran, quaix felho
   1006    per aycelhas novelhas,
   1007    roncech un pauch les celhes
   1008    e respos tot aysi:

Bertran de Tudela

   1009    «En Gras, metets aqui
   1010    quez yeu nech largamen
   1011    tot ço qui es conten
   1012    ne pausat contra me.
   1013    E mays que·m combatre
   1014    ab tots homs qui u mantengua,
   1015    fasen dir per sa lengua
   1016    qu’ayso ’s mot gran falcia.
   1017    E scrivets tota via
   1018    qu’ieu suy prests comparer
   1019    denan lo sots veguer,
   1020    dins los jorns assignats.»

   1021    E foron apelhats
   1022    en so far testimoni,
   1023    so es, mossen Anthoni
   1024    de Torrelles, veguer,
   1025    ez autra cavaller
   1026    gracios ez ysnelh,
   1027    En Lois Carbonelh,
   1028    mossen Simon Miro.

   1029    Del presentacio,
   1030    lo dit P. Nicolau,
   1031    axi com demunt jau,
   1032    ne fech relacio
   1033    sens nulha ficcio
   1034    al dit Colh scriva,
   1035    lo qual continua
   1036    lo jorn ez any e mes
   1037    en lo presen proces.
   1038    Puys Peyres Nicholau
   1039    conffessech ses nulh frau
   1040    que per cesta rayso
   1041    hac satisfaccio
   1042    trenta reyals d’argent,
   1043    de que·s tench per content
   1044    e molt ben per paguat.

   1045    Jus lo jorn assignat
   1046    entrech lo dit Bertrans,
   1047    gayamen e poxans,
   1048    en Gerona ciutat,
   1049    mot ben acompanyat
   1050    de gaya companyia;
   1051    vint donzelhas havia
   1052    totz de gentil linatge,
   1053    car ab gran aventatge
   1054    mena cent de cavalh
   1055    a punt, que res no·l falh,
   1056    ez atzembles vuytanta,
   1057    e puys d’auta gen tanta
   1058    q’ us duchs ne for’ondrats.
   1059    Quan fon descavelcatz
   1060    cerquech ab la gran frança,
   1061    dones per la fermança,
   1062    manlevan les penyores,
   1063    empran quatre senyores
   1064    de la dita ciutat,
   1065    qui totes de bon grat
   1066    li offerion valença.
   1067    Hach primer la valença
   1068    de cascu dels marits,
   1069    per guardar que brogits
   1070    no·s fes entre les parts;
   1071    car dreig vol en tals artz,
   1072    so ’s causa pratichada,
   1073    que dona maridada
   1074    tot quant ferm es nien
   1075    si·l marit no y cossen.
   1076    Perquez ab gran voler
   1077    cadescuna offer
   1078    fermansa·l dit Bertran,
   1079    qui de guardar de dan
   1080    los fech carta publica,
   1081    segons pus larch splica
   1082    En Bonanat Nadal,
   1083    d’auctoritat reyal
   1084    notari de Gerona.
   1085    Perque, pus lochs o dona,
   1086    l’escrich vulh’endressar,
   1087    e so per divulguar
   1088    los noms d’estas senyores,
   1089    qui leys e les penyores
   1090    manlevar han proffert.
   1091    E sabiats de tot cert
   1092    que la primera fo
   1093    la belha d’En Sempso,
   1094    maestre ’n medecina,
   1095    madona Caterina
   1096    ab gay cors, net e belh,
   1097    car dins son fort castelh
   1098    ha de bos costums mena.
   1099    Be·m retrau Pulicena
   1100    en sa gentil figura,
   1101    e say be que natura
   1102    en re no·l deffelhi,
   1103    mas can no·l consenti
   1104    hagues fayt inmortal
   1105    son cors imperial,
   1106    si que may no ’nvelhis,
   1107    ans tostemps refloris
   1108    e la flor del joven,
   1109    car miran son cors gen
   1110    pert hom beur’e mangar,
   1111    e no·s pot hom fartar
   1112    de mirar son cors gay.
   1113    De l’autra vos diray
   1114    son nom ans del dimenge,
   1115    de micer G. Domenga
   1116    madona Caterina,
   1117    qui merex que regina
   1118    fos stada de França;
   1119    de seny te la balança
   1120    e de tots bos costums,
   1121    car es mirals e lums
   1122    de tota gentilesa.
   1123    Doctor de saviesa
   1124    li podem per cert dir,
   1125    de bos aips pot legir
   1126    en magistral cadira,
   1127    e may no·s donech ira,
   1128    anuy ne desplaser,
   1129    ans dona gran plaser,
   1130    a tots celhs qu’an deffici;
   1131    be·l fech gran prejudici
   1132    fortuna variable,
   1133    cant no·l fou favorable
   1134    fos rayna o duquessa;
   1135    d’onestat es princessa
   1136    e de tots fayts presans,
   1137    e so trop mays cent ans
   1138    que no sabria dir.

   1139    L’autra fon, sens felhir,
   1140    le gentil madona Auda,
   1141    sus les del mon plus bauda,
   1142    muller d’En Guillem Ycart,
   1143    qui sab lo gentil art
   1144    quez a prous dona tany;
   1145    no pens de tot un any
   1146    hagues hom recomptat
   1147    lo de qu’a Dieus dotat
   1148    la seu gaya persona:
   1149    honestatz l’environa,
   1150    . . . continença,
   1151    . . . mils parença,
   1152    . . . angelical
   1153    que no fay d’umanal
   1154    ab sa resplanden cara,
   1155    qui·ls sguardans empara
   1156    donan gran alagria.
   1157    No·m pens qu’en lo mon sia
   1158    dona ’b tantes virtutz;
   1159    de bontatz porta scutz
   1160    e de ben far no·s cança.

   1161    L’autr’es madona Santça,
   1162    muller d’En P. Benet.
   1163    D’aquesta vos promet
   1164    que quant Dieu la forma
   1165    de tots bes li dona
   1166    sens comparacio;
   1167    de gran perfeccio
   1168    es dotatz son cors gay.
   1169    Lunyatz es hom d’esmay
   1170    lo jorn quez hom l’a vista;
   1171    e s’alguna gen trista
   1172    no·s poden alegrar,
   1173    venguen elha mirar
   1174    e seran tost alegre,
   1175    e cobran gaug entegre
   1176    seran lunyat de mal.
   1177    Perl’es oriental
   1178    qui gran onor gasanya,
   1179    lums es de tot’Espanya,
   1180    e mays en Cathalunya,
   1181    on tostemps fay sa punya
   1182    de guanyar bona fama,
   1183    per que tots homs l’aclama
   1184    deesa de valor.

   1185    Complitz fon de baudor
   1186    En Tudela celh dia,
   1187    e dix que reys seria
   1188    honratz de tal fermança;
   1189    perque ’b gran alegrança
   1190    mantes merces los fa,
   1191    preyan que l’endema,
   1192    a la novena hora,
   1193    fossen ab la senyora
   1194    dins en la cort reyal,
   1195    on en special
   1196    se vol pausar en dret,
   1197    e cascuna·l promet
   1198    . . . la profferta
   1199    . . . amen ez uberta
   1200    . . . que d’aqui partis.

La comparacio

   1201    So fon un gays matis
   1202    que·l jorns fon clar e belhs,
   1203    e branchas e ramelhs
   1204    foron cuberts de flors
   1205    lansan plasens odors,
   1206    car le mays amoros,
   1207    gentils e valeros
   1208    hach vestuts boys e pratz,
   1209    d’on auselh per solatz
   1210    virets les ales batre.
   1211    So fon a vint e quatre
   1212    del gay mes demont dig
   1213    que vos dessus scrig,
   1214    sots veguer acessor,
   1215    stants ab gran honor
   1216    dins en la cort reyal
   1217    per rendre juy egual
   1218    a celhs qui dreig demando,
   1219    segons que li rey mando
   1220    entre sos lochstinens,
   1221    entrem enduy, sizens
   1222    sus naut en la cadeyra,
   1223    si co·s tany a maneyra
   1224    de jutge judican;
   1225    comparech En Bertran
   1226    de Tudela celh jorn,
   1227    ez ayso fon entorn
   1228    de la novena hora,
   1229    tornan manta penyora
   1230    richa, de gran valor.

   1231    E la dona d’onor
   1232    hi fon en continen,
   1233    e tot per semblanmen
   1234    les dones prop nomnades,
   1235    que Tudel’ach emprades
   1236    per lo seu comparer.
   1237    Ladonchs yeu fi sezer
   1238    la don’a la part destra,
   1239    les autres a sinestra
   1240    de sobre richs banchals,
   1241    on diversos senyals
   1242    e figuras havia,
   1243    en las quals aparia
   1244    aybres, remelhs e flors
   1245    de diverses colors
   1246    mot gayamen obrat.
   1247    No penssetz fos irat
   1248    e . . . dues squiu
   1249    cant la senyora viu,
   1250    ans li fech reverença
   1251    ab belha continença
   1252    ez sguardaments gays;
   1253    mas elha de biays
   1254    lo s’enech sguardar,
   1255    si que no·l volch tornar
   1256    salutz, ne dir paraula.
   1257    Ladonchs Tudela ’ntaula
   1258    sos fayts ab cossirer.

En Tudela

   1259    Dix: «Mossen sots veguer,
   1260    denan vos suy vengutz
   1261    per ço co ’s pervengutz
   1262    a me novelhamen
   1263    qu’esta dona valen,
   1264    d’on lo meu cor s’agreuga,
   1265    un clam de pau e treuga
   1266    ha donat contra me;
   1267    e prech Dieu no·m do be
   1268    si jamay li felhi
   1269    ni per nulh temps disi
   1270    re qu’il tornas anuig,
   1271    car senes liey no cuig
   1272    plaure Dieu ez als sans.
   1273    Perque marevelhans
   1274    dich, salvan vostr’onor,
   1275    que·l clam e sa tenor
   1276    es contra dreig fondat,
   1277    tostemps, pero, selvat
   1278    honor a la senyora,
   1279    qui mon cor te ’n penyora
   1280    e tenchat dins son puny,
   1281    e sia prop o luny
   1282    son tostemps son serven.
   1283    Perque personalmen
   1284    vulh denan vos fermar,
   1285    e penyoras tornar,
   1286    e pausar me ’n rayso.»

   1287    E l’acessor, qui fo
   1288    ab me aqui presen,
   1289    concelha ’ncontinen
   1290    que la ferma fos presa.

La ferma de dret

   1291    Tudela ’b saviesa
   1292    vol son fayt proceguir,
   1293    car no ’nten res tenir
   1294    de la dita senyora,
   1295    ne sab que jorn nez hora
   1296    li fes dan nez ultrança
   1297    de costum e d’usança.
   1298    Aicest dreig li ferma
   1299    . . . cinch . . . e jura
   1300    en forma milhorar,
   1301    ez a tot dreyt star
   1302    a la dita claman,
   1303    ez enquer mes avan
   1304    obligua tots sos bens
   1305    e mobles e sizens
   1306    en poder ez en ma
   1307    del dit Colh scriva,
   1308    prenen, stipulan
   1309    per la dona presan,
   1310    e per tots qui·s pertangua.
   1311    E per ço que romangua
   1312    net del crim, de bon cor
   1313    renuncia son for,
   1314    axi com dreyt ordona;
   1315    sos bens e seu persona
   1316    de continen sotsmet
   1317    a for ez a destret
   1318    de la cort del veguer
   1319    e de me, sots veguer,
   1320    aqui presen stan.

   1321    Ladonchs lo dig Bertran
   1322    dix satisfer volia
   1323    tot ço qui·s contenia
   1324    en les conclusions
   1325    e constitucions
   1326    que pau e treugua queren,
   1327    qui ’n semblan cas requeren
   1328    tals penyoras tornar,
   1329    que l’en puxen bastar
   1330    la moderacio
   1331    e duplicacio
   1332    axi com demunt jau,
   1333    ez ayço ses tot frau,
   1334    lo qual valor complis
   1335    vuytanta mil floris.
   1336    Tantost fiy mendamen
   1337    a ’N Rescolosa presen,
   1338    a ’N Rocha, a ’N Corbera,
   1339    a ’N Nicholau Verdera
   1340    ez En johan Soler,
   1341    ez En Ramon Ferrer,
   1342    Johan de Sibilia,
   1343    saigs de la vegaria,
   1344    presessen en comanda,
   1345    gardan de gen truanda
   1346    les causas dejus diches,
   1347    qui son pero descrichas
   1348    en lo presen preces;
   1349    e fon per mi comes,
   1350    car a l’acessor plau
   1351    qu ’z En Francesch Octau,
   1352    de Geron’argenter,
   1353    l’estima degua fer
   1354    de l’aur e de l’argent.

Les penyores que torna En Tudela

   1355    E tot premeramen
   1356    Tudela vay tornar
   1357    d’aur un mot rich colar
   1358    de vergues trelhessades,
   1359    ab fulhes asmeltades
   1360    d’azur, e roig e cler,
   1361    e blanch tot lo camper,
   1362    e nielhat de neyre,
   1363    ab manta rica peyra,
   1364    marachdes e saffirs,
   1365    diamans e robis;
   1366    e fon son leyal pes
   1367    tres marchs e dos arges,
   1368    mot gayamen obrat;
   1369    lo qual fon stimat
   1370    tres milia florins.

   1371    Item torna d’aur fis,
   1372    un’asquerpa molt belha
   1373    de la norma novelha:
   1374    d’aycesta platonada,
   1375    tota manut clavada,
   1376    fayta ’b tal maestria:
   1377    cen pendans hi havia,
   1378    on hac man cascavelh,
   1379    lo qual, ab son parelh,
   1380    cascun ben s’acordava,
   1381    e cant hom los tocava
   1382    ausiretz los sonar
   1383    e tal so comenssar
   1384    qu’om stav’encantats.
   1385    Dets marchs fon stimatz
   1386    l’esquerpa que pesave,
   1387    e tots homs l’estimava
   1388    dos mil florins valens,
   1389    ab les pedres lusens
   1390    e perles encastades,
   1391    gayamen ordonades,
   1392    mot riques ses dubtar.

   1393    Item anech tornar
   1394    un molt belh xipelhet,
   1395    qui fon subtilment fet
   1396    e fayt en tal manera,
   1397    car de fil d’aur tot era,
   1398    cubert de peyres fines,
   1399    e fon tot ples d’espines
   1400    on hac perles molt belhas,
   1401    grosses a maravelhas,
   1402    totes orientals,
   1403    clares e naturals,
   1404    e cascuna de compta;
   1405    estimats fon per nombre
   1406    vingt milia florins.
   1407    Item d’aur tot massis
   1408    us colars de tal norma,
   1409    le quals havia forma
   1410    d’una serpen redona,
   1411    qui ab cara felhona
   1412    sa coha fort mordia,
   1413    en cascun hulh tenia
   1414    us carboncle molt clar;
   1415    lo qual van stimar
   1416    dels florins a vuyt mil.

   1417    Item torna un fil
   1418    de perles enfilades,
   1419    qui foren stimades
   1420    a cent florins cascuna,
   1421    comptades d’una ’n una
   1422    e foren un milher,
   1423    qu’estima l’argenter
   1424    cent mil florins bestans.

   1425    Item dos coffres grans
   1426    on colars e cadenas
   1427    hac de diversses menes,
   1428    xipelhetz e fermalhs,
   1429    squerpes e plomals,
   1430    pitrals e garroteyres,
   1431    e colhars ab baveyras,
   1432    correges ab pendans,
   1433    qui totes flamagans
   1434    eren d’aur apurat.
   1435    Tot ayço fo stimat
   1436    quatorze mil florins.

   1437    Item de draps unis
   1438    d’aur cinch belhas cortines
   1439    torna riques e fines;
   1440    cinch de velhut vermelh.
   1441    Item un belh parelh
   1442    de velhut vert e blanch,
   1443    brodades d’un stanch,
   1444    segons qu’yeu me pri guarda,
   1445    d’una leona parda
   1446    de diverses colors,
   1447    les quals dos corradors,
   1448    Francesch Cot e N’Aymar,
   1449    tantost van stimar
   1450    al florins detz milia.
             . . .
   1451    de blanch e de vermelh
   1452    de velhut net e belh
   1453    . . . da pessa fo
   1454    brodatz un blanch aygro
   1455    ab cascun’ala stesa,
   1456    la qual tench per empresa
   1457    una corona dobla,
   1458    tinen un gentil coble
   1459    en son cors blanch e lis;
   1460    les quals a mil floris
   1461    tost foren stimades.

   1462    Can Tudel’ach tornades
   1463    les penyores prop dithas,
   1464    axi com son scrithas
   1465    ez orda les splana,
   1466    yeu tramis En Galiana
   1467    e semblant En Vedruna,
   1468    qui sens tarda neguna
   1469    tantost foren ab mi,
   1470    e cascun offeri
   1471    de far ço qu’eu volia.
   1472    Yeu los dix que saubia
   1473    qu’elh eron manescal,
   1474    leyals homens, e tal
   1475    que saubran stimar
   1476    cossers que vol tornar
   1477    En Tudela presen;
   1478    perque de continen
   1479    cascu d’els atorgua
   1480    e diu qu’estimara
   1481    segons sa conaxença;
   1482    perquez ab gran plasença
   1483    los cavalhs vulh nombrar
   1484    qu’En Bertrans vay tornar.

   1485    Item cossers vuytanta,
   1486    cadescu ab sa manta.
   1487    ab un patge peytit
   1488    mot gayamen vestit
   1489    qui dessus cavalcava,
   1490    e cascu d’elhs anava
   1491    vestitz d’una color
   1492    cantans ab gran dolçor;
   1493    e foron totz calssatz
   1494    ab stivals crotxats,
   1495    cascus ab gran polayna,
   1496    pus laugers q’una dayna,
   1497    ab cara graciosa
   1498    e la vist’amorosa
   1499    e pus blanchs que la neu;
   1500    el cabelhs del cap seu
   1501    . . . fil d’aur tirat
   1502    . . . de edat
   1503    . . . quatorz’anys.
   1504    De pel cren castanys
   1505    li corsier prop nompnat,
   1506    e gayamen format,
   1507    totz ab ancha partida.
   1508    Be pux dir qu’a ma vida
   1509    no viu ten belh rossi;
   1510    que re no·l deffalhi,
   1511    segons cascu mostrava,
   1512    car molt be·s contornava
   1513    a la sisiliana
   1514    asautamens e plana;
   1515    e son mot gayamen,
   1516    ab gran atercamen
   1517    quez en lur boca havien,
   1518    car tots braus aparien
   1519    ab lors naritz inflada;
   1520    tots nats en l’ancontrada
   1521    del regna de Castelha,
   1522    que tothom los apelha
   1523    dels bons cavals del mon,
   1524    si com es ver que son
   1525    can son en bones mans,
   1526    e d’oms gays e certans
   1527    qui·ls saubien domdar.
   1528    Los quals van stimar
   1529    cascu trecents florins.
   1530    E de presen tramis
   1531    En Castelh ez En Tria,
   1532    qui ab gran masestria
   1533    saben l’art de cassar,
   1534    e ço per stimar
   1535    vint pesses de falcos.
   1536    Aycest art gracios
   1537    es art de gentilesa,
   1538    qui per antigu’ampresa
   1539    fon donada per gatge
   1540    als de gentil linatge,
   1541    ez a tots homs presans.
   1542    Aycest dos ciutedans,
   1543    aci demon nomnats,
   1544    respongren de bon gratz
   1545    que son pretz d’estimar,
   1546    perqu’yeu los fi mostrar
   1547    tots los dits ·xx· falcos,
   1548    qu’aycelh gay donzelhos
   1549    portaven en lor ma,
   1550    tot gentilmen e pla,
   1551    ses moure ne debatre:

   1552    Item tot primer, quatre
   1553    pelagris, grans e belhs,
   1554    ab dobles cascavelhs
   1555    d’aur e tots nielhats,
   1556    quez eron affaytats
   1557    ab gran perfeccio
   1558    a la cassa d’aygro,
   1559    ab joyosa maneyra,
   1560    a tot’autre ribeyre
   1561    anetz ez autre cassa,
   1562    stimats en la plassa
   1563    cascu d’els fioris cent.

   1564    Tornech encontinens
   1565    sis sacres molt julius,
   1566    que lebres e perdius
   1567    eron ben affeytat;
   1568    cascu fon estimat
   1569    a vuytanta florins.

   1570    E pus que ’b voler fis
   1571    hac Tudela tornades
   1572    les penyores nompnades,
   1573    per rayso del clam dat,
   1574    qui fon amoderat
   1575    quaranta mil florins
   1576    e la dobla, tot lis,
   1577    ez eyço en poder
   1578    de mi, dig sotz veguer,
   1579    e del saigs prop nomnatz;
   1580    fon per liey supplicatz
   1581    que la rauba tornada
   1582    fos a manleuta dada,
   1583    ben e sufficient,
   1584    al dig Bertran presen.

   1585    Yeu no volgui pus dir,
   1586    mes qu’eu vau offerir
   1587    de far ab gran valor
   1588    so que per l’acessor
   1589    ma fora cosselhat.
   1590    E l’acessor honrat
   1591    dix que sauber volia
   1592    quals fermanses daria,
   1593    les quals ell vay nomnar.
   1594    Tantost vay concelhar
   1595    l’acessor ab pler gran,
   1596    que la rauba presan
   1597    fos a manleuta dada,
   1598    la qual fon manlevada
   1599    per Tudela presen
   1600    en la forma seguen:

Quant An Tudela manleva les penyores

   1601    Tudela ’b gran plasença
   1602    e de certa sciença
   1603    la rauba manleva,
   1604    e promes e jura
   1605    en ma ez en poder
   1606    del prop dit sots veguer,
   1607    segons que·s pertanyia,
   1608    per vuytanta milia
   1609    floris d’or d’Arago,
   1610    que per bona rayso
   1611    a me promes tornar,
   1612    ses malicia far,
   1613    a detz jorns de request,
   1614    o per missatge prest,
   1615    per letres o paraula,
   1616    segons que dreigs entaula,
   1617    en casa o persona,
   1618    o aysi co·s condona
   1619    per vila ’b veu de crida;
   1620    e per dreig juy e mida
   1621    les causas punidores
   1622    e per elh tornadores
   1623    sa person’obligua
   1624    e totz los bens quez ha
   1625    renunciar son for.
   1626    E puys de tot bon cor
   1627    vay donar per fermança
   1628    la proz madona Sança,
   1629    muller d’En P. Benet,
   1630    e la belha ’b cors net
   1631    madona d’En Samso,
   1632    e les dues qui so
   1633    ja demon prop nomnades,
   1634    les quals, totes iustades,
   1635    manlevar atorgaren;
   1636    totes renunciaren
   1637    a divis’accio,
   1638    qui fay relacio
   1639    l’apistola tot pla
   1640    de divi Adria,
   1641    qui diu ab tal virtut
   1642    qu’ans sia convengut
   1643    principal que fermança.
   1644    E per semblan usança
   1645    tenbe renuncia
   1646    beniffet velheya,
   1647    los quals fon atorgatz
   1648    per los dreigs e servats
   1649    a dones maridades,
   1650    per questions manades
   1651    a deffendre lur dot.
   1652    Puys hac complit son vot,
   1653    Tudela ’b gran desir,
   1654    yeu fiu restituhir
   1655    les robes prestamen,
   1656    pero primeramen
   1657    als digs saigs confessa
   1658    que per les lurs mans ha
   1659    resebut ço del seu.

La requesta de la Senyora e del procurador fiscal

   1660    E dins instan fort breu
   1661    la proz dona d’onor,
   1662    respos ab gran furor
   1663    ez ab voler inich
   1664    ab Bernat Aymerich,
   1665    procurador fischal,
   1666    abduy ensemps egual,
   1667    qu’En Tudela fos pres,
   1668    e ço pel crim comes,
   1669    offerint de provar
   1670    e de verificar
   1671    tot ço que dit havia.

En Tudela

   1672    «O gracios’aymia!»,
   1673    dix Bertran quaix irat,
   1674    «havetz per acordat
   1675    que muyr’aycest masqui,
   1676    qui jamay no felhi
   1677    al que fos vostr’onor?
   1678    E vostre servidor
   1679    faretz axi parir?
   1680    En breu puxa morir
   1681    de cruzel pestilença
   1682    qui la mia presença
   1683    ab vos ha malmesclada!
   1684    Yeu pens que gen malvada
   1685    o lausanger truan,
   1686    fayt d’amor destorban,
   1687    crey que m’an acusat
   1688    ez ab vos malmesclat,
   1689    senyora de valor;
   1690    car cest es lo milhor
   1691    gasany que saben far,
   1692    perque us vulh aleguar
   1693    de lausangiers crusels
   1694    so qu’Arnautz Daniels
   1695    ne dix, si no us embargua:

   1696    “Fals lausangiers fochs la lengua vos arga
   1697    e que perdats vostres ulls de mal cranch,
   1698    car per vos suy traitz com cavalh manch,
   1699    soffritz per pauch qu’amors del tot me plomba.
   1700    Confonda us Dieus, car ja no saubetz com
   1701    vos fayts als drutz maldir e vil tener.
   1702    Desastre n’es qui us fech, desconexen
   1703    que menys valets qui plus vos amonesta.”

   1704    E perde ’n breu la testa,
   1705    si cordonet ne guan
   1706    pris, Senyora presan,
   1707    ni may fi mancio
   1708    en cobla ne ’n tanço,
   1709    ne·n dixi res, per Deu!»

La Senyora

   1710    «No us cal jurar de Deu,
   1711    ne far la crotz en terra,
   1712    amichs, car d’esta guerra
   1713    pau no podetz haver.
   1714    E lausangers tener
   1715    podetz per scusatz,
   1716    mulls homs no us ha ’cusats,
   1717    mas vos mateix, so·m par,
   1718    qui us volietz gaubar
   1719    d’ayço, c’om no saubia;
   1720    gran congoxa y havia
   1721    que no fos tenguts nechs
   1722    mas, com diso li lechs
   1723    de say per tot’Espanya:
   1724    “hom pren bou per la banya
   1725    ez home per la lengua”.
   1726    Vos havets fayt arengua
   1727    del furt del nostre guan;
   1728    yeu vos fau recordan
   1729    so que poder no us membre.
   1730    Recordeus qu’en satembre
   1731    anavets Avinyo;
   1732    ab vostra companyo
   1733    fos en esta ciutat
   1734    e fon vos demandat
   1735    per lo dreig dels rocis
   1736    algus morabadis,
   1737    qui son dreig del veguer,
   1738    e vos no u volgues fer;
   1739    perqu’elh vos arresta
   1740    en so d’En Borrasa,
   1741    on stigues un dia.
   1742    E Francesch de la Via,
   1743    sots veguer gracios,
   1744    haven compacios
   1745    de la vostre persona,
   1746    qui encare us resona,
   1747    vench a vos visitar,
   1748    e can se·n volch anar
   1749    donas li cesta cobla,
   1750    qui tots mos mals me dobla,
   1751    e vegats com disia:

   1752    “Corona d’aur, ab Francesch de la Via
   1753    en cest arrest prench gaug ez alagria;
   1754    mas can ramir lo gan qui eu vos raube,
   1755    tristors me fuig e gaug mon cors soste.”

   1756    D’esta coble·m sove
   1757    qui la rayso vos dampna,
   1758    vostre lengue us condampna
   1759    tot clar per Sant Anthoni.
   1760    No vulh per testimoni
   1761    sino lo sots veguer,
   1762    lo qual, si be vol fer,
   1763    dira la veritat.
   1764    Nulhs homs no ’s condempnat
   1765    ten tost, e es rayso,
   1766    com per conffessio
   1767    de sa propria lengua;
   1768    dreig es qu’exi us emprengua
   1769    e·n portetz panitença,
   1770    e so senes falhensa,
   1771    car ditz hom vulgarmen
   1772    e proverbialmen:
   1773    “tostemps trop gratar cou,
   1774    e que molt parlar nou.”
   1775    Perque·s deu hom guardar
   1776    sempres de mot parlar
   1777    com gen desmesurada,
   1778    “car a bocha tencada
   1779    sabgats no y entre moscha.”
   1780    No us presi una coscha
   1781    home franch e cortes,
   1782    si no sab metre fres
   1783    e reffrenar sos fets
   1784    e de tener secrets
   1785    lo que·l gentil hom tany.
   1786    Saubetz que dix entany
   1787    us trobadors ysnelhs,
   1788    En Garau de Bornelhs,
   1789    perlan de folha gen
   1790    qui no han tempramen
   1791    e seny perfayt los falh:

   1792    “A folh no qual metra sonalh
   1793    qu’elh fay de sa lengua bataylh
   1794    ab que descobre ses folhors,
   1795    e qui·l tendra per cabelos
   1796    dich qu’abduy sien companyos.”

   1797    Saubets que dix Catos,
   1798    qui de seny tench l’escutz:
   1799    “la primeyra virtutz
   1800    es reffrenar sa lengua.”
   1801    Mensonya ne fals tengua;
   1802    hom ho deu retenir.
   1803    A motz ay ausitz dir,
   1804    e crey be qu’es axi:
   1805    nulhs homs no·s penedi
   1806    jamay da mot calar,
   1807    e de massa parlar
   1808    han algun gran dampnatge;
   1809    e vos ab gran oltratge
   1810    havets ma diffamada
   1811    en la vostra tornada;
   1812    so no podets neguar.
   1813    Lo qu’ieu deman es clar
   1814    ez ab bon dreig fundat.»

En Tudela

   1815    «Senyora, veritat
   1816    es d’aquexa tornada
   1817    que per me fon dictada,
   1818    ez yeu no u vulh neguar.
   1819    Mas no·m poran provar
   1820    totes les gens del mon
   1821    quals es m’entencion,
   1822    nez yeu per qui ho dich.
   1823    Sobr’aycest fayt stich
   1824    de vos maravelhats,
   1825    car yeu ho hay pausatz
   1826    en mots trop generals,
   1827    si que no y vey senyals
   1828    que us hi calgue entendre;
   1829    donchs no vulhats encendre
   1830    devas me la vostr’ira.
   1831    Vos me portatz squira
   1832    e mala voluntat,
   1833    e m’havetz acusat
   1834    a tort, que mal no us mir;
   1835    aytembe·s poran dir
   1836    les dones d’esta terra,
   1837    e far me semblant guerra,
   1838    qu’yeu ho dich de cascuna.
   1839    Ayço ’s regle comuna,
   1840    e no u tingats a joch,
   1841    que si parlen en loch,
   1842    en plassa ho carreyra,
   1843    en scura maneyra,
   1844    sia de mal ho be,
   1845    no y respondra ’n re
   1846    homs ques ben acesatz,
   1847    fins qu’es anomenatz
   1848    o·l tiren per la falda.
   1849    Mant hom folh se·n scalda
   1850    que y vol tentost respondre;
   1851    e puys no·s pot scondre
   1852    e roman en la fangua;
   1853    dreytz es qu’om no·ls ne plangua
   1854    ne·ls ajuden en re.
   1855    Cetz eximplis say be
   1856    per celh qu’aysi s’enflama:
   1857    “ama celh qui no t’ama,
   1858    respon a qui no·t clama,
   1859    e hiras carrera vana.”
   1860    E vos, ab gran ufana,
   1861    havets dat entenen
   1862    a tota cesta gen
   1863    que·l guan es stat vostra.
   1864    Mas crey, segons que·s mostra,
   1865    que d’als etz vos falhona,
   1866    ez a vostra persona
   1867    semblant fayt sta mal.»

La Senyora

   1868    «En Tudela, no us cal
   1869    d’ayço far continença,
   1870    ab la vostra sciença
   1871    me cuydatz scapar.
   1872    ja no us cal trebalhar.
   1873    Vos farets la rayso,
   1874    car, cert, no us tindra pro
   1875    lo parlar clausulat
   1876    ne ben retoricat;
   1877    car tuig li trobador
   1878    son gran garrulhador,
   1879    yeu ho say clar e be.
   1880    Diatz: E no us sove
   1881    so que·m dixes entany,
   1882    gran re ha prop d’un any,
   1883    que perlavem abdos,
   1884    que totes les cansos,
   1885    dances, cobles, tornades,
   1886    qu’eran per vos dictades,
   1887    feyetz per amor mia?
   1888    Donchs grans raysos havia
   1889    ez hay qu’ieu m’i entenda.
   1890    No us cal mudar la cenda,
   1891    ne far l’afezenat;
   1892    vos havetz atorguat
   1893    sença dar vos turmens;
   1894    aço sab Deu e gens,
   1895    nulhs homs no us en forsava;
   1896    certes, yeu no pensava
   1897    que vos fossets aytals,
   1898    ans creya que leyals
   1899    erets, si co·s pertany.
   1900    Ben ha passat un any
   1901    que·l gan me fon raubatz,
   1902    e no·n poch ser trobats
   1903    per me senya neguna,
   1904    tro la fama comuna
   1905    pervench a mes orelhes
   1906    e m’aporta novelhas,
   1907    sols a saber, que vos
   1908    en les vostres xanchos
   1909    deyetz ab plasser gran,
   1910    haver raubat un gan.
   1911    Donchs rayso es que·m mova.
   1912    Voletz pus belha prova
   1913    quez atorguar lo crim?»

En Tudela

   1914    «No us cal parar ten prim,
   1915    Senyora, los filats»,
   1916    dix Bertran tots iratz.
   1917    «Dir podets que us voletz;
   1918    mas ço que dit havetz
   1919    es contra vos matexa;
   1920    lo vostra cors engrexa
   1921    pus que·m pot perseguir.
   1922    Augats ço que us vulh dir,
   1923    no us enfelhoniats:
   1924    a gran tort vos clamatz
   1925    ez ab paucha rayso.
   1926    La vostr’entencio
   1927    vos atorch largament
   1928    ses nulh empetxament,
   1929    e no us vulh neguar res,
   1930    car tot enayci es.
   1931    No·m cal far grans sermons,
   1932    que totes mes canxos,
   1933    cobles, dances, tornades,
   1934    a vos son endressadas,
   1935    belha senyora mia;
   1936    mas homs natz no sabia
   1937    sino entre nos dos;
   1938    no y calia clamors,
   1939    pus qu’yeu no us nomenave,
   1940    ne dreig al mon mandava
   1941    que us hi calgues entendre;
   1942    no·m calia far pendre,
   1943    ne venir en vergonya.
   1944    Fayt’avetz vostra ponya
   1945    de far m’empresonar.
   1946    Per Dieu, no us cal reptar
   1947    si no vos, per tot cert,
   1948    qui havetz descubert
   1949    so qu’era ben sacret.
   1950    Per bona fe us promet
   1951    maravelhatz ne suy,
   1952    que denan ten gran juy
   1953    vos siatz publicada
   1954    que sots m’anamorada.
   1955    Si·m guart Nostre Senyor,
   1956    quez a mon conffessor
   1957    jamay no u volgui dir.
   1958    Que poran presumir
   1959    cesta gen qu’aysi son?
   1960    Penso que tot lo mon
   1961    m’aura per scusat,
   1962    vasen la cruzeltat
   1963    de la vostra persona.»

   1964    Ladonchs fon trop felhona
   1965    la senyor’ez irada,
   1966    e dix tota torbada:

La Senyora

   1967    «O Verges gloriosa,
   1968    humils e piadosa,
   1969    on Dieu fech Tabernacle!
   1970    Demostrats nos miracle
   1971    en contr’aycest malvat
   1972    que·l crim ha confessat
   1973    e despuys aval negua;
   1974    tota la gen absegua
   1975    ab ses belhas paraules,
   1976    qui son tot grandes faules,
   1977    segons ausit havets».

En Tudela

   1978    «Senyora, vos queretz
   1979    que u hage dit per vos,
   1980    d’on suy maravelhos.
   1981    Perque·m platz qu’aysi sia,
   1982    plus no·m scusaria;
   1983    prenets lo perque us playa.
   1984    Si Jhesuchrist me valha,
   1985    a gran tort suy reptatz;
   1986    mas, pus pler hi trobatz,
   1987    yeu no vulh neguar res,
   1988    ans dix quez axi es
   1989    com vostre cors resona;
   1990    mos bens e la persona
   1991    met dins vostra poder;
   1992    fayts ne vostre voler
   1993    si com ja vos hay dit,
   1994    que·l cors e·l spirit
   1995    coman en vostres mans,
   1996    e no suy gens dubtans
   1997    que no m’hagats merce.»

La Senyora

   1998    «Be m’havets fayt perque»,
   1999    dix la dona d’onor,
   2000    «no us vulh per servidor,
   2001    per amich, ne privat;
   2002    no us sera perdonat
   2003    de tota vostra vida,
   2004    ans ne sera complida
   2005    tota ma desigança;
   2006    no n’hagats sperança
   2007    ne conffietz en me,
   2008    qu’yeu vos perseguire
   2009    fins al jorn de ma fi.»

En Tudela

   2010    «O cors gay! e s’axi
   2011    voletz quez a gran tort
   2012    me prena ’n breu la mort
   2013    ho qu’yeu me desesper?
   2014    Car vostre vulh esser
   2015    enquer que no vulhatz,
   2016    car Dieu no m’a formatz
   2017    mes per vostra servir,
   2018    ez am trop mays morir,
   2019    pus a vos ve de grat,
   2020    que qui·m des lo regant
   2021    d’Arago o de França;
   2022    perque ’b gran conffiança
   2023    la cobla us vulh retrer
   2024    que fech lo sots veguer
   2025    en son novelh cantar:

   2026     “Si tot no·m val merce cridar
   2027    cen vetz lo jorn ab mant suspir,
   2028    ja no m vayretz de vos lunyar;
   2029    mays vos tem perdre que morir.
   2030    E si no us plats vostra cors ma deffença,
   2031    la boca·l cor crideran: Belh’aymia,
   2032    vos m’avetz mort ses tort que no us tenia;
   2033    ten mala us vi com li troyans Alena.”»

La Senyora

   2034    «Senyers, de vostra pena
   2035    me suy aconortada,
   2036    la cobla m’es membrada
   2037    que fay trop be per vos:

   2038    “Cercatz d’uymay, iat(z) siatz belhs e pros,
   2039    que lhs vostres fayts vos lou e Is dits valens;
   2040    que vengut es lo temps que m’auretz mens;
   2041    no m’alciuran vostres falgas amors”,

   2042    ne la semblança gaya,
   2043    ans faytz tot ço que us playa,
   2044    car no·m cur ges de vos».

   2045    Girade·s fon a nos,
   2046    e instan me·n reques
   2047    que Tudela fos mes
   2048    en la preso comuna,
   2049    ses gracia naguna,
   2050    e que fos condempnatz.

Francesch de la Via

   2051    «Senyora, no vulhatz»,
   2052    dix yeu, «injuriar
   2053    l’om qui ab voler clar
   2054    se met en vostres mans;
   2055    no·l metats en tal pas,
   2056    vuillats lo ’n merce pendre,
   2057    pus qu’a vos se vol rendra
   2058    e coneix son deffaut».

La Senyora

   2059    Ladonchs crida trop aut
   2060    la dona: «Ho masquina!
   2061    Ha que bona farina
   2062    fan cest official!
   2063    Qu’abduy son parcial
   2064    mostrant part maniffesta!
   2065    Dos vos jur per ma testa
   2066    de present me n’iray,
   2067    que·l cor e tot quant ay
   2068    tench plus amar que tora.
   2069    E cridan: Via fora
   2070    iray denan lo rey,
   2071    ez a tot son cossey
   2072    far clam de vos abduy,
   2073    qui ab cautelos juy
   2074    me fayts perdre mon temps.
   2075    E ladonques ensemps
   2076    les pros quatre senyoras
   2077    qui las dites penyores
   2078    havien manlevades,
   2079    foron en peus levades
   2080    raysonans En Bertran,
   2081    ez agran debat gran
   2082    quals parlara primeyra,
   2083    ez ab dolça maneyra
   2084    debeteran gran pessa,
   2085    covidans a gran pressa,
   2086    replican cadescuna;
   2087    e las tres d’una ’n una
   2088    totes lurs votz donaran,
   2089    e lo fayt comandaran
   2090    a madona Sampsona,
   2091    on tot be se condona,
   2092    que perlas tot primer.»

Madona Sampsona

   2093    Dix: «Mossen sots veguer
   2094    e Mossen acessor,
   2095    cesta dona d’onor
   2096    vesem qu’es fort irada,
   2097    e trop mal informada,
   2098    contra ’N Bertran Tudela;
   2099    e per cesta querela
   2100    requer que sia pres;
   2101    ez ell no·l negua res
   2102    ez met en son poder
   2103    e que d’ell vulha fer
   2104    a tot son bon coman.
   2105    E diu, per Sant Johan,
   2106    que no·l perdonara,
   2107    ans lo perseguira
   2108    ab gran e ferm’instança.
   2109    Nos li ferem fermansa
   2110    e·l volem manlevar;
   2111    playe us que·l vulhatz dar
   2112    a manleuta ben prest,
   2113    car no mereix arrest
   2114    hom qui·s met en rayso;
   2115    que per compacio
   2116    yeu e mes companyones,
   2117    qui son gran res felhones,
   2118    Bertran manlevarem
   2119    e tornar permatrem
   2120    a ·xx· jorns de raquesta."
   2121    Ez enclinant sa testa
   2122    dech fi al seu parlar.

Lo conselh de l’Acessor

   2123    L’acessor sens tardar
   2124    conselha ’ncontinen
   2125    que Tudela presen
   2126    a manleuta fos datz,
   2127    e que fos manlevats
   2128    per docens mil florins;
   2129    e de presen s’a mis
   2130    en la manleuta dicha,
   2131    qui tantost fon scricha
   2132    per aycel scriva.
   2133    En Tudela jura
   2134    volen servar l’usatge,
   2135    e presta l’omenatge
   2136    aqui en mon poder,
   2137    e mostran gran voler
   2138    las donas fan fermança;
   2139    Tudela ’b alegrança
   2140    los fay gracies mil.»

Madona Sampsona

   2141    «Pauch us membre l’estil
   2142    ez art de gentilesa;
   2143    crueltatz e bravesa
   2144    son dins vostra persona»,
   2145    dix Madona Sampsona
   2146    a la senyora noble,
   2147    «car denan tot lo poble
   2148    havetz mes vostr’ayman.
   2149    Tota gen lo complany
   2150    de ten inorma crim;
   2151    sanch havetz de Cahim
   2152    e mala voluntat,
   2153    car havetz diffemat
   2154    vostra bon amador
   2155    e per gran raubador
   2156    l’avetz fayt publicar.
   2157    Ha, cant deu hom guardar
   2158    los vertaders amichs
   2159    qu’om no·ls fass’anamichs
   2160    ne qu’ells perdon jamay!
   2161    Qu’ us trobador mot gay,
   2162    so fon Peyres Vidal
   2163    de Tolza natural,
   2164    ho dix, si Deus m’aiut:

   2165    “Nulhs hom no sab d’amich tro l’a perdut,
   2166    so que l’amich li valia d’ebans;
   2167    mes quant lo pert e puys l’a a sos dans
   2168    e·l notz aytan com l’avia valgutz,
   2169    adonchs conex ço que l’amich valia;
   2170    perqu’yeu volgra mos amichs conagues
   2171    so qu’yeu li vay ans que perdut m’agues,
   2172    car ja despuys al seu tort no·m perdria.”

   2173    Vos li fayts sobreria
   2174    e·l volets perdre ’n breu,
   2175    e per sguard de Deu
   2176    hom deu amar proisma.
   2177    Tuig em signatz de crisma
   2178    e forgats d’una massa;
   2179    mas volentats vos passa
   2180    algunes vets lo seny,
   2181    nostre ley nos costreny
   2182    no rendam mal per mal.»

La Senyora

   2183    «Madona, parcial
   2184    m’apar que us demostrats,
   2185    segons que raysonatz,
   2186    d’on havetz gran peccat;
   2187    car l’ome celerat
   2188    no·l deu hom raysonar,
   2189    ans se tany trebalhar
   2190    que·l mal sion punit.
   2191    Mantes vetz hay legit
   2192    celh qui·l malvat rasona
   2193    ne qui favors li dona,
   2194    es companys en la colpa
   2195    e si masex envolpa
   2196    en lo mal qu’aycelh fay.
   2197    Ausis vos dir jamay
   2198    que·ls bons trop occasona
   2199    qui als malvatz perdona?
   2200    Prech vos no·l mantigats,
   2201    qu’el es stat trobatz
   2202    ab lo furt en la ma.
   2203    A carn de lop salssa de ca.
   2204    E com? E no es dreyt
   2205    qu’aycelh qui mal ha feyt
   2206    hage punicio?
   2207    En l’inquisicio
   2208    es la caus’atorgada,
   2209    fort suy maravelhada
   2210    com l’avetz per leyals,
   2211    ans es be desleyals
   2212    e·l plus fals qu’el mon sia.
   2213    E volets qu’eu vos dia,
   2214    allegan un actor,
   2215    so quez un trobador
   2216    dix parlan d’omes bos?:

   2217    “Tant quant hom fay ço que deu, hom es proz,
   2218    e ten leyals com se guarda d’engan;
   2219    per mi us ho dich, que si us lausi antan,
   2220    cant era·ls ditz vertadier e·ls fayts bos,
   2221    ges per ayço no devetz dir qu’eu men,
   2222    si cant no us tench per tan valen;
   2223    car qui laxa co qu’a be comenssatz
   2224    no mareix laus d’ayco qui es passats.”

   2225    Donchs prech vos no·l vulhatz
   2226    raysonar ne deffendre,
   2227    car vos me faytz encendre
   2228    e doblar ten fort l’ira,
   2229    que·l servelh me·n regira;
   2230    no·m tranquetz pus lo cap.»

Madona Domenge

   2231    «Senyora, greu vos sab,
   2232    segons quez a me par,
   2233    cant hom vol raysonar
   2234    l’ome qui no us ha tort.
   2235    L’ira qu’avetz ten fort
   2236    tot vostra cors demenge»,
   2237    dix madona Domenge,
   2238    «e com a traydor
   2239    es dat rasonador
   2240    per semblan advocat,
   2241    quant mes al qui ’s trobat
   2242    d’aycest fayt ignoscent;
   2243    injuriosamen
   2244    l’avetz fayt scarnir,
   2245    e mays, envergonyir
   2246    ab peraules trop vils,
   2247    foragitan l’estils
   2248    de tota gentilesa.
   2249    Si haguessets apresa
   2250    una cobla d’amor
   2251    que fech un trobador,
   2252    qu’yeu tot jorn la sovench,
   2253    e crey fos Huc Brunench,
   2254    hagre us servit ades:

   2255    “Ab los cortes deu esser hom cortes,
   2256    e gin perlan entre·ls enraysonats;
   2257    qu’atrestans son de bos mots, si·ls sercats,
   2258    com de malditz e vils e descortes;
   2259    e gen perlar ab avinen respos
   2260    adutz amichs e no·n creix macios.”

   2261    Malvad’entencios
   2262    havets, si Deus be·m do,
   2263    cercan tal occayso
   2264    al vostra servidor,
   2265    qui singular lausor
   2266    say que dona de vos
   2267    en totes ses xanchos.
   2268    Crey qu’aycelh no han sen
   2269    qui per pauch felhimen
   2270    l’amich volo layssar;
   2271    no pot hom comperar
   2272    a res l’amich leyal.
   2273    Augatz, si Deus vos sal
   2274    e us gart e vos e mi,
   2275    que dix en Cervari:

   2276    “Mays te val le naffrars
   2277    de l’amich qui·t desira,
   2278    que no fay le baysars
   2279    d’enamich qui t’asira.”

   2280    Hom no deu mostrar ira
   2281    al vertader amich,
   2282    perquez yeu vos soplich,
   2283    graciosa senyora,
   2284    que ’n aycest jorn ez hora
   2285    la vulhatz perdonar.»

La Senyora

   2286    «D’ayço no us cal perlar,
   2287    madona ’n veritat,
   2288    que·l crim es be provat,
   2289    no resta mas la pena
   2290    e que·m donen smena
   2291    de tots los meus dampnatges,
   2292    injuries, oltratges,
   2293    qu ay sustengutz fins vuy.
   2294    Vos dizetz qu’en lo juy
   2295    yeu l’ay dit injuria,
   2296    e qu’ab gran sobraria
   2297    yeu l’ay injuriat.
   2298    Yeu li ay dit malvat,
   2299    so vetz puscut auzir.
   2300    O Deu! Qui pora dir
   2301    a l’hom malvat qu’es proz?
   2302    Augats us trobadors
   2303    com ho ditz claramens:

   2304    “E qui us cugatz que us sia deffendens
   2305    si etz avols, com no us apelh malvatz?
   2306    Pus temps havetz e·l poder vos es dats
   2307    e no y vesetz mentre·l lums es ardens,
   2308    guardatz vos hi que·l tems es tenebros
   2309    e no y veurets can la lum es resclos.”

   2310    Tota m’antencios
   2311    vos hay dita ben clar;
   2312    no y entench res fluxar
   2313    si donques dret no·m fal.»

Madona de N’Ycart

   2314    «Senyora, qui del gualh
   2315    del vesi vol mangar,
   2316    cove que l’ha cerquar
   2317    algun’occasio»,
   2318    dix per conclusio
   2319    madona de N’Ycart.
   2320    «No mou de bona part
   2321    semblan pessaguimen;
   2322    de fort entenimen
   2323    etz, segons mon vigayre.
   2324    Si us hagues mort lo payre,
   2325    o frayres o cosis,
   2326    e que us despocehis
   2327    da feu o d’aretat,
   2328    fora dreig que scapçat
   2329    fos e liurat a mort;
   2330    mas, pus que no us ha tort,
   2331    no·l farets sobraria.
   2332    Tota la gen dauria
   2333    cridar en contre vos
   2334    que ’b ten paucha raysos
   2335    li havets fayt gran dan,
   2336    per un malestruch guan
   2337    del qual ell re no·n sab.
   2338    Yeu vos jur per mon cap,
   2339    fayts tot ço que puscatz,
   2340    qu’elh sera deffensatz
   2341    per nos fins a morir.
   2342    Havets may ausit dir
   2343    que·l proz Diomedes
   2344    forssivolmen se pres
   2345    de Briseyda lo guan?
   2346    Qu’elha no fech semblan
   2347    que d’ayço fos irada,
   2348    si tot era torbada
   2349    e plena de gran dol,
   2350    per ço com de Troyol,
   2351    son leyal amador,
   2352    Priam, ab gran dolor,
   2353    als grechs la fech mudar.
   2354    Donchs be degra cridar
   2355    Briseyda, qui no·s plany,
   2356    can viu que l’hom strany,
   2357    qu’elha no conexia,
   2358    ab ten gran sobraria
   2359    son guant li vench a tolre.
   2360    Si l’escuder qu’es vostra,
   2361    segons claramen mostra,
   2362    ha pres un gan peytit,
   2363    no prengats a despit,
   2364    si Deus vos do endressa. . .
   2365    La major alegrança
   2366    que pot haver l’ayman
   2367    que cordonet o gan,
   2368    bossa, can belhs, anelh,
   2369    algun’autra joyelh
   2370    tengua de sa senyora,
   2371    e per cesta penyora
   2372    son l’amador jausen.
   2373    Donchs, senyora valen,
   2374    vulhatz li vos valer,
   2375    pus qu’en vostra poder
   2376    s’es del tot subjugatz.
   2377    Ez apres scoltatz
   2378    que dix Peyres Vidal
   2379    contra celh qui no val
   2380    ne li basta poder:

   2381    “E qui pot e no vol valer,
   2382    cant no c’esforça de morir?
   2383    Pus que la mort no·l vol aucir,
   2384    per far anuig ne desplaser.
   2385    Car s’enug hom d’avol pages
   2386    can reculh les rendes e·l ses,
   2387    cors poyrit ab cors vermenos,
   2388    vivent ses grat de Deu e nos.”

   2389    E donchs cors gracios,
   2390    vulhats li perdonar,
   2391    car vos sabetz molt clar
   2392    que tort no us te en re.»

La Senyora

   2393    «Madona ’n bona fe,
   2394    no us cal pus avant dir.
   2395    Mon fayt vulh prosseguir
   2396    pus ten avan ne so;
   2397    e sabe·l mal ho bo.
   2398    yeu hauray ço del mieu,
   2399    era per un jusieu
   2400    ditz hom la veritat.
   2401    A Deu! e que bondat,
   2402    madona, mostrats vos,
   2403    deffendre·l criminos
   2404    e venir contra me!
   2405    Tembe perceguire
   2406    vos e las companyones,
   2407    qu’etz braves e felhones;
   2408    fas e us manar la cenia,
   2409    car ses demandar venia
   2410    havets gosat perlar;
   2411    ne per lo raysonar
   2412    caygudes etz en pena.
   2413    Dieus vulha bens en prena,
   2414    so es dreig juy de Dieu,
   2415    a cuy sab mal e greu,
   2416    qu’om deffend’ells malvats.
   2417    E cant son delhiuratz
   2418    vegats bona rayso;
   2419    per rendre gasardo
   2420    fan en hom mal e dan.
   2421    Sabets que dix entan
   2422    En Guillemo de Vich:

   2423    “No vulhas ajudar a tort al tieu amich,
   2424    car puys Dieus permetra sera ton enamich.”

   2425    Mas yeu per ço no dich
   2426    que·l leyal amador
   2427    quez han veray’amor,
   2428    bossa, guan o anelh,
   2429    o qualsevol joyelh
   2430    no degu’esser donat,
   2431    mas que sia furtat
   2432    aço no us lausaria.
   2433    Deman vos si calia
   2434    aycest fayt publicar,
   2435    ne que·n fases cantar,
   2436    ne cobla, ne tornada.
   2437    Si yeu ne suy irada
   2438    no n’hajats maravelha,
   2439    tots homs se descapdela
   2440    can veu que pren dampnatge.
   2441    Yeu li seray salvatge;
   2442    e d’er’anan no·l vulh,
   2443    ans li feray argulh,
   2444    car es falç e ginyos.
   2445    Scoltats la canços
   2446    ez un leyal cosselh
   2447    que dix En Gui d’Uxelh,
   2448    si Deus vos do salutz:

   2449    “Vos autra part s’es vertats mos scutz
   2450    e guardar m’ay de la vostra falssura,
   2451    e ges per me no fessats fort fetxura,
   2452    avans vos dich, no·m rendats les salutz;
   2453    e no us penssets que per vos xan ne ria,
   2454    ans seguiray d’ar’anan autra via,
   2455    e vulh sabgats que qui pert vostr’amor
   2456    gasanya mays que qui la conqueria.”

   2457    Per vostra cortesia,
   2458    no·m vulhats enberguar
   2459    ne mon dreig empetxar,
   2460    pus que·l fayt es provats.»

Madona d’En Benet

   2461    «May fon hom inculpatz
   2462    ab tan paucha rayso,
   2463    car vulha Dieus ho no
   2464    voletz quez axi sia»,
   2465    dix ab gran felhonia
   2466    Madona d’En Benet.
   2467    «Senyora, no say dret
   2468    qui man sia punit,
   2469    perque tot lo brogit
   2470    es sobre la tornada,
   2471    la qual elhs ha dictada,
   2472    d’on vostra cors se·n fon,
   2473    com no ha dona·l mon,
   2474    senyora, sino vos,
   2475    per qui·s fassen chansos,
   2476    ni guan sion raubat;
   2477    puys qu’elh ho ha pausat
   2478    mot cubert ez scur,
   2479    perque ’n ma fe vos jur
   2480    no us devietz clamar.
   2481    Mays deu hom comportar
   2482    los antichs servidors,
   2483    amichs e valadors,
   2484    que no l’estranya gen;
   2485    e per pauch felhimen
   2486    mant hom vol perdr’en breu
   2487    lo servidor qu’es seu,
   2488    que tench a gran folhia,
   2489    car say que mays valria
   2490    soffrir al servidor
   2491    una paucha folhor,
   2492    que no fay al strany.
   2493    Los servidors tot l’any
   2494    fay plasser e servir
   2495    ez pausar’a morir,
   2496    perqu’om no·l deu lunyar.
   2497    Haugatz com ho diu clar
   2498    aycests eximplis breus:
   2499    lunye·t tu de los teus
   2500    ez ayrar t’a Deus;
   2501    e sapiatz que ’ls sieus
   2502    cove molt a soffrir.
   2503    Scoltatz que vol dir,
   2504    senyora graciosa,
   2505    us juglas de Tolosa
   2506    qui fon bon trobador:

   2507    “Ab nulhes gens no trop yeu tant d’onor,
   2508    ne tanta fe, segons lo mieu semblan,
   2509    com ab los meus, car ja no·m falhiran
   2510    li meu paren, s’eu no fal contra lor;
   2511    d’on m’es semblan que tots senyors dauria
   2512    los seus tostemps anentir si podia,
   2513    car ab los seus pot qui·ls sab gen tenir,
   2514    lo sieu guardar e l’altruy conquerir.”

   2515    Ges per ço no vulh dir
   2516    que mal sion soffert,
   2517    e nostre fayt no ’s cert
   2518    sino per devinalles.
   2519    May viu ten grans rondalhes
   2520    a tan petita causa;
   2521    e qui ayço vos lausa
   2522    vos dona mal consselh.
   2523    Perque us prech, cors ysnelh,
   2524    ples de mantes virtuts,
   2525    que li siatz scutz
   2526    per tostemps e no lança,
   2527    car elh jamay no·s cança,
   2528    de vostra cors servir.
   2529    No us cal enfelhonir
   2530    ne sol maravelhar,
   2531    si l’ausam raysonar
   2532    en cest fayt contra vos,
   2533    car ja saubets com nos
   2534    l’avem fayta fermança;
   2535    per cesta confiança
   2536    cadescuna li val,
   2537    car si d’ayço ha mal
   2538    nos n’aurem nostre part,
   2539    e per aycest sguard
   2540    es per nos deffenssats.
   2541    E vos nos manessats
   2542    que·ns farets persseguir,
   2543    car senes obtenir
   2544    veniament, n’e perlat,
   2545    raysonat l’om delat.
   2546    Per ço no·ns starem,
   2547    ans continuarem
   2548    pus fort ell deffenssar,
   2549    car no s’i pot als far
   2550    sino peguar la pena,
   2551    e per mals que·ns en prena,
   2552    ho tenim per ben mes;
   2553    e no us cuydets per res,
   2554    vostra cors no ’s sglay.»

La Senyora

   2555    «Us partits vos faray,
   2556    si·m guart Nostre Senyor»,
   2557    dix la dona d’onor,
   2558    «per ço que conegats
   2559    que mon cors es cansatz
   2560    e no vulh pladejar:
   2561    yeu vulh renunciar
   2562    en aycesta querela,
   2563    quez es contr’En Tudela,
   2564    e lo clam aytenbe,
   2565    e mon fayt pausare
   2566    tot en vostra poder;
   2567    qu’ieu ay mot gran sper
   2568    a las tres ez a vos,
   2569    que vistes mes clamors
   2570    e culhit aquest playt,
   2571    crey per vos sera fayt
   2572    justicia spetxada,
   2573    pus la caus’es provada.
   2574    Yeu no pux milhor dir,
   2575    mes que prest vulh complir
   2576    e far ço que dit es.»

En Tudela

   2577    «Donch fermem compromes»,
   2578    dix Tudela, «si us platz;
   2579    e prech vos hagam patz,
   2580    Senyora, de bon grat,
   2581    ez haja prou durat;
   2582    car de mal ix tot mal,
   2583    so ’s rayso natural,
   2584    e de be nax tot be.»

La Senyora

   2585    «Senyers, a mi platz be
   2586    s’elhas ho volo pendre.»

En Tudela

   2587    «Yeu les faray entendre
   2588    en vostra questio.»

La Senyora

   2589    «Ayço tindray per bo,
   2590    solamen qu’aysi sia.»

   2591    Tudela ’b alegria
   2592    les donas vay preguar
   2593    volguessen acceptar
   2594    lo presen compromes,
   2595    e cascuna promes
   2596    de pendre de bon grat,
   2597    e tentost revocat
   2598    fon lo clam per la dona.
   2599    Despuys, a cap d’estona,
   2600    elha ’b plasent donari,
   2601    requez quez un notari
   2602    vingues pendre la ferma;
   2603    ladonchs cascu d’els ferma
   2604    lo compromes prop dig,
   2605    qui fon mes en scrig
   2606    per Bonanat Nadal,
   2607    en lo poder del qual
   2608    quascus torna racena,
   2609    ez pausaren la pena
   2610    abduy de mil florins
   2611    qu’auran per bos e fis
   2612    tot quant elhas diran,
   2613    e no s’apelharan
   2614    jamay de lur sentença.
   2615    Ez ab curosa pensa
   2616    les dones intimaren
   2617    a les parts, assignaren
   2618    per tot lo presen jorn,
   2619    ses metre·s ges en torn,
   2620    denan lieys hagen dades,
   2621    les quals foren pausades
   2622    dins lo jorn a elhs datz;
   2623    puys lus fon assignatz
   2624    entre ’bdos en presença
   2625    per ausir la sentença
   2626    lo jorn de Sant Johan.

   2627    Ayço fo ’n lo dit an,
   2628    en lo caut mes de juny,
   2629    que le grans calors puny
   2630    e·l sol per dreyt camis
   2631    del signe Geminis
   2632    era ja develhats,
   2633    e ladonchs fon muntatz
   2634    en lo signe del Cranch,
   2635    que lo sobiran banch
   2636    on lo sols pot muntar
   2637    e no pot devalhar
   2638    de Capricorn avalh,
   2639    ez aycest juy no falh,
   2640    segons diso l’estrolech;
   2641    d’ayço han fayt lonch prolech
   2642    Thelomeu, Missael,
   2643    qu’en los signes del cel
   2644    son stat mot scien,
   2645    e diso claramen
   2646    que lo Cranch fay l’estiu,
   2647    on tot lo mon reviu
   2648    e mou gran alagria,
   2649    e fay pus gran lo dia,
   2650    car lo sol vay pus nautz,
   2651    d’on lo temps n’es mays cautz;
   2652    Capricorns fay jorns breus,
   2653    si com l’iternal Dieus
   2654    ha molt ben ordenat,
   2655    e ladonchs son minuat
   2656    le jorn, les nuytz son grans
   2657    e l’yvern comenssants,
   2658    naix freig, pluges e vens;
   2659    pel trop dels elemens,
   2660    no·n vulh far longa gesta.
   2661    Mays aço fo ’n la festa
   2662    el mayti Sent Johan,
   2663    lo pus gay jorn de l’an.
   2664    Las dompnas e senyora
   2665    en aycelh punt ez ora,
   2666    avans del sol exit,
   2667    anaran ab delit
   2668    ab nos culhir barbena,
   2669    flors e rams d’autra mena
   2670    e semblan puliol,
   2671    tot ayci com fer sol
   2672    quescu en cest mayti.
   2673    Puys en un belh jardi
   2674    nos intram tuig ensemps.
   2675    Dir vos pux que nulh temps
   2676    tal no·n vi, ne crey sia;
   2677    mil arbres hi havia
   2678    tuig fiorit e fulhat,
   2679    ez al mig loch un prat
   2680    ples de rosas e flors
   2681    de diverses colors,
   2682    e puys li gay auzelh,
   2683    de parelh en parelh,
   2684    cantaven sus los sims
   2685    virolays e reffrims.
   2686    E certes puix vos dir
   2687    qu’als no volgretz ausir,
   2688    mas li auzelh salvatge.
   2689    Puys, ab gran alagratge
   2690    can le sols fon levatz,
   2691    se foren tots mudats
   2692    e lonyats del jardi,
   2693    que nulhs homs no·ls senti.
   2694    Ladonchs se van pausar
   2695    les dones arrenglar
   2696    ab la senyora·l prat,
   2697    En Tudela·l costat
   2698    ez yeu tentost apres,
   2699    e per saigs e porters
   2700    fon fayt prest mandamen
   2701    a tot’aycelha gen
   2702    que nulhs homs no perlars,
   2703    ans cascu scoltas.
   2704    E madona Samsona,
   2705    qu’es d’onestat corona,
   2706    ab singular voler
   2707    pres un fulh de paper
   2708    donat per l’escriva,
   2709    e lisch e publica
   2710    ab gaya continença
   2711    aycesta breu sentença
   2712    denan tota la gen
   2713    en la forma seguen:

La Sentencia

   2714    «En lo nom de Deu sia
   2715    e de Santa Maria,
   2716    sa mayre gloriosa,
   2717    e de la graciosa
   2718    gran cort de peradis,
   2719    la qual ab jonols clis
   2720    supliquem de bon grat
   2721    la nauta deytat
   2722    que nos vulh’andressar
   2723    perque puscham jutgar
   2724    dreytamen en esta hora.
   2725    Com la presen senyora
   2726    hagues dada querela
   2727    contr’En Bertan Tudela,
   2728    puys, concordans abdos,
   2729    lor debat denant nos
   2730    han pausat en scrit;
   2731    si com havetz ausit
   2732    ensemps ab gran plaser,
   2733    en lo nostre poder
   2734    han fermat compromes
   2735    e tot lor contrast mes.
   2736    Per qu’yeu vulh declarar
   2737    e sentencia dar,
   2738    sus ara de presen,
   2739    haut consentimen
   2740    d’estes meus companyones,
   2741    qui son leyals e bones
   2742    ez han rayl ab Deu,
   2743    del senyal de la creu
   2744    lo meu fron vulh garnir,
   2745    per ço que puxa dir
   2746    paraules agradans,
   2747    els Evangelis sans
   2748    denan mos hulhs pausats,
   2749    manualmen tocats
   2750    lo presen jorn de vuy,
   2751    per ço que·l nostre juy
   2752    denant Dieu preceescha,
   2753    lo qual veser jaquesca
   2754    nostres ulls egualtat,
   2755    es per nos declarat
   2756    en la seguen maneyra:

   2757    Com potestats planeyra
   2758    a nos sia donada,
   2759    de bon grat atorgada
   2760    per entrambes les parts,
   2761    seguin de dreig les arts
   2762    e vist tot lo proces,
   2763    es clar que per nos es
   2764    la Senyor’onorable
   2765    trobada mot colpable
   2766    en la presen tenço,
   2767    car ab pauca rayso
   2768    ha dada la querela
   2769    contra lo dig Tudela
   2770    qu’en re tort no·l tenia,
   2771    e pausat cas que sia
   2772    la canços ho tornada
   2773    pel dig Bertran dictada,
   2774    el no ha declarat,
   2775    ne menys anomenat
   2776    la dona ne son nom;
   2777    e per ço ditz tothom
   2778    qu’es contra dreig lo clam.
   2779    Perque nos condempnam
   2780    la Senyora presen,
   2781    ez ayço scienmen
   2782    per les dites raysons,
   2783    a totes messions,
   2784    injuries, dampnatges,
   2785    mals, greuges ez oltratges
   2786    que la part ha soffert,
   2787    en publich o ’n cubert,
   2788    per rayso d’aycest clam.
   2789    Mes avan declaram
   2790    que la senyora noble
   2791    ayci denan lo poble
   2792    hage pats affermar,
   2793    e ’N Tudela abrassar
   2794    e demandar perdo.
   2795    E si per occayso
   2796    en nostre jutgemen
   2797    algun empetxamen
   2798    per avant aparia,
   2799    retenim per nos sia
   2800    en cest fayt declarat.
   2801    Condempnam de bon grat
   2802    la senyora paguar
   2803    pel nostre trabellar
   2804    quatre vergues d’aur fi.

   2805    Cant la senyor’ausi
   2806    que l’agran condempnada
   2807    fon mig desesperada
   2808    e quaix de seny exida,
   2809    e dix: «Qui m’a trasida,
   2810    be maresch qu’axi sia,
   2811    car yeu penssar devia
   2812    ez haver mon sguard
   2813    qu’estas dompnes de part
   2814    eren de mon contrari;
   2815    e qui de l’adversari
   2816    fa jutge n’edvocat,
   2817    be merex condempnat
   2818    sia, ses far esmena.
   2819    Mays am peguar la pena
   2820    qu’obesir la sentença.»

Madona Sampsona

   2821    «Senyora, prech que vença
   2822    seny la vostra persona»,
   2823    dix madona Sampsona,
   2824    «e no us fessatz ausir,
   2825    si vertat voletz dir
   2826    en la vostra tenço;
   2827    vos provam per rayso
   2828    que vostre era·l tort,
   2829    e si per dreyta sort
   2830    vos havem condempnada,
   2831    caus’es justifficada,
   2832    so podets vos be veura.
   2833    S’aguessets volgut creura
   2834    nos, qui be us concelhavem
   2835    e per dreig vos mostravem
   2836    so que davietz far,
   2837    no us calguera clamar
   2838    eras per lo Salvayra,
   2839    mas qui no creu sa mayre
   2840    creu sa mala madastra,
   2841    e merex que desastre
   2842    e mals e dans li vengua.
   2843    Just es que si us en prenga,
   2844    pus que ’b tal sobreria
   2845    l’om qui tort no us tenia
   2846    volietz agreugar
   2847    ez a mort condempnar,
   2848    so·m par, la seu persona.»

En Tudela

   2849    «Ja no siats felhona,
   2850    Senyora ’b cors presan»,
   2851    dix ladonchs En Bertran,
   2852    «ne d’aycest fayt irada,
   2853    si be us han condempnada
   2854    a totes messios;
   2855    car yeu no vulh de vos
   2856    sino que fessam pau;
   2857    donchs no·m mostrets ten brau
   2858    lo vostra dolç sguart;
   2859    car sabiats de ma part
   2860    no us vulh re demandar,
   2861    si no sol l’abressar
   2862    en que us han obligada.»

   2863    Ledonchs se fon levada
   2864    en peus tota la gen,
   2865    e graciosamen
   2866    la dona suplicaran,
   2867    ez an do demandaran
   2868    perdonars En Bertran.
   2869    Ez ella ’b plaser gran
   2870    li anech perdonar,
   2871    e puys va l’abrassar
   2872    de bona voluntat.
   2873    Ez aqui de bon grat
   2874    a las dompnas perdona;
   2875    a madona Sampsona
   2876    un anell d’aur vay dar,
   2877    en lo qual fo, so m par,
   2878    us diamans fort belh;
   2879    puys donech altr’anell
   2880    d’En Domenge la belha;
   2881    jamay no·n vi perelha
   2882    ne de ten gran belhesa,
   2883    on hac una turquesa
   2884    belha, de gran valor.
   2885    E la dona d’onor
   2886    per ço com es molt bauda,
   2887    donech a madon’Auda
   2888    us maracdes trop fis,
   2889    ez un molt belh robis
   2890    a madona Baneta.
   2891    La senyora fon dreta,
   2892    levan se sus lo prat,
   2893    e pres son comiat.
   2894    En Bertran semblanmen
   2895    pres comgat de presen
   2896    de les dompnes presans
   2897    e·ls fay merces mot grans
   2898    de la lur gentilesa,
   2899    qu’avien fayt empresa
   2900    deffenssan l’ignocen.
   2901    E tot, per semblanmen,
   2902    pres comiat de mi,
   2903    e la senyora, qui
   2904    a me vay abrassar.
   2905    E puys van cavalcar
   2906    la senyor’En Bertran,
   2907    e l’altra gen denan,
   2908    e tengueron lor via
   2909    menan gran alagria
   2910    ab dolç sbatimen.
   2911    No say on veramen
   2912    car yeu despuys no·ls vi.

   2913    E can d’elhi·m parti,
   2914    pugey sus mon cosser,
   2915    sercan si·s pogra fer
   2916    trobas qualqua ventura.
   2917    Aney per la verdura,
   2918    per l’orta de Girona,
   2919    on la trobi mot bona,
   2920    si com poretz ausir.
   2921    Per me fe vos pux dir
   2922    que may fuy ten pagatz;
   2923    que·l corcers m’ach portats
   2924    en un jardi mot belh.
   2925    Nulh temps no·l vi parelh,
   2926    e fon cubert de flors,
   2927    lansan plasens odors,
   2928    grogues, blaves, bermelles,
   2929    on mays de cent doncelhes
   2930    e donas hi havia,
   2931    e al mig fon m’aymia,
   2932    de totas la plus belha,
   2933    la plus bauda doncelha
   2934    que pens nulh hom vis anch,
   2935    vestida d’un cot blanch
   2936    mot gayamen brodat,
   2937    de reclams tot sembrat
   2938    ab letras qui disien
   2939    als qui ligir saubien,
   2940    per totes parts: xit, xit.
   2941    Lo seu cap fon garnit
   2942    d’un xipelhet de flors
   2943    de diverses colors.
   2944    Yeu vau descavelcar
   2945    e mon cosser fermar
   2946    a l’intran del jardi,
   2947    e can m’aymia·m vi
   2948    va m’exir a carreyra,
   2949    ez ab dolça maneyra
   2950    laixa la companyia.
   2951    Dix: «Francesch de la Via,
   2952    vos siats be venguts.»
   2953    Yeu li ren les salutz
   2954    e lieys me va brassar
   2955    e·m donech un baysar
   2956    dejus la sieu manteta,
   2957    en maneyra secreta
   2958    qu’om no u posques veser,
   2959    disen: «Gay scuder,
   2960    cavalcats de presen
   2961    per ço qu’aycesta gen
   2962    no us hagen en suspita.»
   2963    Ez yeu, la reyso dita,
   2964    prengui son comiat
   2965    e fuy tost cavalcat.
   2966    Ez ab gran alagria
   2967    tot dreig tengui ma via,
   2968    ab pensa mot joyosa;
   2969    per la Val Tenebrosa
   2970    intrey lay miss’ausir
   2971    en lo gay monestir
   2972    nomnat Sant Deniel.

 

 

 

Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 159.

 

Incipitario di Francesc de la Via
Indice degli autori

Rialc