Francesc de la Via
. . .
1 e sobre·l prat pausar,
2 per scoltar lur so.
3 E·l novelh auzelho
4 qu’esteron dins lo niu
5 comenssaron piu piu,
6 amb laugeres passadas
7 ez amb plasens muntades;
8 affinaron lur votz
9 ez ab pauch instant totz
10 començaron cantar.
11 Ladonchs van començar
12 lo temps de baxa dança
13 d’una canço de França
14 trop plasen per ausir:
15 «je l’am je vulh servir»
16 ab molt gracios so;
17 e puys, ab gran rayso
18 feron lo segon temps
19 acordan tug ensemps
20 qu’ausel no y desmanti;
21 jur vos jamay ausi
22 so ten be compassat,
23 e suy marevelhat
24 de l’auzel qui frances
25 havion gent apres.
. . .
26 Meneron tal so . . .
27 Car cascun tench . . .
28 una gentil auzelha,
29 si que mascl’e famelha
30 steron sus los branchs,
31 ab aculhimens franchs,
32 ades ades baysan.
33 Cesta baudor ten gran
34 durech tro sus que·l dia,
35 amb sa gran maestria,
36 comensech sclarir
37 e·l sol volch spandir
38 pel mon sos rays dauratz,
39 d’on fonch ilhuminatz
40 lo mon tot a l’entorn.
41 Cant l’auzel viro·l jorn,
42 a lhor chan deron fi
43 e tengron lur cami
44 volan per lo boscatge,
45 menan gran alagratge
46 de parelh en parelh,
47 finaron lur cosselh
48 cercan de que mengar.
49 E quant volgui muntar
50 per lunyar me del boy,
51 viu venir ab gran joy,
52 per mig la praderia,
53 tinen vas nos la via,
54 una dona d’onor.
55 Be·m parech de valor
56 fos e de gran honrança,
57 car ab molt gran poxança,
58 de joy a maravelhas,
59 mena quinza donzellas
60 e be ·xx· donzelhos
61 amb d’altres companyos,
62 gayament arresat.
63 Llor vestit fon brodat
64 de letres gen formades,
65 qui quant eran justades,
66 qui les saubes ligir,
67 volion aytan dir:
68 «per tot corona d’aur»,
69 cusides ab fil d’aur,
70 e dalt hac vint e dos.
71 E cascun’ach de flors
72 xipelhet en son cap,
73 cadescuna se·n sap
74 gayament arresar.
75 La senyora me par
76 fon d’una upa largua,
77 qui son gay cors adarga
78 mot gayamen vestida,
79 ab compessada mida,
80 de ceti velhutat,
81 de fin’aur tot brocat
82 e de color vermelha.
83 E de semblan parelha
84 foron totes honrades
85 ab mantetes brodades
86 de t[er]zey com de grana;
87 la manteta fon plana
88 que la dona vestia,
89 res brodat no y havia,
90 mes forrada de vays
91 grisos, nets, purs e gays;
92 les autres, atressi,
93 e fon d’un drap mot fi,
94 d’un belh domesqui blau.
95 Dix Peyres Nicolau,
96 us dels saigs qu’era ’b me:
97 «Aycesta gen qui ve,
98 crey que van vos sercan».
99 Ladonchs viu cavalcan
100 la dona gayamen
101 sus lo gran amblamen
102 d’una caneya blancha,
103 qui no us penssets fos rancha,
104 ans parech que volas,
105 que·ls qui vengron detras
106 ab mules, e rocis,
107 e troters de Paris,
108 no y podien seguir.
109 E quant yeu vi venir
110 la dona ’b sa companya,
111 qui ges no fon stranya
112 ans me vay saludar,
113 en peus me vay levar
114 per vesser que volia.
115 Lieys parla tot primers;
116 «Quals es lo sots veguers,
117 si us guart Nostres Senyor?»
Francesch de la Via
118 «Senyora de valor»,
119 dix yeu, «ve·l vos aci;
120 vostra suy ses tot fi,
121 tostemps ab cor enter.
122 Ladonchs sey scuder
123 donaren peu a terra
124 e cadescu l’aferra
125 pausan la sus al sol.
126 E, si m’ajut Sant Pol,
127 may viu tal criatura!
128 Be·m parech que natura
129 hi mes tot son sauber,
130 perque·n deu mays valer
131 la terr’on es poblada.
132 Can fo descavalcada,
133 yeu li fi reverenda;
134 ab gaya continenza
135 le man me vau donar,
136 e puy vau abrassar
137 mot graciosament.
138 Les autres semblantment
139 feron tot atrestal.
140 Qui n’hagues a jornal
141 ja may se n’anujara,
142 que ’b graciosa cara
143 m’acullech cadescuna,
144 segons forma comuna
145 d’onest captenimen;
146 perque, de continen,
147 nos siguem sus lo prat,
148 la dona·l meu costat
149 e l’altra gen en torn.
150 Be volgre qu’aycel jorn
151 duras deu mili’ans!
152 Us suspirs gitech grans
153 la dona ’b cors gencer».
La Senyora
154 Dix: «Mossen sots veguer,
155 denan vostra presença,
156 qui, segons m’antendença,
157 say tenits loch de rey,
158 e per nulh for no crey
159 qu’en cest fayt tingats part,
160 si be vos etz de l’art.
161 dels verays amadors,
162 vench far mes grans clamors
163 ab cor de ferm manar,
164 si·n sabia guastar
165 e fondre tots mos bens,
166 d’un scuder valens
167 qui m’ha fayt un gran dan,
168 car m’a raubat un guan
169 ab senyal d’amistat,
170 ez ay per acordat
171 dar clam de pau e treuga;
172 e ço qui plus m’agreuga,
173 qu’ieu ne suy diffamada
174 per cascuna tornada
175 d’on greu anuy me·n ve,
176 deyts: “lo guan que us raube . . .”
177 E ço palesamen
178 no say dona viven
179 que no n’hagues dolor!
180 Far mal e dir pigor!
181 Aço no·s deu soffrir,
182 ans se tany be punir,
183 per dar eximplis mals.
184 Lo meu cor n’es aytals
185 que no desir pus viure!»
Francesch de la Via
186 Ladonchs me pris a riure
187 gardan liey en la cara,
188 disen: «Senyora cara,
189 crey que vos me burlats.
190 No tany que vos fassatz
191 clam de vostr’amador,
192 qui per la vostr’amor
193 sofferria dampnatge.
194 E, si per alegratge
195 han raubat vostre gan,
196 usatge n’es semblan
197 quez han l’anamorat.
198 Elhs han acostumat
199 pendre boss’o anelh,
200 neys dels pels del mantelh,
201 com fasion l’antich;
202 no pot haver destrich
203 qui veu ço que plus ama;
204 cant l’amorosa flama
205 art de ferm l’amador
206 e no pot ver la flor
207 que desiga servir,
208 forçat es que remir
209 so qu’es de ley stat,
210 d’on roman consolat
211 com si·l stes denan.
212 E d’ayço us blasmaran
213 manta gentil persona,
214 car major onta·s dona
215 tots homs de sos parens
216 o de sos bensvolens,
217 si fan hom desplaser,
218 que no deuen haver
219 de l’autra gen stranya.
220 Que trobadors d’Espanya,
221 so fo en Servari,
222 ho dix de fi en fi:
223 “Mos amichs si·s reffrany
224 de far mon desplaser,
225 aytan cant plus m’etany
226 me doble·l mal saber.”
227 E donchs be deu esser
228 felho vostr’amoros,
229 cant elh saubra que vos
230 l’acusatz en la cort;
231 car elh no·s mut, ne sort,
232 ne ten pauch ignoscen
233 que n’age sentimen
234 del crim qu’es inculpatz.
235 E mays, vey que us clamats
236 cant en las seus cançons
237 disetz fay mecios
238 del furt del vostra guan;
239 el vos dona semblan
240 e claramen vos mostra
241 que tot quant es del vostra
242 be ’s precios e cars.
243 Qu’eximpli es vulgars,
244 segons dix en Peyrol:
245 “la vay la leng’on lo cor dol;”
246 ez el no parla d’als
247 e que tots los sieus mals
248 li fugen quant lo te.
249 Despuys, ell no ditz re
250 lo guan de qui ’s stat,
251 ans ho te empremtat
252 e secret dins son cor.
253 Yeu no vey per nul for
254 so us torn a desonor;
255 playe us per vostr’amor
256 l’ajats per scusat,
257 que·l pecat confessat
258 sabiats qu’es mig remes.»
La Senyora
259 «Ay lass’asi m’a pres,
260 com dix en Perdigo,
261 “que mal d’altruy rialles so”»,
262 dix la dompna d’onor.
263 «Etz vos procurador,
264 que tan be raysonats,
265 cel qui·l gan m’a raubats?
266 Certes, vos no fayts dret.
267 Celh . . . pleyt
268 qu’ach per jutge son payre.
269 So podets dir vadayre,
270 pus que vos hi fets part.
271 Crey vos havets sguart
272 que mos clams sia faula;
273 promet vos qu’en la taula
274 vos sera demandats
275 ez enqueras pausats
276 dampnatges, messions,
277 pus que ’b vostres raysons
278 no·m voletz scoltar.
279 Com gosats raysonar
280 qu’el es mos fis amichs?
281 Ans es be enamichs
282 enqueras capital,
283 e tots homs qui li val
284 tench per contrari meu.
285 Be·m recorda, per Deu,
286 un eximpli antich:
287 “ges no m’asalt d’amich
288 que ’b les ales me cobre
289 ez ab son bech me pich,
290 si hay lo cor inich.”
291 No s’es ges maravelha,
292 que·l dol me renovelha
293 quant vey vostra maneyra,
294 qui·m falssats la carreyra
295 que no·m fessats dretura;
296 cesta maneyra scura
297 no tany d’official,
298 car esser deu egual
299 e no far part en re;
300 ayso ’s, segons yeu cre,
301 la cortz de Besulu,
302 a cuy fan vers comu
303 que nulhs homs dreig no ha.
304 A y negun scriva?
305 Que·l temps me pert en folh!»
306 «Hoc», dich En Bernat Colh
307 «Senyora, que volets?»
308 «Que us requir presentets
309 cest clam al sots veguer;
310 puys, si·l cas ho raquer,
311 fayts me n’actes ho carta.
312 Jur vos ans d’eci·m parta
313 auray mon cor complit:
314 apparegue ’n scrit
315 mos clams e ma raquesta;
316 q’un jorn sera la festa,
317 so·m cuyt, del vostra loch,
318 on s’estrenyera·l joch
319 e colrem la trestuyt.»
320 Ladonchs, ab molt gran bruyt,
321 pausan vas me les celes,
322 totes les sieus donzelles
323 m’aneron envestir,
324 tant, qu’yeu hagui albir
325 que·m fessen resistenza,
326 que ’b brava continença
327 ez ab falhona cara
328 me dixeron qu’encara
329 n’auria molt d’effany
330 car . . . no·s com pertany
331 . . . clams de me
332 . . . soste
333 . . . fi de la senyora.
334 Puys, a paytita d’ora
335 says tornech requerir
336 a ’N Col volgues legir
337 lo clam que vol donar.
Francesch de la Via
338 «Senyora, perdonar»,
339 dix yeu, «m’auretz, si us play,
340 qu’aycest proces se fay
341 tostemps ab lo veguer;
342 playe us no·m fessats fer
343 so qu’a me no·s pertany.
344 Com vos ay dit, ço tany
345 al vaguer tota via,
346 pero en malaltia
347 o per la su’absença,
348 denan la meu presença
349 say be que·s pot donar.
350 No vulhats anulhar
351 axi vostra proces,
352 mas conselh vos ades
353 vos n’anets a Gerona,
354 e lay vostra persona
355 sera tost spatxada.
356 Demandats la pausada
357 de mossenyer Darnius,
358 no us sera ges squius
359 ans vos playra sa vista;
360 pels grans bes que conquista
361 l’a fayt lo rey veguer.
362 Elh es bon cavaller
363 e dara us bon recapta.»
La Senyora
364 «Senyer, ja fuy dissapta,
365 aquest pus prop passat,
366 e viu regeu torbat
367 tot hom de son hostal,
368 car elh havia mal;
369 e puyey lo veser
370 pensan pogues haver
371 recapta de mon fayt,
372 no·l volgui far lonch playt
373 cant viu lo seu donari,
374 car dix que tercenari
375 era ben ha vuit jorns.
376 No·m volch far grans rahons
377 mas que·m rames a vos;
378 no·m fessats lonch sermos
379 si m’havets cor d’ausir,
380 ho us playa vulhats dir
381 si ho farets ho no.»
Francesch de la Via
382 «Senyora, gran rayso»,
383 dix yeu, «me demandats.
384 Sabiatz qu’yeu suy vedatz
385 a instança de part,
386 e·l clam requer per art,
387 segons qu’aysi·s condona,
388 qu’aycelh denan qui·s dona
389 hag’absolucio;
390 la presentacio
391 seria cossa vana;
392 no valrria una cana
393 si eu no er’absolts,
394 e·l clam sari’absolts
395 per rayso anulhada.»
La Senyora
396 «Ben na fuy avisada»,
397 dix la dona. «Sapiats
398 car tots mos advocats
399 deron cosselh leyal
400 que de l’official
401 hagues letr’espetxada,
402 la qual fos endressada
403 a tot li capelhans,
404 que complissen sos mans
405 e us deguessen absolre.
406 Prech vos no·m vulhats tolre
407 lo drey del meu proces,
408 pus que ten clar vos es
409 de la letra que port;
410 vostra sera lo tort
411 s’era no m’espatxats,
412 Prech vos no·m detingatz,
413 si us guard nostre Senyor.»
Francesch de la Via
414 «Senyora, lo milhor
415 nos falh, per tots los sans,
416 car no ych ha capelhans
417 qui m’absolven del vet».
La Senyora
418 «Ay lassa de mon plet,
419 com jau en males mans!»
420 E girey ma detras,
421 cançats d’esta rayso,
422 viu venir En Bausso,
423 capelha de Bordils,
424 ab dos lebres gentils
425 que manech encollats,
426 e d’altres cans assats
427 ez una lebra morta.
428 La dona fou storta
429 cant viu lo capelha,
430 a cuy tentost crida
431 que vengues denant nos.
432 De l’absolucios
433 li fay fes en scrits,
434 e puys l’a requerits
435 fes absolocio.
436 Ladonchs le dig Bauço
437 me fech agonelhar
438 e tot primer jurar
439 los mans de sancta sgleya,
440 ez ab la man stesa
441 que tench sobra ma testa,
442 si que no·n fech gran festa,
443 m’ebsolt per tot lo dia,
444 segons que contenia
445 la letra de credenza;
446 donech me·n penitença
447 digues Salve Regina,
448 ab contrictio fina
449 ez ab devocio
450 per la salvacio
451 de l’anim’e del cors.
452 Puys scrisch en lo dors
453 de la letra pleguada
454 lo mes e la jornada
455 e·l canalar de l’any,
456 axi com se pertany,
457 que·l vet m’ere stat tolt.
La Senyora
458 «Eras, pus qu’ets absoltz»,
459 dix la dona, «us requir,
460 En Col, vulhatz legir
461 lo clam al sots veguer».
462 En Col pres lo paper
463 on lo clam era scrit,
464 e sens far gran brugit
465 lisch ab sos belhs vocables:
Bernat Col, scriva
466 «Denant los honorables
467 complitz de cortesia
468 En Francesch de la Via,
469 sots vaguer de Gerona,
470 cesta senyora dona
471 e fay se gran querela
472 contra ’N Bertran Tudela
473 del regna d’Arago,
474 qui, segons sa rayso,
475 l’a trencat pau e treugue,
476 de que l’ha fayt gran greuge,
477 d’un guan quez ha raubat
478 e del tot usurpat,
479 lo qual cobrar volrria,
480 e stima l’injuria
481 cent milia florins,
482 qu’en us publichs camins
483 diu qu’el li ha raubat.
484 De que par qu’a trencat
485 las ordinacions
486 e costitucions
487 que pau e treugua volen,
488 car tots bes star solen
489 soz lor guard’e maneyra,
490 segons que·l rey En Peyre
491 ho fermech largamen
492 en lo gran perlamen
493 de las Corts de Munso.
494 E per sta rayso
495 la Senyora raquer
496 vos, mossen sots veguer,
497 vulhats amonestar,
498 requerir e mandar
499 que·ls dans donats smenden,
500 e que son gan li renden
501 d’ayci a quinze jorns,
502 com per constitucions
503 e us de Cathalunya,
504 qui ’n far dret met se punya,
505 aycest fayt veriffica.
506 En altra cas suplica,
507 la dita querelan,
508 de procehir avan
509 contra le roubadors,
510 concelhers e fautors,
511 ajudans, sustinens
512 ez altres benvolens
513 d’En Bertran alleguat,
514 segons es costumat
515 en semblans felhisons,
516 axi com vol raysons,
517 bon us ez observança
518 que pau e treuga lança
519 en semblan cas requer,
520 ez en eytal mester
521 es per lonch temps usat
522 ab concelh madurat
523 e solhempnial festa.»
524 E la dona protesta
525 que no diu ne vol dir
526 greug’algu per morir,
527 nez algun’injuria;
528 mas perque·l seu dreig sia
529 en conservacio
530 e per probacio
531 del seu dreig affundar
532 ne quer continuar
533 e lo present proces,
534 lo jorn e l’an e mes
535 de m’absolucio.
536 Perqu’enullacio
537 al clam no fos donada,
538 per leys fou presentada
539 letra ’b segelh bisbal,
540 la tenor de la qual
541 era sotz esta forma,
542 segons mostra la norma
543 en lo present paper:
Letra d’absolucio
544 «Per dez Bosch, batxaller,
545 en los dreigs del Decret,
546 obtinent beniffet
547 en la Seu cathedral,
548 e mays official
549 del bisbe de Girona,
550 salut si co·s condona
551 a tots los capelhans.
552 Com la dona preyans
553 sos clams entena far
554 de pau e treugua dar
555 contra ’N Bertran Tudela,
556 segons qu’en se querela
557 ha fayta mancio;
558 o per occasio
559 perque lo dit proces
560 de pau e treugua pres
561 no fos per ço nulhat,
562 vos donam potestat
563 ab lo presen a totz,
564 si com dison los motz,
565 ez a cascun de vos
566 lo poder qu’avem nos;
567 ab complimen bestan
568 nostre poder donan
569 qu’absolguatz prestamen
570 ses nulh impedimen
571 l’alleguat sots veguer;
572 pero si liey vol fer
573 so que la don’allegua;
574 en altra cas, li negua
575 dreigs d’absolucio,
576 com per conclusio
577 requer lo nostr’astil.
578 Dada·l derrer d’Abril,
579 l’any quatre cens e sis,
580 e, segons mon avis,
581 per . . . fon dat
582 e de ma ma signat
583 tal subascripcio.»
Lo sotzcrit del capella
584 «Ez yeu Peyres Bauço,
585 capelha de Bordils,
586 a sis del mes gentils
587 quez hom apelha Mays,
588 que·l jorn fon bels e gays,
589 absolgui de ma mia
590 En Francesc de la Via
591 per mans de mon major;
592 e segons la tenor
593 de la letra mot certa,
594 qui a mi fon offerta
595 de part l’official,
596 e demostran senyal
597 qu’ay sos mandats complits,
598 fon de ma mia scrits
599 lo canalar del mes.»
Com lo sots veguer pren acessor
600 E pus qu’en lo proces
601 fo·l clam continuat
602 e semblan insertat
603 cest’absolucio
604 e suplicacio
605 de la dona d’onor,
606 prengui per acessor
607 mossen Guilhem Ycart,
608 qui ja may no fon fart
609 de far pler a la gen.
610 De levan a ponen
611 no vis hom ten apert;
612 lo seu sen es ubert
613 en granda saviesa,
614 de singular bonesa
615 l’a Jhesuchrist dotat;
616 de tota gen ha grat
617 pel gran be qu’en liey es.
Francesch de la Via
618 «Senyora, ja d’uymes
619 sera tost hora nona;
620 entrem nos n’en Gerona
621 ans que·ns toch la calor,
622 e lay, per vostr’onor,
623 procehirem al clam».
La Senyora
624 «Celh qui formech Adam»,
625 dix la dona, «us ajut
626 e us do vida ’b salut
627 e peradis pres mort.
628 Consolada suy fort
629 del conselh que·m donatz.
630 E donques cavalcatz,
631 que no perdam pus temps.
632 E ladonchs tuyt ensemps
633 penssam a cavalcar
634 e vam nos arrenglar
635 de parelh en parelh.
636 El scuder ysnelh
637 ab les gayes donzelles,
638 resplandens com steles,
639 comenssaran cantar,
640 e gran joya manar
641 ab belh solaç e ris,
642 us cantar de Paris
643 mot gracios e gay:
644 “Cor e cors e quant que j’ay . . .”
645 E cant faray ma via
646 ab tanta malodia?»
647 A tres votz totz ensemps
648 ab tal compas e temps
649 ab cant contra tenor,
. . .
650 . . . assam a sant . . . ra
651 on ab alegra cara
652 l’aculhech l’abadessa,
653 e puys la prioressa;
654 les monges semblanmen
655 l’aculhen franchamen
656 ab dolces abrassars
657 ez spessos baysars
658 quals no volgretz mirar;
659 e puys feren intrar
660 la dona·l monastir.
661 Ladonchs yeu li vau dir:
Francesch de la Via
662 «Senyor’a Deu siats.
663 Aycest jorn repausatz
664 que dema nos veurem.
665 Jur vos als no farem,
666 mas sol vostre coman».
La Senyora
667 «Senyers, l’Aspirit Sant
668 vos tingue ’n sa comanda
669 e de tots mals vos guarda».
La intimacio de la acessoria
670 E partim nos aysi.
671 E cant vench al mati,
672 a la novena hora,
673 comparech la senyora
674 dins en la cort reyal,
675 on en special
676 encontrech l’acessor;
677 e la dona d’onor
678 ab En Col scriva,
679 qui, tentost fon a ma,
680 com la dona volia,
681 requer l’acessoria
682 e·l clam una veguada
683 esser tost intimada
684 al dit Guilhem Ycart,
685 le quals, instan la part,
686 offeri de bon grat
687 qu’avent vist lo debat
688 son conselh donara,
689 tant com de dreig sera
690 ab ordinacio,
691 haven collacio
692 ab los altres juristes,
693 batxelles, canonistes
694 ez autres advocatz.
Lo protest de la Senyora
695 Tantost fon protestatz
696 per la dona plasen
697 de procehir breumen
698 en lo clam demon list.
La moderacio del clam
699 Cant l’acessor hac vist
700 lo clam o la demanda,
701 e segons que dreig manda
702 fon per ley consselhat
703 que·l clam fos moderat
704 quaranta mil florins,
705 perque·l clam se seguis
706 a causa rahonable.
707 E despler extimable
708 hac la dona d’onor.
La Senyora
709 E dix: «Quin acessor
710 per grans faytz spatxar!»
711 Mas, quant ausich nomnar
712 la moderacio
713 e duplicacio
714 quaranta mil florins,
La Senyora
715 dix cridan: «Ay mesquis!
716 e com etz condempnatz!
717 Car be vey diffraudatz
718 lo meu dreig a gran tort.
719 Cel qui per nos pres mort
720 vos en do conexença».
Francesch de la Via
721 «Senyora d’excelhença,
722 ja no siatz irada,
723 so ’s causa custumada
724 qui·s fay tostemps axi».
La Senyora
725 «No·m platz vostra lati
726 ni la vostra maneyra,
727 qui·m trencats la carreyra;
728 no·s pot als far de me.
729 Un aximpli·m sove:
730 “guarde·t d’om de Gerona
731 e de peyra rondona”.
732 Dieus confonda·l pigor!»
La Senyora
733 «Vos, mossen acessor,
734 qu’etz del loch de Falcet,
735 en bona fe us promet
736 que sol lo nom me·n basta;
737 ez on hom plus vos tasta,
738 vos e lo sots veguer
739 mostratz que saubetz fer
740 ab tort del dreyt envers.
741 Ja vey que d’uy d’a mes
742 no ych trauray lo cabal.
743 Lo fayt no ’s cominal:
744 abduy etz contra me.
745 Per que no ych trobare
746 negun dreyt al clam meu?
747 So no va ’n nom de Deu
748 ne de Santa Maria;
749 car ço que cent milia
750 floris era ’stimatz,
751 avetz admoderatz
752 a ten pauch qu’es nient.
753 Per pauch no pert lo sen,
754 lassa, desenperada,
755 car vey suy enganada;
756 tot mon fayt es perdut.
757 Prey Dieu que me n’ajut
758 pus que vos m’etz contrari.»
L’Acessor
759 «Senyora, necessari
760 es que·l vostra contrast
761 sia mes dins lo trast
762 de la justa balança,
763 e no hagats dubtança
764 que nos hi fessam part.»
La Senyora
765 «Lo joch me faytz del sart.
766 Cuydatz que no us entenda?
767 Paucha sera l’esmenda
768 ne·l gasany que y faray;
769 aconortar me n’hay
770 pus als no s’i pot far,
771 ne·m val re mon cridar,
772 ne far ne mala cara,
773 no n’hauray milhor tara.
774 Faytz ne tot ço que us playa!»
L’Acessor
775 «Gentils Senyora gaya,
776 ja no·n siats felhona,
777 car segons dreig resona,
778 e par be qu’es vertatz,
779 tots homs es anganatz
780 en lo seu propri fayt.»
La Senyora
781 «Ja no us sera retrayt»,
782 dix la dona, «per me,
783 com si·m fayts mal o be.
784 Deus vos ne pagara,
785 qui a cascu dara
786 de sos faytz gasardo».
787 Quant la peticio
788 del clam fou moderarla,
789 a causa custumada,
790 per lo faytz mils vanir,
791 la dona volch complir
792 la constitucio
793 ez ordinacio
794 qui fon pel rey En Peyre,
795 en les corts de Cerveyra,
796 pel dig senyor formada.
797 En la qual es mostrarla
798 que·l senyor rey volia
799 que cel qui donaria
800 lo clam demunt pausat,
801 que no fos scoltat
802 si dons ans no jurava
803 que lo clam que donava
804 enten ben a provar.
Lo juramen
805 La dona va y jurar
806 los evangelis sans,
807 gen tocats de ses mans
808 e ’n ma de l’acessor,
809 que·l clam e sa tenor
810 vol per bon juy seguir,
811 e no ’nten defalhir
812 en la probacio.
813 Pus la juracio,
814 fon fayt el segramen
815 per la dona valen.
816 Tentost fon concelhat
817 per l’acessor honrat
818 fos citat En Tudela,
819 e ço per la querela
820 ja demunt expressada.
821 E per me fon mandada,
822 segons causa cursoria,
823 la letra citatoria
824 qui ’n tal forma disia:
La letra citatoria
825 «Nos, Francesch de la Via,
826 sots veguer de Gerona,
827 a la gentil persona
828 d’En Bertran de Tudela,
829 contre·l qual la querela
830 denan nos es donada,
831 salut continuada
832 ab creximent d’onor.
833 Sabgatz que ’b gran furor,
834 a sis del mes de May,
835 una dona ’b cors gay
836 comparech denant nos
837 fasens grans clams de vos;
838 ez, splican son greuge,
839 un clam de pau e treuga
840 ha contra vos donat
841 la rayso del clam dat;
842 ez en acabamen,
843 que la dona valen
844 en son clam ditz e pausa
845 que vos sen iusta causa
846 l’avetz raubat un gan.
847 E la dona presan
848 estima l’injuria
849 dels florins cent milia,
850 d’on lieys ha requerit
851 denant nos en scrit
852 que vos siats citat;
853 car diu qu’avets trencat
854 les constitucions
855 ez ordinacions
856 que pau e treuga volo,
857 segons que los dreigs colo
858 ab vertat e rayso.
859 Emperamor d’ayso,
860 de part del senyor rey,
861 si com per us e ley
862 es say acustumat,
863 e per auctoritat
864 del offici us mandam,
865 per lo qual nos usam
866 de conselh de N’Ycart,
867 en los decrets doctor,
868 lo qual per acessor
869 havem pres en cest fayt,
870 a instança del playt
871 de la don’ablegada,
872 segons forma usada
873 vos diem e us mandam,
874 ez enquer vos citam
875 que dintre quinze jorns,
876 del presentacions
877 d’esta letra comptatz,
878 que vos satisfessats
879 la dona querelan
880 de feyt, tot ço e quant
881 vos havets pres del seu.
882 E si aço us es greu
883 e far ho recusats,
884 menam comperagats
885 denan nos prestamen,
886 e so personalmen
887 apparelhats fermar
888 e panyores tornar
889 mobles ses nulha falha,
890 e que s’entre tot valha
891 la moderacio
892 e duplicacio
893 per nos fayta ’b tenor
894 e consselh d’acessor,
895 la qual, per dreyta via,
896 a quaranta milia
897 florins es moderat,
898 sie per vos tornat
899 l’estima e la dobla,
900 segons mostra la cobla,
901 per constitucions
902 ez ordinacions
903 ja demunt allegades
904 e per dreig ordonades
905 ab voluntat enteyra.
906 Ez en altra maneyra,
907 passats los quinze jorns,
908 segons que vol raysons,
909 procehir contra vos
910 ajudans e fautors,
911 conselhans, sustinens
912 vostres, ez en los bens
913 a nos sera forsats,
914 e seretz publicatz
915 gitats de pau e treuga,
916 si no ’smendats lo greuga
917 a la dona claman;
918 com vos d’aqui avan
919 ez elhs sens negun frau
920 de treuga e de pau
921 tentost gitat siats,
922 e per ço entendats
923 de fayt en aycest cas
924 ez enquer an cest pas
925 vos ez elhs envers vos
926 per constitucios,
927 ez ayço per cautela
928 per mils guardar la tela . . .
929 per ço que·l fayt s’abreuga;
930 e fo sens nulha gracia
931 la vostra contumacia
932 de presen acusada.
933 La qual letra fon dada
934 en Gerona ’l temps gay,
935 a set del mes de may
936 l’any demunt alleguat.»
Lo conselh de l’Acessor
937 Despuys fon concelhat
938 per l’acessor presen
939 que la letra paten
940 ab un’altra bisbal,
941 de part l’official
942 a ’N Bertran fos tramesa,
943 e tantost fon ramesa
944 a Peyra Nicolau,
945 a cui no platz nulh frau,
946 mal berat ne falcia,
947 saig de la vegaria,
948 qui de presen perti
949 . . . son dreig cami
950 . . . a Barchinona
951 on En Tudela·s dona
952 gaug ses nulh cossirer,
953 ab mant gay scuder
954 en la cort del naut rey.
La relacio del saig
955 So fon, segons que crey,
956 a deu del mes de may
957 que·l saig retornech say
958 fasen relacio;
959 disent que quant elh fo
960 a Barsalon’antrat,
961 que ladonchs fon tochat
962 de vespres primer toch,
963 e quez a cap de poch,
964 cercan ab gran trebalh,
965 anan amunt avalh,
966 cerquech lo dig Bertran
967 e l’anech demandan
968 de carrer en carrer,
969 fins quez us hostaler
970 li dix que·l trobaria,
971 si anar hi volia,
972 la ins en lo palau.
973 E·l dit P. Nicolau
974 hi anech prestamen
975 e troba ’ncontinen
976 uz porter molt cortes,
977 lo qual per le ma·l pres
978 e li vau demandar
979 que li volgues mostrar
980 En Bertran de Tudela,
981 recomptan la querela
982 e·l clam contr’aquelh dat.
983 Puys son abduy intrat
984 dins una reyal cambra,
985 pus adorans que s’ambra,
986 on la senyor’infanta
987 stech ab joya tanta
988 dansan ab ses donzelles
989 gayes, plasens, ysnelhes,
990 e man gay scuder.
991 E tantost lo porter
992 fech venir En Bertran,
993 qui stava dançan,
994 e dix li tot suau
995 com Peyres Nicolau,
996 us saigs, lo demandava,
997 lo quals li aportava
998 letres, segons disia.
999 . . . saigs qui ja tenia
1000 En Peyres en la ma
1001 reques un scriva,
1002 per nom Barthomeu Gras,
1003 que carta li levas
1004 de presentacio.
1005 En Bertran, quaix felho
1006 per aycelhas novelhas,
1007 roncech un pauch les celhes
1008 e respos tot aysi:
Bertran de Tudela
1009 «En Gras, metets aqui
1010 quez yeu nech largamen
1011 tot ço qui es conten
1012 ne pausat contra me.
1013 E mays que·m combatre
1014 ab tots homs qui u mantengua,
1015 fasen dir per sa lengua
1016 qu’ayso ’s mot gran falcia.
1017 E scrivets tota via
1018 qu’ieu suy prests comparer
1019 denan lo sots veguer,
1020 dins los jorns assignats.»
1021 E foron apelhats
1022 en so far testimoni,
1023 so es, mossen Anthoni
1024 de Torrelles, veguer,
1025 ez autra cavaller
1026 gracios ez ysnelh,
1027 En Lois Carbonelh,
1028 mossen Simon Miro.
1029 Del presentacio,
1030 lo dit P. Nicolau,
1031 axi com demunt jau,
1032 ne fech relacio
1033 sens nulha ficcio
1034 al dit Colh scriva,
1035 lo qual continua
1036 lo jorn ez any e mes
1037 en lo presen proces.
1038 Puys Peyres Nicholau
1039 conffessech ses nulh frau
1040 que per cesta rayso
1041 hac satisfaccio
1042 trenta reyals d’argent,
1043 de que·s tench per content
1044 e molt ben per paguat.
1045 Jus lo jorn assignat
1046 entrech lo dit Bertrans,
1047 gayamen e poxans,
1048 en Gerona ciutat,
1049 mot ben acompanyat
1050 de gaya companyia;
1051 vint donzelhas havia
1052 totz de gentil linatge,
1053 car ab gran aventatge
1054 mena cent de cavalh
1055 a punt, que res no·l falh,
1056 ez atzembles vuytanta,
1057 e puys d’auta gen tanta
1058 q’ us duchs ne for’ondrats.
1059 Quan fon descavelcatz
1060 cerquech ab la gran frança,
1061 dones per la fermança,
1062 manlevan les penyores,
1063 empran quatre senyores
1064 de la dita ciutat,
1065 qui totes de bon grat
1066 li offerion valença.
1067 Hach primer la valença
1068 de cascu dels marits,
1069 per guardar que brogits
1070 no·s fes entre les parts;
1071 car dreig vol en tals artz,
1072 so ’s causa pratichada,
1073 que dona maridada
1074 tot quant ferm es nien
1075 si·l marit no y cossen.
1076 Perquez ab gran voler
1077 cadescuna offer
1078 fermansa·l dit Bertran,
1079 qui de guardar de dan
1080 los fech carta publica,
1081 segons pus larch splica
1082 En Bonanat Nadal,
1083 d’auctoritat reyal
1084 notari de Gerona.
1085 Perque, pus lochs o dona,
1086 l’escrich vulh’endressar,
1087 e so per divulguar
1088 los noms d’estas senyores,
1089 qui leys e les penyores
1090 manlevar han proffert.
1091 E sabiats de tot cert
1092 que la primera fo
1093 la belha d’En Sempso,
1094 maestre ’n medecina,
1095 madona Caterina
1096 ab gay cors, net e belh,
1097 car dins son fort castelh
1098 ha de bos costums mena.
1099 Be·m retrau Pulicena
1100 en sa gentil figura,
1101 e say be que natura
1102 en re no·l deffelhi,
1103 mas can no·l consenti
1104 hagues fayt inmortal
1105 son cors imperial,
1106 si que may no ’nvelhis,
1107 ans tostemps refloris
1108 e la flor del joven,
1109 car miran son cors gen
1110 pert hom beur’e mangar,
1111 e no·s pot hom fartar
1112 de mirar son cors gay.
1113 De l’autra vos diray
1114 son nom ans del dimenge,
1115 de micer G. Domenga
1116 madona Caterina,
1117 qui merex que regina
1118 fos stada de França;
1119 de seny te la balança
1120 e de tots bos costums,
1121 car es mirals e lums
1122 de tota gentilesa.
1123 Doctor de saviesa
1124 li podem per cert dir,
1125 de bos aips pot legir
1126 en magistral cadira,
1127 e may no·s donech ira,
1128 anuy ne desplaser,
1129 ans dona gran plaser,
1130 a tots celhs qu’an deffici;
1131 be·l fech gran prejudici
1132 fortuna variable,
1133 cant no·l fou favorable
1134 fos rayna o duquessa;
1135 d’onestat es princessa
1136 e de tots fayts presans,
1137 e so trop mays cent ans
1138 que no sabria dir.
1139 L’autra fon, sens felhir,
1140 le gentil madona Auda,
1141 sus les del mon plus bauda,
1142 muller d’En Guillem Ycart,
1143 qui sab lo gentil art
1144 quez a prous dona tany;
1145 no pens de tot un any
1146 hagues hom recomptat
1147 lo de qu’a Dieus dotat
1148 la seu gaya persona:
1149 honestatz l’environa,
1150 . . . continença,
1151 . . . mils parença,
1152 . . . angelical
1153 que no fay d’umanal
1154 ab sa resplanden cara,
1155 qui·ls sguardans empara
1156 donan gran alagria.
1157 No·m pens qu’en lo mon sia
1158 dona ’b tantes virtutz;
1159 de bontatz porta scutz
1160 e de ben far no·s cança.
1161 L’autr’es madona Santça,
1162 muller d’En P. Benet.
1163 D’aquesta vos promet
1164 que quant Dieu la forma
1165 de tots bes li dona
1166 sens comparacio;
1167 de gran perfeccio
1168 es dotatz son cors gay.
1169 Lunyatz es hom d’esmay
1170 lo jorn quez hom l’a vista;
1171 e s’alguna gen trista
1172 no·s poden alegrar,
1173 venguen elha mirar
1174 e seran tost alegre,
1175 e cobran gaug entegre
1176 seran lunyat de mal.
1177 Perl’es oriental
1178 qui gran onor gasanya,
1179 lums es de tot’Espanya,
1180 e mays en Cathalunya,
1181 on tostemps fay sa punya
1182 de guanyar bona fama,
1183 per que tots homs l’aclama
1184 deesa de valor.
1185 Complitz fon de baudor
1186 En Tudela celh dia,
1187 e dix que reys seria
1188 honratz de tal fermança;
1189 perque ’b gran alegrança
1190 mantes merces los fa,
1191 preyan que l’endema,
1192 a la novena hora,
1193 fossen ab la senyora
1194 dins en la cort reyal,
1195 on en special
1196 se vol pausar en dret,
1197 e cascuna·l promet
1198 . . . la profferta
1199 . . . amen ez uberta
1200 . . . que d’aqui partis.
La comparacio
1201 So fon un gays matis
1202 que·l jorns fon clar e belhs,
1203 e branchas e ramelhs
1204 foron cuberts de flors
1205 lansan plasens odors,
1206 car le mays amoros,
1207 gentils e valeros
1208 hach vestuts boys e pratz,
1209 d’on auselh per solatz
1210 virets les ales batre.
1211 So fon a vint e quatre
1212 del gay mes demont dig
1213 que vos dessus scrig,
1214 sots veguer acessor,
1215 stants ab gran honor
1216 dins en la cort reyal
1217 per rendre juy egual
1218 a celhs qui dreig demando,
1219 segons que li rey mando
1220 entre sos lochstinens,
1221 entrem enduy, sizens
1222 sus naut en la cadeyra,
1223 si co·s tany a maneyra
1224 de jutge judican;
1225 comparech En Bertran
1226 de Tudela celh jorn,
1227 ez ayso fon entorn
1228 de la novena hora,
1229 tornan manta penyora
1230 richa, de gran valor.
1231 E la dona d’onor
1232 hi fon en continen,
1233 e tot per semblanmen
1234 les dones prop nomnades,
1235 que Tudel’ach emprades
1236 per lo seu comparer.
1237 Ladonchs yeu fi sezer
1238 la don’a la part destra,
1239 les autres a sinestra
1240 de sobre richs banchals,
1241 on diversos senyals
1242 e figuras havia,
1243 en las quals aparia
1244 aybres, remelhs e flors
1245 de diverses colors
1246 mot gayamen obrat.
1247 No penssetz fos irat
1248 e . . . dues squiu
1249 cant la senyora viu,
1250 ans li fech reverença
1251 ab belha continença
1252 ez sguardaments gays;
1253 mas elha de biays
1254 lo s’enech sguardar,
1255 si que no·l volch tornar
1256 salutz, ne dir paraula.
1257 Ladonchs Tudela ’ntaula
1258 sos fayts ab cossirer.
En Tudela
1259 Dix: «Mossen sots veguer,
1260 denan vos suy vengutz
1261 per ço co ’s pervengutz
1262 a me novelhamen
1263 qu’esta dona valen,
1264 d’on lo meu cor s’agreuga,
1265 un clam de pau e treuga
1266 ha donat contra me;
1267 e prech Dieu no·m do be
1268 si jamay li felhi
1269 ni per nulh temps disi
1270 re qu’il tornas anuig,
1271 car senes liey no cuig
1272 plaure Dieu ez als sans.
1273 Perque marevelhans
1274 dich, salvan vostr’onor,
1275 que·l clam e sa tenor
1276 es contra dreig fondat,
1277 tostemps, pero, selvat
1278 honor a la senyora,
1279 qui mon cor te ’n penyora
1280 e tenchat dins son puny,
1281 e sia prop o luny
1282 son tostemps son serven.
1283 Perque personalmen
1284 vulh denan vos fermar,
1285 e penyoras tornar,
1286 e pausar me ’n rayso.»
1287 E l’acessor, qui fo
1288 ab me aqui presen,
1289 concelha ’ncontinen
1290 que la ferma fos presa.
La ferma de dret
1291 Tudela ’b saviesa
1292 vol son fayt proceguir,
1293 car no ’nten res tenir
1294 de la dita senyora,
1295 ne sab que jorn nez hora
1296 li fes dan nez ultrança
1297 de costum e d’usança.
1298 Aicest dreig li ferma
1299 . . . cinch . . . e jura
1300 en forma milhorar,
1301 ez a tot dreyt star
1302 a la dita claman,
1303 ez enquer mes avan
1304 obligua tots sos bens
1305 e mobles e sizens
1306 en poder ez en ma
1307 del dit Colh scriva,
1308 prenen, stipulan
1309 per la dona presan,
1310 e per tots qui·s pertangua.
1311 E per ço que romangua
1312 net del crim, de bon cor
1313 renuncia son for,
1314 axi com dreyt ordona;
1315 sos bens e seu persona
1316 de continen sotsmet
1317 a for ez a destret
1318 de la cort del veguer
1319 e de me, sots veguer,
1320 aqui presen stan.
1321 Ladonchs lo dig Bertran
1322 dix satisfer volia
1323 tot ço qui·s contenia
1324 en les conclusions
1325 e constitucions
1326 que pau e treugua queren,
1327 qui ’n semblan cas requeren
1328 tals penyoras tornar,
1329 que l’en puxen bastar
1330 la moderacio
1331 e duplicacio
1332 axi com demunt jau,
1333 ez ayço ses tot frau,
1334 lo qual valor complis
1335 vuytanta mil floris.
1336 Tantost fiy mendamen
1337 a ’N Rescolosa presen,
1338 a ’N Rocha, a ’N Corbera,
1339 a ’N Nicholau Verdera
1340 ez En johan Soler,
1341 ez En Ramon Ferrer,
1342 Johan de Sibilia,
1343 saigs de la vegaria,
1344 presessen en comanda,
1345 gardan de gen truanda
1346 les causas dejus diches,
1347 qui son pero descrichas
1348 en lo presen preces;
1349 e fon per mi comes,
1350 car a l’acessor plau
1351 qu ’z En Francesch Octau,
1352 de Geron’argenter,
1353 l’estima degua fer
1354 de l’aur e de l’argent.
Les penyores que torna En Tudela
1355 E tot premeramen
1356 Tudela vay tornar
1357 d’aur un mot rich colar
1358 de vergues trelhessades,
1359 ab fulhes asmeltades
1360 d’azur, e roig e cler,
1361 e blanch tot lo camper,
1362 e nielhat de neyre,
1363 ab manta rica peyra,
1364 marachdes e saffirs,
1365 diamans e robis;
1366 e fon son leyal pes
1367 tres marchs e dos arges,
1368 mot gayamen obrat;
1369 lo qual fon stimat
1370 tres milia florins.
1371 Item torna d’aur fis,
1372 un’asquerpa molt belha
1373 de la norma novelha:
1374 d’aycesta platonada,
1375 tota manut clavada,
1376 fayta ’b tal maestria:
1377 cen pendans hi havia,
1378 on hac man cascavelh,
1379 lo qual, ab son parelh,
1380 cascun ben s’acordava,
1381 e cant hom los tocava
1382 ausiretz los sonar
1383 e tal so comenssar
1384 qu’om stav’encantats.
1385 Dets marchs fon stimatz
1386 l’esquerpa que pesave,
1387 e tots homs l’estimava
1388 dos mil florins valens,
1389 ab les pedres lusens
1390 e perles encastades,
1391 gayamen ordonades,
1392 mot riques ses dubtar.
1393 Item anech tornar
1394 un molt belh xipelhet,
1395 qui fon subtilment fet
1396 e fayt en tal manera,
1397 car de fil d’aur tot era,
1398 cubert de peyres fines,
1399 e fon tot ples d’espines
1400 on hac perles molt belhas,
1401 grosses a maravelhas,
1402 totes orientals,
1403 clares e naturals,
1404 e cascuna de compta;
1405 estimats fon per nombre
1406 vingt milia florins.
1407 Item d’aur tot massis
1408 us colars de tal norma,
1409 le quals havia forma
1410 d’una serpen redona,
1411 qui ab cara felhona
1412 sa coha fort mordia,
1413 en cascun hulh tenia
1414 us carboncle molt clar;
1415 lo qual van stimar
1416 dels florins a vuyt mil.
1417 Item torna un fil
1418 de perles enfilades,
1419 qui foren stimades
1420 a cent florins cascuna,
1421 comptades d’una ’n una
1422 e foren un milher,
1423 qu’estima l’argenter
1424 cent mil florins bestans.
1425 Item dos coffres grans
1426 on colars e cadenas
1427 hac de diversses menes,
1428 xipelhetz e fermalhs,
1429 squerpes e plomals,
1430 pitrals e garroteyres,
1431 e colhars ab baveyras,
1432 correges ab pendans,
1433 qui totes flamagans
1434 eren d’aur apurat.
1435 Tot ayço fo stimat
1436 quatorze mil florins.
1437 Item de draps unis
1438 d’aur cinch belhas cortines
1439 torna riques e fines;
1440 cinch de velhut vermelh.
1441 Item un belh parelh
1442 de velhut vert e blanch,
1443 brodades d’un stanch,
1444 segons qu’yeu me pri guarda,
1445 d’una leona parda
1446 de diverses colors,
1447 les quals dos corradors,
1448 Francesch Cot e N’Aymar,
1449 tantost van stimar
1450 al florins detz milia.
. . .
1451 de blanch e de vermelh
1452 de velhut net e belh
1453 . . . da pessa fo
1454 brodatz un blanch aygro
1455 ab cascun’ala stesa,
1456 la qual tench per empresa
1457 una corona dobla,
1458 tinen un gentil coble
1459 en son cors blanch e lis;
1460 les quals a mil floris
1461 tost foren stimades.
1462 Can Tudel’ach tornades
1463 les penyores prop dithas,
1464 axi com son scrithas
1465 ez orda les splana,
1466 yeu tramis En Galiana
1467 e semblant En Vedruna,
1468 qui sens tarda neguna
1469 tantost foren ab mi,
1470 e cascun offeri
1471 de far ço qu’eu volia.
1472 Yeu los dix que saubia
1473 qu’elh eron manescal,
1474 leyals homens, e tal
1475 que saubran stimar
1476 cossers que vol tornar
1477 En Tudela presen;
1478 perque de continen
1479 cascu d’els atorgua
1480 e diu qu’estimara
1481 segons sa conaxença;
1482 perquez ab gran plasença
1483 los cavalhs vulh nombrar
1484 qu’En Bertrans vay tornar.
1485 Item cossers vuytanta,
1486 cadescu ab sa manta.
1487 ab un patge peytit
1488 mot gayamen vestit
1489 qui dessus cavalcava,
1490 e cascu d’elhs anava
1491 vestitz d’una color
1492 cantans ab gran dolçor;
1493 e foron totz calssatz
1494 ab stivals crotxats,
1495 cascus ab gran polayna,
1496 pus laugers q’una dayna,
1497 ab cara graciosa
1498 e la vist’amorosa
1499 e pus blanchs que la neu;
1500 el cabelhs del cap seu
1501 . . . fil d’aur tirat
1502 . . . de edat
1503 . . . quatorz’anys.
1504 De pel cren castanys
1505 li corsier prop nompnat,
1506 e gayamen format,
1507 totz ab ancha partida.
1508 Be pux dir qu’a ma vida
1509 no viu ten belh rossi;
1510 que re no·l deffalhi,
1511 segons cascu mostrava,
1512 car molt be·s contornava
1513 a la sisiliana
1514 asautamens e plana;
1515 e son mot gayamen,
1516 ab gran atercamen
1517 quez en lur boca havien,
1518 car tots braus aparien
1519 ab lors naritz inflada;
1520 tots nats en l’ancontrada
1521 del regna de Castelha,
1522 que tothom los apelha
1523 dels bons cavals del mon,
1524 si com es ver que son
1525 can son en bones mans,
1526 e d’oms gays e certans
1527 qui·ls saubien domdar.
1528 Los quals van stimar
1529 cascu trecents florins.
1530 E de presen tramis
1531 En Castelh ez En Tria,
1532 qui ab gran masestria
1533 saben l’art de cassar,
1534 e ço per stimar
1535 vint pesses de falcos.
1536 Aycest art gracios
1537 es art de gentilesa,
1538 qui per antigu’ampresa
1539 fon donada per gatge
1540 als de gentil linatge,
1541 ez a tots homs presans.
1542 Aycest dos ciutedans,
1543 aci demon nomnats,
1544 respongren de bon gratz
1545 que son pretz d’estimar,
1546 perqu’yeu los fi mostrar
1547 tots los dits ·xx· falcos,
1548 qu’aycelh gay donzelhos
1549 portaven en lor ma,
1550 tot gentilmen e pla,
1551 ses moure ne debatre:
1552 Item tot primer, quatre
1553 pelagris, grans e belhs,
1554 ab dobles cascavelhs
1555 d’aur e tots nielhats,
1556 quez eron affaytats
1557 ab gran perfeccio
1558 a la cassa d’aygro,
1559 ab joyosa maneyra,
1560 a tot’autre ribeyre
1561 anetz ez autre cassa,
1562 stimats en la plassa
1563 cascu d’els fioris cent.
1564 Tornech encontinens
1565 sis sacres molt julius,
1566 que lebres e perdius
1567 eron ben affeytat;
1568 cascu fon estimat
1569 a vuytanta florins.
1570 E pus que ’b voler fis
1571 hac Tudela tornades
1572 les penyores nompnades,
1573 per rayso del clam dat,
1574 qui fon amoderat
1575 quaranta mil florins
1576 e la dobla, tot lis,
1577 ez eyço en poder
1578 de mi, dig sotz veguer,
1579 e del saigs prop nomnatz;
1580 fon per liey supplicatz
1581 que la rauba tornada
1582 fos a manleuta dada,
1583 ben e sufficient,
1584 al dig Bertran presen.
1585 Yeu no volgui pus dir,
1586 mes qu’eu vau offerir
1587 de far ab gran valor
1588 so que per l’acessor
1589 ma fora cosselhat.
1590 E l’acessor honrat
1591 dix que sauber volia
1592 quals fermanses daria,
1593 les quals ell vay nomnar.
1594 Tantost vay concelhar
1595 l’acessor ab pler gran,
1596 que la rauba presan
1597 fos a manleuta dada,
1598 la qual fon manlevada
1599 per Tudela presen
1600 en la forma seguen:
Quant An Tudela manleva les penyores
1601 Tudela ’b gran plasença
1602 e de certa sciença
1603 la rauba manleva,
1604 e promes e jura
1605 en ma ez en poder
1606 del prop dit sots veguer,
1607 segons que·s pertanyia,
1608 per vuytanta milia
1609 floris d’or d’Arago,
1610 que per bona rayso
1611 a me promes tornar,
1612 ses malicia far,
1613 a detz jorns de request,
1614 o per missatge prest,
1615 per letres o paraula,
1616 segons que dreigs entaula,
1617 en casa o persona,
1618 o aysi co·s condona
1619 per vila ’b veu de crida;
1620 e per dreig juy e mida
1621 les causas punidores
1622 e per elh tornadores
1623 sa person’obligua
1624 e totz los bens quez ha
1625 renunciar son for.
1626 E puys de tot bon cor
1627 vay donar per fermança
1628 la proz madona Sança,
1629 muller d’En P. Benet,
1630 e la belha ’b cors net
1631 madona d’En Samso,
1632 e les dues qui so
1633 ja demon prop nomnades,
1634 les quals, totes iustades,
1635 manlevar atorgaren;
1636 totes renunciaren
1637 a divis’accio,
1638 qui fay relacio
1639 l’apistola tot pla
1640 de divi Adria,
1641 qui diu ab tal virtut
1642 qu’ans sia convengut
1643 principal que fermança.
1644 E per semblan usança
1645 tenbe renuncia
1646 beniffet velheya,
1647 los quals fon atorgatz
1648 per los dreigs e servats
1649 a dones maridades,
1650 per questions manades
1651 a deffendre lur dot.
1652 Puys hac complit son vot,
1653 Tudela ’b gran desir,
1654 yeu fiu restituhir
1655 les robes prestamen,
1656 pero primeramen
1657 als digs saigs confessa
1658 que per les lurs mans ha
1659 resebut ço del seu.
La requesta de la Senyora e del procurador fiscal
1660 E dins instan fort breu
1661 la proz dona d’onor,
1662 respos ab gran furor
1663 ez ab voler inich
1664 ab Bernat Aymerich,
1665 procurador fischal,
1666 abduy ensemps egual,
1667 qu’En Tudela fos pres,
1668 e ço pel crim comes,
1669 offerint de provar
1670 e de verificar
1671 tot ço que dit havia.
En Tudela
1672 «O gracios’aymia!»,
1673 dix Bertran quaix irat,
1674 «havetz per acordat
1675 que muyr’aycest masqui,
1676 qui jamay no felhi
1677 al que fos vostr’onor?
1678 E vostre servidor
1679 faretz axi parir?
1680 En breu puxa morir
1681 de cruzel pestilença
1682 qui la mia presença
1683 ab vos ha malmesclada!
1684 Yeu pens que gen malvada
1685 o lausanger truan,
1686 fayt d’amor destorban,
1687 crey que m’an acusat
1688 ez ab vos malmesclat,
1689 senyora de valor;
1690 car cest es lo milhor
1691 gasany que saben far,
1692 perque us vulh aleguar
1693 de lausangiers crusels
1694 so qu’Arnautz Daniels
1695 ne dix, si no us embargua:
1696 “Fals lausangiers fochs la lengua vos arga
1697 e que perdats vostres ulls de mal cranch,
1698 car per vos suy traitz com cavalh manch,
1699 soffritz per pauch qu’amors del tot me plomba.
1700 Confonda us Dieus, car ja no saubetz com
1701 vos fayts als drutz maldir e vil tener.
1702 Desastre n’es qui us fech, desconexen
1703 que menys valets qui plus vos amonesta.”
1704 E perde ’n breu la testa,
1705 si cordonet ne guan
1706 pris, Senyora presan,
1707 ni may fi mancio
1708 en cobla ne ’n tanço,
1709 ne·n dixi res, per Deu!»
La Senyora
1710 «No us cal jurar de Deu,
1711 ne far la crotz en terra,
1712 amichs, car d’esta guerra
1713 pau no podetz haver.
1714 E lausangers tener
1715 podetz per scusatz,
1716 mulls homs no us ha ’cusats,
1717 mas vos mateix, so·m par,
1718 qui us volietz gaubar
1719 d’ayço, c’om no saubia;
1720 gran congoxa y havia
1721 que no fos tenguts nechs
1722 mas, com diso li lechs
1723 de say per tot’Espanya:
1724 “hom pren bou per la banya
1725 ez home per la lengua”.
1726 Vos havets fayt arengua
1727 del furt del nostre guan;
1728 yeu vos fau recordan
1729 so que poder no us membre.
1730 Recordeus qu’en satembre
1731 anavets Avinyo;
1732 ab vostra companyo
1733 fos en esta ciutat
1734 e fon vos demandat
1735 per lo dreig dels rocis
1736 algus morabadis,
1737 qui son dreig del veguer,
1738 e vos no u volgues fer;
1739 perqu’elh vos arresta
1740 en so d’En Borrasa,
1741 on stigues un dia.
1742 E Francesch de la Via,
1743 sots veguer gracios,
1744 haven compacios
1745 de la vostre persona,
1746 qui encare us resona,
1747 vench a vos visitar,
1748 e can se·n volch anar
1749 donas li cesta cobla,
1750 qui tots mos mals me dobla,
1751 e vegats com disia:
1752 “Corona d’aur, ab Francesch de la Via
1753 en cest arrest prench gaug ez alagria;
1754 mas can ramir lo gan qui eu vos raube,
1755 tristors me fuig e gaug mon cors soste.”
1756 D’esta coble·m sove
1757 qui la rayso vos dampna,
1758 vostre lengue us condampna
1759 tot clar per Sant Anthoni.
1760 No vulh per testimoni
1761 sino lo sots veguer,
1762 lo qual, si be vol fer,
1763 dira la veritat.
1764 Nulhs homs no ’s condempnat
1765 ten tost, e es rayso,
1766 com per conffessio
1767 de sa propria lengua;
1768 dreig es qu’exi us emprengua
1769 e·n portetz panitença,
1770 e so senes falhensa,
1771 car ditz hom vulgarmen
1772 e proverbialmen:
1773 “tostemps trop gratar cou,
1774 e que molt parlar nou.”
1775 Perque·s deu hom guardar
1776 sempres de mot parlar
1777 com gen desmesurada,
1778 “car a bocha tencada
1779 sabgats no y entre moscha.”
1780 No us presi una coscha
1781 home franch e cortes,
1782 si no sab metre fres
1783 e reffrenar sos fets
1784 e de tener secrets
1785 lo que·l gentil hom tany.
1786 Saubetz que dix entany
1787 us trobadors ysnelhs,
1788 En Garau de Bornelhs,
1789 perlan de folha gen
1790 qui no han tempramen
1791 e seny perfayt los falh:
1792 “A folh no qual metra sonalh
1793 qu’elh fay de sa lengua bataylh
1794 ab que descobre ses folhors,
1795 e qui·l tendra per cabelos
1796 dich qu’abduy sien companyos.”
1797 Saubets que dix Catos,
1798 qui de seny tench l’escutz:
1799 “la primeyra virtutz
1800 es reffrenar sa lengua.”
1801 Mensonya ne fals tengua;
1802 hom ho deu retenir.
1803 A motz ay ausitz dir,
1804 e crey be qu’es axi:
1805 nulhs homs no·s penedi
1806 jamay da mot calar,
1807 e de massa parlar
1808 han algun gran dampnatge;
1809 e vos ab gran oltratge
1810 havets ma diffamada
1811 en la vostra tornada;
1812 so no podets neguar.
1813 Lo qu’ieu deman es clar
1814 ez ab bon dreig fundat.»
En Tudela
1815 «Senyora, veritat
1816 es d’aquexa tornada
1817 que per me fon dictada,
1818 ez yeu no u vulh neguar.
1819 Mas no·m poran provar
1820 totes les gens del mon
1821 quals es m’entencion,
1822 nez yeu per qui ho dich.
1823 Sobr’aycest fayt stich
1824 de vos maravelhats,
1825 car yeu ho hay pausatz
1826 en mots trop generals,
1827 si que no y vey senyals
1828 que us hi calgue entendre;
1829 donchs no vulhats encendre
1830 devas me la vostr’ira.
1831 Vos me portatz squira
1832 e mala voluntat,
1833 e m’havetz acusat
1834 a tort, que mal no us mir;
1835 aytembe·s poran dir
1836 les dones d’esta terra,
1837 e far me semblant guerra,
1838 qu’yeu ho dich de cascuna.
1839 Ayço ’s regle comuna,
1840 e no u tingats a joch,
1841 que si parlen en loch,
1842 en plassa ho carreyra,
1843 en scura maneyra,
1844 sia de mal ho be,
1845 no y respondra ’n re
1846 homs ques ben acesatz,
1847 fins qu’es anomenatz
1848 o·l tiren per la falda.
1849 Mant hom folh se·n scalda
1850 que y vol tentost respondre;
1851 e puys no·s pot scondre
1852 e roman en la fangua;
1853 dreytz es qu’om no·ls ne plangua
1854 ne·ls ajuden en re.
1855 Cetz eximplis say be
1856 per celh qu’aysi s’enflama:
1857 “ama celh qui no t’ama,
1858 respon a qui no·t clama,
1859 e hiras carrera vana.”
1860 E vos, ab gran ufana,
1861 havets dat entenen
1862 a tota cesta gen
1863 que·l guan es stat vostra.
1864 Mas crey, segons que·s mostra,
1865 que d’als etz vos falhona,
1866 ez a vostra persona
1867 semblant fayt sta mal.»
La Senyora
1868 «En Tudela, no us cal
1869 d’ayço far continença,
1870 ab la vostra sciença
1871 me cuydatz scapar.
1872 ja no us cal trebalhar.
1873 Vos farets la rayso,
1874 car, cert, no us tindra pro
1875 lo parlar clausulat
1876 ne ben retoricat;
1877 car tuig li trobador
1878 son gran garrulhador,
1879 yeu ho say clar e be.
1880 Diatz: E no us sove
1881 so que·m dixes entany,
1882 gran re ha prop d’un any,
1883 que perlavem abdos,
1884 que totes les cansos,
1885 dances, cobles, tornades,
1886 qu’eran per vos dictades,
1887 feyetz per amor mia?
1888 Donchs grans raysos havia
1889 ez hay qu’ieu m’i entenda.
1890 No us cal mudar la cenda,
1891 ne far l’afezenat;
1892 vos havetz atorguat
1893 sença dar vos turmens;
1894 aço sab Deu e gens,
1895 nulhs homs no us en forsava;
1896 certes, yeu no pensava
1897 que vos fossets aytals,
1898 ans creya que leyals
1899 erets, si co·s pertany.
1900 Ben ha passat un any
1901 que·l gan me fon raubatz,
1902 e no·n poch ser trobats
1903 per me senya neguna,
1904 tro la fama comuna
1905 pervench a mes orelhes
1906 e m’aporta novelhas,
1907 sols a saber, que vos
1908 en les vostres xanchos
1909 deyetz ab plasser gran,
1910 haver raubat un gan.
1911 Donchs rayso es que·m mova.
1912 Voletz pus belha prova
1913 quez atorguar lo crim?»
En Tudela
1914 «No us cal parar ten prim,
1915 Senyora, los filats»,
1916 dix Bertran tots iratz.
1917 «Dir podets que us voletz;
1918 mas ço que dit havetz
1919 es contra vos matexa;
1920 lo vostra cors engrexa
1921 pus que·m pot perseguir.
1922 Augats ço que us vulh dir,
1923 no us enfelhoniats:
1924 a gran tort vos clamatz
1925 ez ab paucha rayso.
1926 La vostr’entencio
1927 vos atorch largament
1928 ses nulh empetxament,
1929 e no us vulh neguar res,
1930 car tot enayci es.
1931 No·m cal far grans sermons,
1932 que totes mes canxos,
1933 cobles, dances, tornades,
1934 a vos son endressadas,
1935 belha senyora mia;
1936 mas homs natz no sabia
1937 sino entre nos dos;
1938 no y calia clamors,
1939 pus qu’yeu no us nomenave,
1940 ne dreig al mon mandava
1941 que us hi calgues entendre;
1942 no·m calia far pendre,
1943 ne venir en vergonya.
1944 Fayt’avetz vostra ponya
1945 de far m’empresonar.
1946 Per Dieu, no us cal reptar
1947 si no vos, per tot cert,
1948 qui havetz descubert
1949 so qu’era ben sacret.
1950 Per bona fe us promet
1951 maravelhatz ne suy,
1952 que denan ten gran juy
1953 vos siatz publicada
1954 que sots m’anamorada.
1955 Si·m guart Nostre Senyor,
1956 quez a mon conffessor
1957 jamay no u volgui dir.
1958 Que poran presumir
1959 cesta gen qu’aysi son?
1960 Penso que tot lo mon
1961 m’aura per scusat,
1962 vasen la cruzeltat
1963 de la vostra persona.»
1964 Ladonchs fon trop felhona
1965 la senyor’ez irada,
1966 e dix tota torbada:
La Senyora
1967 «O Verges gloriosa,
1968 humils e piadosa,
1969 on Dieu fech Tabernacle!
1970 Demostrats nos miracle
1971 en contr’aycest malvat
1972 que·l crim ha confessat
1973 e despuys aval negua;
1974 tota la gen absegua
1975 ab ses belhas paraules,
1976 qui son tot grandes faules,
1977 segons ausit havets».
En Tudela
1978 «Senyora, vos queretz
1979 que u hage dit per vos,
1980 d’on suy maravelhos.
1981 Perque·m platz qu’aysi sia,
1982 plus no·m scusaria;
1983 prenets lo perque us playa.
1984 Si Jhesuchrist me valha,
1985 a gran tort suy reptatz;
1986 mas, pus pler hi trobatz,
1987 yeu no vulh neguar res,
1988 ans dix quez axi es
1989 com vostre cors resona;
1990 mos bens e la persona
1991 met dins vostra poder;
1992 fayts ne vostre voler
1993 si com ja vos hay dit,
1994 que·l cors e·l spirit
1995 coman en vostres mans,
1996 e no suy gens dubtans
1997 que no m’hagats merce.»
La Senyora
1998 «Be m’havets fayt perque»,
1999 dix la dona d’onor,
2000 «no us vulh per servidor,
2001 per amich, ne privat;
2002 no us sera perdonat
2003 de tota vostra vida,
2004 ans ne sera complida
2005 tota ma desigança;
2006 no n’hagats sperança
2007 ne conffietz en me,
2008 qu’yeu vos perseguire
2009 fins al jorn de ma fi.»
En Tudela
2010 «O cors gay! e s’axi
2011 voletz quez a gran tort
2012 me prena ’n breu la mort
2013 ho qu’yeu me desesper?
2014 Car vostre vulh esser
2015 enquer que no vulhatz,
2016 car Dieu no m’a formatz
2017 mes per vostra servir,
2018 ez am trop mays morir,
2019 pus a vos ve de grat,
2020 que qui·m des lo regant
2021 d’Arago o de França;
2022 perque ’b gran conffiança
2023 la cobla us vulh retrer
2024 que fech lo sots veguer
2025 en son novelh cantar:
2026 “Si tot no·m val merce cridar
2027 cen vetz lo jorn ab mant suspir,
2028 ja no m vayretz de vos lunyar;
2029 mays vos tem perdre que morir.
2030 E si no us plats vostra cors ma deffença,
2031 la boca·l cor crideran: Belh’aymia,
2032 vos m’avetz mort ses tort que no us tenia;
2033 ten mala us vi com li troyans Alena.”»
La Senyora
2034 «Senyers, de vostra pena
2035 me suy aconortada,
2036 la cobla m’es membrada
2037 que fay trop be per vos:
2038 “Cercatz d’uymay, iat(z) siatz belhs e pros,
2039 que lhs vostres fayts vos lou e Is dits valens;
2040 que vengut es lo temps que m’auretz mens;
2041 no m’alciuran vostres falgas amors”,
2042 ne la semblança gaya,
2043 ans faytz tot ço que us playa,
2044 car no·m cur ges de vos».
2045 Girade·s fon a nos,
2046 e instan me·n reques
2047 que Tudela fos mes
2048 en la preso comuna,
2049 ses gracia naguna,
2050 e que fos condempnatz.
Francesch de la Via
2051 «Senyora, no vulhatz»,
2052 dix yeu, «injuriar
2053 l’om qui ab voler clar
2054 se met en vostres mans;
2055 no·l metats en tal pas,
2056 vuillats lo ’n merce pendre,
2057 pus qu’a vos se vol rendra
2058 e coneix son deffaut».
La Senyora
2059 Ladonchs crida trop aut
2060 la dona: «Ho masquina!
2061 Ha que bona farina
2062 fan cest official!
2063 Qu’abduy son parcial
2064 mostrant part maniffesta!
2065 Dos vos jur per ma testa
2066 de present me n’iray,
2067 que·l cor e tot quant ay
2068 tench plus amar que tora.
2069 E cridan: Via fora
2070 iray denan lo rey,
2071 ez a tot son cossey
2072 far clam de vos abduy,
2073 qui ab cautelos juy
2074 me fayts perdre mon temps.
2075 E ladonques ensemps
2076 les pros quatre senyoras
2077 qui las dites penyores
2078 havien manlevades,
2079 foron en peus levades
2080 raysonans En Bertran,
2081 ez agran debat gran
2082 quals parlara primeyra,
2083 ez ab dolça maneyra
2084 debeteran gran pessa,
2085 covidans a gran pressa,
2086 replican cadescuna;
2087 e las tres d’una ’n una
2088 totes lurs votz donaran,
2089 e lo fayt comandaran
2090 a madona Sampsona,
2091 on tot be se condona,
2092 que perlas tot primer.»
Madona Sampsona
2093 Dix: «Mossen sots veguer
2094 e Mossen acessor,
2095 cesta dona d’onor
2096 vesem qu’es fort irada,
2097 e trop mal informada,
2098 contra ’N Bertran Tudela;
2099 e per cesta querela
2100 requer que sia pres;
2101 ez ell no·l negua res
2102 ez met en son poder
2103 e que d’ell vulha fer
2104 a tot son bon coman.
2105 E diu, per Sant Johan,
2106 que no·l perdonara,
2107 ans lo perseguira
2108 ab gran e ferm’instança.
2109 Nos li ferem fermansa
2110 e·l volem manlevar;
2111 playe us que·l vulhatz dar
2112 a manleuta ben prest,
2113 car no mereix arrest
2114 hom qui·s met en rayso;
2115 que per compacio
2116 yeu e mes companyones,
2117 qui son gran res felhones,
2118 Bertran manlevarem
2119 e tornar permatrem
2120 a ·xx· jorns de raquesta."
2121 Ez enclinant sa testa
2122 dech fi al seu parlar.
Lo conselh de l’Acessor
2123 L’acessor sens tardar
2124 conselha ’ncontinen
2125 que Tudela presen
2126 a manleuta fos datz,
2127 e que fos manlevats
2128 per docens mil florins;
2129 e de presen s’a mis
2130 en la manleuta dicha,
2131 qui tantost fon scricha
2132 per aycel scriva.
2133 En Tudela jura
2134 volen servar l’usatge,
2135 e presta l’omenatge
2136 aqui en mon poder,
2137 e mostran gran voler
2138 las donas fan fermança;
2139 Tudela ’b alegrança
2140 los fay gracies mil.»
Madona Sampsona
2141 «Pauch us membre l’estil
2142 ez art de gentilesa;
2143 crueltatz e bravesa
2144 son dins vostra persona»,
2145 dix Madona Sampsona
2146 a la senyora noble,
2147 «car denan tot lo poble
2148 havetz mes vostr’ayman.
2149 Tota gen lo complany
2150 de ten inorma crim;
2151 sanch havetz de Cahim
2152 e mala voluntat,
2153 car havetz diffemat
2154 vostra bon amador
2155 e per gran raubador
2156 l’avetz fayt publicar.
2157 Ha, cant deu hom guardar
2158 los vertaders amichs
2159 qu’om no·ls fass’anamichs
2160 ne qu’ells perdon jamay!
2161 Qu’ us trobador mot gay,
2162 so fon Peyres Vidal
2163 de Tolza natural,
2164 ho dix, si Deus m’aiut:
2165 “Nulhs hom no sab d’amich tro l’a perdut,
2166 so que l’amich li valia d’ebans;
2167 mes quant lo pert e puys l’a a sos dans
2168 e·l notz aytan com l’avia valgutz,
2169 adonchs conex ço que l’amich valia;
2170 perqu’yeu volgra mos amichs conagues
2171 so qu’yeu li vay ans que perdut m’agues,
2172 car ja despuys al seu tort no·m perdria.”
2173 Vos li fayts sobreria
2174 e·l volets perdre ’n breu,
2175 e per sguard de Deu
2176 hom deu amar proisma.
2177 Tuig em signatz de crisma
2178 e forgats d’una massa;
2179 mas volentats vos passa
2180 algunes vets lo seny,
2181 nostre ley nos costreny
2182 no rendam mal per mal.»
La Senyora
2183 «Madona, parcial
2184 m’apar que us demostrats,
2185 segons que raysonatz,
2186 d’on havetz gran peccat;
2187 car l’ome celerat
2188 no·l deu hom raysonar,
2189 ans se tany trebalhar
2190 que·l mal sion punit.
2191 Mantes vetz hay legit
2192 celh qui·l malvat rasona
2193 ne qui favors li dona,
2194 es companys en la colpa
2195 e si masex envolpa
2196 en lo mal qu’aycelh fay.
2197 Ausis vos dir jamay
2198 que·ls bons trop occasona
2199 qui als malvatz perdona?
2200 Prech vos no·l mantigats,
2201 qu’el es stat trobatz
2202 ab lo furt en la ma.
2203 A carn de lop salssa de ca.
2204 E com? E no es dreyt
2205 qu’aycelh qui mal ha feyt
2206 hage punicio?
2207 En l’inquisicio
2208 es la caus’atorgada,
2209 fort suy maravelhada
2210 com l’avetz per leyals,
2211 ans es be desleyals
2212 e·l plus fals qu’el mon sia.
2213 E volets qu’eu vos dia,
2214 allegan un actor,
2215 so quez un trobador
2216 dix parlan d’omes bos?:
2217 “Tant quant hom fay ço que deu, hom es proz,
2218 e ten leyals com se guarda d’engan;
2219 per mi us ho dich, que si us lausi antan,
2220 cant era·ls ditz vertadier e·ls fayts bos,
2221 ges per ayço no devetz dir qu’eu men,
2222 si cant no us tench per tan valen;
2223 car qui laxa co qu’a be comenssatz
2224 no mareix laus d’ayco qui es passats.”
2225 Donchs prech vos no·l vulhatz
2226 raysonar ne deffendre,
2227 car vos me faytz encendre
2228 e doblar ten fort l’ira,
2229 que·l servelh me·n regira;
2230 no·m tranquetz pus lo cap.»
Madona Domenge
2231 «Senyora, greu vos sab,
2232 segons quez a me par,
2233 cant hom vol raysonar
2234 l’ome qui no us ha tort.
2235 L’ira qu’avetz ten fort
2236 tot vostra cors demenge»,
2237 dix madona Domenge,
2238 «e com a traydor
2239 es dat rasonador
2240 per semblan advocat,
2241 quant mes al qui ’s trobat
2242 d’aycest fayt ignoscent;
2243 injuriosamen
2244 l’avetz fayt scarnir,
2245 e mays, envergonyir
2246 ab peraules trop vils,
2247 foragitan l’estils
2248 de tota gentilesa.
2249 Si haguessets apresa
2250 una cobla d’amor
2251 que fech un trobador,
2252 qu’yeu tot jorn la sovench,
2253 e crey fos Huc Brunench,
2254 hagre us servit ades:
2255 “Ab los cortes deu esser hom cortes,
2256 e gin perlan entre·ls enraysonats;
2257 qu’atrestans son de bos mots, si·ls sercats,
2258 com de malditz e vils e descortes;
2259 e gen perlar ab avinen respos
2260 adutz amichs e no·n creix macios.”
2261 Malvad’entencios
2262 havets, si Deus be·m do,
2263 cercan tal occayso
2264 al vostra servidor,
2265 qui singular lausor
2266 say que dona de vos
2267 en totes ses xanchos.
2268 Crey qu’aycelh no han sen
2269 qui per pauch felhimen
2270 l’amich volo layssar;
2271 no pot hom comperar
2272 a res l’amich leyal.
2273 Augatz, si Deus vos sal
2274 e us gart e vos e mi,
2275 que dix en Cervari:
2276 “Mays te val le naffrars
2277 de l’amich qui·t desira,
2278 que no fay le baysars
2279 d’enamich qui t’asira.”
2280 Hom no deu mostrar ira
2281 al vertader amich,
2282 perquez yeu vos soplich,
2283 graciosa senyora,
2284 que ’n aycest jorn ez hora
2285 la vulhatz perdonar.»
La Senyora
2286 «D’ayço no us cal perlar,
2287 madona ’n veritat,
2288 que·l crim es be provat,
2289 no resta mas la pena
2290 e que·m donen smena
2291 de tots los meus dampnatges,
2292 injuries, oltratges,
2293 qu ay sustengutz fins vuy.
2294 Vos dizetz qu’en lo juy
2295 yeu l’ay dit injuria,
2296 e qu’ab gran sobraria
2297 yeu l’ay injuriat.
2298 Yeu li ay dit malvat,
2299 so vetz puscut auzir.
2300 O Deu! Qui pora dir
2301 a l’hom malvat qu’es proz?
2302 Augats us trobadors
2303 com ho ditz claramens:
2304 “E qui us cugatz que us sia deffendens
2305 si etz avols, com no us apelh malvatz?
2306 Pus temps havetz e·l poder vos es dats
2307 e no y vesetz mentre·l lums es ardens,
2308 guardatz vos hi que·l tems es tenebros
2309 e no y veurets can la lum es resclos.”
2310 Tota m’antencios
2311 vos hay dita ben clar;
2312 no y entench res fluxar
2313 si donques dret no·m fal.»
Madona de N’Ycart
2314 «Senyora, qui del gualh
2315 del vesi vol mangar,
2316 cove que l’ha cerquar
2317 algun’occasio»,
2318 dix per conclusio
2319 madona de N’Ycart.
2320 «No mou de bona part
2321 semblan pessaguimen;
2322 de fort entenimen
2323 etz, segons mon vigayre.
2324 Si us hagues mort lo payre,
2325 o frayres o cosis,
2326 e que us despocehis
2327 da feu o d’aretat,
2328 fora dreig que scapçat
2329 fos e liurat a mort;
2330 mas, pus que no us ha tort,
2331 no·l farets sobraria.
2332 Tota la gen dauria
2333 cridar en contre vos
2334 que ’b ten paucha raysos
2335 li havets fayt gran dan,
2336 per un malestruch guan
2337 del qual ell re no·n sab.
2338 Yeu vos jur per mon cap,
2339 fayts tot ço que puscatz,
2340 qu’elh sera deffensatz
2341 per nos fins a morir.
2342 Havets may ausit dir
2343 que·l proz Diomedes
2344 forssivolmen se pres
2345 de Briseyda lo guan?
2346 Qu’elha no fech semblan
2347 que d’ayço fos irada,
2348 si tot era torbada
2349 e plena de gran dol,
2350 per ço com de Troyol,
2351 son leyal amador,
2352 Priam, ab gran dolor,
2353 als grechs la fech mudar.
2354 Donchs be degra cridar
2355 Briseyda, qui no·s plany,
2356 can viu que l’hom strany,
2357 qu’elha no conexia,
2358 ab ten gran sobraria
2359 son guant li vench a tolre.
2360 Si l’escuder qu’es vostra,
2361 segons claramen mostra,
2362 ha pres un gan peytit,
2363 no prengats a despit,
2364 si Deus vos do endressa. . .
2365 La major alegrança
2366 que pot haver l’ayman
2367 que cordonet o gan,
2368 bossa, can belhs, anelh,
2369 algun’autra joyelh
2370 tengua de sa senyora,
2371 e per cesta penyora
2372 son l’amador jausen.
2373 Donchs, senyora valen,
2374 vulhatz li vos valer,
2375 pus qu’en vostra poder
2376 s’es del tot subjugatz.
2377 Ez apres scoltatz
2378 que dix Peyres Vidal
2379 contra celh qui no val
2380 ne li basta poder:
2381 “E qui pot e no vol valer,
2382 cant no c’esforça de morir?
2383 Pus que la mort no·l vol aucir,
2384 per far anuig ne desplaser.
2385 Car s’enug hom d’avol pages
2386 can reculh les rendes e·l ses,
2387 cors poyrit ab cors vermenos,
2388 vivent ses grat de Deu e nos.”
2389 E donchs cors gracios,
2390 vulhats li perdonar,
2391 car vos sabetz molt clar
2392 que tort no us te en re.»
La Senyora
2393 «Madona ’n bona fe,
2394 no us cal pus avant dir.
2395 Mon fayt vulh prosseguir
2396 pus ten avan ne so;
2397 e sabe·l mal ho bo.
2398 yeu hauray ço del mieu,
2399 era per un jusieu
2400 ditz hom la veritat.
2401 A Deu! e que bondat,
2402 madona, mostrats vos,
2403 deffendre·l criminos
2404 e venir contra me!
2405 Tembe perceguire
2406 vos e las companyones,
2407 qu’etz braves e felhones;
2408 fas e us manar la cenia,
2409 car ses demandar venia
2410 havets gosat perlar;
2411 ne per lo raysonar
2412 caygudes etz en pena.
2413 Dieus vulha bens en prena,
2414 so es dreig juy de Dieu,
2415 a cuy sab mal e greu,
2416 qu’om deffend’ells malvats.
2417 E cant son delhiuratz
2418 vegats bona rayso;
2419 per rendre gasardo
2420 fan en hom mal e dan.
2421 Sabets que dix entan
2422 En Guillemo de Vich:
2423 “No vulhas ajudar a tort al tieu amich,
2424 car puys Dieus permetra sera ton enamich.”
2425 Mas yeu per ço no dich
2426 que·l leyal amador
2427 quez han veray’amor,
2428 bossa, guan o anelh,
2429 o qualsevol joyelh
2430 no degu’esser donat,
2431 mas que sia furtat
2432 aço no us lausaria.
2433 Deman vos si calia
2434 aycest fayt publicar,
2435 ne que·n fases cantar,
2436 ne cobla, ne tornada.
2437 Si yeu ne suy irada
2438 no n’hajats maravelha,
2439 tots homs se descapdela
2440 can veu que pren dampnatge.
2441 Yeu li seray salvatge;
2442 e d’er’anan no·l vulh,
2443 ans li feray argulh,
2444 car es falç e ginyos.
2445 Scoltats la canços
2446 ez un leyal cosselh
2447 que dix En Gui d’Uxelh,
2448 si Deus vos do salutz:
2449 “Vos autra part s’es vertats mos scutz
2450 e guardar m’ay de la vostra falssura,
2451 e ges per me no fessats fort fetxura,
2452 avans vos dich, no·m rendats les salutz;
2453 e no us penssets que per vos xan ne ria,
2454 ans seguiray d’ar’anan autra via,
2455 e vulh sabgats que qui pert vostr’amor
2456 gasanya mays que qui la conqueria.”
2457 Per vostra cortesia,
2458 no·m vulhats enberguar
2459 ne mon dreig empetxar,
2460 pus que·l fayt es provats.»
Madona d’En Benet
2461 «May fon hom inculpatz
2462 ab tan paucha rayso,
2463 car vulha Dieus ho no
2464 voletz quez axi sia»,
2465 dix ab gran felhonia
2466 Madona d’En Benet.
2467 «Senyora, no say dret
2468 qui man sia punit,
2469 perque tot lo brogit
2470 es sobre la tornada,
2471 la qual elhs ha dictada,
2472 d’on vostra cors se·n fon,
2473 com no ha dona·l mon,
2474 senyora, sino vos,
2475 per qui·s fassen chansos,
2476 ni guan sion raubat;
2477 puys qu’elh ho ha pausat
2478 mot cubert ez scur,
2479 perque ’n ma fe vos jur
2480 no us devietz clamar.
2481 Mays deu hom comportar
2482 los antichs servidors,
2483 amichs e valadors,
2484 que no l’estranya gen;
2485 e per pauch felhimen
2486 mant hom vol perdr’en breu
2487 lo servidor qu’es seu,
2488 que tench a gran folhia,
2489 car say que mays valria
2490 soffrir al servidor
2491 una paucha folhor,
2492 que no fay al strany.
2493 Los servidors tot l’any
2494 fay plasser e servir
2495 ez pausar’a morir,
2496 perqu’om no·l deu lunyar.
2497 Haugatz com ho diu clar
2498 aycests eximplis breus:
2499 lunye·t tu de los teus
2500 ez ayrar t’a Deus;
2501 e sapiatz que ’ls sieus
2502 cove molt a soffrir.
2503 Scoltatz que vol dir,
2504 senyora graciosa,
2505 us juglas de Tolosa
2506 qui fon bon trobador:
2507 “Ab nulhes gens no trop yeu tant d’onor,
2508 ne tanta fe, segons lo mieu semblan,
2509 com ab los meus, car ja no·m falhiran
2510 li meu paren, s’eu no fal contra lor;
2511 d’on m’es semblan que tots senyors dauria
2512 los seus tostemps anentir si podia,
2513 car ab los seus pot qui·ls sab gen tenir,
2514 lo sieu guardar e l’altruy conquerir.”
2515 Ges per ço no vulh dir
2516 que mal sion soffert,
2517 e nostre fayt no ’s cert
2518 sino per devinalles.
2519 May viu ten grans rondalhes
2520 a tan petita causa;
2521 e qui ayço vos lausa
2522 vos dona mal consselh.
2523 Perque us prech, cors ysnelh,
2524 ples de mantes virtuts,
2525 que li siatz scutz
2526 per tostemps e no lança,
2527 car elh jamay no·s cança,
2528 de vostra cors servir.
2529 No us cal enfelhonir
2530 ne sol maravelhar,
2531 si l’ausam raysonar
2532 en cest fayt contra vos,
2533 car ja saubets com nos
2534 l’avem fayta fermança;
2535 per cesta confiança
2536 cadescuna li val,
2537 car si d’ayço ha mal
2538 nos n’aurem nostre part,
2539 e per aycest sguard
2540 es per nos deffenssats.
2541 E vos nos manessats
2542 que·ns farets persseguir,
2543 car senes obtenir
2544 veniament, n’e perlat,
2545 raysonat l’om delat.
2546 Per ço no·ns starem,
2547 ans continuarem
2548 pus fort ell deffenssar,
2549 car no s’i pot als far
2550 sino peguar la pena,
2551 e per mals que·ns en prena,
2552 ho tenim per ben mes;
2553 e no us cuydets per res,
2554 vostra cors no ’s sglay.»
La Senyora
2555 «Us partits vos faray,
2556 si·m guart Nostre Senyor»,
2557 dix la dona d’onor,
2558 «per ço que conegats
2559 que mon cors es cansatz
2560 e no vulh pladejar:
2561 yeu vulh renunciar
2562 en aycesta querela,
2563 quez es contr’En Tudela,
2564 e lo clam aytenbe,
2565 e mon fayt pausare
2566 tot en vostra poder;
2567 qu’ieu ay mot gran sper
2568 a las tres ez a vos,
2569 que vistes mes clamors
2570 e culhit aquest playt,
2571 crey per vos sera fayt
2572 justicia spetxada,
2573 pus la caus’es provada.
2574 Yeu no pux milhor dir,
2575 mes que prest vulh complir
2576 e far ço que dit es.»
En Tudela
2577 «Donch fermem compromes»,
2578 dix Tudela, «si us platz;
2579 e prech vos hagam patz,
2580 Senyora, de bon grat,
2581 ez haja prou durat;
2582 car de mal ix tot mal,
2583 so ’s rayso natural,
2584 e de be nax tot be.»
La Senyora
2585 «Senyers, a mi platz be
2586 s’elhas ho volo pendre.»
En Tudela
2587 «Yeu les faray entendre
2588 en vostra questio.»
La Senyora
2589 «Ayço tindray per bo,
2590 solamen qu’aysi sia.»
2591 Tudela ’b alegria
2592 les donas vay preguar
2593 volguessen acceptar
2594 lo presen compromes,
2595 e cascuna promes
2596 de pendre de bon grat,
2597 e tentost revocat
2598 fon lo clam per la dona.
2599 Despuys, a cap d’estona,
2600 elha ’b plasent donari,
2601 requez quez un notari
2602 vingues pendre la ferma;
2603 ladonchs cascu d’els ferma
2604 lo compromes prop dig,
2605 qui fon mes en scrig
2606 per Bonanat Nadal,
2607 en lo poder del qual
2608 quascus torna racena,
2609 ez pausaren la pena
2610 abduy de mil florins
2611 qu’auran per bos e fis
2612 tot quant elhas diran,
2613 e no s’apelharan
2614 jamay de lur sentença.
2615 Ez ab curosa pensa
2616 les dones intimaren
2617 a les parts, assignaren
2618 per tot lo presen jorn,
2619 ses metre·s ges en torn,
2620 denan lieys hagen dades,
2621 les quals foren pausades
2622 dins lo jorn a elhs datz;
2623 puys lus fon assignatz
2624 entre ’bdos en presença
2625 per ausir la sentença
2626 lo jorn de Sant Johan.
2627 Ayço fo ’n lo dit an,
2628 en lo caut mes de juny,
2629 que le grans calors puny
2630 e·l sol per dreyt camis
2631 del signe Geminis
2632 era ja develhats,
2633 e ladonchs fon muntatz
2634 en lo signe del Cranch,
2635 que lo sobiran banch
2636 on lo sols pot muntar
2637 e no pot devalhar
2638 de Capricorn avalh,
2639 ez aycest juy no falh,
2640 segons diso l’estrolech;
2641 d’ayço han fayt lonch prolech
2642 Thelomeu, Missael,
2643 qu’en los signes del cel
2644 son stat mot scien,
2645 e diso claramen
2646 que lo Cranch fay l’estiu,
2647 on tot lo mon reviu
2648 e mou gran alagria,
2649 e fay pus gran lo dia,
2650 car lo sol vay pus nautz,
2651 d’on lo temps n’es mays cautz;
2652 Capricorns fay jorns breus,
2653 si com l’iternal Dieus
2654 ha molt ben ordenat,
2655 e ladonchs son minuat
2656 le jorn, les nuytz son grans
2657 e l’yvern comenssants,
2658 naix freig, pluges e vens;
2659 pel trop dels elemens,
2660 no·n vulh far longa gesta.
2661 Mays aço fo ’n la festa
2662 el mayti Sent Johan,
2663 lo pus gay jorn de l’an.
2664 Las dompnas e senyora
2665 en aycelh punt ez ora,
2666 avans del sol exit,
2667 anaran ab delit
2668 ab nos culhir barbena,
2669 flors e rams d’autra mena
2670 e semblan puliol,
2671 tot ayci com fer sol
2672 quescu en cest mayti.
2673 Puys en un belh jardi
2674 nos intram tuig ensemps.
2675 Dir vos pux que nulh temps
2676 tal no·n vi, ne crey sia;
2677 mil arbres hi havia
2678 tuig fiorit e fulhat,
2679 ez al mig loch un prat
2680 ples de rosas e flors
2681 de diverses colors,
2682 e puys li gay auzelh,
2683 de parelh en parelh,
2684 cantaven sus los sims
2685 virolays e reffrims.
2686 E certes puix vos dir
2687 qu’als no volgretz ausir,
2688 mas li auzelh salvatge.
2689 Puys, ab gran alagratge
2690 can le sols fon levatz,
2691 se foren tots mudats
2692 e lonyats del jardi,
2693 que nulhs homs no·ls senti.
2694 Ladonchs se van pausar
2695 les dones arrenglar
2696 ab la senyora·l prat,
2697 En Tudela·l costat
2698 ez yeu tentost apres,
2699 e per saigs e porters
2700 fon fayt prest mandamen
2701 a tot’aycelha gen
2702 que nulhs homs no perlars,
2703 ans cascu scoltas.
2704 E madona Samsona,
2705 qu’es d’onestat corona,
2706 ab singular voler
2707 pres un fulh de paper
2708 donat per l’escriva,
2709 e lisch e publica
2710 ab gaya continença
2711 aycesta breu sentença
2712 denan tota la gen
2713 en la forma seguen:
La Sentencia
2714 «En lo nom de Deu sia
2715 e de Santa Maria,
2716 sa mayre gloriosa,
2717 e de la graciosa
2718 gran cort de peradis,
2719 la qual ab jonols clis
2720 supliquem de bon grat
2721 la nauta deytat
2722 que nos vulh’andressar
2723 perque puscham jutgar
2724 dreytamen en esta hora.
2725 Com la presen senyora
2726 hagues dada querela
2727 contr’En Bertan Tudela,
2728 puys, concordans abdos,
2729 lor debat denant nos
2730 han pausat en scrit;
2731 si com havetz ausit
2732 ensemps ab gran plaser,
2733 en lo nostre poder
2734 han fermat compromes
2735 e tot lor contrast mes.
2736 Per qu’yeu vulh declarar
2737 e sentencia dar,
2738 sus ara de presen,
2739 haut consentimen
2740 d’estes meus companyones,
2741 qui son leyals e bones
2742 ez han rayl ab Deu,
2743 del senyal de la creu
2744 lo meu fron vulh garnir,
2745 per ço que puxa dir
2746 paraules agradans,
2747 els Evangelis sans
2748 denan mos hulhs pausats,
2749 manualmen tocats
2750 lo presen jorn de vuy,
2751 per ço que·l nostre juy
2752 denant Dieu preceescha,
2753 lo qual veser jaquesca
2754 nostres ulls egualtat,
2755 es per nos declarat
2756 en la seguen maneyra:
2757 Com potestats planeyra
2758 a nos sia donada,
2759 de bon grat atorgada
2760 per entrambes les parts,
2761 seguin de dreig les arts
2762 e vist tot lo proces,
2763 es clar que per nos es
2764 la Senyor’onorable
2765 trobada mot colpable
2766 en la presen tenço,
2767 car ab pauca rayso
2768 ha dada la querela
2769 contra lo dig Tudela
2770 qu’en re tort no·l tenia,
2771 e pausat cas que sia
2772 la canços ho tornada
2773 pel dig Bertran dictada,
2774 el no ha declarat,
2775 ne menys anomenat
2776 la dona ne son nom;
2777 e per ço ditz tothom
2778 qu’es contra dreig lo clam.
2779 Perque nos condempnam
2780 la Senyora presen,
2781 ez ayço scienmen
2782 per les dites raysons,
2783 a totes messions,
2784 injuries, dampnatges,
2785 mals, greuges ez oltratges
2786 que la part ha soffert,
2787 en publich o ’n cubert,
2788 per rayso d’aycest clam.
2789 Mes avan declaram
2790 que la senyora noble
2791 ayci denan lo poble
2792 hage pats affermar,
2793 e ’N Tudela abrassar
2794 e demandar perdo.
2795 E si per occayso
2796 en nostre jutgemen
2797 algun empetxamen
2798 per avant aparia,
2799 retenim per nos sia
2800 en cest fayt declarat.
2801 Condempnam de bon grat
2802 la senyora paguar
2803 pel nostre trabellar
2804 quatre vergues d’aur fi.
2805 Cant la senyor’ausi
2806 que l’agran condempnada
2807 fon mig desesperada
2808 e quaix de seny exida,
2809 e dix: «Qui m’a trasida,
2810 be maresch qu’axi sia,
2811 car yeu penssar devia
2812 ez haver mon sguard
2813 qu’estas dompnes de part
2814 eren de mon contrari;
2815 e qui de l’adversari
2816 fa jutge n’edvocat,
2817 be merex condempnat
2818 sia, ses far esmena.
2819 Mays am peguar la pena
2820 qu’obesir la sentença.»
Madona Sampsona
2821 «Senyora, prech que vença
2822 seny la vostra persona»,
2823 dix madona Sampsona,
2824 «e no us fessatz ausir,
2825 si vertat voletz dir
2826 en la vostra tenço;
2827 vos provam per rayso
2828 que vostre era·l tort,
2829 e si per dreyta sort
2830 vos havem condempnada,
2831 caus’es justifficada,
2832 so podets vos be veura.
2833 S’aguessets volgut creura
2834 nos, qui be us concelhavem
2835 e per dreig vos mostravem
2836 so que davietz far,
2837 no us calguera clamar
2838 eras per lo Salvayra,
2839 mas qui no creu sa mayre
2840 creu sa mala madastra,
2841 e merex que desastre
2842 e mals e dans li vengua.
2843 Just es que si us en prenga,
2844 pus que ’b tal sobreria
2845 l’om qui tort no us tenia
2846 volietz agreugar
2847 ez a mort condempnar,
2848 so·m par, la seu persona.»
En Tudela
2849 «Ja no siats felhona,
2850 Senyora ’b cors presan»,
2851 dix ladonchs En Bertran,
2852 «ne d’aycest fayt irada,
2853 si be us han condempnada
2854 a totes messios;
2855 car yeu no vulh de vos
2856 sino que fessam pau;
2857 donchs no·m mostrets ten brau
2858 lo vostra dolç sguart;
2859 car sabiats de ma part
2860 no us vulh re demandar,
2861 si no sol l’abressar
2862 en que us han obligada.»
2863 Ledonchs se fon levada
2864 en peus tota la gen,
2865 e graciosamen
2866 la dona suplicaran,
2867 ez an do demandaran
2868 perdonars En Bertran.
2869 Ez ella ’b plaser gran
2870 li anech perdonar,
2871 e puys va l’abrassar
2872 de bona voluntat.
2873 Ez aqui de bon grat
2874 a las dompnas perdona;
2875 a madona Sampsona
2876 un anell d’aur vay dar,
2877 en lo qual fo, so m par,
2878 us diamans fort belh;
2879 puys donech altr’anell
2880 d’En Domenge la belha;
2881 jamay no·n vi perelha
2882 ne de ten gran belhesa,
2883 on hac una turquesa
2884 belha, de gran valor.
2885 E la dona d’onor
2886 per ço com es molt bauda,
2887 donech a madon’Auda
2888 us maracdes trop fis,
2889 ez un molt belh robis
2890 a madona Baneta.
2891 La senyora fon dreta,
2892 levan se sus lo prat,
2893 e pres son comiat.
2894 En Bertran semblanmen
2895 pres comgat de presen
2896 de les dompnes presans
2897 e·ls fay merces mot grans
2898 de la lur gentilesa,
2899 qu’avien fayt empresa
2900 deffenssan l’ignocen.
2901 E tot, per semblanmen,
2902 pres comiat de mi,
2903 e la senyora, qui
2904 a me vay abrassar.
2905 E puys van cavalcar
2906 la senyor’En Bertran,
2907 e l’altra gen denan,
2908 e tengueron lor via
2909 menan gran alagria
2910 ab dolç sbatimen.
2911 No say on veramen
2912 car yeu despuys no·ls vi.
2913 E can d’elhi·m parti,
2914 pugey sus mon cosser,
2915 sercan si·s pogra fer
2916 trobas qualqua ventura.
2917 Aney per la verdura,
2918 per l’orta de Girona,
2919 on la trobi mot bona,
2920 si com poretz ausir.
2921 Per me fe vos pux dir
2922 que may fuy ten pagatz;
2923 que·l corcers m’ach portats
2924 en un jardi mot belh.
2925 Nulh temps no·l vi parelh,
2926 e fon cubert de flors,
2927 lansan plasens odors,
2928 grogues, blaves, bermelles,
2929 on mays de cent doncelhes
2930 e donas hi havia,
2931 e al mig fon m’aymia,
2932 de totas la plus belha,
2933 la plus bauda doncelha
2934 que pens nulh hom vis anch,
2935 vestida d’un cot blanch
2936 mot gayamen brodat,
2937 de reclams tot sembrat
2938 ab letras qui disien
2939 als qui ligir saubien,
2940 per totes parts: xit, xit.
2941 Lo seu cap fon garnit
2942 d’un xipelhet de flors
2943 de diverses colors.
2944 Yeu vau descavelcar
2945 e mon cosser fermar
2946 a l’intran del jardi,
2947 e can m’aymia·m vi
2948 va m’exir a carreyra,
2949 ez ab dolça maneyra
2950 laixa la companyia.
2951 Dix: «Francesch de la Via,
2952 vos siats be venguts.»
2953 Yeu li ren les salutz
2954 e lieys me va brassar
2955 e·m donech un baysar
2956 dejus la sieu manteta,
2957 en maneyra secreta
2958 qu’om no u posques veser,
2959 disen: «Gay scuder,
2960 cavalcats de presen
2961 per ço qu’aycesta gen
2962 no us hagen en suspita.»
2963 Ez yeu, la reyso dita,
2964 prengui son comiat
2965 e fuy tost cavalcat.
2966 Ez ab gran alagria
2967 tot dreig tengui ma via,
2968 ab pensa mot joyosa;
2969 per la Val Tenebrosa
2970 intrey lay miss’ausir
2971 en lo gay monestir
2972 nomnat Sant Deniel.
Ed. Arseni Pacheco: Francesc de la Via, Obres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 159.
Incipitario
di Francesc de la Via
Indice
degli autori
