Mossèn Verdú
1 Moltes gents son en aquest mon loades
2 de grans lehors, passats fora mesura.
3 E fa u amor, qui un tal cas procura
4 als loadors: visions simulades,
5 sens demanar raho per consellera
6 e bon record, mas aquell’a gran cuyta.
7 E veus l’arror en tal cas com es duyta,
8 posant a part la propia manera.
9 Digau, jo us prech, no ’s cosa massa fera
10 als qui no han permes’aquella luyta
11 d’amor e seny, e com la mort es fruyta
12 vahent a l’hull lur raho mentidera?
13 Es pres a mi, que·l voler me vencia
14 e ma raho de mon hostal lençava,
15 pus, pensant dir veritat, si rellava,
16 sol no y penseu, coses de que mentia.
17 Si he mentit fins en lo present dia,
18 en tals affers joventut m’enganava,
19 car, lo burell, groch que fos me pensava:
20 vejau l’adat e com m’enbadalia.
21 D’aci anant, d’aquella corregada
22 qui sent cascu vinent a conexença,
23 a la final, da la sua fallenca,
24 me pensa vull ne sia preservada.
25 Donchs, si per mi sera per cas lohada
26 person’al mon, donen les gents crehença
27 en los meus dits, car privats d’eparença
28 seran, de cert, raho devant posada.
29 De sobrelaus veuran neta ma prosa
30 los legidors e, si fas troba ’lguna,
31 la trobaran del dit vici dejuna:
32 tal voluntat en mi vuy se reposa.
33 E si be·m trob la voluntat enclosa
34 en certa part per ma bona fortuna,
35 desbaratar en manera alguna,
36 cert, no·m veureu en lo test ni ’n la glosa.
37 Avertiu, donchs, los qui teniu abtesa,
38 ceptre ’n la ma, si dire ’lgun desastre
39 ne si·m veureu lunyar d’aquesta clastre,
40 si am raho per vosaltres represa.
41 Si am ten be la veritat deffesa,
42 e no·m dampneig aquell vent Riudullastre,
43 de l’envejos qui pas segueix de rastre
44 los volents dir la bondat e prohesa
45 e les virtuts dels qui les posseixen,
46 com jo fare suzara d’una dama
47 molt singular e de notabla fama,
48 en la qual bens continuament crexen.
49 Car es degut dir be dels qui u mereixen
50 e qui no u fa a si mateix desama.
51 Aquest cas, donchs, la qui ’b son gest inflama
52 de gran amor a tots quants la coneixen
53 e fa·ls estar ab voluntat molt presta,
54 aperellat, esperant si res mana,
55 molta raho te de fer gran uffana,
56 car vuy, del mon, se troba della lesta.
57 Entre·ls altius, altive·s manifesta,
58 e ’ntre·ls umans, es dona molt umana
59 e molt plasent, graciosa, luçana
60 es per honrar tot’especial festa.
61 Asta de seny, abundantment fornida,
62 parla molt be, abtament e discreta,
63 no·l poden dir primer de que no us reta
64 bona raho, natural e pulida.
65 La gent de be, per ser ben acullida,
66 cercar no·ls cal altra millor retreta.
67 Mas creure pot l’ignorant indiscreta
68 qu’en son cubert sera mal a sa vida.
69 Tot quant donar entendre·s pot ni·s deja
70 hagen per cert, qu’ella gens no u ignora:
71 qual te lo cor, tal se mostra de ffora;
72 vartader es lo vent ab que navegua.
73 Si del que dich sera ’lgu qui no cregua,
74 d’aquells, pero, qui l’han vista ’lgun’ora,
75 pens d’uns semblants que peguesa·ls devora,
76 mas l’entenent no cuyt d’aço·ns destrengua.
77 Lo mon ne planch com es relligiosa,
78 car han pres dan tal que may no ’ura smena
79 d’aquell tresor de Torres Na Serena,
80 de Bonavall monga molt valarosa.
81 Dona valent, obre ’s maravallosa
82 lo vostre fet, car sou de virtuts mena.
83 Mas jo no scrisch de mil parts la cinquena,
84 l’offert me fa la ma ser cautelosa.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Ms. J. || 15 rellava] rellavaua.
Incipitario
di Mossèn Verdú
Indice
degli autori
