1 Com no pensau que us am extremament,
2 sens que james mon voler vos oblida?
3 Com no pensau que he vos elegida
4 per be servir tostemps subjectament?
5 Com no pensau que sens fer mudament
6 vos amare, pus sou dona sentida?
7 Com no pensau qu’ab dolor infinida
8 visch en lo mon perque no·m feu content?
9 Cert, si no u feu, indubitadament
10 veureu molt prest m’arma del cors partida.
11 Cert, si no u feu, vos sereu esculida
12 per tot lo mon que sou deçconaxent.
13 Cert, si no u feu, veureu encontinent
14 mon festejar com sera fora mida.
15 Cert, si no u feu, prest sera preterida
16 la mi’onor, car perdre·l sentiment.
17 E recort vos que us fuy obedient
18 la nit que fos per mi tant requerida;
19 e recort vos que no ’s diminuida
20 l’amor que us he, ans a preç creximent;
21 e recort vos, quant so de vos absent,
22 viure no·m plau sino ’b dolor complida;
23 e recort vos que us ha Deus produida
24 en aquest mon jentil perfetament.
25 E no dubteu que·l vostre continent
26 es ten gentil qu’a ’mar vos me covida;
27 e no dubteu que us he per mes polida
28 de quantes son de levant en ponent;
29 e no dubteu que sere defenent
30 de vostr’onor en qualsevol pertida;
31 e no dubteu sereu de mi servida
32 tostemps servant lo vostre manament.
33 E lo que us dich, senyora, sertament
34 veig tot lo mon que loar no u hoblida.
35 E lo que us dich lunyat es de mentida,
36 de veritat obtenint fundament.
37 E lo que us dich dire ab jurament,
38 no dubtant gens m’arma·n si’entristida.
39 E lo que us dich per l’univerç se crida,
40 dient que sou de molt mes merexent.
41 D’on vench a dir que lo qui us es servent
42 tot’altra deu tenir per avorida;
43 d’on vench a dir que us ha attribuida
44 perffeccio Jhesus omnipotent;
45 d’on vench a dir que fall d’enteniment
46 qui ’n loar vos sa lengua no te ’sida;
47 d’on vench a dir que nuncha e ’legida
48 dona qui tant fos en grat de la gent.
49 Vos sou en qui no ha defalliment
50 car per vos es grasia poseida.
51 Vos sou en qui trobar no·s pot fetxida,
52 mas virtuts prou, molt abundadament.
53 Vos sou en qui desig molt prestament
54 aver combat del qual foseu ferida.
55 Vos sou en qui ma hamor s’es florida,
56 e granara, si vos sera plasent.
57 Per que us suplich que no·m siau tinent
58 en un tal fet com es dar me la vida;
59 per que us suplich no·m sia diferida
60 l’ora qu’ab vos desig eser present;
61 per que us suplich que vos molt prestament
62 me destraveu e que·m solteu la brida;
63 per que us suplich ab forma repetida
64 me declareu prest vostre bon intent.
Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ms.: N.
Incipitario
di Pere Lluís Valta
Indice
degli autori
