Lleonard Vallseca
1 Vuy gran mayti auzi votz d’una trompa
2 en alt cridant, dizens: «Muyra·l traydor!
3 Muyre·l malvatz! Muyre l’anganador
4 qui rey se fa e dits que no vol pompa!»
5 E d’autraments auzi vots qui desia:
6 «Lasa da me! Que sera d’aquest jorn?
7 Basqua de mort me pren, sez null sejorn».
8 «Ay las!», dix hyeu; «ço ’s la verges Maria».
9 Sobtosamens, per veure que seria,
10 prest e cuytos pasi per mant carer,
11 e viu gran jent que manaven primer
12 un hom batut, ja cansat, en la via.
13 Lay m’acosti, per veure la manera
14 d’aquell just hom, e, demandants qui es,
15 ffonch me respost: «Jhesus». Ligats e pres
16 no·l conagui: tant dessfigurats era!
17 Caminant, donchs, ar’avant, ar’anrera,
18 li daven colps, portant sobre son coyll
19 la creu pesanti e, com si fos hun foyll,
20 tots escarnins, cridaven ab vots fera:
21 «Tuau lo prest!» Altres deien: «No·s moga,
22 mas reba fort, e fassam ne tal joch
23 que ’b colps mortals xescu lo bat’e·l toch,
24 pus que ’xi ve contra la Sinagoga».
25 De spines forts li feren una toga
26 qui fins al test cascune·l nafr’e·l puny;
27 ades ab peu, ades ab fferos puny,
28 tot hom lo bat, no curans si·s desloga
29 bras, col, ne ma; e cascu qui·l cridave:
30 «Ara veurem que farets, en malvats!»
31 Ffins qu’en lo mont de Calvayr fonch anats,
32 no fonch sadols lo poble qui·l manave.
33 Ez enaxi, no curans si estava
34 de colps nafrat, lo feron despullar
35 tots nuts, batuts, e virets lo clavar
36 sus lo greu fust hon cascu l’astirave.
37 Ez enapres dresen la crotz en l’ayre,
38 on virets lay lo cors del just Anyell
39 en aut peniant, sanchtrassit sus la pell,
40 per nos sofrins umilment tot desayre.
41 Ez en tal punt, sez que no tarda gayre,
42 prest sobrevench la Verge de cors pur,
43 plorans, dizens: «Ay lasa! Com m’es dur
44 lo presens jorn, plens de dol sez repayre!
45 Ara·s compleix la dolorosa pena
46 que·m profeta Simeons de mon Fill!
47 Ara pren loch lo coltell e·l perill
48 qui, travessans, l’arma de dol m’estrena!
49 O mos dols Fills! Qui sera que·m daffena
50 que ’bVos ensemps no muyre jus la creu,
51 mon dols Senyor, mon Deu, ab qui jo creu
52 pendre solas, pus que la mort m’atena?
53 O dolça creu, on es lo Fruyt de vida!
54 Done·m remey de mort, si a tu plau.
55 O Ffills ten cars! E per que no·m parlau
56 per consolar a mi, trista, marida?
57 Insesanmens say que mon cor vos crida,
58 e Vos sol deyts: “Prenga per ffill Johan”.
59 O cambis greus, doloros e d’afan!
60 Perdre·l Senyor e aver me gaquida
61 ab lo servent! Ay Ffills! E no us som mara?
62 Com, donchs, volets qu’ab Johan m’aconort,
63 ez ell ab mi, e Vos, en la creu mort,
64 vos partiats de me, que us son tan cara?
65 A Vos plagues quez eu moris susara,
66 qu’als no desig, pus que say qu’es complitz
67 so que dir volch, profetants per escrits,
68 Davids le sants, dizens ab pens’amara:
69 “De fel amarch m’an donat abeuratge,
70 e mans e peus m’an fosats, donant sort
71 us mon vestit”. O Fills! A tan gran tort
72 say que sofrits tal e tan greu danulatge.
73 Qual fonch james qui prengues tal ultratge,
74 que Deu preyas per sos perseguidors,
75 ez enapres a promes tal socors
76 quez a volgut donar, per ferm estatge,
77 al layro sant, Paradis, sens gran triga?
78 O Senyor dols, piadors e clemens!
79 De tot lo mon say qu’ets vers salvaments;
80 donchs, com voleu quez eu ab plors estiga?
81 O bones jents hon piatats s’abriga!
82 Havets may vist tant doloros treball?
83 Lo cors e·l cor, l’espirit me defall,
84 e suy en punt que ja no say que·m diga.
85 Mon Fill say mor, ez eu romanch, ay lassa!,
86 ab dolor gran que no·s perteix de mi».
87 Mas Jesus bo, posat son cap encli,
88 trach l’espirit qui dels lims pres la cassa.
89 «Ar’es finats cell que mon cor abrassa,
90 ez a pagat per Adam son traut;
91 er’es finats cell que nostra salut
92 a sedejat ab mort e no escassa,
93 car mostrat s’es donar ab colp de lança
94 son dret costat, d’on aygua nasch, e sanch;
95 per qu’eu ador la creu que en son branch
96 del cos sagrat a feta vuy balansa».
97 Ez enaxi com a dona qui·s cansa
98 ffina son plant la Senyora del Cell,
99 e fou sabut com se trenquet lo vel
100 del temple sant, e del sol tal mudansa
101 que s’escuri, e lo mons qui tremblave,
102 e moniments per mantes parts obrir,
103 e mants cors sans susitats dexondir,
104 e pedras pro que xascuna·s trenquave.
105 Jhesus, ver Deus: si tots jorns contemplave
106 Vos en la creu, quant depint vos remir,
107 pensar no puch que·l jorn de mon finir
108 no us recordas l’ora qu’en Vos pensava.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Estudis de llengua i literatura, Barcelona, I.E.C., 1997, p. 197.
Incipitario
di Lleonard Vallseca
Indice
degli autori
